Logotip Cercle de Cultura

Etiqueta: UE

Categories
Activitats

Gran assistència a l’acte de presentació de la Nova Agenda Europea de la Cultura a Barcelona

La Representació de la Comissió Europea, el Cercle de Cultura  i la Fundació Romea per a les Arts Escèniques han presentat el proppassat dimarts 22  de gener, a l’auditori del Cercle d’Economia, l’edició catalana de la Nova Agenda Europea per la Cultura, amb el convenciment que serà una eina útil tant per als actors culturals en els seus projectes de cooperació europea com per a l’orientació estratègica del sector. L’acte de presentació d’aquesta agenda (que inclou el document de treball dels serveis de la Comissió i altres textos de política cultural europea, per primer cop en català i que us podreu descarregar clicant la icona inferior) va ser presentat per Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, i Segimon Borràs, president del Cercle de Cultura. Hi van intervenir Barbara Stacher, membre de la Unitat de Política Cultural de la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea (la seva presentació també és descarregable des de la icona corresponent inferior), Mercedes del Palacio Tascón, consellera de Cultura, Audiovisual i drets d’autor de la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea, i Estanislau Vidal-Folch, expert en polítiques europees, director de l’Àrea de Foment de la Delegació del Govern a Catalunya i membre del Cercle de Cultura. Amb una nombrosa assistència de personalitats del món de la cultura i de les institucions catalanes i de les Illes, entre elles la consellera Laura Borràs, també es comptà amb la presència de diversos representants del cos diplomàtic a Barcelona, com el cònsol de Romania, Manuel Plesa. La Comissió Europea va proposar una Nova Agenda Europea per a la Cultura el mes de maig de 2018. Aquesta Nova Agenda delimita el marc estratègic en què es farà la propera fase de la cooperació cultural a escala de la UE a partir de 2019, té en compte l’evolució del sector cultural des de l’Agenda anterior (2008) i se centra en la contribució positiva de la cultura a la societat, l’economia i les relacions internacionals d’Europa. També estableix millores en els mètodes de treball amb els Estats membres, la societat civil i els socis internacionals. Cal recordar que la Comissió Europa té un compromís amb el foment de la diversitat cultural, la protecció del patrimoni cultural, la superació dels obstacles que dificulten la mobilitat dels professionals de la cultura i el suport a la contribució de les indústries culturals i creatives al creixement i la creació d’ocupació a tota la UE, d’acord amb els principis de l’Agenda Europea per a la Cultura del 2008. El Cercle de Cultura, per la seva banda, té la vocació d’esdevenir un espai de diàleg i de debat a favor de la cultura i la seva centralitat en la vida social catalana.

Categories
Notícies

Catalunya impulsarà projectes de cooperació europea per a les indústries culturals

Fa uns pocs mesos, es constituïa l’Aliança regional d’indústries creatives (RCIA) de la mà del programa Interreg Europe de la UE, amb la Cambra de Comerç de Barcelona com una de les 9 institucions impulsores. Juntament amb organismes –bàsicament públics- de Dinamarca, Letònia, Grècia, Valònia (Bèlgica), Polònia, Romania i el Sud-Tirol (Itàlia), Catalunya serà un dels territoris protagonistes de la definició de noves polítiques en favor de l’impuls econòmic i la innovació de les indústries culturals i creatives, i de la seva interrelació amb la resta d’activitats empresarials. Unes polítiques que s’implementaran a principis de la propera dècada amb la dotació de prop d’1,9 milions d’euros dels fons FEDER. Sota la coordinació del banc públic austríac de desenvolupament industrial AWS, aquestes nou organitzacions treballaran durant aquests dos propers anys en el disseny de polítiques públiques orientades en quatre objectius bàsics:  reforçar la competitivitat de les indústries culturals i creatives i donar-los suport en els mercats internacionals; adaptar els mecanismes de finançament a les especificitats d’aquestes indústries; sensibilitzar la resta d’indústries en el potencial transformador de les empreses culturals i creatives per a la millora de la seva competitivitat; i desenvolupar i millorar un sistema global de cooperació entre el conjunt d’indústries culturals i creatives. La seu del Barcelona Design Hub va acollir recentment una reunió de treball del capítol català de la RCIA, coordinat per la Cambra de Comerç de Barcelona, i que compta amb representants de les principals institucions de govern del país, Eurecat i el Centre de Disseny de Barcelona (BCD). En aquesta reunió es va destacar la importància del disseny en l’economia i la indústria com a motor d’innovació i competitivitat empresarial, així com la necessitat de reforçar els vincles entre les indústries culturals i creatives i les indústries de l’experiència, com el turisme o la restauració, en la línia de plantejar noves experiències culturals que impliquin des de museus a hotels i restaurants. Pel que fa a les experiències de la resta de socis de la RCIA, les entitats catalanes han pogut analitzar diversos programes austríacs com l’Impulse, que subvenciona projectes d’innovació per a les indústries creatives, o el FISA, en suport del sector cinematogràfic. D’Àustria també s’estudià l’esdeveniment anual Forward Festival, que aplega a Viena experts en creativitat, disseny i comunicació.

