Logotip Cercle de Cultura

Etiqueta: Jordi Pardo

Categories
Nota de premsa Notícies

Jordi Pardo relleva Segimon Borràs com a president del Cercle de Cultura

Jordi Pardo és el nou president del Cercle de Cultura, en substitució del fins ara president Segimon Borràs, que acaba el seu mandat al capdavant de l’entitat. Pardo, que exercia de vicepresident a l’anterior Junta, encapçalava l’única candidatura que s’havia presentat.

Jordi Pardo és llicenciat en Geografia i Història, UB; FGAP i EMPA per ESADE, i gestor cultural. Des de setembre de 2013 és director general de la Fundació Pau Casals. Ha dirigit i assessorat projectes de cultura, desenvolupament i regeneració urbana a diferents països d’Europa, Amèrica i Àsia. Ha estat director del Projecte del Museu del Disseny de Barcelona, gerent del CCCB, i director del Parc Arqueològic d’Empúries. Ha estat membre del grup d’experts d’UNESCO (2011-2015), i del jurat de les Capitals Culturals d’Europa de la Comissió Europea (2011-2016).

La nova junta està integrada pels vicepresidents Eva Faustino, Jordi González Moltó i Segimon Borràs, Agustí Fructuoso que continua com a Tresorer/Secretari, i els vocals que ja formaven part de l’anterior Junta, Laura Bertran, Montserrat Bou, Belén Latorre, Esteve León, Alfons Martinell, Marta Puigderrajols, Fèlix Riera, M. Àngels Torras i Ferran Audí. I s’hi incorporen Jordi Montaña, Miquel Àngel Barrabia, Mireia Mayolas, Pau Carrió i Carme Fenoll.

El president sortint ha valorat molt positivament els seus quatre anys al capdavant del Cercle de Cultura, que ha definit com “un lloc de reflexió i intercanvi d’idees tranversal, tant des del punt de vista ideològic com sectorial, especialment en la relació entre Economia i Cultura, destacant tot el que aporta la cultura a l’economia”. Durant el seu mandat s’ha impulsat el Fòrum Cultura 2020,  coordinat per Jordi Pardo, s’ha mantingut la relació amb el Cercle d’Economia i s’ha redactat un Pla d’Actuació i Governança, sobre l’organització i la participació dels socis de l’entitat.

El nou president ha mostrat la seva satisfacció i il·lusió per poder continuar treballant en un espai plural, independent i divers, que pot ajudar a millorar i sensibilitzar respecte els diversos sectors de la cultura. Pardo ha agraït la confiança i la tasca de Segimon Borràs i de tota la junta de sumar esforços, i ha volgut destacar el fet que durant el seu darrer any de mandat ha hagut d’encarar a una situació tan difícil com la pandèmia. Pel que fa als objectius del nou mandat, Pardo es marca com a repte sumar esforços, connectar el Cercle amb d’altres iniciatives amb les que comparteixen objectius, i enfortir el paper del Cercle en el debat sobre governança i la gestió pública i privada de la cultura i en relació a l’economia.

Objectius de la nova junta directiva

En aquest sentit, durant l’Assemblea, la nova Junta ha desenvolupat aquests objectius del mandat, assegurant la voluntat de treballar per aconseguir visibilitzar la tasca i la programació estable del Cercle de Cultura, pensant en els seus socis i en el conjunt dels sectors de la cultura, per tal d’esdevenir un espai plural i independent que representi els artistes, creadors, mediadors, els professionals  i representants de  l’àmbit privat empresarial, els professionals del sector públic i del treball comunitari i tercer sector.

També s’ha marcat com a repte d’aquesta nova etapa enfortir els lligams i la cooperació amb el Cercle d’Economia, amb iniciatives diverses, i especialment amb l’organització cada dos anys del Congrés de Cultura i Economia, i situar el Cercle com un punt d’encontre amb altres institucions similars de l’Estat Espanyol i la Unió Europea, oberta a iniciatives internacionals i especialment de l’àmbit iberoamericà.

Alhora, la nova Junta del Cercle ha anunciat que els principals elements de la nova programació, emmarcada en el Pla Estratègic elaborat el 2020, haurien de ser la posada en marxa el Baròmetre Cultural, l’organització de les jornades “Cultura i Economia”, de caràcter bianual i en col·laboració amb el Cercle d’Economia i altres institucions, així com impulsar conferències i taules rodones sobre temes d’alt interès en l’àmbit de la governança de grans infraestructures i projectes culturals, legislació sobre mecenatge, patrocini i participació social, l’anàlisi de la cultura en la seva dimensió metropolitana, així com acollir en període electoral debats específics centrats en polítiques culturals, i tots aquells que siguin d’interès general dels sectors de la cultura.

També s’ha anunciat la voluntat de revisar els objectius i prioritats recollits al llarg del procés participatiu Fòrum Cultura 2020, així com l’establiment d’una agenda de prioritats per a establir un diàleg i seguiment amb els responsables de les institucions públiques competents amb matèria de cultura, i amb organismes i empreses relacionats amb la cultura, economia creativa i sectors associats com el turisme, l’educació, i la industria audiovisual o el desenvolupament territorial.

En les novetats presentades a l’Assemblea Extraordinària celebrada avui, el Cercle ha presentat el nou responsable de Comunicació, el periodista Joan Safont, que a partir d’avui s’encarregarà, entre d’altres funcions, de portar a la pràctica les línies de comunicació fixades al Pla de Comunicació de l’entitat.

Categories
Opinió

Més Cultura per a un futur millor. La cultura i el rellançament del projecte de la Unió Europea

