Logotip Cercle de Cultura

Etiqueta: Política Cultural

Categories
Activitats

Dilluns 11: primer debat-taula rodona del Fòrum Cultura 2020 “Consum i accés a la cultura: crisi, canvis i transformacions”

El proper dilluns, 11 de desembre, a les 18h., a la sala d’actes del Cercle d’Economia (C/ Provença, 298, de Barcelona) tindrà lloc el primer debat del Fòrum Cultura 2020, que està organitzat amb la col·laboració de la Fundació Cercle d’Economia, obert a tots els socis i persones interessades. L’acte s’iniciarà amb la presentació a càrrec de Jordi Pardo del programa general d’activitats del Cercle de Cultura per a 2018-2019, i a continuació se celebrarà el primer debat del Fòrum Cultura 2020 amb la taula rodona: “Consum i accés a la cultura: crisi, canvis i transformacions”, amb la participació de Francesc Escribano, vicepresident de Televisió de PROA i director de Minoria Absoluta; Albert Guijarro, director del Festival Primavera Sound; Daniel Martínez, president del Grup FOCUS; Dolors Ricart, sotsdirectora-gerent de la Fundació Joan Miró; Carlos Duran, director de la Galeria Senda i del LOOP Barcelona; i Joan Sala, Director de l’Editorial Comanegra. L’acte serà moderat per Fèlix Riera. Els dos punts principals del debat /taula rodona seran: Demanda i accés a la cultura: evolució i efectes de la crisi Canvis estructurals i nous criteris i prioritats d’actuació Al llarg de l’any 2018, en el marc del Fòrum Cultura 2020, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es desenvoluparan una sèrie de debats amb la participació de representants del sector entorn els següents eixos de debat: creació artística; cultura i educació; equipaments culturals; cultura i economia; Barcelona i Catalunya (Territori i projecció internacional); el finançament del sistema cultural; reptes de la cultura a l’era digital; i polítiques culturals públiques. El Fòrum Cultura 2020 ha estat elaborat per una comissió formada per Jordi Pardo, Ezequiel Baró, Lluís Bonet, Esteve León i Vinyet Panyella, entre d’altres persones que han realitzat aportacions al projecte. Per tal de participar a l’acte, us preguem confirmació d’assistència mitjançant el següent correu electrònic: secretaria@cercledecultura.org  

Categories
Opinió

Salvar la cultura del naufragi

Xavier Marcé expressa la seva preocupació per l’impacte del complex procés polític en la cultura, tot advertint que “d’aquesta revolta que vivim a Catalunya en pot sortir qualsevol cosa, però n’hi ha una que ens hauria de conjurar a tots plegats, i és salvaguardar la cultura”. Marcé defensa la necessitat primordial del “manteniment dels hàbits culturals dels catalans”. Adreçant-se als professionals i creadors del sector,  Xavier Marcé reclama “que la cultura, el pensament i l’art hi diguin la seva en aquest procés duríssim és imprescindible. Ha estat així en aquells moments de la història en què els canvis han significat una transformació valuosa de la societat”. Podeu llegir l’article íntegre publicat al diari ARA des d’aquest enllaç: https://www.ara.cat/opinio/Salvar-cultura-del-naufragi_0_1901209873.html

Categories
Activitats

El Fòrum Cultura 2020, un projecte per reivindicar la centralitat de la cultura a l’agenda institucional, social i econòmica del país

