Àlex Hinojo, coordinador digital de l’Institut Ramon Llull, explica en aquest article com les tecnologies digitals són, i seran encara més, unes poderoses aliades en la projecció internacional de la llengua i cultura catalanes. Des de la seva creació l’abril del 2002, l’Institut Ramon Llull té com a finalitat la projecció i la difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions. Això inclou promoure la difusió i el coneixement de la llengua catalana a l’exterior, així com el seu ensenyament a les universitats i a altres centres d’estudi; promoure la difusió a l’exterior de la creació literària en llengua catalana i afavorir la internacionalització de la creació i la producció cultural catalanes mitjançant estratègies de presència exterior. Ara bé, com impacta aquesta nova era digital a la missió de la institució? Com repensem una institució cultural en època d’algorismes de recomanació de consum cultural? Internet canvia el concepte d’interior/exterior, de dins i fora, fins el punt que en alguns casos, deixa de tenir sentit. L’inici de l’era digital està canviant la nostra realitat en tots els aspectes. Ha modificat la nostra manera de relacionar-nos, de comunicar-nos, d’accedir a la informació, de treballar, de consumir, de formar-nos i de crear. Òbviament, també afecta a la projecció internacional de la nostra cultura i la nostra llengua. Una de les grans oportunitats que ens ofereix el fet digital és l’oportunitat de treballar molt millor en xarxa, de manera distribuïda i asíncrona, amb milers d’agents, independentment de la seva ubicació geogràfica. Podem dibuixar un mapa, una xarxa distribuïda de protocatalans, de katalonskis, de hidden ambassadors, de professors de català, en definitiva, de gent que es relaciona amb i promou la nostra realitat pel món. Aquesta xarxa ens permet fer circular la informació i conèixer de primera mà com ens mira el món. Ens permet ser un agent facilitador en un ecosistema complex però fluid. Des del Llull volem potenciar la creació de bases de dades obertes sobre cultura catalana, posar a l’abast de tothom informació sobre els nostres creadors, d’una manera interoperable, per tal que tothom la pugui reaprofitar. Fer servir el fet digital per interconnectar, per crear nous relats, per facilitar l’entesa intercultural, per conèixer abans de viatjar, per parlar de tu a tu al món i oferir les nostres creacions. L’Institut Ramon Llull disposa d’acords de col·laboració amb més d’un centenar de centres universitaris del món, i promou l’aprenentatge de la llengua i cultura catalanes de manera reglada. També cal repensar com ens relacionem amb aquelles persones que vulguin aprendre català fora de l’àmbit universitari. Podem ajudar a aquelles persones que volen aprendre català amb eines com Duolingo, Babel o altres aplicacions d’aprenentatge lingüístic? Ho estem valorant. El fet digital escurça la distància entre autor i audiència, entre creador i consumidor, entre mestre i alumne, entre dues persones i entre dues cultures. El Llull vol ser l’agent que detecti aquestes potencialitats i generi el contacte. Internet és la clau de volta que ens facilita la nostra missió, que no és altra difondre la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions a nivell mundial.