Jordi Pardo, vicepresident del Cercle de Cultura, ha publicat aquest article al portal de la Fundació Acadèmia Europea i Iberoamericana de Yuste, en el que reflexiona sobre el manifest “Més cultura! Més Europa” i on defensa que “es tracta d’incorporar la cultura en els plans estratègics de desenvolupament territorial i dels projectes urbans. Es tracta d’incorporar de manera efectiva a la cultura a l’agenda institucional i social de la innovació i modernització dels plans i polítiques públiques”. Cal recordar que el manifest “Més cultura! Més Europa” impulsat pel Cercle de Cultura, es va posar en marxa amb el suport de l’European Festivals Association (Brussel·les), la Federación Estatal de Asociaciones Profesionales de la Gestión Cultural (FEAGC), la Fundación Alternativas i el grup de treball “A Soul for Europe” (Berlín). Un manifest que ja ha tingut 224 adhesions: 136 adhesions institucionals i 88 de persones del món de la cultura, entre els quals destaquen molt distingides personalitats d’onze països europeus i d’altres continents. “Es diu que tota crisi és una oportunitat. De fet, el significat etimològic d’aquesta paraula d’origen grec (κρ?σις) està relacionat amb la idea de canvi i la presa de decisions davant de noves circumstàncies. No tenen un significat necessàriament negatiu. Per això diem que tota crisi comporta també una oportunitat que si es gestiona adequadament pot també suposar una millora o progrés col·lectiu. A les utopies, per definició, no se les arriba. Però cal tenir utopies per poder apropar-se a elles. Des d’una perspectiva molt més pragmàtica, disposar de projectes clars és la millor manera d’apropar-s’hi i, si es fa bé, poder realitzar-los completament. Imaginar un futur millor comporta ser conscients dels reptes que comporta el nostre temps. El paper de la cultura en l’era post-COVID ha de tenir una major centralitat. La cultura i l’educació formen part dels pilars de les societats avançades. Creen dignitat, cohesió social i permeten desenvolupar qualitat de vida. D’altra banda, les xifres demostren que la cultura no és una despesa: la cultura és una inversió. El pressupost públic i el patrocini privat en el suport als sectors de la cultura generen ocupació i un impacte molt més gran en el PIB de cada país. A més, crea un altre element fonamental: atractiu i competitivitat per als territoris i ciutats que amb la cultura poden millorar el seu posicionament per atreure talent, activitats econòmiques i impulsar la creativitat. La cultura és fonamental per a la innovació i reactivació de sectors tradicionals com el primari, secundari i el terciari. La cultura pot rellançar l’activitat agropecuària aportant un valor a productes mitjançant la força de les denominacions d’origen i la seva vinculació cultural. De la mateixa manera, el disseny (Un dels àmbits de les indústries creatives) pot regenerar i fer més competitiva l’activitat manufacturera i industrial.  El món dels serveis també té en la cultura un element de competitivitat i innovació que permet la millora del posicionament i la diversificació d’oferta i demanda. El sector quaternari (empreses de serveis per a empreses) des de la seva etapa inicial ha tingut en la cultura un factor clau de creació de valor. I, per descomptat, el sector quinari -activitats de el coneixement i de servei a les persones- té en els sectors de la cultura un factor estratègic. El propi desenvolupament de l’activitat turística depèn en gran mesura de l’atractiu de l’ingredient cultural a les experiències de la descoberta i ús alternatiu dels territoris. Sense l’atractiu de el patrimoni, les arts (música, literatura, arts escèniques, la producció audiovisual, etc.), les manifestacions populars, la gastronomia, les indústries creatives o l’ús cultural del paisatge natural el turisme no tindria un ingredient fonamental que ha estat utilitzat directament o indirectament i que explica la seva enorme desenvolupament. Justament, el futur d’un turisme sostenible passa també per enfortir l’ingredient cultural a l’experiència turística, superant els aspectes negatius del turisme low cost basat en xifres quantitatives i no en la qualitat de les experiències i la sostenibilitat territorial de l’ús de les destinacions. Però si la relació entre economia i cultura és fonamental per al desenvolupament de societats complexes i competitives, l’àmbit essencial se centra en la cultura com a factor de dignitat i element central de la societat de el coneixement. La pròpia comprensió del món en què vivim, la seva diversitat, els seus orígens, història, contemporaneïtat i futur tenen en la cultura el factor que més ens distingeix de la resta dels primats: la capacitat de crear art i fer ciència. La societat postindustrial basada en el coneixement requereix de ciutadans més cultes i sensibles en un món que hem de conèixer per poder comprendre i millorar. Per a això la cultura és fonamental. Desenvolupant la meva activitat professional en el sector públic, el privat empresarial i també al tercer sector no lucratiu he tingut l’oportunitat de dirigir projectes en més de vint països d’Europa, Amèrica i Àsia. El meu convenciment no es basa en opinions i plantejaments gremials. és la convicció sincera de l’experiència pràctica en el paper de la cultura i de la seva integració en una visió més integral i estratègica dels projectes per a les ciutats i els territoris. La meva experiència en la direcció o administració de grans infraestructures culturals com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el projecte del Museu del Disseny a Barcelona o l’impuls de l’estratègia “mèdia” al districte 22@ Barcelona -el districte de la innovació- m’han permès viure i constatar la importància de la cultura en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i la creació de valor i competitivitat urbana. De 2012 a 2016 vaig ser membre de el panell d’experts de la Comissió Europea que selecciona i monitoritza les candidatures a “Capital Europea de la Cultura” (ECOC), avaluant desenes de projectes de ciutats que amb la cultura es proposen donar un impuls de qualitat de vida per a tots els seus ciutadans, millorant l’accés i les pràctiques culturals i la celebració i integració de la dimensió europea en els seus plans de desenvolupament urbà, econòmic, social i cultural. La direcció de plans estratègics a Vietnam, projectes d’infraestructures culturals al Brasil o projectes comunitaris de desenvolupament i cohesió social a Palestina, Colòmbia, Perú i moltes altres iniciatives culturals m’han permès constatar la importància fonamental de la cultura com a factor de canvi, innovació i creació de futur en tot tipus de realitats socioeconòmiques. La cultura no és un luxe. És un servei i bé essencial. La cultura pot ser fonamental per superar la pobresa i la marginalitat. La pobresa profunda és quan es perd l’esperança. La cultura és fonamental per donar poder a les persones i crear esperança i dignitat. Per això, a la dimensió individual i de qualitat de vida se li uneix una dimensió col•lectiva fonamental. Des de la fi de la segona Guerra Mundial, però especialment des de la signatura del Tractat de Roma el 1957, amb el qual es van posar les bases de el projecte europeu, ha estat possible el desenvolupament de l’estat de benestar d’un espai comú on la diversitat cultural s’ha mostrat com una oportunitat. Aquests valors i la superació de les fronteres han permès que les noves generacions hagin viscut un període de pau i progrés en el qual la lliure circulació de béns i persones ha suposat un gran pas cap a la millora d’un projecte de convivència comunitària. Un model que, malgrat les seves imperfeccions, és una referència mundial de pau, democràcia, progrés i llibertat. Com moltes vegades s’ha argumentat, el programa ERASMUS ha permès que milions de joves hagin incorporat una nova visió i sentit de la vida a un espai sense fronteres, on la diversitat de llengües, cultures i geografies ha enriquit i obert els models de vida i desenvolupament econòmic en el període de pau més llarg de la història de el continent. Aquesta crisi pandèmica de l’COVID, malgrat les amenaces, reptes i dificultats, és també una oportunitat per enfortir un projecte de convivència democràtica en què les persones estiguin al centre de el desenvolupament, i l’economia al servei de la ciutadania i no a l’inrevés. Aquest és un dels valors màxims del projecte europeu. Malgrat les dificultats, el Brexit, els canvis geoestratègics a partir de l’emergència d’Àsia com a epicentre de l’PIB mundial i els molts temes relacionats amb les amenaces i reptes globals, el projecte de la Unió Europea és fonamental. La cultura és essencial per als ciutadans de qualsevol continent. per aquesta raó, el nou impuls de el projecte de la Unió Europea ha de tenir en la cultura una palanca fonamental per donar el nou impuls. S’atribueix a Jean Monnet la afirmació que “si tornés a tenir l’oportunitat, posaria la cultura al centre de l’agenda política europea “. Certa o no aquesta atribució, tenim ara l’oportunitat de situar la cultura com un factor fonamental de prosperitat i desenvolupament. Des del Cercle de Cultura de Barcelona, entitat vinculada al Cercle d’Economia de Barcelona, en el context de la crisi pandèmica de l’COVID-19, vam posar en marxa un manifest relacionat amb la importància de la cultura en el rellançament de el projecte de la Unió Europea. El manifest “Més Cultura, més Europa “va ser llançat amb el suport inicial de la Federació d’Entitats de Gestió Cultural d’Espanya, A Soul for Europe, la Fundació Alternatives i l’European Festivals Association, juntament amb el suport inicial de personalitats vinculades a la cultura i les institucions europees. Ràpidament la “Fundación Academia Europea i Iberoamericana de Yuste” es va adherir amb entusiasme, al costat d’altres importants institucions i entitats culturals, professionals i persones vinculades als sectors de la cultura de diversos països d’Unió Europea. Aquest manifest és obert a tota la ciutadania europea, les seves institucions, organitzacions, professionals, creadors, mediadors, gestors i gent de tots els sectors de la cultura. La idea és compartir aquesta iniciativa en tots els estats membres de la Unió Europea per coordinar accions de diàleg, cooperació i negociació amb les administracions públiques locals, regionals, estatals i també d’àmbit europeu per prendre major consciència de la importància estratègica de la cultura com a factor de construcció de dignitat i qualitat de vida, desenvolupament econòmic i competitivitat. La diversitat cultural europea és un dels actius fonamentals que comparteixen tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la UE, i la seva reconeixement i gestió és fonamental per rellançar el projecte coincidint amb els efectes de la crisi pel COVID-19. La pandèmia ha posat en evidència les debilitats i problemes organitzatius i de les estructures que ja no funcionaven abans de la crisi. Per això és important aprofitar l’oportunitat per innovar, modificar i millorar a escala local, nacional o europea. La cultura té un paper central en els canvis de mentalitat que permetin continuar avançant en la perspectiva de considerar la convivència i la cooperació una cosa fonamental per donar continuïtat a un dels models de major qualitat de vida del món. L’enfortiment d’una identitat comuna europea, des de la riquesa i diversitat de les expressions, és fonamental per a avançar cap a una visió més avançada, oberta i sostenible. Tot i que les polítiques culturals són una competència dels estats membres, instem a les principals institucions de la Unió Europea (Parlament, Consell i Comissió Europea) a incorporar la cultura a l’agenda de rellançament de el projecte europeu que cal posar en marxa per superar els efectes de la crisi de l’COVID-19. Cal superar debilitats anteriors i donar un nou impuls a el projecte de la Unió Europea en què la cultura sigui un factor més important. La diversitat i la diferència de les respostes de suport a la situació de crisi dels sectors de la cultura que estan impulsant els Estats membres ens donen una idea de la necessitat de millorar l’intercanvi de bones pràctiques en la determinació de les prioritats polítiques, el finançament i el desenvolupament de la cultura a nivell europeu. Per això, en el manifest proposem que les institucions europees impulsin als Estats membres a treballar en un procés de desenvolupament i de millora dels mecanismes de finançament i suport incorporant amb més força el caràcter estratègic de la cultura en el projecte de construcció europea. No es tracta només de reivindicar una millora del finançament públic de la cultura en tots els estats membres posant en comú les bones pràctiques en l’àmbit de les polítiques públiques i el patrocini privat. Es tracta d’incorporar la cultura en els plans estratègics de desenvolupament territorial i dels projectes urbans. Es tracta d’incorporar de manera efectiva la cultura a l’agenda institucional i social de la innovació i modernització dels plans i polítiques públiques. Sumant esforços podríem beneficiar-nos d’un procés de coordinació, intercanvi i aplicació de bones pràctiques per enfortir la activitat dels sectors culturals en tot l’àmbit de la Unió Europea. George Steiner va definir molt bé el paper de la cultura en la seva “Idea d’Europa “. La diversitat cultural és una riquesa fonamental que pot enfortir la identitat comuna europea. Fer-ho des de cada estat membre és fonamental, però en aquests temps una major coordinació i acció mancomunada és probablement més intel·ligent. En qualsevol cas, val la pena intentar-ho. Més cultura, més Europa!”. Enllaç a l’article original: https://www.fundacionyuste.org/wp-content/uploads/2020/09/ACTUALIDADB82020a.pdf

