La música és un mitjà poderós que connecta a les persones. Redueix les disparitats lingüístiques i culturals i és un vehicle com cap altre de la identitat i l’expressió. Col·lectivament, l’ecosistema musical genera grans beneficis socials, culturals i econòmics. En un informe titulat The Mastering of a Music City, recentment publicat per la IFPI, òrgan representant de la indústria musical mundial, i la seva filial Music Canada, es proposa animar les ciutats de tot el món a que conreïn una economia musical dinàmica en la seva comunitat i es converteixin en veritables ciutats de la música. L’informe ofereix un marc complet d’estratègies i pràctiques òptimes per ajudar les ciutats -administracions locals, empreses, grups comunitaris i sector creatiu- a aprofitar el poder de la música. És un full de ruta que brinda als municipis de qualsevol mida la possibilitat d’assolir els seus objectius com a ciutat de la música, aportant idees útils sobre com crear una comunitat musical més robusta i enèrgica. Associada en altres temps de forma exclusiva a Nashville, Tennessee (Estats Units d’Amèrica), l’expressió “ciutat de la música” descriu actualment comunitats en què s’està produint, o en què s’està encoratjant, un desenvolupament dinàmic de l’economia musical. Les ciutats de la música poden oferir un important rendiment econòmic i un nivell de creació d’ocupació que van més enllà dels seus llargament reconeguts beneficis culturals i socials. Per tal de determinar les possibilitats que ofereix i les dificultats que comporta l’aplicació d’una estratègia de ciutat de la música, l’informe parteix de l’experiència de 22 ciutats de tots els continents, així com de 40 entrevistes en profunditat i dos grups de debat. Entre els entrevistats figuraven responsables d’associacions musicals, empresaris de l’àmbit musical, com a editors, promotors i artistes, empleats municipals i experts en inversions turístiques i desenvolupament econòmic. En l’estudi s’identifiquen cinc components essencials d’una Ciutat de la Música, a saber: la presència d’artistes i músics; l’existència d’una escena musical puixant; la disponibilitat d’espais i locals per a la música; l’existència d’un públic receptiu i compromès; la presència de segells discogràfics i altres empreses relacionades amb la música. A més, les ciutats de la música compten també amb el suport que es presta a la música des dels diversos nivells de l’administració, la qual cosa inclou una infraestructura general de la ciutat favorable al desenvolupament del sector i l’oferta de programes d’educació musical eficaços. La música promou el valor econòmic L’existència d’una economia musical vibrant genera valor per a les ciutats, de diverses formes importants. Alimenta la creació d’ocupació, el creixement econòmic i artístic i el desenvolupament turístic, i enforteix la marca de la ciutat. A més, la presència d’una comunitat musical forta atrau joves treballadors altament capacitats de tots els sectors per als que la qualitat de vida constitueix una prioritat. I això, al seu torn, atreu la inversió empresarial. Són molts els que han quantificat el valor de la música per a les economies locals. L’informe Nashville Music Industry 2013 PDF, 2013 Nashville Music Industry Report va concloure que la indústria musical havia ajudat a crear i mantenir més de 56.000 llocs de treball locals i havia aportat 5.500 milions de dòlars dels Estats Units d’Amèrica a l’economia local. A Melbourne, Austràlia, segons la informació proporcionada pel cens de 2012, el sector de la música en viu va generar aquest any, per si sol, una despesa de 1.000 milions de dòlars australians i va recolzar l’equivalent a 116.000 llocs de treball anuals a temps complet. De forma semblant, UK Music va estimar que, el 2013, la música va aportar directament 3.800 milions de lliures esterlines a l’economia britànica i va donar feina directa a 111.000 persones. Estratègies fonamentals per esdevenir una ciutat de la música En l’informe s’exposen set estratègies fonamentals per esdevenir una veritable Ciutat de la Música. 