Categories
Manifest Nota de premsa Notícies

Comunicat del Cercle de Cultura sobre els sectors de la cultura i els Fons de Recuperació Europeus

Valor estratègic de la cultura en la recuperació i transició econòmica post-COVID-19

En la perspectiva de la gestió dels fons de recuperació europeus, el Cercle de Cultura planteja la necessitat que aquests fons arribin als sectors de la cultura, per garantir la seva capacitat de creació de valor i competitivitat, reconversió i diversificació d’activitats econòmiques tradicionals, i impuls de la innovació en altres sectors. La despesa pública de la cultura a Espanya se situa entorn de l’1,2%,  genera un impacte en el PIB superior al 3,4%, i ocupa a prop d’un milió de persones de forma directa. ‘’impacte de la cultura i les indústries culturals en el PIB Europeu és d’un 4,7%, i ocupa a més de 7,4 milions de persones. Però més enllà de l’impacte directe en PIB i ocupació, són un motor de canvi i transició cap a models sostenibles d’activitats econòmiques, en àrees molt diverses que van des del turisme, el sector agroalimentari, el món dels serveis, el disseny i l’activitat industrial, o el desenvolupament digital. La Comissió Europea ha considerat a la cultura i les indústries culturals com un dels 14 ecosistemes prioritaris per a la recuperació econòmica post COVID-19. És imprescindible que les administracions públiques Estatal i Catalana, prioritzin també els sectors de la cultura pel seu valor estratègic i de transformació.

Amb el dolor per la pèrdua de moltes vides i  l’impacte dels efectes sanitaris i socials,  els efectes econòmics de la crisi pandèmica s’han fet notar a tots els sectors d’activitat. Però sens dubte en els sectors de la cultura l’efecte ha estat catastròfic. Mai en la història dels darrers dos-cents anys, ni en el context dels conflictes bèl·lics de la primera i segona Guerra Mundial, ni a la Guerra Civil espanyola, ni en cap altra moment hi ha constància de l’aturada total de l’activitat cultural, com la que es va produir quan es declararen les mesures de confinament. Les restriccions posteriors i actuals han allargat l’agonia de moltes empreses, institucions, entitats, artistes i creadors i professionals de la cultura, fent que els efectes de la crisi del Covid-19 siguin devastadors per a les arts i la cultura.

La cultura és un dret i un element clau per a la qualitat de vida, però a més és una inversió. La despesa pública genera un impacte molt superior en el PIB, que es trasllada també en termes d’ocupació i de tres altres efectes positius que han de veure amb l’activitat econòmica general. La construcció de l’oferta turística no seria possible sense la cultura. Per altra banda, la cultura és fonamental per a l’atracció de talent i és un factor clau en el desenvolupament de l’economia creativa i les indústries culturals que hi són relacionades. I en tercer lloc, la cultura té una capacitat molt important per a generar innovació i competitivitat, millorant el posicionament de ciutats i territoris.

Ni la indústria turística, ni els grans esdeveniments i manifestacions econòmiques com el Mobile World Congress de Barcelona, o la concentració d’empreses amb gran capacitat de crear valor afegit, no haguessin estat possibles sense la capacitat de crear atractiu i competitivitat de la cultura.   En aquest context proper i global cal reclamar el rol de la cultura en el procés de recuperació que hem d’emprendre amb urgència a Catalunya en el marc del consens europeu.

Considerarem que el sector cultural en tota la seva amplitud i complexitat, és un valor a tenir en compte per la seva contribució al creixement econòmic, generació d’un sector important que contribueix al PIB i al manteniment d’ocupació amb molta tradició i resistència.   Aprofitar aquesta crisi per a una transformació de les polítiques públiques culturals per adaptar-se a les noves realitats presents i en previsió de futur. Plantejar reformes profundes en la institucionalitat cultural que ens hem dotat per situar-les en els escenaris de les necessitats dels plans de recuperació i resiliència.

En aquest marc considerem imprescindible aprofundir en la cultura com a dret fonamental i mantenir una tensió per fomentar l’igualat a l’accés a la cultura i compensar els desequilibris estructurals per impulsar una veritable ciutadania cultural.

D’acord amb aquestes consideracions considerem imprescindible incorporar la cultura a l’agenda del Pla de Recuperació com a un agent actiu i amb moltes potencialitats:

• Perquè la cultura i la diversitat de les expressions culturals són un element fonamental del projecte de la Unió Europea. Cal fomentar el desenvolupament cultural de tots els Estats membres de la UE i garantir que cap quedi enrere per manca de recursos i d’inversions en cultura.

• Perquè la relació entre creativitat i processos d’innovació social i econòmica és una aliança demostrada per la seva eficàcia.

• Perquè la cultura, les indústries culturals i creatives aporten valors afegits a altres sectors relacionats amb la transformació digital que té una dimensió cultural inqüestionable.

• Perquè interacció entre la innovació i transformació digital  i la cultura, les indústries culturals i creatives és estratègica per a l’enfortiment de la preservació, difusió i desenvolupament global de l’oferta cultural Europea.

• Perquè no es poden afrontar els reptes que tenim com a societat sense considerar la importància de l’ecosistema cultural com un factor imprescindible per definir nous models socials i econòmics sostenibles.

• Perquè el desenvolupament econòmic i de qualitat de vida de Catalunya està relacionada amb l’atractiu i oferta cultural de les ciutats i territoris. Perquè la cultura és un factor de cohesió i inclusió social. Perquè la cultura ha estat clau pel posicionament internacional de Catalunya i per atraure talent.

• Perquè Europa és una idea compartida, i la cultura és essencial per a construir-la entre tots.    Per tot això, demanem a les administracions públiques Estatal i Catalana que la cultura i les indústries culturals formin part de les prioritats reals amb les quals es gestionin els fons europeus de recuperació, resiliència i transformació.