Categories
Opinió

La cultura és un dret

Jordi Pardo, director de la Fundació Pau Casals i vicepresident del Cercle de Cultura, ha estat una de les personalitats del món cultural que ha participat la sèrie de reflexions sobre el futur del sector “La cultura en 300 paraules” impulsada pel CoNCA. Voldria que la cultura fos una expressió del bo i millor de la humanitat. La cultura és el que més ens diferencia de la resta d’éssers vius: la nostra capacitat de fer art, ciència i pensament, i les expressions de les nostres formes de vida. I dic això perquè crec en el poder de la cultura i l’educació per a millorar la dignitat de les persones i la cohesió social. Com tota crisi, la pandèmia de la COVID-19 és una oportunitat de regeneració. Cal fer moltes coses que abans no hem fet bé, i fer-ne d’altres que responen als canvis que hem d’encarar. Hem de millorar la relació dels sectors de la cultura amb el conjunt dels ciutadans. Però per fer-ho cal que ens preguntem si vivim per treballar o treballem per viure. Si l’economia està al servei de les persones o les persones al servei de l’economia. Com que crec en les utopies —perquè sense elles no ens hi acostem mai— i també crec que la força de la voluntat ens obre les portes de l’optimisme, l’endemà cal que tinguem el finançament que es mereix la cultura, com un dret universal i un pilar de l’estat del benestar. Un finançament públic a l’alçada del país, amb unes lleis de patrocini i mecenatge que no tenim, i la consideració de la cultura com un element que genera ocupació, impacte en el PIB i competitivitat, i com l’ingredient fonamental per a un turisme sostenible, una economia creativa competitiva. Ens cal un marc normatiu actualitzat que esdevingui un instrument d’innovació. Cal que ens afanyem a modernitzar les administracions públiques per tal que siguin més eficients i puguin establir relacions més àgils i prestar serveis públics de qualitat. Voldria que la cultura no fos només una mercaderia, sinó un element fonamental per a sentir-nos dignes i feliços. Text originàriament publicat a: https://conca.gencat.cat/ca/cultura-en-300-paraules/la-cultura-es-un-dret/

Categories
Sense categoria

vídeo de l’acte CoNCA: l’últim debat?