1. Adoptar polítiques favorables a la música i els músics Encara que potser sigui impossible fabricar aquesta cosa secreta que fa que artistes i músics es concentrin en una ciutat, sí que es pot crear un entorn que permeti als músics fer el que millor saben fer: música. L’accés a programes de formació i educació, tutories i centres de negocis o incubadores musicals, a més d’un habitatge accessible, pot contribuir a atreure i retenir els músics, molts dels quals compten amb uns ingressos limitats. Guanyar-se la vida com a artista mai ha estat fàcil. “Mai ha estat tan fàcil distribuir una obra creativa. Alhora, mai ha estat tan difícil obtenir una remuneració per ella “, observa Robert Levine, antic redactor en cap de Billboard. Els serveis de desenvolupament professional per a músics no només ajuden als artistes a desenvolupar les capacitats que necessiten per dirigir el seu negoci i la seva carrera, sinó que també converteixen el municipi en que habiten en un lloc més favorable per a la música. A Bogotà (Colòmbia), la Cambra de Comerç està desenvolupant 30 serveis diferents per ajudar als artistes i músics a obtenir diners del seu treball i crear la seva empresa. La planificació territorial és potser l’aspecte més complex de la política municipal que afecta al desenvolupament de l’economia musical local. El creixement urbà i la competència en la demanda d’espai han suposat una amenaça per a moltes sales històriques, com el 12 Bar de Londres (Regne Unit), el RCA Studio A, de Nashville, el Silver Dollar Room de Toronto (Canadà) i el Palace Theatre de Melbourne. Algunes han aconseguit salvar-se, altres no. Algunes ciutats han optat per convertir determinats edificis en part del seu patrimoni per tal de protegir-los dels promotors immobiliaris. D’altres han anat més enllà. Per exemple, Mont-real (Canadà) ha salvat la seva Quartier des Spectacles de les excavadores designant com a àrea de lleure. El quilòmetre quadrat que abasta aquesta zona pot presumir de comptar amb 30 sales de concerts i ser seu de més de 40 festivals. A més, es promociona activament com la destinació per excel·lència per als amants de la vida nocturna. Altres ciutats, com Melbourne, estan emprant el principi del “agent del canvi” per resoldre els problemes que sorgeixen quan l’urbanisme residencial envaeix zones en què ja hi ha sales de concerts i el soroll es converteix en una molèstia. Si el “agent del canvi” és un nou desenvolupament residencial situat a prop d’una sala de concerts prèviament existent, el promotor immobiliari serà el responsable de sufragar els costos derivats de l’atenuació del soroll. Però si el “agent del canvi” és la sala de concerts, serà aquesta qui hagi de fer front a aquests costos. Aquest principi funciona bé quan un grup de sales ja establertes es veu amenaçat per l’aparició de promocions immobiliàries de caràcter residencial. 2. Establir una oficina o responsable en matèria de música Moure en el marc de les polítiques i normatives públiques relatives a la música pot esdevenir un problema important. Algunes ciutats han creat una oficina o responsable en matèria de música perquè actuï com a punt únic de contacte entre les autoritats municipals i la comunitat musical. Per exemple, l’Office of Film + Music de Seattle (Estats Units), actua de finestreta única per als promotors i productors d’espectacles en directe, facilitant el contacte amb els diferents departaments de la ciutat (per exemple, bombers i policia). A més, aquestes oficines també poden ajudar a intervenir en qualsevol àrea en què puguin sorgir conflictes. 3. Nomenar un consell assessor de la música Els consells assessors de la música constitueixen un enllaç inestimable entre la comunitat musical i l’ajuntament. Integrats en general per representants de tota la comunitat musical, així com per especialistes en desenvolupament turístic i econòmic, ofereixen assessorament i poden tenir un important paper a l’hora d’arribar a un consens en qüestions legislatives i normatives. Els consells assessors de la música permeten provar les propostes amb els principals interessats abans que siguin aprovades per l’Ajuntament, evitant així qualsevol imprevist negatiu. Alguns consells, com la Memphis Music Commission (Estats Units), que ofereix serveis d’assessoria jurídica i plans de salut de prepagament per a músics, també participen en l’execució de programes dirigits a la comunitat musical. 4. Obtenir el suport de la comunitat musical en el seu conjunt Obtenir el suport dels que es veuen més afectats per les estratègies en l’àmbit de la música és essencial per a l’èxit de qualsevol ciutat de la música, però pot comportar dificultats quan suposa treballar amb una multiplicitat de petites i mitjanes empreses, on cadascuna de elles exerceix un paper diferent i sovint es dediquen a la música només a temps parcial. La col·laboració estreta de tots els interessats augmenta considerablement les possibilitats de crear entorns reglamentaris i empresarials eficaços que permetin prosperar a l’economia musical a la ciutat. El Consell de la Música de París, per exemple, està buscant vies que permetin treballar junts als sectors públic i privat en suport d’artistes i sales de concerts per tal de garantir que l’oferta musical de la ciutat sigui rica, variada i assequible. 