El Cercle de Cultura està preparant l’organització del Fòrum Cultura 2020:  un procés de reflexió i debat sobre els reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el món de la cultura; des de la perspectiva de les polítiques culturals públiques, les institucions privades, l’acció cultural comunitària i el seu valor en la construcció de ciutadania, l’activitat cultural del món empresarial i les organitzacions del tercer sector. Els treballs de planificació d’aquest projecte es van iniciar fa temps, i s’acosta ara l’hora de presentar la primera edició del Fòrum de la Cultura pel proper any 2018 La nova junta del Cercle de Cultura, presidida per Segimon Borràs, agafa el relleu a l’impuls i  la planificació inicial que va encapçalar Francesc Bellmunt, continuant aquest projecte central de l’entitat, amb la voluntat que esdevingui un encontre periòdic i un marc independent, plural i estable de debat, reflexió i participació dels sectors culturals, les institucions i organitzacions públiques i privades, el teixit associatiu i professional i el món empresarial, en un diàleg que situï a les persones com a protagonistes i destinataris finals del fet i de l’activitat cultural. El Fòrum Cultura 2020  ha d’esdevenir un punt d’encontre obert a tothom,  aprofitant el  caràcter independent i plural de l’entitat que l’organitza, comptant especialment amb la participació del conjunt de les entitats culturals del país. En uns temps de canvi, la cultura és un àmbit fonamental per a la construcció de ciutadania, cohesió social i convivència. La relació entre la dimensió social i econòmica de la cultura  és ara més crucial que mai, atès que interactua de forma decisiva en la configuració dels valors de la democràcia, la justícia i de les noves fórmules de creixement econòmic. El Fòrum Cultura 2020 tindrà un programa de reunions de debat en el que es tractaran diferents eixos temàtics com la creació artística, cultura i educació, equipaments culturals, cultura i economia, Barcelona-Catalunya i la seva relació territorial i de projecció internacional, el finançament del sistema cultural, els reptes de la cultura digital, i el darrer dedicat a les polítiques culturals públiques. Però a més hi haurà temes que per la seva importància i caràcter transversal estaran presents a tots els guions de discussió dels  àmbits de debat:  desenvolupament democràtic, polítiques de gènere, polítiques d’equitat, impacte digital, accés a la cultura i creació d’audiències, i el valor de la cultura com a factor principal per a l’acció social comunitària. Jordi Pardo Vicepresident del Cercle de Cultura

Categories
Opinió

De Josep Anselm Clavé al Sindicat Popular de Venedors Ambulants

Oriol Cendra ha publicat un article al portal Tornaveu, on sintetitza un conjunt de reflexions sobre l’associacionisme cultural i el seu paper per construir una societat millor. Unes reflexions que traslladarà a la Universitat Catalunya d’Estiu, a la taula de debat “L’associacionisme del nou estat” que se celebrarà divendres 18 d’agost a Prada de Conflent. Cendra posa com a exemple històric de la utilitat de la cultura com element fonamental per construir una societat millor, la iniciativa de Josep Anselm Clavé a mitjans del segle XIX; i l’enllaça amb la recent constitució del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona que, a banda dels seus interessos laborals, s’identifica amb la denúncia del racisme i la defensa dels drets de les persones migrants. Podeu llegir aquest article en aquest enllaç: http://www.tornaveu.cat/article/11973/de-josep-anselm-clave-al-sindicat-popular-de-venedors-ambulants  

Categories
Notícies

Declaració a favor de la cultura i contra la seva politització

El Cercle de Cultura va promoure el manifest “Declaració Catalunya per la Cultura”, que va ser signat pels principals partits de l’arc parlamentari català d’aquell moment, i per un gran nombre d’entitats de tots els sectors culturals. Un dels punts que la Declaració esmenta, és la necessitat de cercar noves vies de finançament que assegurin una major dinàmica de relació entre els sectors empresarials i la creació de continguts culturals En aquesta línia, el Cercle de Cultura es va manifestar a favor del projecte de llei de l’Impost català sobre la provisió de continguts per part dels prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector i de la difusió de la cultural digital. La Llei va ser aprovada pel Parlament de Catalunya, sense cap vot en contra. Dos anys després d’entrar en vigor la llei i quan aquesta ha demostrat la seva  utilitat per al desenvolupament de l’activitat creativa, de producció i de difusió del sector audiovisual de Catalunya, el Tribunal Constitucional l’ha declarada inconstitucional. Això si, amb el vot particular de 5 dels 12 membres d’aquest Tribunal, que han mostrat la seva discrepància amb la decisió. El Cercle de Cultura lamenta aquest fet, i es reitera en la seva convicció que l’impost de connectivitat permetia donar continuïtat econòmica a la cadena de valor dels continguts digitals, en la mesura que comprometia les parts que operen comercialment amb aquests continguts a generar un sistema de finançament sostenible. Així mateix, el Cercle de Cultura considera que aquest suposava un model impositiu proper a la filosofia del mecenatge per a un sector determinant per al futur cultural del país, i un pas definitiu per complementar el finançament de la cultura des de la nova economia que prové del negoci digital. El Cercle de Cultura manifesta la seva solidaritat amb les entitats representatives del sector cultural de l’audiovisual i s’adhereix a la carta oberta que han fet pública. El Cercle de Cultura Reitera la necessitat que hi hagi un marc legal i fiscal que afavoreixi el desenvolupament de les indústries i l’activitat cultural. I insta els nostres governants i els nostres representants polítics, atesos els informes jurídics que avalen una possible alternativa, a comprometre’s a crear el més aviat possible una nova llei amb els mateixos efectes. Així mateix, demana que es mantinguin el compromisos pressupostaris i les dotacions econòmiques previstes per part del govern de la Generalitat de Catalunya, qui va impulsar, amb el sector audiovisual, la mesura que ara ha estat rebutjada per el Tribunal Constitucional.

