El Fòrum Cultura 2020, el procés de reflexió al voltant dels reptes, prioritats i elements de canvi que afecten el món de la cultura organitzat pel Cercle de Cultura, ha reprès els seus debats durant els mesos d’octubre fins desembre de 2018. Uns debats centrats en les relacions Barcelona i Catalunya i la seva projecció internacional, el finançament de la cultura i els reptes de la cultura a l’era digital. A inicis del 2019 se celebrarà la darrera taula de debat sobre quines haurien de ser les polítiques culturals per als pròxims anys i, posteriorment, s’organitzaran les presentacions dels seus treballs i conclusions. La segona fase de debats del Fòrum Cultura 2020, aquest p, continuà les tasques iniciades abans de l’estiu a les seves primeres quatre taules de debat. Com en les taules anteriors, el debat s’estructurà en dues sessions de treball en les quals participarà una representació sectorial i d’especialistes en la matèria tractada. De totes elles s’està elaborant un document de síntesi que contindrà les conclusions de la diagnosi, els principals reptes plantejats i les prioritats i propostes d’actuació sorgides en aquests espais de reflexió. Durant aquests darrers mesos del 2018 es van dur a terme tres noves taules, al voltant de les temàtiques següents: “Barcelona-Catalunya: territori i projecció internacional”, conduïda per Jordi Pardo, coordinador general del Fòrum, celebrada al Museu d’Història de Catalunya els dies 16 i 23 d’octubre: , i que comptà amb la participació de Carmen Zapata, Carme Fenoll, Mercedes Giovinazzo,Toni Cabré, Laia Gargallo, Oriol Martí, David Ibáñez, Francesc Vila Albet, Alfons Martinell, Salvador Sunyer, Roberto Olivan, Jordi Baltà i Santi Martínez. “Finançament de la Cultura”, coordinada per Lluís Bonet a la seu de la Fundació La Pedrera els dies 6 i 20 de novembre, i que tingué com a participants a Lluís Noguera, Marta Lacambra, Alfred Fort, Antoni Vallès,Anna Villarroya, Ramon Castells, Albert de Gregorio, Eulàlia Espinàs, Jonàs Sala, Mònica Arús, Lourdes Ridameya, Salvador Casals i Francesc Ten. “Els reptes de la cultura a l’era digital”, que va coordinar Jordi Sellas els dies 28 de novembre i 5 de desembre a la seu de la Filmoteca de Catalunya, amb les intervencions d’Àngela Martínez, Susana Pérez, Josep Ma. Ganyet, Andrés Colmenares, Frederic Guerrero, Josep Perelló, Marisol López, Genís Roca, Isa Casanellas, Gina Tost i Conxa Rodà. A totes tres taules de debat hi van participar el president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs i també Jordi Pardo, més enllà d’haver-ne coordinat la primera d’elles. A la taula dedicada a la temàtica Barcelona i Catalunya. Territori i projecció internacional es van plantejar diversos objectius: com incrementar les audiències i públics i l’accés a l’oferta cultural; com assolir una major projecció internacional de l’activitat cultural i artística del país; com aconseguir un major equilibri territorial per captar i impulsar el talent i projectes d’alt valor afegit; i finalment, aconseguir la centralitat e la cultura com a eina clau per a la qualitat de vida, la cohesió social, competitivitat territorial i desenvolupament econòmic. En destacà la idea que Catalunya s’hauria de dotar d’una estratègia cultural público-privada en forma de pacte. En aquest sentit, es plantejaren noves visions de com afrontar la qüestió, com seria l’evolució de les polítiques centrades en la gestió de l’oferta a centrar-se en la gestió de la demanda arreu del territori, i el paper de Barcelona com a capital cultural del país i el debat centre-perifèria. Com un exemple d’equilibri territorial en el terreny cultural s’analitzà el paper de la xarxa de biblioteques Respecte la taula dedicada al Finançament del sistema cultural, es va fer una acurada diagnosi de les principals fonts de finançament, dels seus recursos, així com les prioritats i lògiques d’intervenció. S’analitzà el paper que han del sector públic: quin paper han tenir les administracions locals, si és o no prioritari que la Generalitat inverteixi en noves infraestructures; i a nivell estatal, quines propostes