Cinquè vídeo de la jornada Intercanvis 2015 “Fiscalitat, patrocini, mecenatge i impuls de la participació social de la cultura”, organitzada pel Cercle de Cultura i la Fundació del Cercle d’Economia. Taula rodona “Reptes i oportunitats per a un nou finançament de la cultura” amb Gemma Sendra, Pilar Pifarré, Jordi Pardo, Cristina Salvador, Pere Vicens i Lluís Bonet. Intercanvis 2015 va tractar la revisió del marc de relacions i de finançament de la cultura des d’una perspectiva dels sectors de la cultura, i també des de la lògica de la cultura com a factor de desenvolupament econòmic, d’impuls de la innovació en els sectors econòmics tradicionals o de desenvolupament de noves activitats. La jornada es va celebrar el 7 de juliol de 2015 a la sala d’actes del Cercle d’Economia.
Etiqueta: fiscalitat
Quart vídeo de la jornada Intercanvis 2015 “Fiscalitat, patrocini, mecenatge i impuls de la participació social de la cultura”, organitzada pel Cercle de Cultura i la Fundació del Cercle d’Economia: “L’impuls del patrocini, el mecenatge i la participació social: una perspectiva de futur”, a càrrec de José María Lassalle, Secretari d’Estat de Cultura. Intercanvis 2015 va tractar la revisió del marc de relacions i de finançament de la cultura des d’una perspectiva dels sectors de la cultura, i també des de la lògica de la cultura com a factor de desenvolupament econòmic, d’impuls de la innovació en els sectors econòmics tradicionals o de desenvolupament de noves activitats. La jornada es va celebrar el 7 de juliol de 2015 a la sala d’actes del Cercle d’Economia.
Tercer vídeo de la jornada Intercanvis 2015 “Fiscalitat, patrocini, mecenatge i impuls de la participació social de la cultura”, organitzada pel Cercle de Cultura i la Fundació del Cercle d’Economia: “Consideracions per a un nou model de finançament i fiscalitat de la Cultura a Catalunya”, a càrrec de Miquel Roca i Junyent, president del MNAC. Intercanvis 2015 va tractar la revisió del marc de relacions i de finançament de la cultura des d’una perspectiva dels sectors de la cultura, i també des de la lògica de la cultura com a factor de desenvolupament econòmic, d’impuls de la innovació en els sectors econòmics tradicionals o de desenvolupament de noves activitats. La jornada es va celebrar el 7 de juliol de 2015 a la sala d’actes del Cercle d’Economia. .
Segon vídeo de la jornada Intercanvis 2015 “Fiscalitat, patrocini, mecenatge i impuls de la participació social de la cultura”, organitzada pel Cercle de Cultura i la Fundació del Cercle d’Economia: “Els impactes econòmics extrínsecs i intrínsecs de la cultura i la relació amb els mecanismes de fiscalitat i el seu finançament” a càrrec de Xavier Greffe, professor de la Universitat París1. Intercanvis 2015 va tractar la revisió del marc de relacions i de finançament de la cultura des d’una perspectiva dels sectors de la cultura, i també des de la lògica de la cultura com a factor de desenvolupament econòmic, d’impuls de la innovació en els sectors econòmics tradicionals o de desenvolupament de noves activitats. La jornada es va celebrar el 7 de juliol de 2015 a la sala d’actes del Cercle d’Economia.
Primer vídeo de la jornada Intercanvis 2015 “Fiscalitat, patrocini, mecenatge i impuls de la participació social de la cultura”, organitzada pel Cercle de Cultura i la Fundació del Cercle d’Economia: inauguració i presentació a càrrec de Carles Cuatrecasas, president de la Fundació Cercle d’Economia, Francesc Bellmunt, president del Cercle de Cultura, Jordi Pardo, coordinador de la jornada, i Pere Vicens, president d’honor del Cercle de Cultura. Intercanvis 2015 va tractar la revisió del marc de relacions i de finançament de la cultura des d’una perspectiva dels sectors de la cultura, i també des de la lògica de la cultura com a factor de desenvolupament econòmic, d’impuls de la innovació en els sectors econòmics tradicionals o de desenvolupament de noves activitats. La jornada es va celebrar el 7 de juliol de 2015 a la sala d’actes del Cercle d’Economia.