Categories
Notícies

Catalunya impulsarà projectes de cooperació europea per a les indústries culturals

Fa uns pocs mesos, es constituïa l’Aliança regional d’indústries creatives (RCIA) de la mà del programa Interreg Europe de la UE, amb la Cambra de Comerç de Barcelona com una de les 9 institucions impulsores. Juntament amb organismes –bàsicament públics- de Dinamarca, Letònia, Grècia, Valònia (Bèlgica), Polònia, Romania i el Sud-Tirol (Itàlia), Catalunya serà un dels territoris protagonistes de la definició de noves polítiques en favor de l’impuls econòmic i la innovació de les indústries culturals i creatives, i de la seva interrelació amb la resta d’activitats empresarials. Unes polítiques que s’implementaran a principis de la propera dècada amb la dotació de prop d’1,9 milions d’euros dels fons FEDER. Sota la coordinació del banc públic austríac de desenvolupament industrial AWS, aquestes nou organitzacions treballaran durant aquests dos propers anys en el disseny de polítiques públiques orientades en quatre objectius bàsics:  reforçar la competitivitat de les indústries culturals i creatives i donar-los suport en els mercats internacionals; adaptar els mecanismes de finançament a les especificitats d’aquestes indústries; sensibilitzar la resta d’indústries en el potencial transformador de les empreses culturals i creatives per a la millora de la seva competitivitat; i desenvolupar i millorar un sistema global de cooperació entre el conjunt d’indústries culturals i creatives. La seu del Barcelona Design Hub va acollir recentment una reunió de treball del capítol català de la RCIA, coordinat per la Cambra de Comerç de Barcelona, i que compta amb representants de les principals institucions de govern del país, Eurecat i el Centre de Disseny de Barcelona (BCD). En aquesta reunió es va destacar la importància del disseny en l’economia i la indústria com a motor d’innovació i competitivitat empresarial, així com la necessitat de reforçar els vincles entre les indústries culturals i creatives i les indústries de l’experiència, com el turisme o la restauració, en la línia de plantejar noves experiències culturals que impliquin des de museus a hotels i restaurants. Pel que fa a les experiències de la resta de socis de la RCIA, les entitats catalanes han pogut analitzar diversos programes austríacs com l’Impulse, que subvenciona projectes d’innovació per a les indústries creatives, o el FISA, en suport del sector cinematogràfic. D’Àustria també s’estudià l’esdeveniment anual Forward Festival, que aplega a Viena experts en creativitat, disseny i comunicació.

Categories
Opinió

On són les dones als festivals?