Etiqueta: internacional
El 16 d’octubre se celebrava a les instal·lacions del Museu d’Història de Catalunya la primera reunió de la 5ena. taula de debat del Fòrum Cultura 2020, intitulada “Barcelona i Catalunya. Territori i projecció internacional”, coordinada per Jordi Pardo. El text que Pardo va lliurar un document per fixar en el debat “els principals reptes i prioritats relacionades per una banda en l’organització i dimensió territorial del sistema cultural de Catalunya, i per altra banda amb la capacitat de compartir la producció, activitat i creació cultural i artística en el conjunt del territori. En aquests moments hi ha iniciatives i alguns projectes consolidats que són referents nacionals i internacionals en diferents àmbits: fires i mercats, festivals i projectes singulars que estan marcant noves centralitats culturals. Les relacions entre centre i perifèria són un aspecte fonamental en les perspectives del desenvolupament cultural de Catalunya.” “El paper de la capital de Catalunya en relació amb el conjunt de la geografia cultural del país, i per altra les interconnexions possibles entre el teixit cultural del territori i la seva capacitat de projecció nacional i internacional tenen uns enormes potencials relacionats amb quatre objectius principals: 1. incrementar de les audiències-públics de la demanda i accés a l’oferta cultural. 2. la major projecció internacional de l’activitat cultural i artística del país. 3. un major equilibri territorial pel que fa a les possibilitats de captar i impulsar el talent i els projectes d’alt valor afegit, social, econòmic i cultural. 4. La major centralitat de la cultura en l’agenda institucional com element clau per a la qualitat de vida, la cohesió social, la competitivitat territorial i el desenvolupament econòmic. Per això, segurament és important encarar reptes i fixar prioritats noves que permetin donar un impuls general per una banda a la situació dels sectors de la cultura, i les seves interrelacions amb activitats i àmbits relacionats com l’economia creativa i la innovació, el turisme, i per altre a les activitats d’innovació en els sectors econòmics tradicionals. El desenvolupament cultural hauria de tenir una tractament més estratègic i coordinat, i està directament relacionat amb altres àmbits de les polítiques públiques i de l’activitat comunitària i empresarial.” La taula “ Barcelona i Catalunya. Territori i projecció internacional” es planteja debatre els principals reptes i prioritats per a un desenvolupament sectorial en relació amb la seva estructura territorial i les oportunitats d’un sistema més equilibrat, sostenible i eficient. Les relacions “centre-perifèria”, la coordinació organitzativa i administrativa, la visió estratègica d’un sistema cultural d’abast territorial, i les interaccions amb altres punts centrals de l’agenda social, cultural, educativa i econòmica de Catalunya són alguns dels temes que seran tractats en les dues sessions de treball programades.
L’acte inaugural del Fòrum Cultura 2020, celebrat l’11 de desembre, va ser protagonitzat per una taula rodona/debat amb el títol de “Consum i accés a la cultura: crisi, canvis i transformacions”, i per la presentació dels objectius d’aquest, a càrrec de Jordi Pardo, vicepresident del Cercle de Cultura. El Fòrum Cultura 2020, és un projecte per reivindicar la centralitat de la cultura en l’agenda institucional, social i econòmica del país. El Cercle de Cultura està preparant l’organització del Fòrum Cultura 2020: un procés de reflexió i debat sobre els reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el món de la cultura, des de la perspectiva de les polítiques culturals públiques, les institucions privades, l’acció cultural comunitària i el seu valor en la construcció de ciutadania, l’activitat cultural del món empresarial i les organitzacions del tercer sector. En uns temps de canvi la cultura és un àmbit fonamental per a la construcció de ciutadania, cohesió social i convivència. La relació entre la dimensió social i econòmica de la cultura és ara més crucial que mai, atès que interactua de forma decisiva en la configuració dels valors de la democràcia, la justícia i de les noves fórmules de creixement econòmic. Els treballs de planificació d’aquests projecte es van iniciar fa temps, i després d’aquest primer debat, s’anirà desplegant durant el proper any 2018. El Fòrum Cultura 2020 ha d’esdevenir un punt d’encontre obert a tothom, aprofitant el caràcter independent i plural de l’entitat que l’organitza, comptant especialment amb la participació del conjunt de les entitats culturals del país. El programa del Fòrum Cultura 2020 es desenvoluparà amb encontres periòdics i un marc independent, plural i estable de debat, reflexió i participació dels sectors culturals, les institucions i organitzacions públiques i privades, el teixit associatiu i professional i el món empresarial, en un diàleg que situï a les persones com a protagonistes i destinataris finals del fet i de l’activitat cultural. Cada eix temàtic serà coordinat per un a persona experta, i serà debatut en dues sessions de treball a les que participarà una