El Cercle de Cultura organitzà el 29 de novembre, a l’auditori del pati Manning de Barcelona, una jornada per revisar la naturalesa i funcions futures del CoNCA. Una sessió que comptà amb les intervencions de Nora Ancarola, Carles Duarte, Xavier Fina, Agustí Fructuoso, Montserrat Moliner, moderats per Jordi Pardo, i que s’emmarca en el procés preparatiu del Fòrum Cultura 2020 que s’iniciarà el 2017. Aquest és un breu vídeo de presentació de l’acte. A l’apartat notícies del web podreu llegir un resum de les intervencions dels cinc ponents i del moderador.

Categories
Activitats

El Fòrum Cultura 2020 ja ha celebrat 7 de les seves 8 taules programades i encararà la seva fase final a inicis del 2019

El Fòrum Cultura 2020, el procés de reflexió al voltant dels reptes, prioritats i elements de canvi que afecten el món de la cultura organitzat pel Cercle de Cultura, ha reprès els seus debats durant els mesos d’octubre fins desembre de 2018. Uns debats centrats en les relacions Barcelona i Catalunya i la seva projecció internacional, el finançament de la cultura i els reptes de la cultura a l’era digital. A inicis del 2019 se celebrarà la darrera taula de debat sobre quines haurien de ser les polítiques culturals per als pròxims anys i, posteriorment, s’organitzaran les presentacions dels seus treballs i conclusions.  La segona fase de debats del Fòrum Cultura 2020, aquest p, continuà les tasques iniciades abans de l’estiu a les seves primeres quatre taules de debat. Com en les taules anteriors, el debat s’estructurà en dues sessions de treball en les quals participarà una representació sectorial i d’especialistes en la matèria tractada. De totes elles s’està elaborant un document de síntesi que contindrà les conclusions de la diagnosi, els principals reptes plantejats i les prioritats i propostes d’actuació sorgides en aquests espais de reflexió. Durant aquests darrers mesos del 2018 es van dur a terme tres noves taules, al voltant de les temàtiques següents: “Barcelona-Catalunya: territori i projecció internacional”, conduïda per Jordi Pardo, coordinador general del Fòrum, celebrada al Museu d’Història de Catalunya els dies 16 i 23 d’octubre: , i que comptà amb la participació de Carmen Zapata, Carme Fenoll, Mercedes Giovinazzo,Toni Cabré, Laia Gargallo, Oriol Martí, David Ibáñez, Francesc Vila Albet, Alfons Martinell, Salvador Sunyer, Roberto Olivan, Jordi Baltà i Santi Martínez. “Finançament de la Cultura”, coordinada per Lluís Bonet a la seu de la Fundació La Pedrera els dies 6 i 20 de novembre, i que tingué com a participants a Lluís Noguera, Marta Lacambra, Alfred Fort, Antoni Vallès,Anna Villarroya, Ramon Castells, Albert de Gregorio, Eulàlia Espinàs, Jonàs Sala, Mònica Arús, Lourdes Ridameya, Salvador Casals i Francesc Ten. “Els reptes de la cultura a l’era digital”, que va coordinar Jordi Sellas  els dies 28 de novembre i 5 de desembre a la seu de la Filmoteca de Catalunya, amb les intervencions d’Àngela Martínez, Susana Pérez, Josep Ma. Ganyet, Andrés Colmenares, Frederic Guerrero, Josep Perelló, Marisol López, Genís Roca, Isa Casanellas, Gina Tost i Conxa Rodà. A totes tres taules de debat hi van participar el president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs i  també Jordi Pardo, més enllà d’haver-ne coordinat la primera d’elles. A la taula dedicada a la temàtica Barcelona i Catalunya. Territori i projecció internacional es van plantejar diversos objectius: com incrementar les audiències i públics i l’accés a l’oferta cultural; com assolir una major projecció internacional de l’activitat cultural i artística del país; com aconseguir un major equilibri territorial per captar i impulsar el talent i projectes d’alt valor afegit; i finalment, aconseguir la centralitat e la cultura com a eina clau per a la qualitat de vida, la cohesió social, competitivitat territorial i desenvolupament econòmic. En destacà la idea que Catalunya s’hauria de dotar d’una estratègia cultural público-privada en forma de pacte. En aquest sentit, es plantejaren noves visions de com afrontar la qüestió, com seria l’evolució de les polítiques centrades en la gestió de l’oferta a centrar-se en la gestió de la demanda arreu del territori, i el paper de Barcelona com a capital cultural del país i el debat centre-perifèria. Com un exemple d’equilibri territorial en el terreny cultural s’analitzà el paper de la xarxa de biblioteques Respecte la taula dedicada al Finançament del sistema cultural, es va fer una acurada diagnosi de les principals fonts de finançament, dels seus recursos, així com les prioritats i lògiques d’intervenció. S’analitzà el paper que han del sector públic: quin paper han tenir les administracions locals, si és o no prioritari que la Generalitat inverteixi en noves infraestructures; i a nivell estatal, quines propostes de millora fiscal caldrien, així com la necessitat d’una llei de mecenatge, pendent de fa anys. el paper del turisme com a oportunitat per a la cultura, més enllà de la conservació del patrimoni; la viabilitat econòmica del mateix sistema cultural, i amb ell la professionalització en la gestió de projectes i entitats. La darrera taula celebrada enguany, sobre els reptes de la cultura a l’era digital va analitzar la situació i oportunitats de la transformació digitals als sectors culturals. Entre d’altres temes es va estudiar la transformació i l’experimentació digital; la qüestió de com arribar al públic –del coneixement i anàlisi de les dinàmiques de consum- vinculat als canvis en la distribució i el seus protagonistes, actuals i futurs;  Pel que fa a l’àmbit del patrimoni i la documentació, es van apuntar com a factors claus la seva digitalització i preservació, l’accessibilitat i les dades obertes. Quatre factors que ajudaran a repensar les cartes de serveis d’equipaments i territoris. Tornà a ser present als debats la qüestió del finançament; des de com poder comptar amb més inversors coneixedors del sector a com poder fer créixer empresarialment les Startups. Anàlisi de la primera fase de debats: de maig a juliol del 2018 El passat mes de maig s’iniciava el Fòrum Cultura 2020, al voltant dels reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el món de la cultura, des de la perspectiva de les polítiques culturals públiques, les institucions privades, l’acció cultural comunitària i el seu valor en la construcció de ciutadania, l’activitat cultural del món empresarial i les organitzacions del tercer sector. Les primeres quatre taules de treball inicials van ser: “Creació Artística”, coordinada per Jordi Balló i celebrada del 14 al 25 de maig al Teatre Romea. Hi van participar Ingrid Guardiola, Jordi González, Pau Carrió, Isabel Sucunza, Eduard Escoffet, Elena Martín, Judit Carrera, Agustín Fructuoso, Miquel-Lluís Muntané, Neus Ballús, Tania Brenlle, Jordi Muñoz, Francesc Serés, Agustí Fructuoso, Judit Carrera, Montse Serra, Pau Pérez, Toni Casares, Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Cultura i Educació”, coordinada per Gemma Carbó i celebrada entre el 22 i el 31 de maig a l’ESMUC. Va comptar amb la participació de Núria Aidelman, Núria Sempere, Toni Monegal, Patricia Caicedo, Alfons Martinell, Pilar Giró, Mireia Mayolas, Eduard Miralles (recentment desaparegut) Eugènia Argimon, Javier Brun, Teresa Llobet, Alejandro Santaflorentina, Ignasi Gómez, Joan Manuel del Pozo, Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Equipaments Culturals”, coordinada per Pepe Serra i celebrada al plató del CERC de la Diputació de Barcelona els dies 18 de juny i 2 de juliol. Va comptar amb la participació de Carlos Duran, Joan Morros, Pep Tugues, Marko Daniel, Xavier Fina, Tena Busquets, Gisel Noè, Clara Rodríguez, Mónica Campos, Josep Vives, Mireia Rosich i Àngels Margarit, juntament amb Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Economia i Cultura”, coordinada per Xavier Cubeles, que va tenir lloc el 3 de juliol al Centre d’Art Santa Mònica de la Generalitat, i el 9 de juliol al plató del CERC de la Diputació de Barcelona. Hi van participar Clara Valle, Pepe Zapata, Karma Peiró, Salvador Anton Clavé, Gabriel Pinós, Dolors Ricart, Jordi Gratacós, Antoni Laporte, Ezequiel Baró, Àlex Costa, Montserrat Tort, Dolors Cotrina, Pere Vicens, Carles Sora, Joan M. Corbella, Josep Missé, Segimón Borràs i Jordi Pardo. En aquestes quatre taules de debat, es va donar una visió actualitzada dels principals reptes i prioritats que haurien d’estar en l’agenda del conjunt d’administracions i  d’operadors del sistema cultural de Catalunya per escurçar la distància entre el que somniem i la realitat, i proposar d’una forma pràctica i concreta elements per al desenvolupament dels sectors de la cultura com a elements fonamentals per al progrés social i comunitari, la qualitat de vida, l’activitat econòmica, la creació de competitivitat territorial i la seva relació amb altres sectors de l’activitat del país. Una de les principals consideracions compartides per les persones que hi van participar va ser l’oportunitat i necessitat d’aquest debat, i d’espais que connectin diferents visions, àmbits professionals i acadèmics, i les realitats diverses dels sectors de la cultura al territori. La taula de debat de Creació Artística va tractar sobre la relació entre els processos de creació i els espais, la gestió del talent i la participació creativa, i les dificultats d’encaix entre espais centrals de referència i les noves realitats emergents disperses pel territori, el paper de les dones creadores perquè puguin ocupar posicions de lideratge i se superi el decalatge entre la seva presència a l’àmbit educatiu i al camp professional de la creació. Així mateix es va abordar la necessitat de repensar els equipaments que es van posar en marxa els anys 90, seguint models que han estat superats per la realitat sociocultural i econòmica del país. A les dues sessions va ser permanent la preocupació en com detectar, primer, i acompanyar, després, el talent artístic i cultural.   A la taula sobre Cultura i Educació es va debatre sobre el problema de l’orientació en els ensenyaments artístics prioritàriament adreçats a la professionalització, mancant itineraris i projectes diversificats que incideixen a l’hora d’explicar la fractura de públics. En aquest sentit es va apuntar la necessitat que les polítiques educatives haurien d’integrar l’escola, l’entorn i els espais i culturals. Les dues sessions dedicades a Equipaments culturals van reflexionar sobre el paper dels equipaments culturals, majoritàriament impulsats o reactivats amb la recuperació de la democràcia, i especialment als anys 90, requereixen un nou encaix en el sistema cultural del país, en tant que eines al servei del sistema cultural i no una finalitat en si mateixos. Respecte a la innovació en la gestió, concepció i desenvolupament d’aquests equipaments culturals, es van apuntar diverses qüestions, com els reptes digitals, la diversitat cultural, la inclusió i accessibilitat social a una realitat cada vegada més culturalment diversa. Totes elles reclamen i fan necessari un replantejament de les seves funcions bàsiques i dels sistemes tradicionals de proveir-los, així com de la seva governança. Els treballs de la taula de debat sobre Economia i Cultura es van centrar en tres grans àmbits: els impactes directes de l’activitat cultural en l’economia i la creació de competitivitat; els seus impactes indirectes en activitats com el turisme, les exportacions d’altres productes, l’atracció d’activitats i d’inversions procedents de l’exterior; i els impactes sobre la cohesió social, la qualitat de vida i el benestar de les persones. Malgrat els potencials de l’activitat cultural i la força creativa del país, i la relació amb sectors relacionats com el turisme, l’economia creativa i la innovació en altres activitats tradicionals, durant aquestes jornades de reflexió es va constatar el fet que la cultura continua essent considerada com una despesa, en lloc de ser valorada com a una inversió. Una visió que explica les dificultats de finançament dels sectors culturals en el moment actual davant dels reptes que representen la globalització i les relacions internacionals del sistema cultural de Catalunya. Fase final: 2019 A inicis de l’any vinent se celebrarà la vuitena i darrera taula de debat, dedicada a les polítiques culturals públiques, que coordinarà Esteve León. Les aportacions de cadascuna de les taules de debat han generat uns documents de treball, que en finalitzar el Fòrum Cultura 2020 seran presentats públicament i analitzats en diferents actes i documents. El Fòrum Cultura 2020 compta amb la col·laboració del Cercle d’Economia, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Així també, aquest procés de debat ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Teatre Romea, l’ESMUC, el CERC de la Diputació de Barcelona, el Museu Arts Santa Mònica, el Museu d’Història de Catalunya, la Fundació Catalunya – la Pedrera i la Filmoteca de Catalunya, per a celebració de les reunions de les seves diverses taules de debat.