de millora fiscal caldrien, així com la necessitat d’una llei de mecenatge, pendent de fa anys. el paper del turisme com a oportunitat per a la cultura, més enllà de la conservació del patrimoni; la viabilitat econòmica del mateix sistema cultural, i amb ell la professionalització en la gestió de projectes i entitats. La darrera taula celebrada enguany, sobre els reptes de la cultura a l’era digital va analitzar la situació i oportunitats de la transformació digitals als sectors culturals. Entre d’altres temes es va estudiar la transformació i l’experimentació digital; la qüestió de com arribar al públic –del coneixement i anàlisi de les dinàmiques de consum- vinculat als canvis en la distribució i el seus protagonistes, actuals i futurs; Pel que fa a l’àmbit del patrimoni i la documentació, es van apuntar com a factors claus la seva digitalització i preservació, l’accessibilitat i les dades obertes. Quatre factors que ajudaran a repensar les cartes de serveis d’equipaments i territoris. Tornà a ser present als debats la qüestió del finançament; des de com poder comptar amb més inversors coneixedors del sector a com poder fer créixer empresarialment les Startups. Anàlisi de la primera fase de debats: de maig a juliol del 2018 El passat mes de maig s’iniciava el Fòrum Cultura 2020, al voltant dels reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el món de la cultura, des de la perspectiva de les polítiques culturals públiques, les institucions privades, l’acció cultural comunitària i el seu valor en la construcció de ciutadania, l’activitat cultural del món empresarial i les organitzacions del tercer sector. Les primeres quatre taules de treball inicials van ser: “Creació Artística”, coordinada per Jordi Balló i celebrada del 14 al 25 de maig al Teatre Romea. Hi van participar Ingrid Guardiola, Jordi González, Pau Carrió, Isabel Sucunza, Eduard Escoffet, Elena Martín, Judit Carrera, Agustín Fructuoso, Miquel-Lluís Muntané, Neus Ballús, Tania Brenlle, Jordi Muñoz, Francesc Serés, Agustí Fructuoso, Judit Carrera, Montse Serra, Pau Pérez, Toni Casares, Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Cultura i Educació”, coordinada per Gemma Carbó i celebrada entre el 22 i el 31 de maig a l’ESMUC. Va comptar amb la participació de Núria Aidelman, Núria Sempere, Toni Monegal, Patricia Caicedo, Alfons Martinell, Pilar Giró, Mireia Mayolas, Eduard Miralles (recentment desaparegut) Eugènia Argimon, Javier Brun, Teresa Llobet, Alejandro Santaflorentina, Ignasi Gómez, Joan Manuel del Pozo, Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Equipaments Culturals”, coordinada per Pepe Serra i celebrada al plató del CERC de la Diputació de Barcelona els dies 18 de juny i 2 de juliol. Va comptar amb la participació de Carlos Duran, Joan Morros, Pep Tugues, Marko Daniel, Xavier Fina, Tena Busquets, Gisel Noè, Clara Rodríguez, Mónica Campos, Josep Vives, Mireia Rosich i Àngels Margarit, juntament amb Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Economia i Cultura”, coordinada per Xavier Cubeles, que va tenir lloc el 3 de juliol al Centre d’Art Santa Mònica de la Generalitat, i el 9 de juliol al plató del CERC de la Diputació de Barcelona. Hi van participar Clara Valle, Pepe Zapata, Karma Peiró, Salvador Anton Clavé, Gabriel Pinós, Dolors Ricart, Jordi Gratacós, Antoni Laporte, Ezequiel Baró, Àlex Costa, Montserrat Tort, Dolors Cotrina, Pere Vicens, Carles Sora, Joan M. Corbella, Josep Missé, Segimón Borràs i Jordi Pardo. En aquestes quatre taules de debat, es va donar una visió actualitzada dels principals reptes i prioritats que haurien d’estar en l’agenda del conjunt d’administracions i d’operadors del sistema cultural de Catalunya per escurçar la distància entre el que somniem i la realitat, i proposar d’una forma pràctica i concreta elements per al desenvolupament dels sectors de la cultura com a elements fonamentals per al progrés social i comunitari, la qualitat de vida, l’activitat econòmica, la creació de competitivitat territorial i la seva relació amb altres sectors de l’activitat del país. Una de les principals