Categories
Notícies

El portal Europeana es prepara per a l’any europeu del patrimoni cultural

El portal europeana.eu, amb 25 milions d’obres culturals i artístiques digitalitzades, es prepara per a esdevenir una eina de primer nivell per a l’any europeu del patrimoni cultural que se celebrarà el 2018. Concretament, Europeana vol ser protagonista en tres dels seus principals eixos més vinculats a les indústries culturals: la tecnologia aplicada al patrimoni, la defensa dels drets d’autor i la creativitat cultural, i alhora dinamitzar i eixamplar l’accés obert a les col·leccions artístiques i culturals europees, per sumar fins a 1.800 membres a la seva associació en xarxa. Per aquest motiu, recentment ha aprovat un pla de treball, dotat amb prop de 6,4 milions d’euros, amb tres objectius: facilitar la compartició de continguts d’alta qualitat de les institucions al portal, i oferir-lis un retorn que faci aquesta tasca més atractiva per a cadascuna d’elles -com línies de comercialització i negoci; treballar de forma més específica els sectors de la investigació, de la docència i de les indústries culturals; i també implicar més ciutadania en les visites i consultes del portal, així com fer-los participar en noves campanyes de difusió i promoció de la cultura i l’art. Un dels principals esforços del pla de treball d’Europeana és a nivell organitzatiu, desenvolupant més accions pel que fa als sectors de l’educació, la investigació i la indústria creativa -des de dissenyadors a empresaris digitals- amb . Pel que fa a l’esforç per arribar a més ciutadans i fer-los participar en activitats culturals, Europeana continuarà desenvolupant sinergies amb les principals xarxes socials, tant generalistes com especialitzades en art i cultura, i amb les comunitats i plataformes de creació de coneixement col·lectiu (Wiki). Cal recordar que Europeana és un gran portal virtual que dóna accés a milions d’obres culturals i artístiques, des de llibres a pel·lícules, passant per pintures i documents d’arxiu, que han estat digitalitzats per museus, biblioteques, universitats i altres institucions, que en el cas de Catalunya anirien des de la Filmoteca de Catalunya, el Museu del Disseny, l’ICUB, TV3 o la totalitat de les seves universitats públiques. Impulsat per la Comissió Europea i posat en marxa ara fa 8 anys, Europeana ofereix uns vint-i-cinc milions de documents i imatges al conjunt de la ciutadania, des d’un portal multilingüe que, treballa per promoure la col·laboració entre el conjunt de les institucions culturals i artístiques europees per facilitar un accés integrat al conjunt dels seus continguts des de la xarxa. Dins d’aquest marc, Europeana vol donar suport al patrimoni cultural i científic a través de la transferència de coneixement, la innovació i la promoció d’aquests al conjunt de la ciutadania europea.

Categories
Notícies

Més de 1.100 autors i creadors reclamen a la UE protegir l’obra cultural a internet