Barcelona, 13 de gener de 2021

Categories
Opinió

Més Cultura per a un futur millor. La cultura i el rellançament del projecte de la Unió Europea

Jordi Pardo, vicepresident del Cercle de Cultura, ha publicat aquest article al portal de la Fundació Acadèmia Europea i Iberoamericana de Yuste, en el que reflexiona sobre el manifest “Més cultura! Més Europa” i on defensa que “es tracta d’incorporar la cultura en els plans estratègics de desenvolupament territorial i dels projectes urbans. Es tracta d’incorporar de manera efectiva a la cultura a l’agenda institucional i social de la innovació i modernització dels plans i polítiques públiques”. Cal recordar que el manifest “Més cultura! Més Europa” impulsat pel Cercle de Cultura, es va posar en marxa amb el suport de l’European Festivals Association (Brussel·les), la Federación Estatal de Asociaciones Profesionales de la Gestión Cultural (FEAGC), la Fundación Alternativas i el grup de treball “A Soul for Europe” (Berlín). Un manifest que ja ha tingut 224 adhesions: 136 adhesions institucionals i 88 de persones del món de la cultura, entre els quals destaquen molt distingides personalitats d’onze països europeus i d’altres continents. “Es diu que tota crisi és una oportunitat. De fet, el significat etimològic d’aquesta paraula d’origen grec (κρ?σις) està relacionat amb la idea de canvi i la presa de decisions davant de noves circumstàncies. No tenen un significat necessàriament negatiu. Per això diem que tota crisi comporta també una oportunitat que si es gestiona adequadament pot també suposar una millora o progrés col·lectiu. A les utopies, per definició, no se les arriba. Però cal tenir utopies per poder apropar-se a elles. Des d’una perspectiva molt més pragmàtica, disposar de projectes clars és la millor manera d’apropar-s’hi i, si es fa bé, poder realitzar-los completament. Imaginar un futur millor comporta ser conscients dels reptes que comporta el nostre temps. El paper de la cultura en l’era post-COVID ha de tenir una major centralitat. La cultura i l’educació formen part dels pilars de les societats avançades. Creen dignitat, cohesió social i permeten desenvolupar qualitat de vida. D’altra banda, les xifres demostren que la cultura no és una despesa: la cultura és una inversió. El pressupost públic i el patrocini privat en el suport als sectors de la cultura generen ocupació i un impacte molt més gran en el PIB de cada país. A més, crea un altre element fonamental: atractiu i competitivitat per als territoris i ciutats que amb la cultura poden millorar el seu posicionament per atreure talent, activitats econòmiques i impulsar la creativitat. La cultura és fonamental per a la innovació i reactivació de sectors tradicionals com el primari, secundari i el terciari. La cultura pot rellançar l’activitat agropecuària aportant un valor a productes mitjançant la força de les denominacions d’origen i la seva vinculació cultural. De la mateixa manera, el disseny (Un dels àmbits de les indústries creatives) pot regenerar i fer més competitiva l’activitat manufacturera i industrial.  El món dels serveis també té en la cultura un element de competitivitat i innovació que permet la millora del posicionament i la diversificació d’oferta i demanda. El sector quaternari (empreses de serveis per a empreses) des de la seva etapa inicial ha tingut en la cultura un factor clau de creació de valor. I, per descomptat, el sector quinari -activitats de el coneixement i de servei a les persones- té en els sectors de la cultura un factor estratègic. El propi desenvolupament de l’activitat turística depèn en gran mesura de l’atractiu de l’ingredient cultural a les experiències de la descoberta i ús alternatiu dels territoris. Sense l’atractiu de el patrimoni, les arts (música, literatura, arts escèniques, la producció audiovisual, etc.), les manifestacions populars, la gastronomia, les indústries creatives o l’ús cultural del paisatge natural el turisme no tindria un ingredient fonamental que ha estat utilitzat directament o indirectament i que explica la seva enorme desenvolupament. Justament, el futur d’un turisme sostenible passa també per enfortir l’ingredient cultural a l’experiència turística, superant els aspectes negatius del turisme low cost basat en xifres quantitatives i no en la qualitat de les experiències i la sostenibilitat territorial de l’ús de les destinacions. Però si la relació entre economia i cultura és fonamental per al desenvolupament de societats complexes i competitives, l’àmbit essencial se centra en la cultura com a factor de dignitat i element central de la societat de el coneixement. La pròpia comprensió del món en què vivim, la seva diversitat, els seus orígens, història, contemporaneïtat i futur tenen en la cultura el factor que més ens distingeix de la resta dels primats: la capacitat de crear art i fer ciència. La societat postindustrial basada en el coneixement requereix de ciutadans més cultes i sensibles en un món que hem de conèixer per poder comprendre i millorar. Per a això la cultura és fonamental. Desenvolupant la meva activitat professional en el sector públic, el privat empresarial i també al tercer sector no lucratiu he tingut l’oportunitat de dirigir projectes en més de vint països d’Europa, Amèrica i Àsia. El meu convenciment no es basa en opinions i plantejaments gremials. és la convicció sincera de l’experiència pràctica en el paper de la cultura i de la seva integració en una visió més integral i estratègica dels projectes per a les ciutats i els territoris. La meva experiència en la direcció o administració de grans infraestructures culturals com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el projecte del Museu del Disseny a Barcelona o l’impuls de l’estratègia “mèdia” al districte 22@ Barcelona -el districte de la innovació- m’han permès viure i constatar la importància de la cultura en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i la creació de valor i competitivitat urbana. De 2012 a 2016 vaig ser membre de el panell d’experts de la Comissió Europea que selecciona i monitoritza les candidatures a “Capital Europea de la Cultura” (ECOC), avaluant desenes de projectes de ciutats que amb la cultura es proposen donar un impuls de qualitat de vida per a tots els seus ciutadans, millorant l’accés i les pràctiques culturals i la celebració i integració de la dimensió europea en els seus plans de desenvolupament urbà, econòmic, social i cultural. La direcció de plans estratègics a Vietnam, projectes d’infraestructures culturals al Brasil o projectes comunitaris de desenvolupament i cohesió social a Palestina, Colòmbia, Perú i moltes altres iniciatives culturals m’han permès constatar la importància fonamental de la cultura com a factor de canvi, innovació i creació de futur en tot tipus de realitats socioeconòmiques. La cultura no és un luxe. És un servei i bé essencial. La cultura pot ser fonamental per superar la pobresa i la marginalitat. La