En aquest article de Xavier Marcé, publicat pel diari Ara, defensa que ha raons i talent per construir un nou paradigma artístic des del teatre polític, alhora que planteja la necessitat de fer un debat seriós dins el sector teatral en la recerca “d’un llenguatge artístic que posi la creativitat i l’art a disposició e l’educació popular”. Aquest article està molt amb el que va publicar recentment Xavier Bru de Sala “L’hora del teatre, no del cinema” que podreu llegir en aquest portal. Apoc a poc la cultura va ocupant un espai en el debat polític que vivim al país. Encara no ho fa de manera equilibrada i contundent; són petites pinzellades que no sempre arriben al gran públic i que no troben de manera definitiva l’equilibri desitjat entre el discurs i la seva formulació artística. Aquest és un debat d’alta volada: el compromís de l’artista amb la societat i en darrera instància la construcció d’un missatge que pretén canviar-la. No és una tasca fàcil i sovint genera una profunda decepció que no poques vegades acaba en cinisme. A tot plegat hi fa una sàvia referència Enrique Vargas en un entranyable llibre de memòries que s’acaba de publicar quan parla de la seva etapa novaiorquesa al Gut Theatre a finals dels anys 60, just al començament de la Guerra del Vietnam. (podeu continuar llegint-lo des d’aquest enllaç)
Categories
‘Hazte bankero’ o la necessitat d’un teatre polític
Xavier Marcè analitza les oportunitats, reptes i mancances del teatre polític contemporani, “en la recerca d’un llenguatge artístic que posi la creativitat i l’art a disposició de l’educació popular”.
