Entrevista a la Presidenta del CoNCA i membre de la junta directiva del Cercle de Cultura al diari El País, en la que afirma, entre altres qüestions rellevants, que “indigna que al segle XXI no es consideri la cultura un bé social”:
Al febrer Vinyet Panyella (Sitges, 1954) es va jubilar tot posant punt final a la seva tasca al capdavant dels Museus de Sitges. Per a ella, que també va ser directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya, era el moment de reprendre projectes que tenia relegats: investigació, llibres, poesia i, sobretot, una tesi sobre el noucentisme, una de les seves especialitats. Tot va tornar a quedar en un segon pla després de la trucada de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, per proposar-la com a membre del nou CoNCA. Després va venir la decisió d’escollir-la presidenta, la quarta —primera dona— d’aquest organisme creat el 2009 després de la reclamació del sector per renovar les polítiques culturals, i que, després de la llei òmnibus del 2011, va veure com se li retallaven funcions, competències i pressupost.
Pregunta. Què queda d’aquell organisme fundat fa 10 anys?
Resposta. Una voluntat i una consciència de ser un organisme reclamat pel sector, pels sectors. És veritat que la figuració inicial era més teòrica que pràctica, perquè la configuració del Govern i de la conselleria de Cultura són les que són, i potser no es va pensar l’encaix ideal. Amb la llei òmnibus es va fer un replantejament del terreny i es van determinar unes funcions, premis nacionals, informes sectorials i d’equipaments, i d’altres es van deixar més obertes. En els dos últims anys, després de la dimissió de consellers i la seva no-substitució, s’ha viscut una gran indecisió fins que la consellera de Cultura va decidir endreçar el CoNCA.
P. S’assemblarà al de la primera etapa.
R. A finals d’octubre s’acabarà una lectura crítica de la llei, per treure-li tot el potencial. Així veurem el que s’ha fet i el que no s’ha fet, i per què.
“Entre les nostres prioritats hi ha la professionalització i el paper de l’administració local en el cost de la cultura”
P. Hi haurà gaires canvis?
R. De format i de manera de treballar. Les decisions del plenari seran sempre consensuades. Perquè la força del CoNCA és la seva unanimitat i la seva unitat.
P. Li ha faltat visibilitat al CoNCA?
R. Absolutament, i, d’alguna manera, també identitat, cosa que ha fet que el sector tingués la percepció que el CoNCA només es dedicava als premis nacionals, però s’ha fet molta feina.
P. Es recuperaran funcions?
R. Es potenciarà la presència del CoNCA en els organismes que tenen la responsabilitat d’atorgar subvencions a la creació. Abans el CoNCA ho feia tot. Ara participarà amb l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) i l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC). És un pas molt important. No es tracta tant de recuperar funcions com de situar el CoNCA en el moment actual, de cara al futur. Les seves funcions principals són assessorar, vetllar, avaluar i emetre diagnòstics de l’estat de la cultura.
P. Els diagnòstics han estat útils?
R. No ho sabem. Farem un informe d’avaluació dels deu anys del CoNCA per veure la incidència pràctica d’aquests treballs. És fonamental per saber on som i introduir canvis.
P. El CoNCA s’ha vist com un rival de la conselleria?
R. Ha estat una lectura personalitzada, però el CoNCA no ha estat una conselleria bis, ni ho ha de ser. És un tema d’encaix.
P. No li resta credibilitat davant el sector que tingui la seva seu a la conselleria?
R. La llei diu que s’adscrigui al Departament de Cultura. L’important no és on sigui, sinó el compliment de funcions.
P. Quins són els temes en què es vol incidir?
R. Sobretot en la professionalització de la cultura, el seu cost i el paper de les administracions locals en aquest cost.
“No hi ha arguments per defensar la retallada indiscriminada del 6% d’Economia; farà molt de mal”
P. Com valora les retallades en els últims anys a Cultura?
R. Negativament. No pot ser d’altra manera. En els últims anys s’han retallat els recursos, amb molt poca sensibilitat. Des del CoNCA reivindiquem que la Cultura sigui considerada, com la Sanitat i l’Educació, un bé social, el més extens i generós. Les retallades comporten que la cultura no arribi a la gent, perquè sempre es retalla de les activitats. Als museus i les entitats hi ha costos que no es poden retallar, de manera que sempre se suprimeixen activitats o, el que és el mateix, el retorn social de la cultura, i això és molt greu.
P. Qui n’és el culpable?
R. És un tema que s’ha d’assumir des del Govern que sigui, però la qüestió és de política financera del Departament d’Economia. Passa el mateix que a Espanya, on no ha prosperat una llei de mecenatge perquè el Ministeri d’Economia s’hi ha negat. M’indigna que al segle XXI no hi hagi consciència que la cultura és un bé social. En aquest sentit, la conselleria de Cultura és tan víctima com nosaltres. També reivindiquem que l’administració local canviï i prioritzi la cultura i els béns culturals.
P. El CoNCA també ha patit retallades.
R. Sí. Pocs dies després de prendre possessió es van reclamar al CoNCA 70.000 euros que teníem adjudicats i executats. Al final han estat 53.000 euros. Hem hagut de retallar activitats de l’últim trimestre. Quan hi ha retallades el més afectat és el tercer, el carrer, i això és el que no pot ser. La situació és molt greu. No hi ha arguments per defensar la retallada del 6% lineal indiscriminat d’Economia, que ha fet molt de mal a tots.
P. És el problema principal?
R. Ara sí. La cultura catalana és tremendament creativa, altament qualitativa i motivada, però li falla l’alimentació econòmica, que és fonamental. És un tema peremptori i urgent que s’ha d’enfocar.
P. Com veu la cultura d’aquí cinc anys?
R. M’agradaria que el pressupost per a la cultura complís les ràtios europees del 2% o més, però no estem en aquest camí. També que la llei del CoNCA s’hagi desenvolupat un 100%. Crec que pot donar més del triple del que ha donat fins ara.
Podeu accedir a l’entrevista original en aquest enllaç.