Categories
Activitats

La taula de debat “Barcelona i Catalunya. Territori i projecció internacional” del Fòrum Cultura 2020 inicia els seus treballs

El 16 d’octubre se celebrava a les instal·lacions del Museu d’Història de Catalunya la primera reunió de la 5ena. taula de debat del Fòrum Cultura 2020, intitulada “Barcelona i Catalunya. Territori i projecció internacional”, coordinada per Jordi Pardo. El text que Pardo va lliurar un document per fixar en el debat “els principals reptes i prioritats relacionades per una banda en l’organització i dimensió territorial del sistema cultural de Catalunya, i per altra banda amb la capacitat de compartir la producció, activitat i creació cultural i artística en el conjunt del territori. En aquests moments hi ha iniciatives i alguns projectes consolidats que són referents nacionals i internacionals en diferents àmbits: fires i mercats, festivals i projectes singulars que estan marcant noves centralitats culturals. Les relacions entre centre i perifèria són un aspecte fonamental en les perspectives del desenvolupament cultural de Catalunya.” “El paper de la capital de Catalunya en relació amb el conjunt de la geografia cultural del país, i per altra les interconnexions possibles entre el teixit cultural del territori i la seva capacitat de projecció nacional i internacional tenen uns enormes potencials relacionats amb quatre objectius principals: 1. incrementar de les audiències-públics de la demanda i accés a l’oferta cultural. 2. la major projecció internacional de l’activitat cultural i artística del país. 3. un major equilibri territorial pel que fa a les possibilitats de captar i impulsar el talent i els projectes d’alt valor afegit, social, econòmic i cultural. 4. La major centralitat de la cultura en l’agenda institucional com element clau per a la qualitat de vida, la cohesió social, la competitivitat territorial i el desenvolupament econòmic. Per això, segurament és important encarar reptes i fixar prioritats noves que permetin donar un impuls general per una banda a la situació dels sectors de la cultura, i les seves interrelacions amb activitats i àmbits relacionats com l’economia creativa i la innovació, el turisme, i per altre a les activitats d’innovació en els sectors econòmics tradicionals. El desenvolupament cultural hauria de tenir una tractament més estratègic i coordinat, i està directament relacionat amb altres àmbits de les polítiques públiques i de l’activitat comunitària i empresarial.” La taula “ Barcelona i Catalunya. Territori i projecció internacional” es planteja debatre els principals reptes i prioritats per a un desenvolupament sectorial en relació amb la seva estructura territorial i les oportunitats d’un sistema més equilibrat, sostenible i eficient. Les relacions “centre-perifèria”, la coordinació organitzativa i administrativa, la visió estratègica d’un sistema cultural d’abast territorial, i les interaccions amb altres punts centrals de l’agenda social, cultural, educativa i econòmica de Catalunya són alguns dels temes que seran tractats en les dues sessions de treball programades.