pobresa profunda és quan es perd l’esperança. La cultura és fonamental per donar poder a les persones i crear esperança i dignitat. Per això, a la dimensió individual i de qualitat de vida se li uneix una dimensió col•lectiva fonamental. Des de la fi de la segona Guerra Mundial, però especialment des de la signatura del Tractat de Roma el 1957, amb el qual es van posar les bases de el projecte europeu, ha estat possible el desenvolupament de l’estat de benestar d’un espai comú on la diversitat cultural s’ha mostrat com una oportunitat. Aquests valors i la superació de les fronteres han permès que les noves generacions hagin viscut un període de pau i progrés en el qual la lliure circulació de béns i persones ha suposat un gran pas cap a la millora d’un projecte de convivència comunitària. Un model que, malgrat les seves imperfeccions, és una referència mundial de pau, democràcia, progrés i llibertat. Com moltes vegades s’ha argumentat, el programa ERASMUS ha permès que milions de joves hagin incorporat una nova visió i sentit de la vida a un espai sense fronteres, on la diversitat de llengües, cultures i geografies ha enriquit i obert els models de vida i desenvolupament econòmic en el període de pau més llarg de la història de el continent. Aquesta crisi pandèmica de l’COVID, malgrat les amenaces, reptes i dificultats, és també una oportunitat per enfortir un projecte de convivència democràtica en què les persones estiguin al centre de el desenvolupament, i l’economia al servei de la ciutadania i no a l’inrevés. Aquest és un dels valors màxims del projecte europeu. Malgrat les dificultats, el Brexit, els canvis geoestratègics a partir de l’emergència d’Àsia com a epicentre de l’PIB mundial i els molts temes relacionats amb les amenaces i reptes globals, el projecte de la Unió Europea és fonamental. La cultura és essencial per als ciutadans de qualsevol continent. per aquesta raó, el nou impuls de el projecte de la Unió Europea ha de tenir en la cultura una palanca fonamental per donar el nou impuls. S’atribueix a Jean Monnet la afirmació que “si tornés a tenir l’oportunitat, posaria la cultura al centre de l’agenda política europea “. Certa o no aquesta atribució, tenim ara l’oportunitat de situar la cultura com un factor fonamental de prosperitat i desenvolupament. Des del Cercle de Cultura de Barcelona, entitat vinculada al Cercle d’Economia de Barcelona, en el context de la crisi pandèmica de l’COVID-19, vam posar en marxa un manifest relacionat amb la importància de la cultura en el rellançament de el projecte de la Unió Europea. El manifest “Més Cultura, més Europa “va ser llançat amb el suport inicial de la Federació d’Entitats de Gestió Cultural d’Espanya, A Soul for Europe, la Fundació Alternatives i l’European Festivals Association, juntament amb el suport inicial de personalitats vinculades a la cultura i les institucions europees. Ràpidament la “Fundación Academia Europea i Iberoamericana de Yuste” es va adherir amb entusiasme, al costat d’altres importants institucions i entitats culturals, professionals i persones vinculades als sectors de la cultura de diversos països d’Unió Europea. Aquest manifest és obert a tota la ciutadania europea, les seves institucions, organitzacions, professionals, creadors, mediadors, gestors i gent de tots els sectors de la cultura. La idea és compartir aquesta iniciativa en tots els estats membres de la Unió Europea per coordinar accions de diàleg, cooperació i negociació amb les administracions públiques locals, regionals, estatals i també d’àmbit europeu per prendre major consciència de la importància estratègica de la cultura com a factor de construcció de dignitat i qualitat de vida, desenvolupament econòmic i competitivitat. La diversitat cultural europea és un dels actius fonamentals que comparteixen tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la UE, i la seva reconeixement i gestió és fonamental per rellançar el projecte coincidint amb els efectes de la crisi pel COVID-19. La pandèmia ha posat en evidència les debilitats i problemes organitzatius i de les estructures que ja no funcionaven abans de la crisi. Per això és important aprofitar l’oportunitat per innovar, modificar i millorar a escala local, nacional o europea. La cultura té un paper central en els canvis de mentalitat que permetin continuar avançant en la perspectiva de considerar la convivència i la cooperació una cosa fonamental per donar continuïtat a un dels models de major qualitat de vida del món. L’enfortiment d’una identitat comuna europea, des de la riquesa i diversitat de les expressions, és fonamental per a avançar cap a una visió més avançada, oberta i sostenible. Tot i que les polítiques culturals són una competència dels estats membres, instem a les principals institucions de la Unió Europea (Parlament, Consell i Comissió Europea) a incorporar la cultura a l’agenda de rellançament de el projecte europeu que cal posar en marxa per superar els efectes de la crisi de l’COVID-19. Cal superar debilitats anteriors i donar un nou impuls a el projecte de la Unió Europea en què la cultura sigui un factor més important. La diversitat i la diferència de les respostes de suport a la situació de crisi dels sectors de la cultura que estan impulsant els Estats membres ens donen una idea de la necessitat de millorar l’intercanvi de bones pràctiques en la determinació de les prioritats polítiques, el finançament i el desenvolupament de la cultura a nivell europeu. Per això, en el manifest proposem que les institucions europees impulsin als Estats membres a treballar en un procés de desenvolupament i de millora dels mecanismes de finançament i suport incorporant amb més força el caràcter estratègic de la cultura en el projecte de construcció europea. No es tracta només de reivindicar una millora del finançament públic de la cultura en tots els estats membres posant en comú les bones pràctiques en l’àmbit de les polítiques públiques i el patrocini privat. Es tracta d’incorporar la cultura en els plans estratègics de desenvolupament territorial i dels projectes urbans. Es tracta d’incorporar de manera efectiva la cultura a l’agenda institucional i social de la innovació i modernització dels plans i polítiques públiques. Sumant esforços podríem beneficiar-nos d’un procés de coordinació, intercanvi i aplicació de bones pràctiques per enfortir la activitat dels sectors culturals en tot l’àmbit de la Unió Europea. George Steiner va definir molt bé el paper de la cultura en la seva “Idea d’Europa “. La diversitat cultural és una riquesa fonamental que pot enfortir la identitat comuna europea. Fer-ho des de cada estat membre és fonamental, però en aquests temps una major coordinació i acció mancomunada és probablement més intel·ligent. En qualsevol cas, val la pena intentar-ho. Més cultura, més Europa!”. Enllaç a l’article original: https://www.fundacionyuste.org/wp-content/uploads/2020/09/ACTUALIDADB82020a.pdf

