El reconeixement normatiu de la Propietat Intel·lectual va tenir lloc en època del Despotisme Il·lustrat i, des de llavors, ha fet un llarg camí fins que, als darrers anys, el conjunt de serveis, xarxes, software i hardware disponibles ha suposat un autèntic terratrèmol per aquesta normativa que es troba en una situació de profunda confusió, en bona part per l’obsolescència esdevinguda dels conceptes que constituïen els pilars bàsics de la seva arquitectura. En efecte, l’actual regulació genera una notable frustració col·lectiva per als autors i titulars derivatius dels drets, per als usuaris i, també, per als agents econòmics. Alhora, la necessària i urgent reforma de la propietat intel·lectual ha esdevingut un greu problema per als poders públics i la política legislativa. Per tot això, sembla evident que, des de la perspectiva de l’ordre legal i, sobretot, de l’interès econòmic, privat i col·lectiu, s’hauria de produir una profunda reflexió sobre el paper i contingut de les futures normatives sobre Propietat Intel·lectual fugint de posicionament incoherents amb les necessitats i interessos del moment actual. Resulta urgent, doncs, afrontar el repte de dotar-nos d’un nou marc legal que vertebri el foment de la producció i del comerç de les creacions intel·lectuals, garantint la seva protecció i, alhora, faci viable el desenvolupament d’un sector econòmic absolutament crucial en l’àmbit de la nova economia al voltant de l’explotació dels continguts.