Categories
Activitats

El Fòrum Cultura 2020 inicia la seva segona fase de treballs

Aquest mes d’octubre, s’inicia la segona fase de debats del Fòrum Cultura 2020, un procés de reflexió al voltant dels reptes, prioritats i elements de canvi que afecten el món de la cultura organitzat pel Cercle de Cultura. Durant els mesos d’octubre i novembre del 2018 es duran a terme quatre taules de debat al voltant de les temàtiques següents: 16 i 23 d’octubre: “Barcelona-Catalunya: territori i projecció internacional”, taula conduïda per Jordi Pardo, coordinador general del Fòrum. Espai: Museu d’Història de Catalunya. 6 i 20 de novembre: “Finançament de la Cultura”, taula coordinada per Lluís Bonet. Espai: La Pedrera 13 i 28 de novembre: “Els reptes de la cultura a l’era digital”, coordinada per Jordi Sellas.  “Polítiques Culturals”, taula coordinada per Esteve León que tancarà el cicle el pròxim mes de gener del 2019. Cada taula constarà de dues sessions de treball en les quals participarà una representació sectorial i d’especialistes en la matèria tractada. Posteriorment, s’elaborarà un document de síntesi que contindrà les conclusions de la diagnosi, els principals reptes i les prioritats i propostes d’actuació sorgides en aquest espai de reflexió. El Fòrum Cultura 2020: anàlisi de la primera fase de debat El passat mes de maig s’iniciava el Fòrum Cultura 2020, un procés de reflexió i debat organitzat al voltant dels reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el món de la cultura, des de la perspectiva de les polítiques culturals públiques, les institucions privades, l’acció cultural comunitària i el seu valor en la construcció de ciutadania, l’activitat cultural del món empresarial i les organitzacions del tercer sector. Les primeres quatre taules de treball inicials van ser: “Creació Artística”, coordinada per Jordi Balló i celebrada del 14 al 25 de maig al Teatre Romea. Hi van participar Ingrid Guardiola, Jordi González, Pau Carrió, Isabel Sucunza, Eduard Escoffet, Elena Martín, Judit Carrera, Agustín Fructuoso, Miquel-Lluís Muntané, Neus Ballús, Tania Brenlle, Jordi Muñoz, Francesc Serés, Agustí Fructuoso, Judit Carrera, Montse Serra, Pau Pérez, Toni Casares, Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Cultura i Educació”, coordinada per Gemma Carbó i celebradaentre el 22 i el 31 de maig a l’ESMUC. Va comptar amb la participació de Núria Aidelman, Núria Sempere, Toni Monegal, Patricia Caicedo, Alfons Martinell, Pilar Giró, Mireia Mayolas, Eduard Miralles (recentment desaparegut) Eugènia Argimon, Javier Brun, Teresa Llobet, Alejandro Santaflorentina, Ignasi Gómez, Joan Manuel del Pozo, Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Equipaments Culturals”, coordinada per Pepe Serra i celebrada al plató del CERC de la Diputació de Barcelona els dies 18 de juny i 2 de juliol. Va comptar amb la participació de Carlos Duran, Joan Morros, Pep Tugues, Marko Daniel, Xavier Fina, Tena Busquets, Gisel Noè, Clara Rodríguez, Mónica Campos, Josep Vives, Mireia Rosich i Àngels Margarit, juntament amb Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Economia i Cultura”, coordinada per Xavier Cubeles, va tenir lloc el 3 de juliol al Centre d’Art Santa Mònica de la Generalitat, i el 9 de juliol al plató del CERC de la Diputació de Barcelona. Hi van participar Clara Valle, Pepe Zapata, Karma Peiró, Salvador Anton Clavé, Gabriel Pinós, Dolors Ricart, Jordi Gratacós, Antoni Laporte, Ezequiel Baró, Àlex Costa, Montserrat Tort, Dolors Cotrina, Pere Vicens, Carles Sora, Joan M. Corbella, Josep Missé, Segimón Borràs i Jordi Pardo. Més de seixants professionals de diferents camps, especialitats, sectors i procedència territorial van participar al llarg d’aquestes primeres sessions. En elles, es va donar una visió actualitzada dels principals reptes i prioritats que haurien d’estar en l’agenda del conjunt d’administracions i  d’operadors del sistema cultural de Catalunya per escurçar la distància entre el que somniem i la realitat, i proposar d’una forma pràctica i concreta elements per al desenvolupament dels sectors de la cultura com a elements fonamentals per al progrés social i comunitari, la qualitat de vida, l’activitat econòmica, la creació de competitivitat territorial i la seva relació amb altres sectors de l’activitat del país. Una de les principals consideracions compartides per les persones que hi van participar va ser l’oportunitat i necessitat d’aquest debat, i d’espais que connectin diferents visions, àmbits professionals i acadèmics, i les realitats diverses dels sectors de la cultura al territori. La taula de debat de Creació Artística va tractar sobre la relació entre els processos de creació i els espais, la gestió del talent i la participació creativa, i les dificultats d’encaix entre espais centrals de referència i les noves realitats emergents disperses pel territori, el paper de les dones creadores perquè puguin ocupar posicions de lideratge i se superi el decalatge entre la seva presència a l’àmbit educatiu i al camp professional de la creació. Així mateix es va abordar la necessitat de repensar els equipaments que es van posar en marxa els anys 90, seguint models que han estat superats per la realitat sociocultural i econòmica del país. A les dues sessions va ser permanent la preocupació en com detectar, primer, i acompanyar, després, el talent artístic i cultural.   A la taula sobre Cultura i Educació es va debatre sobre el problema de l’orientació en els ensenyaments artístics prioritàriament adreçats a la professionalització, mancant itineraris i projectes diversificats que incideixen a l’hora d’explicar la fractura de públics. En aquest sentit es va apuntar la necessitat que les polítiques educatives haurien d’integrar l’escola, l’entorn i els espais i culturals. Les dues sessions dedicades a Equipaments culturals van reflexionar sobre el paper dels equipaments culturals, majoritàriament impulsats o reactivats amb la recuperació de la democràcia, i especialment als anys 90, requereixen un nou encaix en el sistema cultural del país, en tant que eines al servei del sistema cultural i no una finalitat en si mateixos. Respecte a la innovació en la gestió, concepció i desenvolupament d’aquests equipaments culturals, es van apuntar diverses qüestions, com els reptes digitals, la diversitat cultural, la inclusió i accessibilitat social a una realitat cada vegada més culturalment diversa. Totes elles reclamen i fan necessari un replantejament de les seves funcions bàsiques i dels sistemes tradicionals de proveir-los, així com de la seva governança. Els treballs de la taula de debat sobre Economia i Cultura es van centrar en tres grans àmbits: els impactes directes de l’activitat cultural en l’economia i la creació de competitivitat; els seus impactes indirectes en activitats com el turisme, les exportacions d’altres productes, l’atracció d’activitats i d’inversions procedents de l’exterior; i els impactes sobre la cohesió social, la qualitat de vida i el benestar de les persones. Malgrat els potencials de l’activitat cultural i la força creativa del país, i la relació amb sectors relacionats com el turisme, l’economia creativa i la innovació en altres activitats tradicionals, durant aquestes jornades de reflexió es va constatar el fet que la cultura continua essent considerada com una despesa, en lloc de ser valorada com a una inversió. Una visió que explica les dificultats de finançament dels sectors culturals en el moment actual davant dels reptes que representen la globalització i les relacions internacionals del sistema cultural de Catalunya. Les aportacions de cadascuna de les taules de debat han generat uns documents de treball, que en finalitzar el Fòrum Cultura 2020 seran presentats públicament i analitzats en diferents actes i documents. El Fòrum Cultura 2020 compta amb la col·laboració del Cercle d’Economia, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com amb el Teatre Romea, l’ESMUC, el CERC de la Diputació de Barcelona, el Museu Arts Santa Mònica, el Museu d’Història de Catalunya i la Fundació Catalunya-la Pedrera, per a celebració de les reunions de les seves diverses taules de debat. La imatge que acompanya aquest article correspon a la sessió informativa per als socis del Cercle de Cultura, celebrada el 9 d’octubre, que comptà amb les intervencions dels quatre coordinadors de les properes taules de debat del Fòrum Cultura 2020 i del president de l’entitat, Segimon Borràs.