Categories
Manifest

Manifest Més Cultura! Més Europa! Més cultura en el rellançament del projecte de la Unió Europea / Manifiesto ¡Más Cultura, Más Europa! Más cultura en el relanzamiento del proyecto de la Unión Europea

Formulari per a l’adhesió de creadors, professionals, institucions, empreses i entitats del món de la cultura (cliqueu sobre el text anterior) Formulario para la adhesión de creadores, professionales, instituciones, empresas y entitades del mundo de la cultura (clicar sobre el texto anterior) La versión en castellano del manifiesto está situada debajo del texto en lengua catalana. Manifest “Més Cultura! Més Europa! Més cultura en el rellançament del projecte de la Unió Europea” PRESENTACIÓ La crisi pandèmica que estem vivint i les seves conseqüències socials i econòmiques han posat de manifest relleu la importància de la cultura per superar la crisi. La cultura s’ha mostrat com l’espai més valuós per retrobar valors com la superació, creativitat, sensibilitat, esforç, solidaritat, diàleg. Però també ens ha situat davant de moltes de les febleses dels sectors de la cultura i de les arts. Un fet que hem de corregir per aprofitar, i també la seva força i potencial pel rellançament d’un projecte de la Unió Europea i la qualitat de vida de la ciutadania. La diversitat i riquesa cultural d’Europa és un element fonamental per superar aquesta profunda crisi, que afecta a tots els països, i que implica les responsabilitats de les administracions locals, regionals, autonòmiques, federals i estatals de tots els estats membres. La cultura no és una despesa. És una inversió. És un àmbit fonamental per a la defensa d’una forma de vida en la que les persones són la prioritat. La cultura, en les seves diverses expressions, és un element essencial de l’estil i qualitat de vida dels europeus. Cada Estat membre té reptes i circumstàncies diferents. Però tots els ciutadans europeus tenen en la cultura un element comú per a la construcció de dignitat, progrés, qualitat de vida, i també desenvolupament econòmic i competitivitat. L’objectiu d’aquesta iniciativa, oberta a tothom, és crear un estat d’opinió i instar a posar en marxa un procés de diàleg i d’actuació liderades des de cada país, però que posin en comú la importància de les arts i la cultura en l’enfortiment del projecte de la Unió Europea, com un projecte comú de pau i seguretat, democràcia, progrés i defensa dels drets humans. Les institucions, entitats, organitzacions, empreses i operadors de les arts i la cultura hem d’oferir un procés de diàleg i col•laboració amb les diferents administracions que permeti situar la cultura en una posició de major centralitat institucional, econòmica i social. Aquesta iniciativa, impulsada des del Cercle de Cultura de Barcelona, es va posar en marxa el 23 d’abril, i avui està encapçalada per la Federación Estatal de Entidades de Gestión Cultural d’Espanya (Madrid), el projecte A Soul for Europe (Berlin), l’European Festivals Association (Brussel•les) i la Fundación Alternativas (Madrid) i compta amb el suport de personalitats vinculades a la cultura i a les institucions europees.  És una iniciativa oberta que vol compartir el lideratge amb totes les institucions, organitzacions i professionals que s’hi vulguin adherir. Es tracta de sumar esforços entre tots els sectors de les arts i de la cultura i d’altres directament vinculats com l’economia creativa, la innovació o el turisme, de cadascun dels països de la Unió Europea. Junts serem més forts. Més Cultura! Més Europa!    MANIFEST Un manifest en favor de la cultura com factor estratègic de superació de la crisi del COVID-19, obert a totes les institucions, entitats no governamentals, empreses, artistes, creadors, intel·lectuals, tècnics i gestors culturals de tots els Estats membres de la Unió Europea. Segons la Declaració Universal dels Drets Humans la cultura és un dret de totes les persones. En la construcció del projecte de la Unió Europea, la riquesa i diversitat d’expressions culturals són un factor fonamental de dignitat i qualitat de vida, i un element clau per a la creació de desenvolupament econòmic, competitivitat i d’impuls de la innovació. El sectors de la cultura estan patint un crisi que no té precedents històrics. Ni durant els conflictes bèl•lics del segle XX l’activitat cultural Europea no havia estat tant afectada com ho està per efecte de la pandèmia del COVID-19. Els museus, biblioteques, editorials, galeries, d’art, teatres, cinemes, sales de concert, ball, festivals, fires, circ, manifestacions populars i tot tipus d’expressions i projectes culturals han sofert uns efectes importantíssims que amenacen tant la continuïtat dels artistes, creadors, professionals, empreses, entitats i institucions, i afectaran greument el futur immediat de les formes de relació i accés cultural. La Unió Europea és un projecte de pau, seguretat, cooperació i progrés que ha permès una de les etapes de major prosperitat i qualitat de vida per al conjunt de la ciutadania de tots els seus Estats membres. La riquesa i diversitat cultural d’Europa són molt importants per desenvolupar l’estil de vida i l’espai comú del projecte de la Unió Europea. Tot i que les polítiques culturals són una competència dels Estats membres, instem a les principals institucions de la Unió Europea (Parlament, Consell i Comissió Europea), a incorporar la cultura en l’agenda de rellançament del projecte Europeu que és necessari posar en marxa per superar els efectes de la crisi del COVID-19. Cal superar febleses anteriors i donar un nou impuls al projecte de la Unió Europea, en el que la cultura sigui un factor més important.  La diversitat i la diferència de les respostes de recolzament a la situació de crisi dels sectors de la cultura que s’estan impulsant pels Estats membres ens donen una idea de la necessitat de millorar l’intercanvi de bones pràctiques en la determinació de les prioritats polítiques, el finançament i el desenvolupament de la cultura a nivell Europeu. Per això proposem que les institucions europees impulsin els Estats membres a treballar en un procés de desenvolupament i de millora dels mecanismes de finançament i suport, incorporant amb més força el caràcter estratègic de la cultura en el projecte de construcció Europea.   