Logotip Cercle de Cultura

Etiqueta: xarxes socials

Categories
Notícies

Els equipaments culturals aposten més per les xarxes socials per acostar-se al seu públic

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona (CERC) ha elaborat un informe sobre “la comunicació de la cultura als municipis”, en el que analitza la situació present d’aquesta. I encara més interessant és l’estudi de l’evolució de la comunicació de la cultura a nivell local, tant pel que fa a les pràctiques comunicatives dels departaments dels respectius ajuntaments que  estan vinculats a la cultura, com la que fan directament els equipaments culturals (teatres, sales polivalents, museus…) existents als municipis catalans. La generalització en l’ús de les tecnologies de la comunicació i, sobretot, de les xarxes socials, està modificant intensament els sistemes pels quals es difon i s’informa sobre la cultura. Això afecta tant als mecanismes d’accés a la informació com a les mateixes dinàmiques de consum cultural, en temes clau com els criteris per a la presa de decisions d’aquest consum. Els nous mitjans digitals trenquen la unidireccionalitat tradicional, que ha estat protagonitzada pel mitjans de comunicació locals i les eines publicitàries. Aquests nous mitjans faciliten el diàleg entre les institucions, serveis i equipaments culturals i la ciutadania. Un diàleg, o comunicació bidireccional, que té com a eina cada cop més protagonista els mòbils. Segons l’estudi, davant d’aquests canvis profunds, les àrees de cultura dels ajuntaments i els equipaments culturals de les nostres poblacions han viscut una gran transformació en les seves dinàmiques comunicatives. Sovint, tant els departaments de comunicació municipals, com els específics de cultura, concentren una gran part del seu esforç en els canals considerats unidireccionals (webs, premsa, ràdios i televisions locals…) mentre que els equipaments culturals treballen més amb les xarxes socials, que permeten una major interacció amb els usuaris. Un contacte més estret amb el públic potencial d’adquirir entrades, abonaments, formalitzar inscripcions o directament assistir a les activitats de caràcter gratuït. Això, juntament amb una presència autònoma als mitjans convencionals, fa que els equipaments culturals d’una certa dimensió disposin d’una imatge pròpia exterior. Una imatge pròpia que és molt més evident que no pas la dels departaments o regidories de cultura, en relació al conjunt de l’administració local. Aquesta “personalitat comunicacional” dels equipaments culturals els permet una identificació i diàleg més fluid amb els seus públics. Un element de gran vàlua pel que aporta de fidelització entre la proposta cultural de l’equipament i la ciutadania. Per altra banda, la simplificació de les eines de gestió dels webs (editores i altres) i la formació continuada dels treballadors públics han permès una gestió més autònoma d’aquests canals de comunicació digital. Si a principis d’aquesta dècada eren els informàtics els responsables de l’actualització i publicació de continguts, ara ho assumeixen directament els tècnics de cultura. Aquest informe és consultable des d’aquest enllaç: http://www1.diba.cat/llibreria/pdf/57148.pdf

Categories
Notícies

Dos estudis assenyalen la necessitat que els museus facin més atractiva i personalitzada la seva oferta al públic

Dos estudis, un de nacional i l’altre internacional, sobre els museus apunten a la necessitat que aquests equipaments culturals treballin intensament la seva relació amb els seus públics,millorant el seu atractiu com a oferta d’oci cultural i personalitzant al màxim els seus serveis. El primer, elaborat per l’Observatori de Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, assenyala que la majoria de ciutadans i ciutadanes majors de 14 anys no van visitar cap museu el 201. Una proporció que arriba al 75% si hi sumem les persones que tot i no visitar-ne cap, sí que ho van fer a galeries d’art, exposicions o algun monument. Les raons d’aquesta manca d’assistència, es troben en motius vinculats amb una deficiència d’atractiu per a moltes persones: manca d’interès o preferència per altres alternatives d’oci en són alguns dels arguments més expressats a l’estudi. El cost econòmic no és pas un dels principals motius, més encara quan un 60% dels assistents a museus declara que ho ha pogut fer de forma gratuïta. Sense aportar recomanacions concretes per a poder incrementar les xifres d’assistència, des de l’observatori es destaca que és internet la via principal per informar-se de l’oferta dels museus i, per tant, millorar la comunicació i el marquèting digital d’aquests equipaments culturals (web pròpia, xarxes socials…) podria ser una bona mesura d’estímul. El segon estudi, elaborat per l’organització NMC -integrada per algunes de les principals empreses de fabricació d’equips informàtics- fa un repàs de les noves tecnologies aplicades als museus i el seu impacte en la mateixa estructura, tant d’adaptacions i canvis dels seus professionals com de la seva infraestructura, i fa una doble recomanació a partir de la necessitat que es coneguin i es treballin les dades dels seus visitants, per tal d’oferir propostes adaptades als diferents públics, i amb elles que els museus siguin espais d’experiències el màxim de personalitzades possible. La fotografia que acompanya l’article a la portada és del Museu del Ter.    

Categories
Notícies

Es presenta un estudi sobre l’impacte de les noves tecnologies en la creació artística

L’Anuari de l’organisme Acción Cultural Española de Cultura Digital 2016 estudia l’impacte de les noves tecnologies en la creació artística, així com el seu ús als festivals culturals, a partir d’una cinquantena de casos analitzats de diversos països. La tecnologia està donant a l’art nous canals d’expressió i exhibició, i també ofereix la possibilitat als festivals a obrir-se a nous públics i adoptar nous models organitzatius. Aquest anuari ofereix una acurada panoràmica sobre el procés de canvis dins l’art, amb expressions com el digital art o les exposicions d’art en streaming. Un capítol destacat d’aquest informe és el dedicat als festivals, a partir de l’estudi d’uns 50  casos de tot el món que utilitzen intensament les TIC, fins al punt que alguns ja són online. Uns festivals que mostren també un canvi en l’ús de les xarxes socials, que expandeixen en el temps el caràcter efímer dels festivals amb l’ús bidireccional de les xarxes. Aplicacions com Periscope, Hangout i la seva connexió a Youtube, o la recent estrena del Live de Facebook, estan permetent que cada cop es faciliti la projecció d’aquests festivals. Aquesta nova etapa en les relacions entre les organitzacions dels festivals i el públic queda exemplificada en casos com el del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, amb l’ús d’aplicacions pròpies per als mòbils (app) que permeten orientar i adreçar-se a diferents tipus de públic de forma directa. Un altre cas estudiat és el Sònar i la seva contínua revolució en l’exploració de l’art tecnològic vinculat a la música. L’anuari també  tracta altres temes com  la nova economia col·laborativa, com el micromecenatge, o els canvis en els mercats i les formes de produir i comercialitzar l’obra artística.