consideracions compartides per les persones que hi van participar va ser l’oportunitat i necessitat d’aquest debat, i d’espais que connectin diferents visions, àmbits professionals i acadèmics, i les realitats diverses dels sectors de la cultura al territori. La taula de debat de Creació Artística va tractar sobre la relació entre els processos de creació i els espais, la gestió del talent i la participació creativa, i les dificultats d’encaix entre espais centrals de referència i les noves realitats emergents disperses pel territori, el paper de les dones creadores perquè puguin ocupar posicions de lideratge i se superi el decalatge entre la seva presència a l’àmbit educatiu i al camp professional de la creació. Així mateix es va abordar la necessitat de repensar els equipaments que es van posar en marxa els anys 90, seguint models que han estat superats per la realitat sociocultural i econòmica del país. A les dues sessions va ser permanent la preocupació en com detectar, primer, i acompanyar, després, el talent artístic i cultural. A la taula sobre Cultura i Educació es va debatre sobre el problema de l’orientació en els ensenyaments artístics prioritàriament adreçats a la professionalització, mancant itineraris i projectes diversificats que incideixen a l’hora d’explicar la fractura de públics. En aquest sentit es va apuntar la necessitat que les polítiques educatives haurien d’integrar l’escola, l’entorn i els espais i culturals. Les dues sessions dedicades a Equipaments culturals van reflexionar sobre el paper dels equipaments culturals, majoritàriament impulsats o reactivats amb la recuperació de la democràcia, i especialment als anys 90, requereixen un nou encaix en el sistema cultural del país, en tant que eines al servei del sistema cultural i no una finalitat en si mateixos. Respecte a la innovació en la gestió, concepció i desenvolupament d’aquests equipaments culturals, es van apuntar diverses qüestions, com els reptes digitals, la diversitat cultural, la inclusió i accessibilitat social a una realitat cada vegada més culturalment diversa. Totes elles reclamen i fan necessari un replantejament de les seves funcions bàsiques i dels sistemes tradicionals de proveir-los, així com de la seva governança. Els treballs de la taula de debat sobre Economia i Cultura es van centrar en tres grans àmbits: els impactes directes de l’activitat cultural en l’economia i la creació de competitivitat; els seus impactes indirectes en activitats com el turisme, les exportacions d’altres productes, l’atracció d’activitats i d’inversions procedents de l’exterior; i els impactes sobre la cohesió social, la qualitat de vida i el benestar de les persones. Malgrat els potencials de l’activitat cultural i la força creativa del país, i la relació amb sectors relacionats com el turisme, l’economia creativa i la innovació en altres activitats tradicionals, durant aquestes jornades de reflexió es va constatar el fet que la cultura continua essent considerada com una despesa, en lloc de ser valorada com a una inversió. Una visió que explica les dificultats de finançament dels sectors culturals en el moment actual davant dels reptes que representen la globalització i les relacions internacionals del sistema cultural de Catalunya. Fase final: 2019 A inicis de l’any vinent se celebrarà la vuitena i darrera taula de debat, dedicada a les polítiques culturals públiques, que coordinarà Esteve León. Les aportacions de cadascuna de les taules de debat han generat uns documents de treball, que en finalitzar el Fòrum Cultura 2020 seran presentats públicament i analitzats en diferents actes i documents. El Fòrum Cultura 2020 compta amb la col·laboració del Cercle d’Economia, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Així també, aquest procés de debat ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Teatre Romea, l’ESMUC, el CERC de la Diputació de Barcelona, el Museu Arts Santa Mònica, el Museu d’Història de Catalunya, la Fundació Catalunya – la Pedrera i la Filmoteca de Catalunya, per a celebració de les reunions de les seves diverses taules de debat.