El director editorial del grup de revistes musicals Enderrock, Lluís Gendrau, ha publicat un article a Nació Digital on analitza la presència de dones als festivals de música en viu al nostre país, que qualifica de “discriminatòria”. Com a conclusió, reclama que els mitjans de comunicació, les institucions i el mateix públic dels concerts pressionin més perquè la cultura “sigui igualment justa i paritària”. A l’article, Gendrau situa el sector dels festivals de música en viu en un moment molt positiu: “la recuperació del consum i l’oferta creixent ha fet que arreu del país s’organitzin al llarg de l’any prop de mig miler de festivals”, que es concentren a l’estiu, i que sumen un total de 1,6% de persones com a públic. Però que malgrat que més de la meitat de les persones assistents siguin dones, el percentatge dalt dels escenaris és un de molt diferent, situant.se com “una preocupació sectorial” que ho és també “a nivell mundial”. Concretament, segons les dades que properament es faran públiques dins de la nova edició de l’Anuari de la Música, la presència de dones “assoleix tan sols el 21%” de mitjana als festivals. Un baix percentatge, que el periodista explica en part com “fruit de subcultures alternatives dominades pels homes”, i per l’escassetat de dones dins els col·lectius de creadors musicals, productors i enginyers musicals. Aquesta problemàtica situació te, segons Lluís Gendrau un paral·lelisme amb el que passava fa anys amb la molt baixa presència de músics catalans i en català als festivals. Una presència que ha arribat actualment al 38% i 25%, respectivament, gràcies a “la intervenció de l’administració quan ha marcat els requisits necessaris si es volen rebre ajuts públics”. En aquest sentit, l’editor del Grup Enderrock considera necessari que “els mitjans de comunicació, les institucions i el mateix públic han de pressionar més que mai perquè la cultura sigui igualment justa i paritària”. Podeu llegir l’article sencer des d’aquest enllaç: http://www.naciodigital.cat/opinio/15732/son/dones/festivals

Categories
Opinió

Sobre l’exercici de la crítica cultural

De tant en tant es publiquen articles que alerten sobre el baix nivell del debat cultural a Barcelona, i es tracta d’una qüestió rellevant sobre la qual convé reflexionar tranquil·lament. Si ens fixem en la quantitat i diversitat de les propostes artístiques, en la proliferació de nous agents que obren i mantenen espais d’activitat en tota mena d’àmbits de la cultura i en la intensitat que despleguen els diversos operadors de la ciutat per cercar públics i elaborar projectes dotats de capacitat objectiva per esdevenir socialment rellevants, el debat existeix, és viu i té interès. Si el que volem és un diàleg fluid entre intel·lectuals de pes, entre institucions d’estructura ferma i arrelada dotades de legitimitat cultural i artística per sobre de vel·leïtats i posicionaments polítics de conjuntura, el debat és, posats a ser generosos, de baix nivell o simplement inexistent. De tot plegat en sorgeix una curiosa paradoxa. A Barcelona hi ha diversitat i quantitat, però ens manquen els instruments propis d’una massa crítica estable i independent per destriar-ne, de tot plegat, el que genera qualitat. La qualitat, per cert, rarament és una qualificació objectiva, és simplement la conseqüència d’un ordenament hegemònic, i aquest és el principal dèficit del sector cultural barceloní. Però tal fet no és del tot casual, perquè Catalunya ha tingut en els darrers 40 anys una estranya relació amb la cultura. La cultura ha estat un territori especialment fèrtil per als practicants de la doble moral: una societat civil sense cap pudor per fer negocis amb el règim franquista, uns intel·lectuals seduïts pels altaveus d’una institucionalitat regalada, d’altres que no han volgut arriscar-s’hi per no perdre els altaveus mediàtics igualment regalats i sovint uns gestors públics atrinxerats sota les estructures d’un funcionariat que mai hauria hagut d’arribar a la cultura. ¿Hi ha, doncs, debat cultural a Barcelona? És clar que sí, i molt intens. El que no té és un altaveu seriós que li faci crònica sense que el cronista en vulgui escriure la història. Barcelona no està mancada d’interès cultural; el que li falta és una intel·lectualitat realment compromesa amb la llibertat cultural. Podeu llegir l’article íntegre, publicat al diari ARA des d’aquest enllaç: http://www.ara.cat/opinio/Xavier-Marce-sobre-exercici-critica-cultural_0_1796820317.html  

Categories
Notícies

El Cercle de Cultura proposa una reforma del CoNCA que li doni funcions executives i participi en l’ordenament de la política cultural del país