Categories
Activitats

Fòrum Cultura 2020: valoració de la feina feta i represa aquest octubre

El Fòrum Cultura 2020, organitzat pel Cercle de Cultura, re-emprendrà les taules de treball aquest mes d’octubre, iniciant la seva segona fase que finalitzarà a principis del proper any. Cal recordar que les primeres quatre taules de treball, “Creació Artística”, coordinada per Jordi Balló; “Cultura i Educació”, coordinada per Gemma Carbó; “Equipaments Culturals”, coordinada per Pepe Serra, i “Economia i Cultura”, coordinada per Xavier Cubeles, es van desenvolupar del maig al juliol. Aquest proper mes d’octubre s’iniciaran les properes taules: “Barcelona-Catalunya: territori i projecció internacional”, coordinada per Jordi Pardo;  “Finançament de la Cultura”, coordinada per Lluís Bonet, “Els reptes de la cultura a l’era digital”, coordinada per Jordi Sellas,  i el gener de 2019 tindrà lloc la  darrera taula dedicada a “Polítiques Culturals”, coordinada per Esteve León. Al llarg d’aquestes sessions, a les que han participat més de seixanta professionals de diferents camps, especialitats, sectors i procedència territorial,  s’han definit reptes i prioritats que en el seu conjunt suposen un estat d’opinió molt interessant, i una relació de propostes relacionades amb la necessitat de donar un impuls al sistema cultural del país. Aquestes quatre primeres sessions no han estat pas un exercici d’auto-flagel·lació, dedicat a plorar sobre els mals dels sectors de la cultura. Lluny d’això, s’ha volgut ser proactiu i debatre propostes per millorar la situació dels diferents sectors i del conjunt del sistema. Què podem fer cadascú de nosaltres per la cultura? Era el punt de partida del debat. Encara que evidentment, del conjunt de taules del Fòrum Cultura 2020 està sorgint una agenda pràctica adreçada a les administracions públiques. Però més enllà del finançament de la cultura per part de les administracions públiques, s’ha expressat la necessitat d’avançar en una visió més estratègica de la cultura, més connectada amb la centralitat de l’agenda institucional, social i econòmica del país. Cal una visió de caràcter integral, amb criteris clars de prioritat i més visió estratègica, per a un país més equilibrat territorialment, més competitiu i socialment avançat. En el paquet de reptes i prioritats hi figuren molts aspectes relacionats amb el canvi de mentalitat dels propis operadors (creadors/artistes/gestors/mediadors/empresaris/gestors públics…), i dels mecanismes de relació amb altres sectors, o de les relacions tradicionals entre creadors i públics, marcades per nous processos de participació activa dels públics tant en la lògica, format, espais de creació o presentació cultural o programació, i pels nous reptes relacionades amb els canvis sòcio-econòmics i culturals dels darrers anys. La necessitat de reinventar estratègies de creació/participació i presentació i dels models de governança i gestió tenen en la disrupció tecnològica un amplificador de la velocitat i la profunditat amb la que són necessaris aquests canvis. Més enllà dels discursos retòrics allunyats de la realitat cultural del país, caldria donar un impuls a un dels pilars del projecte col·lectiu de Catalunya que és fonamental per al seu desenvolupament econòmic, la creació de competitivitat en els seus territoris i la dignitat i qualitat de vida dels ciutadans. Una de les principals consideracions compartides per les persones que han participat en aquestes taules de debat, que en el seu conjunt representen la diversitat de visions i realitats del sistema cultural de Catalunya, és l’oportunitat i necessitat d’aquest debat, i d’espais de debat que connectin diferents visions, àmbits professionals i acadèmics, i les realitats diverses dels sectors de la cultura en el territori. El caràcter independent del Cercle de Cultura, i la voluntat de disposar d’una visió plural i transdisciplinar faciliten aquest debat, i permeten la trobada i un diàleg imprescindible que aplega les lògiques públiques i privades, empresarials i comunitàries i d’interès social, de professionals vinculats al món de la cultura que representen un territori amb una realitat ben diversa. Les aportacions de cadascuna de les taules de debat han generat uns documents de treball, que en finalitzar el Fòrum Cultura 2020 seran presentats públicament i analitzats en diferents actes i documents. Amb aquest procés de treball es vol tenir una visió actualitzada dels principals reptes i prioritats que haurien d’estar en l’agenda del conjunt d’administracions i  d’operadors del sistema cultural de Catalunya per escurçar la distància entre el que somniem i la realitat, i proposar d’una forma pràctica i concreta elements per al desenvolupament dels sectors de a cultura com elements fonamentals per al progrés social i comunitari, la qualitat de vida, l’activitat econòmica, la creació de competitivitat territorial i la seva relació amb altres sectors d’activitat. Jordi Pardo Coordinador general del Fòrum Cultura 2020 El Cercle de Cultura agraeix la col·laboració del Teatre Romea, l’ESMUC, el CERC de la Diputació de Barcelona, el Museu d’Arts Santa Mònica, el Museu d’Història de Catalunya i el Cercle d’Economia per acollir aquestes sessions de debat del Fòrum Cultura 2020.    

Categories
Activitats

Roda de premsa de presentació del Fòrum Cultura 2020: un procés de reflexió i debat sobre els reptes, prioritats i elements de canvi cultural

Dilluns 14 de maig, Segimon Borràs i Jordi Pardo van presentar als mitjans de comunicació el Fòrum Cultura 2020, que esdevindrà durant tot el 2018 fins a inicis del 2019, un procés de reflexió i debat sobre els reptes, prioritats i elements de canvi cultural. El programa del Fòrum Cultura 2020 es desenvoluparà en vuit taules, amb un coordinador per a cadascuna d’elles. El coordinador de la taula de economia serà Xavier Cubeles; el d’equipaments culturals, Pepe Serra; el de la projecció internacional de Barcelona i Catalunya, Jordi Pardo; el de finançament, Lluís Bonet; el de reptes culturals serà Jordi Sellas, i el de polítiques culturals públiques, Esteve León. La primera de les taules, sobre creació artística, es va reunir el mateix dia al Teatre Romea, en una sessió que tindrà una segona part el proper dia 25 de maig, amb Jordi Balló de coordinador i amb la participació d’Ingrid Guardiola, Neus Ballús, Pau Carrió, Isabel Sucunza, Elena Martín Gimeno, Jordi González, Agustín Fructuós, Miquel Lluís Muntaner, Pau Pérez, Francesc Serés, Montse Serra i Judit Carrera. La segona de les taules, coordinada per Gemma Carbó sobre “cultura i educació”, se celebrarà a la seu de l’ESMUC els dies 21 i 31 de maig amb la participació de Joan Manuel del Pozo, Marina Subirats, Núria Sampere, Núria Aidelman, Antoni Monegal i Ignasi Gómez. El vicepresident del Cercle, Jordi Pardo, afirmà que l’objectiu d’aquest Fòrum Cultura 2020 és el “d’aterrar, determinar les necessitats i els objectius perquè el sector millori, amb unes sessions organitzades des d’una mirada calidoscòpica, per determinar les prioritats i objectius, tant a nivell individual, com d’organitzacions, entitats i institucions”. Jordi Pardo ha considerat que es tracta de “retallar la distància entre el discurs polític i la realitat pràctica” i ha afegit que: “ningú no dubta del valor central que ha tingut històricament la cultura, però l’esforç i els instruments per incentivar-la no han estat ni homogenis ni han estat a l’altura de les expectatives ni de les oportunitats “.

Categories
Activitats

Dilluns 14 se celebrarà la primera sessió de debat del Fòrum Cultura 2020

Dimecres 9 de maig se celebrà una sessió informativa sobre les dues primeres taules de debat del Fòrum Cultura 2020, que estaran dedicades a la creació artística i les relacions entre cultura i educació. Un acte de presentació obert als socis i entitats convidades pel Cercle de Cultura que comptà amb les intervencions del president de l’entitat, Segimon Borràs i del seu vicepresident, Jordi Pardo, juntament amb els coordinadors d’aquestes dues taules: Jordi Balló i Gemma Carbó, respectivament. La trobada va servir per recollir propostes i suggeriments dels socis assistents i representants de les entitats, que enriquiran el treball de debat i reflexió que es produirà durant les properes setmanes. El proper dilluns 14 significarà la posada en marca de les sessions de debat, amb la primera reunió de la taula dedicada a la creació artística. Aquell mateix dia, es farà una presentació del Fòrum Cultura 2020 davant dels mitjans de comunicació.