Punts del manifest: • La cultura és un dret recollit per la declaració Universal dels Drets Humans, i un bé de primera necessitat que ha d’incorporar-se amb més força en projecte de construcció del projecte Europeu. • Això comporta que la cultura ha d’estar protegida, impulsada i promocionada, amb uns recursos suficients i adequats a aquesta importància, des dels Estats, però també amb el suport i participació de les institucions europees. • La cultura hauria d’integrar-se amb major intensitat en els plans estratègics de desenvolupament territorial, social i econòmic, nacionals i d’abast europeu. • Calen incorporar mesures de “xoc” destinades a injectar recursos en el sectors culturals amb caràcter immediat. Més enllà de l’endeutament per sortir de la crisi caldrà actuar de manera urgent per preservar el teixit cultural, amb especial atenció a la relació entre el sector públic i el privat. • Són imprescindibles mesures de protecció tant dels artistes, creadors, tècnics i gestors, com de les empreses, entitats i institucions culturals, font de riquesa i treball de moltes persones. • Cal una major coordinació estratègica de la cultura amb les polítiques econòmiques, educatives, de benestar, desenvolupament i cooperació. • Cal una gran campanya de comunicació per sensibilitzar la ciutadania europea envers del valor fonamental de la cultura per construir el projecte col•lectiu de convivència i de la necessitat de la seva complicitat per generar una viabilitat dels sectors culturals el més aviat possible.  • Cal començar a treballar en iniciatives de coordinació que permetin disposar als Estats membres de lleis de Mecenatge, Patrocini i Participació social que segueixin un procés d’homologació europea, i que esdevinguin un veritable estímul per la participació de les persones físiques com jurídiques en el finançament de la cultura. • Cal posar-se a treballar en l’actualització del marc normatiu dels Estats membres que afecta els sectors de la cultura, aprofitant els potencials reals de la cultura en el desenvolupament estratègic del model econòmic, social i territorial. • Els sectors de la cultura volem ser considerats tan necessaris com ho hem estat per superar aquest confinament. Ara, però, cal que aquest esforç sigui col•lectiu i d’abast europeu. Només d’aquesta forma podrem aprofitar l’enorme riquesa i diversitat cultural de la Unió Europea en el rellançament del seu projecte de futur.   Donen suport a aquest manifest: Hans-Gert Pöttering / President de la “Former Members of the European Parliament” i Expresident del Parlament Europeu / Alemanya Enrique Barón / Expresident del Parlament Europeu / President de la Fundació Yehudi Menuhin-Espanya / Madrid Manuel Cruz / Filòsof i escriptor / Ex president del Senat d’Espanya / Barcelona Joan Rigol / Exconseller de Cultura i Expresident del Parlament de Catalunya / Barcelona Doris Pack / Presidenta de la Franco-Germain Foundation for Cultural Cooperation i Expresidenta de la Comissió de Cultura del Parlament Europeu / Alemanya Catherine Trautmann / Copresidenta de la Franco-German Cultural High Council i Exministra de Cultura de França / França Hannes Swoboda / President del The International Institut for Peace i Expresident del Grup de Socialistes i Demòcrates del Parlament Europeu / Àustria Nikolaus Sifounakis / Expresident de la Comissió de Cultura del Parlament Europeu / Grècia Petra Kammerevert / Diputada del Parlament Europeu. Expresidenta de la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / Alemanya Maria Badia / Exvicepresidenta del Grup Socialistes i Demòcrates del Parlament Europeu / Espanya Segimon Borràs / Editor. President del Cercle de Cultura / Barcelona Kathrin Deventer /  Secretary General. European Festivals Association / Brussel•les Diego López Garrido / Vicepresident executiu de la Fundación Alternativas. Exsecretari d’Estat per a la Unió Europea / Madrid Santiago Fisas / Exmembre de la Comissió de Cultura del Parlament Europeu / Barcelona Zita Gurmai / Presidenta del Partit Socialista Europeu de Dones i Exmembre del Parlament Europeu / Hongria Volker Hassemer, Chairperson of the foundation Zukunft / Berlin  Nele Hertling / Portaveu A Soul For Europe / Berlin  Daniel Innerarity / Filòsof. Director de l’Institut de Governança Democràtica / País Basc / Espanya Ulrich Fuchs / Director dels Projectes de l’European Capital of Culture Linz 2009 and Marseille-Provence 2013 / Marsella  Jaume Lanaspa / President de l’Oficina de Barcelona del Club de Roma / Catalunya / Espanya Pia Locatelli / Presidenta de la Fondazione A.J. Zaninoni per la Promoció cultural i la formació i Exmembre del Parlament Europeu / Itàlia Gabriel Magalhâes / Pensador, escriptor i poeta / Portugal José Manuel Pérez González (Peridis) / Arquitecte i dibuixant / Madrid Francesc Torralba / Filòsof / Catedràdic d’Ètica / Universitat Ramon Llull / Barcelona Joan Manuel Tresserras / Exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Barcelona Jordi Amat / Filòleg i editor d’El Món de Demà / Barcelona Teresa Riera / Expresidenta de la Comissió d’Indústria i Investigació del Parlament Europeu / Balears / Espanya Diana Riba / Membre de la Comissió de Cultura del Parlament Europeu / Barcelona Andreas Schieder / Diputat al Parlament Europeu / Àustria Salima Yenbou / Portaveu dels Verds a la Comissió de Cultura del Parlament Europeu / França Pere Vicens i Rahola / President d’Honor del Cercle de Cultura. Expresident de la Unió Internacional d’Editors i Expresident de la Federació d’Editors Europeus / Barcelona   Adhesions inicials: Jordi Alberich / Empresari / Membre del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Ferran Audí / Actor i director de cinema i teatre / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Laura Bertran / Directora de Primer punt: Comunicació i estratègia institucional / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Airan Berg / Director Artístic del Festival der Regionen / Àustria Lluís Bonet / Director del Programa de Gestió Cultural de la UB / Membre del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Montserrat Bou /Directora general de PROA, Productors Audiovisuals Federats / Membre de la junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Gemma Carbó / Gestora Cultural / Presidenta de la fundació INTERARTS / Catalunya / Espanya Martín Carrasco Pedrero / Gestor Cultural i Comissari d’Exposicions / Extremadura / Espanya Jesús Cimarro / President de l’Academia de las Artes Escénicas de España / Espanya Santiago Manuel Cuadrado Rodríguez / Gestor Cultural. Diputació Provincial de Badajoz / Extremadura / Espanya Carles Duarte / Director de la Fundació Institució Cultural del CIC. Ex President del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts / Membre del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Paul Dujardin / CEO & Director Artístic de BOZAR, European House for Culture / Brussel·les / Bèlgica