La pujada de l’IVA que grava el consum cultural al tipus general vigent a Espanya des del mes de setembre de l’any 2012 ha tingut tres efectes dramàtics sobre el sector cultural. Una pèrdua constant de públic que ens situa dos anys després en una baixada acumulada de prop del 40% de consumidors. Una disminució de la capacitat per a produir nous continguts que es tradueix en elevades xifres d’atur i precarietat laboral. Una pèrdua, difícilment recuperable, d’estructura empresarial pròpia en sectors determinants per a la construcció d’imaginaris col·lectius com el cinema i la música, amb la consegüent colonització que suposa l’ocupació d’aquest espai per produccions internacionals gestionades des de les grans multinacionals de la distribució cultural. Cal afegir a aquests efectes tràgics, derivats de la pujada de l’IVA de la cultura, la incontestable certesa que la recaptació impositiva agregada que sorgeix del negoci cultural espanyol s’ha reduït, de la qual cosa es dedueix la nul·la eficàcia d’una mesura tan absurda i involucionista com incompetent. El sector cultural no pot fer altra cosa que esperar que el sentit comú s’imposi. Però tota espera té un termini de caducitat. 1. Com que les noves tecnologies afavoreixen de manera creixent l’accés universal i gratuït als continguts culturals, incrementar els preus del consum cultural, a més de ser impossible, genera desafecció cultural. 2. La globalització converteix el producte cultural dels grans distribuïdors internacionals en un contingut permeable als mercats locals. El talent local i, en conseqüència, la nostra identitat cultural, estan greument afectats per un perill de colonització. I la fugida d’artistes, tècnics i professionals de les arts i la cultura a la recerca de mercats exteriors, lluny d’esdevenir un sinònim d’èxit desertitza el nostre potencial industrial i la nostra capacitat per a competir en els mercats nacionals i internacionals. Tot plegat té múltiples respostes i diferents abordatges, però n’hi ha un d’indiscutible: disminuir el gravamen que actualment afecta el consum finalista de la cultura i reduir l’IVA cultural fins a una xifra homologable als estàndards europeus.
Dies abans de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el Cercle de Cultura va proposar als partits polítics catalans signar la Declaració Catalunya per la Cultura, un manifest on s’assenyalen les línies vermelles que cal no travessar per mantenir el pols cultural català. Aquest document va ser signat pels principals partits de l’arc parlamentari català i posa de manifest el seu compromís polític per mantenir vigent, malgrat la crisi, una política cultural activa i responsable. Un dels punts que la Declaració esmenta és la necessitat de cercar noves vies de finançament que assegurin una major complicitat entre els sectors empresarials i la creació de continguts culturals. En aquesta direcció la Conselleria de Cultura ha endegat l’estudi d’una proposta d’impost sobre la connectivitat digital que hauria de permetre la creació d’un fons essencialment adreçat a finançar la producció audiovisual catalana. L’impost de connectivitat permet donar continuïtat econòmica a la cadena de valor dels continguts digitals en la mesura que compromet les parts que operen comercialment amb aquests continguts a generar un sistema de finançament sostenible. Per això convé que aquesta proposta deixi inequívocament clar que el subjecte impositiu són les empreses de telecomunicacions i de cap manera els ciutadans a través del rebut que correspon al seu consum. La creació d’aquest fons requereix la complicitat expressa de les operadores de telecomunicacions, que són en darrera instància les principals distribuïdores de continguts digitals. També requereix la complicitat responsable dels partits polítics per tal de facilitar el consens indispensable que una mesura d’aquesta transcendència necessita per a la seva aplicació immediata. Un impost de connectivitat, que no pas un cànon a les baixades de continguts, suposa una model impositiu proper al mecenatge per a un sector determinant per al futur cultural del país i un pas definitiu per complementar el finançament de la cultura des de la nova economia que prové del negoci digital. El Cercle de Cultura valora positivament aquesta proposta i encoratja les diverses parts implicades a cercar les vies de negociació necessàries per endegar aquesta mesura a curt termini.