5. Garantir l’accés a espais i locals La música necessita tenir una llar. De fet, necessita moltes llars. Ja es tracti d’educació o de locals d’assaig, gravacions o actuacions, perquè una Ciutat de la Música compleixi plenament els seus objectius necessita comptar amb una diversitat d’espais i locals de qualitat. Donar suport a una comunitat en què els artistes puguin donar els seus primers passos, desenvolupar el seu talent i intentar arribar al més alt requereix un engranatge de locals, tota una gamma d’espais per a actuacions en directe, des de petits clubs fins a grans estadis. Això no sempre vol dir que calgui aixecar nous edificis. Moltes comunitats han trobat formes innovadores de renovar i readaptar sales de cinema, esglésies i altres edificacions abandonades. En algunes ciutats, els sectors públic i privat estan treballant -conjuntament en ocasions i altres vegades de manera independentment per crear nous espais, com centres de negocis o incubadores d’artistes i empreses musicals. Per exemple, a Toronto, algunes de les principals companyies discogràfiques ofereixen espai d’oficines a diversos dels segells independents amb els quals treballen. Es tracta d’una forma ideal d’intercanviar coneixements pràctics. 6. Donar suport al desenvolupament d’audiències Per aconseguir resultats, tota ciutat de la música necessita comptar amb un públic receptiu i compromès. A més de disposar d’una bona xarxa de transports i realitzar una promoció eficaç de les actuacions musicals, en el desenvolupament de les audiències també té un paper important l’aspecte demogràfic. Moltes ciutats de la música consideren un avantatge el fet de comptar amb una gran població estudiantil. Els aficionats a la música de demà estan desenvolupant el seu gust musical avui. Oferir actuacions per a públics de totes les edats ajuda a captar els més joves, assegurant que desenvolupen un gust per la música per a tota la vida. 7. Crear un programa de turisme musical El turisme musical genera milers de milions de dòlars anuals per a les ciutats. Entre els actius turístics estan els festivals, les fites històriques de caràcter musical i l’escena musical d’actuacions en directe al llarg de tot l’any. Els principals festivals de música atreuen grans quantitats de turistes. Per exemple, el 2014 van actuar al Rock al Parc de Bogotà 87 grups, amb una afluència d’unes 400.000 persones, el que converteix a aquest festival de música en un dels majors del món. Algunes ciutats disposen d’estratègies de turisme musical que suposen l’ús de tècniques de desenvolupament de marques basades en la música, campanyes promocionals, estratègies a les xarxes socials, inversions en infraestructures musicals, cartelleria i programació. Nashville, per exemple, situa la música al cor mateix de la seva marca. El seu plantejament està rendint grans beneficis. En 2014, la ciutat va rebre a més de 13 milions de visitants, que van aportar més de 5.000 milions de dòlars en ingressos i donar suport a la creació de 50.000 llocs de treball. El logotip de la nota musical de la ciutat apareix en edificis, records turístics i materials promocionals, i la seva web de turisme, visitmusiccity.com, compta amb una emissora de ràdio on apareixen artistes locals i ofereix una aplicació informàtica que permet al públic connectar-se amb l’escena de la música en viu. Donar suport l’economia musical d’una ciutat brinda múltiples beneficis: fomenta el creixement artístic i cultural, enforteix el teixit social de la comunitat, genera llocs de treball i potencia l’activitat econòmica i la despesa en turisme. Una economia musical dinàmica genera un factor de modernitat i la qualitat de vida que fa que les persones vulguin viure i treballar a la ciutat, encoratjant l’atracció i conservació de talent en tots els camps, empreses i inversions. Les directrius proposades per The Mastering of a Music City animen als municipis de tot el món a aprofitar el poder de la seva música per crear comunitats més cohesionades, dinàmiques i riques. Article d’Amy Terrill, vicepresidenta d’afers públics de Music Canada, i Alex Jacob, portaveu de la IFPI