Daniel Fernández / Editor d’EDHASA. President de CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) / Catalunya / Espanya Jorge Avelino Fernández de León / Gestor Cultural. Membre del patronat de l’Acadèmia Española a Roma / Astúries / Espanya Jordi Font i Cardona / Gestor cultural i secretari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts / Catalunya / Espanya Mercè Franquesa / Secretaria General del Cercle d’Economia / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Agustín Fructuoso / Artista plàstic / Membre de la junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Ángel García Carreño / Gestor cultural / Navarra / Espanya Jordi González / Vicepresident d’Arts i Continguts del grup FOCUS / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Beatriz Hernández Gómez / Gestora cultural / Extremadura / Espanya Belén Latorre / Directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Esteve León / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Advocat i Gestor Cultural / Catalunya / Espanya Felice v. Maltzahn / Zukunft Foundation / Berlin / Alemanya Miguel Ángel Martín Ramos / Responsable d’Assumptes Europeus  a Brussel•les. Fundación Academia Europea e Iberoamericana de Yuste / Membre del grup estratègic de A Soul for Europe / Extremadura / Espanya Alfons Martinell / Director honorífic de la Càtedra Unesco: «Polítiques Culturals i Cooperació» / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Daniel Martínez de Obregón / President del Grup Focus / Membre del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Rubén Morcillo Calderón / Gestor Cultural. Comissari d’exposicions i espais culturals / Extremadura / Espanya Juan Carlos Moreno Piñero / Director de la Fundación Academia Europea e Iberoamericana de Yuste / Extremadura / Espanya Vinyet Panyella / Presidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Jordi Pardo / Director general de la Fundació Pau Casals / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Marta Puigderrajols / Gestora Cultural / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Fèlix Riera / Editor i director de la Fundació Romea / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya M. Àngels Torras / Directora dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Antoni Vila Casas / President de la Fundació Vila Casas / Membre del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya   Noves adhesions   Carles Arques Aliaga / Crea360. Tècnic de Projectes Europeus / País Valencià / Espanya Miguel Atanet / Periodista / Andalusia / Espanya Nicolas Bertrand / Consultor en cooperació cultural / França Marta Esteve / Directora general de la Fundació Carulla / Catalunya / Espanya Víctor Fernández Correas / Periodista i escriptor / Extremadura / Espanya Diego Ferro / Actor / Madrid / Espanya Dagmar Grünwald / Gestora cultural / Àustria Llucià Homs / Consultor cultural, comissari d’exposicions i art advisor / Membre del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Antonio Paolo Russo / Universitat Rovira i Virgili / Itàlia María Jesús Pascual González / Documentalista. Centro de Documentación e Información Europea de Extremadura / Extremadura / Espanya Antonio Salazar / Actor de cinema i televisió / Madrid / Espanya Alexandra Savvopoulou / Europe 2021 / Grècia José Manuel Seda / Actor de cinema, teatre i televisió / Andalusia / Espanya Elvira Sojli / University of New South Wales / Austràlia Borut Vojkovic / Turisme, Emprenedoria i Desenvolupament Rural al Municipi de Moravske Toplice / Eslovènia     Organitzacions promotores de la iniciativa: Cercle de Cultura – cercledecultura.org FEAGC – Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de la Gestión Cultural – feagc.com ASfE – A Soul for Europe – asoulforeurope.eu  Fundación Alternativas – fundacionalternativas.org EFA – European Festivals Association – efa-aef.eu   Organizacions i entitats (68) Acadèmia Catalana de la Música ACPDC – Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya ADPCE – Asociación de Directores de Producción Cinematográfica de España  Àgora Serveis Culturals S.L Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya Amics de la UNESCO Barcelona APAC Associació de Professionals de l’Audiovisual Català Asociación de Museólogos y Museógrafos de Andalucía ASSITEJ España. Artes Escénicas para la Infancia y la Juventud Associació Casal Font d’en Fargues Associació Cultural El Galliner de Manresa (Toc d’espectacles) Associació d’editors en llengua catalana Associació El Cor Canta Associació Musical Windu BOZAR, European House for Culture Centre d’Estudis Comarcals del Segrià Centre Moral i Cultural del Poblenou CIATRE – Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya  Cluster Audiovisual de Catalunya Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya Consorcio de Galerías de Arte Contemporáneo Coral Font d’en Fargues CoWorkNexus Project daniel berdala art shop Diagnosis Cultural Editorial Les hores Esbart Català de Dansaires Escola Municipal de dansa de Celrà EtcA – Escola de teatre i circ d’Amposta FAETEDA – Federación Estatal de Asociaciones de Empresas de Teatro y Danza FEAGC – Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de la Gestión Cultural  FECED – Federación estatal de compañías y empresas de danza Federació Catalana de Societats Musicals Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya Federació Pessebres Vivents de Catalunya FEMA – Federación de Músicos Asociados Filmcommission Barcelona Foment del Treball Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia Fundació Antiga Caixa Manlleu Fundació Antigues Caixes Catalanes Fundació Ars Fundació Interarts Fundació Orfeó Lleidatà Fundació Pau Casals Fundació Privada Taller de Músics Fundación Academia Europea e Iberoamericana de Yuste Fundación Caja de Burgos Fundación Kreanta Fundación Premio Convivencia GEMA – Asociación de Grupos Españoles de Música Antigua GGAC – Gremi de Galeries d’Art de Catalunya Gremi de Llibreters de Catalunya Innovarte LiceXballet Life & Pictures S.L. Llegir en Català – Associació d’Editorials Independents Morfema T, SL PAC – Productors Audiovisuals de Catalunya PDC – Plataforma en Defensa de la Cultura PIAF – Productoras Independientes Audiovisuales Federadas Propostes Artístiques, SL Trànsit Projectes TRESC – Comunitat de Cultura UNIMA – Unión Internacional de la Marioneta Federación España VEGAP – Visual Entidad de Gestión de Artistas Plásticos   Noves adhesions   Academia de las Artes Escénicas de España AGADA Distribución AlgoDiferente Gestión Cultural Alquibla Teatro Anabel Veloso Compañía Flamenca ARC Research & Consultancy