representació sectorial i d’especialistes, i elaborarà un document de síntesi amb les conclusions de la diagnosi, els principals reptes, i les prioritats i propostes d’actuació de cada grup de treball que seran compilada per un relator. Hi ha cinc elements de caràcter transversal que seran presents al guió de discussió de tots els eixos: El desenvolupament democràtic i polítiques de gènere; polítiques d’equitat; l’impacte digital; accés a la cultura i creació d’audiències, i el valor de la cultura com a factor principal per a l’acció social comunitària. L’estructura dels debats s’organitza amb 8 eixos temàtics: 1. La creació artística, analitzant entre d’altres aspectes, les relacions entre el sistema de formació, condicions i perspectives dels creadors i la seva relació amb l’àmbit públic i privat. 2. Cultura i Educació, valorant les relacions en la creació d’hàbits d’accés, pràctica i consum cultural, la construcció de ciutadania, i la creació i desenvolupament d’audiències. 3. Cultura i Economia. Les relacions entre l’activitat cultural i l’economia i la capacitat de crear valor i competitivitat. Els reptes, prioritats i oportunitats de les relacions de la cultura amb l’economia en el marc d’una visió integrada i de desenvolupament estratègic de Catalunya. 4. Equipaments culturals, considerant el model organitzatiu, el seu finançament i les seves funcions en el desenvolupament de les polítiques públiques, i valorant les relacions, sinergies i distàncies entre els equipaments públics i privats. 5. Barcelona-Catalunya i la seva relació territorial i de projecció internacional, dedicat a analitzar l’estructura, equilibri territorial i organització de les infraestructures, serveis i àrees de creació i producció i la seva capacitat d’actuar com un sistema integrat amb capacitat de projecció internacional de l’activitat, la creació i la producció cultural de Catalunya. 6. El finançament del sistema cultural, valorant el marc normatiu a l’àmbit públic i privat, i la seva adequació amb els reptes en els àmbits de prestació dels serveis públics, impuls de la creació, la recerca i la gestió cultural i la seva capacitat 7. Els reptes de la cultura a l’era digital, avaluant l’adaptació del sector cultural, als canvis en els models tradicionals d’accés, ús, participació, creació, producció i comercialització cultural, i els seus processos d’innovació i desenvolupament. 8. Les polítiques culturals públiques. Avaluar les prioritats, nous objectius i elements de canvi del sector cultural a l’administració pública des d’una perspectiva integrada, analitzant les relacions amb altres àrees de l’administració pública, la seva dimensió social i sectorial, i les relacions amb les institucions culturals privades i l’àmbit empresarial.
L’acte inaugural del Fòrum Cultura 2020, celebrat l’11 de desembre, va ser protagonitzat per una taula rodona/debat amb el títol de “Consum i accés a la cultura: crisi, canvis i transformacions”, i per la presentació dels objectius d’aquest, a càrrec de Jordi Pardo, vicepresident del Cercle de Cultura. El Fòrum Cultura 2020, és un projecte per reivindicar la centralitat de la cultura en l’agenda institucional, social i econòmica del país. El Cercle de Cultura està preparant l’organització del Fòrum Cultura 2020: un procés de reflexió i debat sobre els reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el món de la cultura, des de la perspectiva de les polítiques culturals públiques, les institucions privades, l’acció cultural comunitària i el seu valor en la construcció de ciutadania, l’activitat cultural del món empresarial i les organitzacions del tercer sector. En uns temps de canvi la cultura és un àmbit fonamental per a la construcció de ciutadania, cohesió social i convivència. La relació entre la dimensió social i econòmica de la cultura és ara més crucial que mai, atès que interactua de forma decisiva en la configuració dels valors de la democràcia, la justícia i de les noves fórmules de creixement econòmic. Els treballs de planificació d’aquests projecte es van iniciar fa temps, i després d’aquest primer debat, s’anirà desplegant durant el proper any 2018. El Fòrum Cultura 2020 ha d’esdevenir un punt d’encontre obert a tothom, aprofitant el caràcter independent i plural de l’entitat que l’organitza, comptant especialment amb la participació del conjunt de les entitats culturals del país. El programa del Fòrum Cultura 2020 es desenvoluparà amb encontres periòdics i un marc independent, plural i estable de debat, reflexió i participació dels sectors culturals, les institucions i organitzacions públiques i privades, el teixit associatiu i professional i el món empresarial, en un diàleg que situï a les persones com a protagonistes i destinataris finals del fet i de l’activitat cultural. Cada eix temàtic serà coordinat per un a persona experta, i serà debatut en dues sessions de treball a les que participarà una representació sectorial i d’especialistes, i elaborarà un document de síntesi amb les conclusions de la diagnosi, els principals reptes, i les prioritats i propostes d’actuació de cada grup de treball que seran compilada per un relator. Hi ha cinc elements de caràcter transversal que seran presents al guió de discussió de tots els eixos: El desenvolupament democràtic i polítiques de gènere; polítiques d’equitat; l’impacte digital; accés a la cultura i creació d’audiències, i el valor de la cultura com a factor principal per a l’acció social comunitària. L’estructura dels debats s’organitza amb 8 eixos temàtics: 1. La creació artística, analitzant entre d’altres aspectes, les relacions entre el sistema de formació, condicions i perspectives dels creadors i la seva relació amb l’àmbit públic i privat. 