Categories
Opinió

Cultura popular

Xavier Marcé, en un article publicat a recentment, defensa la cultura popular, tant com espai de creació, com a motor de les indústries creatives i com a productes culturals que esdevenen propietat pública, “la qual cosa ens apropa a un dels mites més perseguits de la cultura: com fer-la esdevenir propietat de tothom”. En aquest sentit, afegeix que “la cultura popular és el vagó de cua de la cultura, un immens purgatori on l’art roman llargs períodes a l’espera que un acadèmic, un crític, o qualsevol analista de prestigi aconsegueixi desembullar les claus del misteri i establir un consens sòlid que decanti cada peça cap al cel o l’infern; o quedi al purgatori indefinidament que en última instància és una manera bonica de romandre en la història sense judicis de valor afegits.” Marcé afirma que “cal reivindicar la cultura popular perquè funciona sola i generalment és sostenible, bé sigui perquè sorgeix d’expressions ancestrals i es transforma en matèria de consum massiu, bé sigui perquè aconsegueix consensos repetits d’audiència i consolida en la memòria col·lectiva.” L’article finalitza amb a reflexió que “mirar la cultura popular de reüll és un greu error de percepció. Com substrat cultural permet que alguns artistes la sublimen i creuen autèntiques obres singulars i permet al seu torn que multituds senceres s’interessin per la cultura i tot sense saber-ho, el que fet i fet és una digna manera d’ocupar el temps.” Podeu llegir l’article íntegre des d’aquest enllaç: https://ideas.economiadigital.es/analisis-politico-y-social/xavier-marce-cultura-popular_536390_102.html

Categories
Notícies

Sobre la cultura i felicitat compartides

La Dra. Nela Filimon, autora de “l’impacte de la cultura i el lleure sobre la felicitat dels espanyols”, reflexiona sobre la importància de l’accés a la cultura “com a font de felicitat intrínsecament individual i col·lectiva”. A l’hora de parlar sobre la felicitat, destacar la seva atemporalitat com a aspiració de l’esser humà, crec que és un dels punts de confluència de totes les opinions, sigui quin sigui l’àmbit d’estudi. Prova d’això és que ja des de l’antiga Grècia, molts filòsofs i pensadors han reflexionat i escrit sobre la felicitat. Un exemple molt conegut és la trobada entre el rei Cressus de Lidia i el savi Soló d’Atenes, fet relatat en el Llibre I (XXXI-XXXIII) d’Els Nous Llibres de la Història d’Heròdot, a on Soló deixa molt desconcertat al rei Cressus amb la seva resposta sobre la felicitat; no només que en Soló no el va considerar, al rei mateix, ni el primer, ni el segon entre els feliços, sinó que va relativitzar, d’una banda, la importància de la riquesa i, d’altra, va dir que per a ell, era important saber tot el recorregut de la vida d’una persona (fins i tot com acaba la seva vida) per poder jutjar si ha estat feliç o no. Aquest relat històric ens fa pensar sobre la dificultat que suposa definir la felicitat, mesurar-la i identificar tots els seus determinants. Així, per exemple, en els estudis sobre la felicitat sovint se sol utilitzar també el concepte de benestar subjectiu com a sinònim. Pel que fa els determinants de la felicitat, encara que el factor material sigui important, especialment en un sistema econòmicosocial com l’actual on el benestar es mesura generalment en termes de PIB (o renda) per càpita, s’ha demostrat que, a partir d’un cert nivell (com, per exemple, tenir les necessitats bàsiques cobertes), la renda ja no és garantia d’una major felicitat. Aquesta paradoxa, ha intensificat l’interès dels investigadors per identificar d’altres factors amb un impacte positiu sobre la felicitat i el benestar, com és el cas de la cultura i de l’oci. Anar al cinema i al teatre, veure la televisió, escoltar música, llegir llibres, anar a un concert, veure un espectacle esportiu, són algunes de les activitats incloses en l’enquesta del Baròmetre d’Opinió del Centre d’Investigacions Sociològiques (2014) que els espanyols valorem amb unes puntuacions mitjanes elevades (entre 7,29 i 7,5) en una escala de felicitat de zero (completament infeliç) a deu (completament feliç). Tot i que la manera més habitual de disposar de dades sobre els hàbits i pràctiques culturals de les persones sigui a través d’enquestes especialment dissenyades, cal mencionar el seu caràcter retrospectiu, al preguntar-nos sobre un període anterior al moment de l’entrevista. Des d’aquesta perspectiva, l’ús de les noves tecnologies, es fa cada vegada més patent a través d’Apps especialment dissenyades que permeten recollir dades en temps real i mesurar la felicitat també en temps real. Un exemple rellevant és l’estudi publicat per l’Arts Council of England l’any 2015, un estudi que destaca les activitats culturals (el teatre, la dansa i els concerts; cantar i actuar; les exhibicions, els museus i les biblioteques; escoltar música; llegir) entre les que tenen un major impacte sobre la felicitat. L’estudi aporta resultats interessants també sobre una dimensió menys analitzada de la cultura i de l‘oci, la seva dimensió social o compartida, i el seu impacte sobre la felicitat; els resultats han indicat, que el nivell mitja de felicitat és superior quan les activitats culturals són compartides. Aquesta tendència s’observa també en el cas d’Espanya, on, les dades han indicat una major proporció de persones que es perceben com més feliços quan fan les activitats culturals en companyia. L’estudi de l’Observatori és una primera incursió i s’emmarca en la línia d’investigació oposada a la visió merament individualista del benestar i de la felicitat, reivindicant la importància de l’accés a la cultura per a tots, de l’art urbà i de la cultura popular i de les tradicions locals, tan arrelades a Espanya i a molts països europeus, com a font de felicitat intrínsecament individual i col·lectiva. Podeu llegir “L’impacte de la cultura i el lleure sobre la felicitat dels espanyols” des d’aquest enllaç: https://observatoriosociallacaixa.org/ca/indicador/-/asset_publisher/ATai9MyKZiYq/content/el-impacto-de-la-cultura-y-el-ocio-en-la-felicidad-de-los-espanoles. L’article analitza sobre les dimensions individual i social de la felicitat, tot confirmant la importància de compartir les experiències de consum cultural amb els altres.