Després de la seva compareixença al Parlament a la comissió que estudia la reforma de la llei del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) la junta de govern del Cercle de Cultura ha fet públic un decàleg sobre el que haurien de ser els principals eixos del futur CoNCA en el que s’aposta  per un organisme que aplegui tant funcions d’assessorament i mediació com executives en la determinació i assignació de recursos públics per als sectors culturals i artístics del país. En aquest sentit, el Cercle de Cultura proposa que el futur CoNCA col·labori en l’ordenament cultural del país juntament amb el Departament de Cultura. Com a marc de col·laboració entre el futur CoNCA i el Govern, el Cercle de Cultura proposa que ambdues institucions elaborin un programa plurianual de cultura , que inclogui les línies estratègiques i els grans objectius. La concreció d’aquestes línies estratègiques es materialitzaria a partir d’un fons de promoció cultural des del qual s’atorgarien les accions d’ajut (subvencions, beques, premis…) dissenyades a través de programes anuals i desplegats en ofertes públiques. Ofertes que s’haurien de sotmetre a un procés previ d’avaluació d’experts independents. Pel que fa a la seva composició, el Cercle de Cultura proposa que el nomenament dels seus membres estableixi un rigorós règim d’incompatibilitats i un codi ètic propi, tot evitant que la seva elecció passi per un sistema de quotes -polítiques o sectorials- sigui implícita o explícita. Un risc que segons el Cercle, el text de reforma que està treballant el Parlament no garanteix. El document adjunt, “consideracions del Cercle de Cultura sobre la proposta de nova llei del Consell Nacional de la Cultura i les Arts” conté aquest decàleg, juntament amb una detallada anàlisi de l’actual normativa d’aquesta institució i del seu funcionament, a partir de la qual s’han fet les propostes que incorporen el decàleg.        

Categories
Opinió

Premsa de proximitat i cultura

En l’article “Premsa de proximitat cultura: elements per al debat”, el periodista i consultor en comunicació Estanis Alcover i Martí destaca l’important paper que juguen els municipis i les seves institucions de govern en la cultura, com serien les polítiques de suport a la conservació del patrimoni artístic i cultural, la formació, la producció artística o la mateixa animació cultural. En canvi, considera que la gran oblidada d’aquestes polítiques culturals és la premsa de proximitat, malgrat “s’han convertit en una eina fonamental de l’estructuració de les societats modernes, amb Catalunya al capdavant”. Per al consultor en comunicació, “les noves tecnologies de la informació estan essent un referent per a projectar glocalment mitjans de comunicació i cultura, donant fe que la cultura ciutadana incideix directament en la vida de l’individu, per quan forma i conforma hàbits, diferencia, apropa i aglutina al voltant d’un eix municipal que té de portaveu els mitjans locals i el greix de les noves possibilitats tècniques, emanades sobretot al voltant d’internet i la telefonia mòbil. Des del municipi, la cultura local traspua i es complementa amb la veïna, fent-se –al cap i a la fi– referent en un país sencer, Catalunya.” En aquest sentit, Alcover i Martí recorda que aquests mitjans van sorgir “amb la vocació de ser un instrument per contribuir a la normalització lingüística i de la cultura catalanes, tothom accepta la premsa de proximitat com a eina de cultura eficaç, propera i aglutinadora. I que aguanta fermament, davant la brutal caiguda de la premsa diària”. L’autor constata les “es possibilitats d’accés de la diversitat cultural als mitjans de comunicació que ofereixen les iniciatives locals, i el paper creixent que desenvolupen en el manteniment d’aquesta diversitat a Catalunya”, i que precisament “la premsa de proximitat s’aferma en la promoció cultural més propera i arrelada, projectant els canvis cap a l’autoestima i la universalització de mires, reafirmant que la cultura local és el fonament vital de la identitat personal i col·lectiva de cada municipi”. En concret, l’expert en comunicació de proximitat destaca el paper d’aquests mitjans en la incorporació a la vida quotidiana de les ciutats per part dels nous ciutadans que, provinents d’arreu del món, han arribat al nostre país en els darrers anys. En clau de futur, Estanis Alcover i Martí defensa que, “ficats dins la revolució dels mitjans de comunicació, de la mateixa cultura i en la construcció de les bases d’un país independent, per projectar eficaçment des de cada ajuntament una política de suport a la premsa local en just reconeixement a la seva tasca –considerada arreu, fins a les més altes instàncies europees– com una premsa compromesa amb les arrels culturals i lingüístiques de cada ciutat, de cada comarca, del país sencer”. Podeu llegir l’article íntegre en aquest enllaç: http://comunicacio21.cat/noticies-comunicacio21/121529-premsa-de-proximitat-i-cultura-elements-per-al-debat