La polèmica sobre la retribució de les grans corporacions que lideren el trànsit i difusió dels continguts digitals i les indústries culturals i els seus creadors i autors és lluny d’arribar a la seva fi. Aquesta setmana, la carta “un internet just per als creadors”, signada per més d’un miler d’autors i creadors europeus, reclama al president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker que la UE es doti d’una legislació eficaç sobre els drets d’autor “per aconseguir un tracte just a canvi de l’ús de les seves obres online”. La carta adverteix que “els actors dominants del mercat, com YouTube, són plataformes creades a partir de contingut penjat o agregat pels usuaris, i quasi no ofereixen cap remuneració per les nostres obres. Pitjor encara, el fet que aquestes plataformes aconsegueixen això sense restriccions, suposa un retrocés sens fi del valor de mercat de les obres creatives”. En aquest sentit, els seus signants aposten perquè “es garanteixi una reforma adequada de la legislació relativa als drets d’autor, una reforma que no toleri les escletxes legals per als qui se n’aprofiten, o la perpetuació d’un dany inacceptable a la creativitat i el creixement econòmic d’Europa”. La carta ha estat impulsada per l’associació GESAC, integrada per per més d’una trentena d’entitats de gestió de drets d’autor de la UE, Islàndia, Noruega i Suïssa, i posa de manifest la gran preocupació del sector davant les grans corporacions que lideren la difusió de continguts a internet, per part d’un sector cultural que a Europa genera més d’un 4% del seu PIB i genera entre 6 i més de 8 milions de llocs de treball (segons les diferents estadístiques disponibles). Entre els signants, figuren autors com Charles Aznavour, Ennio Morricone, Albert Uderzo o Pedro Almodóvar, i hi destaquen també grans noms del nostre panorama musical com Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Marina Rossell o Max Sunyer. A finals de setembre, Bratislava acollirà la trobada “Assemblea Digital”, organitzada conjuntament per la Comissió Europea i la presidència del Consell d’Europa que analitzarà, entre d’altres qüestions la difusió de continguts dins el mercat únic digital, promogut per la Comissió Europea. Una reunió que podria servir per estudiar solucions a la problemàtica plantejada, un cop haurà passat més d’un any del procés de posada en marxa del mercat únic digital a la UE.

Categories
Notícies

La Comissió Europea publica un informe sobre els nous sistemes de finançament per a la cultura

El sector de les indústries culturals i creatives, especialment si parlem de les petites i mitjanes empreses, pateix un problema estructural com és l’accés al finançament, per les característiques pròpies del sector que ho dificulten: escassetat de bens materials i el gran pes dels actius intangibles. Als dèficits de comprensió de les característiques d’aquest sector per part de les entitats financeres. L’informe elaborat per la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea “Cap a ecosistemes financers més eficients” estudia quins són els reptes que ha d’assumir el sector alhora de buscar finançament, planteja tot un seguit de sistemes de finançament innovadors i presenta 32 casos d’èxit, que serveixen per il·lustrar com determinades fórmules innovadores poden ajustar-se a les necessitats de finançament de les empreses culturals i creatives. Aquest informe d’anàlisi i bones pràctiques forma part dels materials que posa a disposició la Comissió Europea a les institucions dels seus estats membres en el marc de l’Agenda Europea per a la Cultura i del seu pla de treball 2015-2018, en el que les indústries culturals i creatives són un dels seus principals eixos, on cop s’ha constatat que són una font de creació d’ocupació que contribueix al creixement a Europa, i que, a més, són un un mitjà excel·lent per afavorir la inclusió social i donar suport a la diversitat cultural.

Categories
Notícies

Un estudi europeu destaca el gran potencial del patrimoni cultural per a l’ocupació i l’educació

El consorci “Cultural Heritage Counts for Europe”, integrat per institucions belgues, holandeses, poloneses i britàniques ha editat recentment un estudi sobre el present i futur del patrimoni cultural a la UE del que en destaquen tres conclusions de cara al futur d’aquest estratègic sector de la cultura. La primera és que el patrimoni cultural és d’un gran potencial per a la creació d’ocupació, la generació d’atractiu per a la inversió en un territori –imatge de marca– així com per la qualitat de vida i l’educació. La segona, és que per a poder ser motor de desenvolupament sostenible, cal que les polítiques i inversions que s’hi destinin estiguin ben coordinades entre elles. I la tercera és que aquest potencial és lluny d’haver-se explotat de manera suficient. Aquest estudi serà un dels elements documentals bàsics per a la preparació de l’Any Europeu del patrimoni cultural, previst per al 2018. Aquesta preocupació pel patrimoni cultural i les seves potencialitats econòmiques i socials ha promogut diverses iniciatives dins la UE com la Resolució del Parlament Europeu de fa mig any, “cap a un enfocament integral del patrimoni cultural europeu”, que coincideix en bona mesura amb les conclusions d’aquest estudi A l’igual que en altres estudis recents, aquest informe recomana que els estudis sobre l’impacte de les activitats culturals incloguin indicadors estadístics específics per a facilitar la presa de decisions en les polítiques culturals.