Arte Amanti International Chamber Music Festival ARTEC -C-LM Asociación de profesionales de la Gestión Cultural de Castilla-La Mancha Asociación Cultural Lieva Asociación Internacional de Fotografía InCadaqués ASOCIACION TE VEO ARTES ESCENICAS PARA LA INFANCIA Associació Arts al Carrer ATLANTE Cultura & Teatro Aye Cultura Social Centro Culturale Internazionale Luigi Einaudi Citrum Audiovisual Fundació Carulla Fundación Melilla Ciudad Monumental GCIB Gestors Culturals de les Illes Balears  GESCULT Cultura Innovación y Desarrollo S. L. Grupo Puja. Teatro aéreo Javier Liñera Kunsthandel Pohlhammer La Siamesa L’Om Imprebís Nacho Vilar Producciones New Culture Foundation On the Move pigeon-bridge P’LA ARTE Red de Cooperación de las Rutas del Emperador Carlos V. Itinerario Cultural del Consejo de Europa Sección Iberoamericana del Ateneo de Madrid Smart ibérica Impulso Empresarial Tanttaka Teatroa Teatre del Mar The OSB Music SC Txirene Producciones una más una Wonderfeel Festival   La informació actualitzada amb les noves adhesions estarà disponible a les pàgines web de les entitats promotores: cercledecultura.org / feagc.com / asoulforeurope.eu / fundacionalternativas.org / efa-aef.eu   Formulari per a l’adhesió de creadors, professionals, institucions, empreses i entitats del món de la cultura (cliqueu sobre el text anterior)   Manifiesto “¡Más Cultura, Más Europa! Más cultura en el relanzamiento del proyecto de la Unión Europea” PRESENTACIÓN La crisis pandémica que estamos viviendo y sus consecuencias sociales y económicas han puesto de relieve la importancia de la cultura para superar la crisis. La cultura se ha mostrado como el espacio más valioso para reencontrar valores como la superación, creatividad, sensibilidad, esfuerzo, solidaridad y diálogo. Pero también nos ha situado ante muchas de las debilidades de los sectores de la cultura y de las artes. Un hecho que tenemos que corregir para aprovechar su fuerza y potencial para el relanzamiento del proyecto de la Unión Europea y la calidad de vida de la ciudadanía. La diversidad y riqueza cultural de Europa es un elemento fundamental para superar esta profunda crisis que afecta a todos los países, y que implica las responsabilidades de las administraciones locales, regionales, autonómicas, federales y estatales de todos los estados miembros. La cultura no es un gasto. Es una inversión. Es un ámbito fundamental para la defensa de una forma de vida en la que las personas son la prioridad. La cultura, en sus diversas expresiones, es un elemento esencial del estilo y calidad de vida de los europeos. Cada Estado miembro tiene retos y circunstancias diferentes. Pero todos los ciudadanos europeos tienen en la cultura un elemento común para la construcción de dignidad, progreso, calidad de vida, y también de desarrollo económico y competitividad. El objetivo de esta iniciativa, abierta a todos, es crear un estado de opinión e instar a poner en marcha un proceso de diálogo y de actuación liderados desde cada país, pero que pongan en común la necesidad la importancia del papel de las artes y la cultura en el fortalecimiento del proyecto de la Unión Europea, como un proyecto común de paz y seguridad, democracia, progreso y defensa de los derechos humanos. Las instituciones, entidades, organizaciones, empresas y operadores de las artes y la cultura debemos ofrecer un proceso de diálogo y colaboración con las diferentes administraciones que permita situar la cultura en una posición de mayor centralidad institucional, económica y social. Esta iniciativa, impulsada desde el Cercle de Cultura de Barcelona, se puso en marcha el 23 de abril, y hoy está encabezada por la Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales (Madrid), el proyecto A Soul for Europe (Berlin), la European Festivals Association (Bruselas) y la Fundación Alternativas (Madrid) y cuenta con el apoyo de personalidades vinculadas a la cultura y a las instituciones europeas. Es una iniciativa abierta que quiere compartir el liderazgo con todas las instituciones, organizaciones y profesionales que quieran adherirse. Se trata de sumar esfuerzos entre todos los sectores de las artes y de la cultura y otros directamente vinculados como la economía creativa, la innovación o el turismo, de cada uno de los países de la Unión Europea. Juntos seremos más fuertes. ¡Más cultura! ¡Más Europa! MANIFIESTO Un manifiesto a favor de la cultura como factor estratégico de superación de la crisis del COVID-19, abierto a todas las instituciones, entidades no gubernamentales, empresas, artistas, creadores, intelectuales, técnicos y gestores culturales de todos los Estados miembros de la Unión Europea. Según la Declaración Universal de los Derechos Humanos, la cultura es un derecho de todas las personas. En la construcción del proyecto de la Unión Europea, la riqueza y la diversidad de las expresiones culturales son un factor fundamental de dignidad y calidad de vida, y un elemento clave para la creación de desarrollo económico, competitividad y de impulso de la innovación. Los sectores de la cultura están sufriendo una crisis que no tiene precedentes históricos. Ni durante los conflictos bélicos del siglo XX la actividad cultural europea no había estado tan paralizada como lo está por efecto de la pandemia del COVID-19. Los museos, galerías de arte, bibliotecas, editoriales, teatros, cines, salas de concierto y de baile, festivales, ferias, circos, manifestaciones populares y todo tipo de expresiones y proyectos culturales han sufrido el cierre o la parálisis, con unos efectos importantísimos que amenazan tanto la continuidad de los artistas, creadores, profesionales, empresas, entidades e instituciones, y afectarán gravemente el futuro inmediato de las formas de relación y acceso cultural. La Unión Europea es un proyecto de paz, seguridad, cooperación y progreso que ha permitido una de las etapas de mayor prosperidad, calidad de vida para el conjunto de la ciudadanía de todos sus Estados miembros. La riqueza y la diversidad cultural de Europa son muy importantes para desarrollar el estilo de vida y el espacio común del proyecto de la Unión Europea. Aunque las políticas culturales son una competencia de los Estados miembros, instamos a las principales instituciones de la Unión Europea (Parlamento, Consejo y Comisión Europea) a incorporar la cultura en la agenda de relanzamiento del proyecto europeo que es necesario poner en marcha para superar los efectos de la crisis del COVID-19. Hay que superar debilidades anteriores y dar un nuevo impulso al proyecto de la Unión Europea, en el que la cultura sea un factor más importante. La diversidad y la diferencia de las respuestas de apoyo a la situación de crisis de los sectores de la cultura que están impulsando los Estados miembros nos dan una idea de la necesidad de mejorar el intercambio de buenas prácticas en la determinación de las prioridades políticas, la financiación y el desarrollo de la cultura a nivel europeo. Por eso, proponemos que las instituciones europeas impulsen a los Estados miembros a trabajar en un proceso de desarrollo y de mejora de los mecanismos de financiación y apoyo incorporando con más fuerza el carácter estratégico de la cultura en el proyecto de construcción europea.     