2. Cultura i Educació, valorant les relacions en la creació d’hàbits d’accés, pràctica i consum cultural, la construcció de ciutadania, i la creació i desenvolupament d’audiències. 3. Cultura i Economia. Les relacions entre l’activitat cultural i l’economia i la capacitat de crear valor i competitivitat. Els reptes, prioritats i oportunitats de les relacions de la cultura amb l’economia en el marc d’una visió integrada i de desenvolupament estratègic de Catalunya. 4. Equipaments culturals, considerant el model organitzatiu, el seu finançament i les seves funcions en el desenvolupament de les polítiques públiques, i valorant les relacions, sinergies i distàncies entre els equipaments públics i privats. 5. Barcelona-Catalunya i la seva relació territorial i de projecció internacional, dedicat a analitzar l’estructura, equilibri territorial i organització de les infraestructures, serveis i àrees de creació i producció i la seva capacitat d’actuar com un sistema integrat amb capacitat de projecció internacional de l’activitat, la creació i la producció cultural de Catalunya. 6. El finançament del sistema cultural, valorant el marc normatiu a l’àmbit públic i privat, i la seva adequació amb els reptes en els àmbits de prestació dels serveis públics, impuls de la creació, la recerca i la gestió cultural i la seva capacitat 7. Els reptes de la cultura a l’era digital, avaluant l’adaptació del sector cultural, als canvis en els models tradicionals d’accés, ús, participació, creació, producció i comercialització cultural, i els seus processos d’innovació i desenvolupament. 8. Les polítiques culturals públiques. Avaluar les prioritats, nous objectius i elements de canvi del sector cultural a l’administració pública des d’una perspectiva integrada, analitzant les relacions amb altres àrees de l’administració pública, la seva dimensió social i sectorial, i les relacions amb les institucions culturals privades i l’àmbit empresarial.
El Cercle de Cultura està preparant l’organització del Fòrum Cultura 2020: un procés de reflexió i debat sobre els reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el món de la cultura; des de la perspectiva de les polítiques culturals públiques, les institucions privades, l’acció cultural comunitària i el seu valor en la construcció de ciutadania, l’activitat cultural del món empresarial i les organitzacions del tercer sector. Els treballs de planificació d’aquest projecte es van iniciar fa temps, i s’acosta ara l’hora de presentar la primera edició del Fòrum de la Cultura pel proper any 2018 La nova junta del Cercle de Cultura, presidida per Segimon Borràs, agafa el relleu a l’impuls i la planificació inicial que va encapçalar Francesc Bellmunt, continuant aquest projecte central de l’entitat, amb la voluntat que esdevingui un encontre periòdic i un marc independent, plural i estable de debat, reflexió i participació dels sectors culturals, les institucions i organitzacions públiques i privades, el teixit associatiu i professional i el món empresarial, en un diàleg que situï a les persones com a protagonistes i destinataris finals del fet i de l’activitat cultural. El Fòrum Cultura 2020 ha d’esdevenir un punt d’encontre obert a tothom, aprofitant el caràcter independent i plural de l’entitat que l’organitza, comptant especialment amb la participació del conjunt de les entitats culturals del país. En uns temps de canvi, la cultura és un àmbit fonamental per a la construcció de ciutadania, cohesió social i convivència. La relació entre la dimensió social i econòmica de la cultura és ara més crucial que mai, atès que interactua de forma decisiva en la configuració dels valors de la democràcia, la justícia i de les noves fórmules de creixement econòmic. El Fòrum Cultura 2020 tindrà un programa de reunions de debat en el que es tractaran diferents eixos temàtics com la creació artística, cultura i educació, equipaments culturals, cultura i economia, Barcelona-Catalunya i la seva relació territorial i de projecció internacional, el finançament del sistema cultural, els reptes de la cultura digital, i el darrer dedicat a les polítiques culturals públiques. Però a més hi haurà temes que per la seva importància i caràcter transversal estaran presents a tots els guions de discussió dels àmbits de debat: desenvolupament democràtic, polítiques de gènere, polítiques d’equitat, impacte digital, accés a la cultura i creació d’audiències, i el valor de la cultura com a factor principal per a l’acció social comunitària. Jordi Pardo Vicepresident del Cercle de Cultura