Categories
Notícies

Entrevista a Montserrat Bou: l’audiovisual català té el repte de refermar la seva internacionalització

On et trobem? Actualment ocupo el càrrec de secretària general de PROA, la federació dels productors audiovisuals catalans. Treballo per defensar els interessos del sector a nivell nacional i internacional. Quin ha estat el teu darrer èxit? Aconseguir reunir un excel·lent equip de treball a PROA. Quin projecte has hagut d’abandonar darrerament? Ajorno, de moment, alguns projectes personals que espero reprendre en el futur. Què no sap la gent de tu? Que si un dia em perdo, em trobareu al Priorat. M’agrada el seu paisatge i la seva gent. Amb ells he redescobert el gust per la lectura comentada al voltant d’una bona copa de vi i uns carquinyolis insuperables! Què li demanaries al Cercle de Cultura? Que assoleixi la fita d’esdevenir un centre d’opinió cultural al marge dels partits polítics, ampliant horitzons i incorporant les noves dimensions de la cultura com, per exemple, la del digital. Què és per a tu Cultura? Tot allò que enriqueix i eixampla la mirada i l’ànima de l’ésser humà. Anant de l’àmbit personal al teu sector professional, quin és l’estat de salut de la indústria audiovisual catalana? La indústria audiovisual catalana està lluitant per superar el sot que ha suposat la crisi econòmica d’aquests anys. Tanmateix, el talent i la preparació hi són i aquesta és la força que permetrà superar totes les dificultats econòmiques. Hem començat l’any amb els premis Gaudí i després amb els Goya. Com valores el reconeixement que ha rebut aquests darrers anys la producció audiovisual catalana i especialment el cinema? Cada vegada més el públic és conscient que el cinema que es fa a Catalunya és de qualitat, té projecció internacional i mereix ser vist. El cinema català té molt a dir i ho diu bé. Els Gaudí d’aquest any han estat una bona mostra de la diversitat de la nostra producció, ja sigui en versió original catalana o no. Quins són els grans reptes de futur del món audiovisual i, concretament, dels productors audiovisuals catalans? Un dels grans reptes és, sens dubte, refermar la internacionalització de l’audiovisual català no només pel que fa al circuit de prestigi (presència en festivals i reconeixements internacionals) sinó pel que fa al circuit estrictament comercial. Manca encara treball per consolidar l’espai de l’audiovisual català dins de la indústria audiovisual a nivell global. Abans d’acabar el 2015 vam saber del trencament de relacions entre dues grans associacions de productors audiovisuals: PROA i  FAPAE. Quins van ser els motius? PROA no se sentia el suficientment representada per la confederació. D’una banda, s’havia intentat negociar un model territorial d’actuació que no va arribar a bon  port. I, de l’altra, PROA no estava d’acord amb l’organització interna de FAPAE en la qual no es reconeixia la nostra singularitat como a federació. Ambdues situacions feien que la llibertat de PROA es veiés retallada així que, amb el consens d’una àmplia majoria dels nostres socis, vam decidir que la millor opció era seguir camins separats i treballar conjuntament en temes puntuals quan ambdues federacions ho consideréssim oportú. A partir d’aquest  nou escenari, on PROA actua de forma independent, quina és la interlocució del sector català amb l’administració de l’Estat i les grans empreses del sector? Des que ens vam separar de FAPAE hem dedicat una especial atenció en establir lligams i negociacions directes tant amb l’administració de l’estat com amb altres entitats, de la mateixa manera que ho hem treballat  a Catalunya. És així com PROA s’està situant com a un dels principals  interlocutors a tenir en compte a l’hora que es prenguin les decisions que afecten al conjunt del sector audiovisual de l’estat. Com valores la posada en marxa de nous instruments per al R+D+I de les indústries creatives com la recent creació del Barcelona Media Alliance? Barcelona Media Alliance és una associació de recent creació que estaria dins l’àmbit de les indústries culturals i basades en l’experiència del RIS3CAT, que és l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya RIS3CAT; el programa que ha de garantir que les inversions en recerca i innovació cofinançades per la Unió Europea es tradueixin en creixement econòmic i creació d’ocupació. L’objectiu d’aquesta associació és col·laborar en l’impuls per la innovació i millorar la competitivitat d’aquests sectors. PROA ha estat convidada a formar part de Barcelona Media Alliance, i ho hem acceptat perquè compartim l’objectiu de fer créixer i millorar les condicions del sector audiovisual.