Categories
Contra una nova agressió a la cultura
Davant la greu situació generada per les mesures adoptades pel govern espanyol, de manera especial l’increment de l’IVA i la disminució dràstica de les aportacions del Ministeri als equipaments i institucions culturals, el Cercle de Cultura manifesta en sis punts que denuncien la greu situació de tot el sector i apunten cap quines direccions cal emprendre per a la defensa de la cultura. Davant la greu situació generada per les mesures adoptades pel govern espanyol, de manera especial l’increment de l’IVA i la disminució dràstica de les aportacions del Ministeri als equipaments i institucions culturals, el Cercle de Cultura manifesta: 1. Que més enllà de la necessària austeritat amb la qual cal afrontar la crisi que ens afecta, les mesures del govern espanyol només poden ser interpretades com una agressió premeditada i voluntària a la cultura, i de manera especial a aquella que s’allunya dels paràmetres estrictament comercials. 2. Que la exagerada disminució de les aportacions econòmiques del Ministeri és especialment intolerable per a les institucions i empreses catalanes, ja que suposa un trencament del consens establert al llarg dels anys amb la Generalitat de Catalunya. 3. Que els efectes negatius sobre el teixit cultural del nostre país adquiriran, de forma imminent, un caràcter estructural de difícil recuperació en el ben entès que, a la destrucció del teixit productiu, cal sumar-hi una significativa reducció del consum com a conseqüència de l’encariment de les entrades. 4. En previsió que la situació s’agreugi encara més, el Cercle de Cultura insta a tots els creadors i els agents de la cultura, i a la pròpia societat, perquè aprofundeixin els seus lligams mutus, a partir de la inequívoca convicció que la cultura és l’eix vertebrador de la societat. 5. De manera específica, el Cercle de Cultura insta a la societat civil, les empreses i el món financer català a incrementar de manera decidida i compromesa el seu suport a la cultura i les seves diverses manifestacions, enteses com una font insubstituïble de creativitat i de riquesa social. Així mateix, sol·licita als mitjans de comunicació que traslladin aquest greu malestar per la pèrdua de teixit cultural i que contribueixin a generar un clima propici a les noves aliances entre cultura, societat i empresa. 6. El Cercle de Cultura comprèn i comparteix l’actitud de protesta de les institucions de govern pròpies, però les considera insuficients, atès que és també, o sobretot, responsabilitat dels poders públics catalans dur a terme un esforç suplementari per tal de pal·liar en la mesura possible els efectes d’aquesta gravíssima situació.
Des del Cercle de Cultura demanem a la Generalitat, a les Administracions Locals, als agents dels sectors culturals i als mitjans de comunicació la màxima complicitat i l’esforç més enèrgic per evitar que el Govern espanyol endegui aquesta mesura, en el ben entès que els guanys que en poguessin revertir per a la millora de la difícil situació que arrossega l’estat espanyol, serien molt inferiors als perjudicis que generaria una mesura com aquesta. Els darrers dies, els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la possibilitat que el Govern espanyol augmenti l’IVA reduït que afecta diversos serveis prioritaris. Dins d’aquests serveis hi ha la major part dels productes culturals que, amb l’IVA reduït, reforcen la seva accessibilitat pública en tant que béns d’incalculable valor afegit. A tota la Unió Europea, la consideració de la cultura com a bé fonamental suposa el manteniment de tipus d’IVA protegits. Es tracta d’una política de suport al ciutadà per facilitar-li l’accés a la cultura i a l’art. Una pujada de l’IVA implicaria una càrrega difícilment suportable, atesa la seva repercussió en una baixada del consum, i més quan aquests sectors ja han estat afectats per reduccions pressupostàries molt importants. Si aquesta mesura es fes realitat, inevitablement recauria sobre el preu final dels productes culturals i, això, alteraria negativament el ja per si mateix fràgil equilibri entre oferta i demanda de béns de continguts culturals nacionals.