Opinions
Salvar la cultura del naufragi
En un article publicat al diari ARA, Xavier Marcé expressa la seva preocupació per l’impacte del complex procés polític en la cultura, tot advertint que “d’aquesta revolta que vivim a Catalunya en pot sortir qualsevol cosa, però n’hi ha una que ens hauria de conjurar a tots plegats, i és salvaguardar la cultura”. Marcé defensa la necessitat primordial del “manteniment dels hàbits culturals dels catalans”.
Prometeu HD – 2.0
Ferran Audí analitza l’evolució de la creació audiovisual, primer només cinematogràfica, i el seu impacte cultural i artístic a la nostra societat: “l’audiovisual, a part d’haver-se convertit ja en el mitjà de difusió cultural per excel·lència de les societats occidentals, funciona cada vegada més com el principal instrument de diàleg entre l’artista i el públic”. Audí afegeix, entre d’altres reflexions que “l’audiovisual ha permès doncs, a partir d’Internet i de la digitalització, la democratització radical dels mitjans de producció alhora que ha afavorit com mai la diàspora global de continguts i manifestacions culturals transmèdia”.
De Josep Anselm Clavé al Sindicat Popular de Venedors Ambulants
Oriol Cendra reflexiona sobre el paper de l’associacionisme cultural i el seu paper per construir una societat millor. Reflexions que protagonitzaran una de les jornades de la Universitat Catalunya d’Estiu.
On són les dones als festivals?
El director editorial del grup de revistes musicals Enderrock, Lluís Gendrau, analitza la presència de dones als festivals de música en viu al nostre país, que qualifica de “discriminatòria”. Reclama que els mitjans de comunicació, les institucions i el mateix públic dels concerts pressionin més perquè la cultura “sigui igualment justa i paritària”.
Sobre l’exercici de la crítica cultural
Xavier Marcé reflexiona sobre el nivell de debat cultural a Barcelona i a la resta del país, i considera que “ens manquen els instruments propis d’una massa crítica estable i independent per destriar-ne, de tot plegat, el que genera qualitat” a nivell artístic i cultural
Els teatres com a infraestructura cultural estratègica per a les ciutats
El professor i periodista cultural Toni Vall defensa que la xarxa de teatres de Barcelona és una peça clau per tenir “gran una ciutat, més oberta, càlida, acollidora i llesta”, i aposta per la protecció i reconversió de les infraestructures culturals en perill, siguin sales de teatre o de cinema.
Triats pels llibres
Fèlix Riera considera que Catalunya compta amb un dels millors ecosistemes per curar llibres d’Europa, i ho descriu amb experiències personals sobre de l’estreta relació que pot arribar a l’amistat electiva entre la persona i el llibre que ha adquirit dins els espais culturals d’especial singularitat que són les llibreries.
Premsa de proximitat i cultura
L’expert en el món de la comunicació de proximitat, Estanis Alcover, analitza les importants relacions entre aquests mitjans i la cultura, i advoca per donar suport a a una premsa compromesa “amb les arrels culturals i lingüístiques de cada ciutat, de cada comarca, del país sencer”.
Responsabilitat social corporativa
Xavier Marcé planteja la necessitat de trobar nous mecanismes que donin sostenibilitat a una part significativa de l’activitat cultural, tot proposant una llei sobre la responsabilitat social corporativa, que asseguri que les empreses n’inverteixen una part dels seus beneficis dins d’un marc clar i transaparent per a les associacions que vulguin rebre aquests recursos. Així mateix, Marcé fa diverses propostes per a que les normatives de subvencions permetin prioritzar els projectes imprescindibles i ajudin eficaçment a la seva consolidació.
La desconnexió cultural
Joan Safont analitza el creixent desinterès de la intel·lectualitat espanyola amb la cultura catalana, centrant-se en el món literari. L’autor veu en aquest allunyament l’expressió d’un model cultural on la creació en castellà és l’hegemònica i la resta en són subordinades, i fa un repàs a diversos símptomes d’aquesta visió excloent que van més enllà del terreny cultural per endinsar-se en el polític.