Categories
Notícies

El Consell de la Cultura de Barcelona rebutja l’aplicació del 155 contra les institucions catalanes, i reclama la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez

Manifest del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona Arran de la decisió que el govern del Partit Popular ha pres d’aplicar l’Article 155 de la Constitució Espanyola, amb el suport d’altres formacions polítiques, i amb l’objectiu de suspendre l’autonomia de Catalunya i d’intervenir de manera directa les institucions catalanes, els membres del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona volem manifestar el següent: 1. El nostre rebuig a l’aplicació de l’article 155. Pensem que no ofereix cap solució al problema polític de Catalunya, ben al contrari: optar per l’autoritarisme i la repressió només aguditza els conflictes i ens allunya encara més d’una possible solució dialogada, pactada i democràtica. Avançant per aquest camí no es defensa la Constitució de 1978, més aviat es posen en perill les llibertats civils i els principis democràtics fonamentals no només a Catalunya, sinó també en el conjunt de l’Estat Espanyol. 2. Considerem desproporcionada i injusta la presó decretada per a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Darrere d’aquest empresonament, només hi veiem motius polítics. La decisió adoptada per la jutgessa de l’Audiència Nacional evidencia l’existència d’un problema de fons molt greu en el funcionament de les institucions espanyoles: l’absència d’una veritable separació de poders i la consegüent falta d’independència del poder judicial. Els pròxims dies i setmanes seran decisius per al nostre país. Està en joc el futur d’una societat plural, lliure i democràtica. Condicions necessàries per al desenvolupament d’una intensa vida cultural i científica amb la qual estem compromesos i que, malauradament, corre el perill de deteriorar-se d’una manera irreversible. És per això que reclamem i exigim als diferents partits polítics que concentrin les seves forces en: 1. Aconseguir la llibertat immediata de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. 2. Refusar explícitament l’aplicació de l’Article 155. 3. Exigir respecte i autonomia a les institucions catalanes en el seu conjunt i, en particular, a aquelles que emanen d’una voluntat popular expressada per mitjà del dret constitucional de vot. 4. Exigir respecte a l’autonomia dels mitjans de comunicació públics. Per últim, exhortem el conjunt de representants electes que en aquest moment crucial facin el paper que han de fer: el de polítics. Que la solució al conflicte es busqui mitjançant el diàleg polític i mai amb l’ús de la força i la repressió. Exigim als partits polítics, a més a més, que responguin al mandat dels ciutadans i assumeixin l’obligació de treballar pel bé comú. Ara, més que mai, totes les forces polítiques democràtiques s’han d’oposar de manera ferma a qualsevol possible suspensió dels drets civils, a l’augment de la repressió i a la coacció de les llibertats. Mesures que acompanyaran necessàriament l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució i que poden ser molt difícils de revertir en el futur. Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona Antonio Ramírez (president), Miquel Cabal, Amadeu Carbó, Ingrid Guardiola, Martina Millà, Cristina Pujades i Victoria Szpunberg. Secretari Executiu: Carles Giner Barcelona, a 23 d’octubre de 2017

Categories
Opinió

‘Hazte bankero’ o la necessitat d’un teatre polític

En aquest article de Xavier Marcé, publicat pel diari Ara, defensa que ha raons i talent per construir un nou paradigma artístic des del teatre polític, alhora que planteja la necessitat de fer un debat seriós dins el sector teatral en la recerca “d’un llenguatge artístic que posi la creativitat i l’art a disposició e l’educació popular”. Aquest article està molt amb el que va publicar recentment Xavier Bru de Sala “L’hora del teatre, no del cinema” que podreu llegir en aquest portal. Apoc a poc la cultura va ocupant un espai en el debat polític que vivim al país. Encara no ho fa de manera equilibrada i contundent; són petites pinzellades que no sempre arriben al gran públic i que no troben de manera definitiva l’equilibri desitjat entre el discurs i la seva formulació artística. Aquest és un debat d’alta volada: el compromís de l’artista amb la societat i en darrera instància la construcció d’un missatge que pretén canviar-la. No és una tasca fàcil i sovint genera una profunda decepció que no poques vegades acaba en cinisme. A tot plegat hi fa una sàvia referència Enrique Vargas en un entranyable llibre de memòries que s’acaba de publicar quan parla de la seva etapa novaiorquesa al Gut Theatre a finals dels anys 60, just al començament de la Guerra del Vietnam. (podeu continuar llegint-lo des d’aquest enllaç)  

Categories
Opinió

Diàleg i debat per dibuixar el paper de la cultura a Catalunya

Estem d’acord en què el Cercle de Cultura té una raó de ser: dibuixar el paper de la cultura a Catalunya, una tasca que no esta exempta de matisos i contradiccions, però que obre un debat permanent en forma de diàleg  fructífer entre els diversos actors culturals de la nostra societat, diàleg adreçat principalment a uns polítics immersos en una gran contradicció: Diuen que volen promocionar la cultura, però quan ho fan el que els interessa és “la seva cultura”. El món de la cultura els produeix una gran inseguretat, és un terreny diferent al polític, que no coneixen i que se’ls resisteix; en una paraula, que no poden dominar i per això la deixen arraconada, dins la més temuda intempèrie, en una extrema soledat. Només a vegades la subvenció, dirigida i atorgada políticament per un sempre benèvolament funcionari de la cultura, mitiga les misèries del dia a dia d’un mal passar cultural. Tot això era cert fa deu anys. Avui vosaltres mateixos des del Cercle de Cultura esteu propiciant aquest diàleg tan necessari, diàleg que si no em falla la memòria històrica és la nostra raó de futur. I hem de fer aquest camí junt amb aquells polítics, que n’hi ha, que comprenen i estimen la cultura.