Puntos del manifiesto: • La cultura es un derecho recogido por la declaración Universal de los Derechos Humanos, y un bien de primera necesidad que debe incorporarse con más fuerza en proyecto de construcción del proyecto europeo. • Esto conlleva que la cultura debe estar protegida, impulsada y promocionada con unos recursos suficientes y adecuados a esta importancia, desde los Estados, pero también con el apoyo y participación de las instituciones europeas. • La cultura debería integrarse con mayor intensidad en los planes estratégicos de desarrollo territorial, social y económico, nacionales y de alcance europeo. • Son necesarias medidas de “choque” destinadas a inyectar recursos en los sectores culturales con carácter inmediato. Más allá del endeudamiento para salir de la crisis, habrá que actuar de manera urgente para preservar el tejido cultural, con especial atención a la relación entre el sector público y el privado. • Son imprescindibles medidas de protección tanto para los artistas, creadores, técnicos y gestores, como de las empresas, entidades e instituciones culturales, fuente de riqueza y trabajo de muchas personas. • Es indispensable una mayor coordinación estratégica de la cultura en las políticas económicas, educativas, de bienestar, desarrollo y cooperación. • Hay que impulsar una gran campaña de comunicación para sensibilizar a la ciudadanía europea del valor fundamental de la cultura para construir el proyecto colectivo de convivencia y de la necesidad de su complicidad para generar una viabilidad de los sectores culturales lo antes posible. • Hay que empezar a trabajar en iniciativas de coordinación que permitan disponer en los Estados miembros de leyes de Mecenazgo, Patrocinio y Participación social que sigan un proceso de homologación europea, y que se convierta en un verdadero estímulo para la participación de las personas físicas como jurídicas en la financiación de la cultura. • Hay que ponerse a trabajar en la actualización del marco normativo de los Estados miembros que afecta a los sectores de la cultura, aprovechando los potenciales reales de la cultura en el desarrollo estratégico del modelo económico, social y territorial. • Los sectores de la cultura queremos ser considerados tan necesarios como lo hemos sido para superar este confinamiento. Ahora, sin embargo, es necesario que este esfuerzo sea colectivo y de alcance europeo. Sólo de esta forma podremos aprovechar la enorme riqueza y diversidad cultural de la Unión Europea en el relanzamiento de su proyecto de futuro. Dan soporte a este manifiesto: Hans-Gert Pöttering / Presidente de la “Former Members of the European Parliament” y Ex Presidente del Parlamento Europeo / Alemania Enrique Barón / Ex Presidente del Parlamento Europeo / Presidente de la Fundación Yehudi Menuhin España / Madrid Manuel Cruz / Filósofo y escritor / Ex Presidente del Senado de España / Barcelona Joan Rigol / Ex consejero de Cultura y Ex Presidente del Parlamento de Cataluña / Barcelona Doris Pack / Presidenta de la “Franco-Germain Foundation for Cultural Cooperation” y Ex presidenta de la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / Alemania Catherine Trautmann / Copresidenta de la Franco-German Cultural High Council y Exministra de Cultura de Francia / Francia Hannes Swoboda / Presidente del The International Institute for Peace y Ex Presidente del Grupo de Socialistas y Demócratas del Parlamento Europeo / Austria Nikolaus Sifounakis / Expresidente de la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / Grecia Petra Kammerevert / Diputada del Parlamento Europeo. Expresidenta de la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / Alemania Maria Badia / Exvicepresidenta del Grupo Socialistas y Demócratas del Parlamento Europeo / Cataluña / España Segimon Borràs / Editor. Presidente del Cercle de Cultura / Barcelona Kathrin Deventer / Secretaria General de la European Festivals Association / Bruselas Diego López Garrido / Vicepresidente ejecutivo de la Fundación Alternativas. Exsecretario de Estado para la Unión Europea / Madrid Santiago Fisas / Exmiembro de la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / Barcelona Zita Gurmai / Presidenta del Partido Socialista Europeo de Mujeres y Exmiembro del Parlamento Europeo / Hungría Volker Hassemer / Presidente de la Zukunft Foundation / Berlín  Nele Hertling / Portavoz de A Soul For Europe / Berlín Daniel Innerarity / Filósofo. Director del Instituto de Gobernanza Democrática / País Vasco / España Ulrich Fuchs / Director de los proyectos European Capital of Culture Linz 2009 y Marseille-Provence 2013 / Marsella  Jaume Lanaspa / Presidente de la Oficina de Barcelona del Club de Roma / Cataluña / España Pia Locatelli / Presidenta de la Fondazione A.J. Zaninoni para la Promoción cultural y la formación y Exmiembro del Parlamento Europeo / Italia Gabriel Magalhâes / Pensador, escritor y poeta / Portugal José Manuel Pérez González (Peridis) / Arquitecto y dibujante / Madrid Francesc Torralba / Filósofo / Catedrático de Ética Universitat Ramon Llull / Barcelona Joan Manuel Tresserras / Exconsejero de Cultura de la Generalitat de Cataluña / Barcelona Jordi Amat / Filólogo y editor de El Món de Demà / Barcelona Teresa Riera / Portavoz del Grupo S&D de la Comisión de Industria del Parlamento Europeo / Baleares / España Diana Riba / Miembro de la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / Barcelona Andreas Schieder / Diputado en el Parlamento Europeo / Austria Salima Yenbou / Portavoz de los Verdes en la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / F

Categories
Notícies

La cooperació en política cultural: comparativa de 6 estats europeus i nord-americans

Publiquem aquesta ressenya del CERC de la Diputació de Barcelona sobre l’estudi “Autonomía y cooperación en los modelos federalizantes de política cultural. Análisis comparativo de los casos de Alemania, EEUU, Canadá, Suiza, Reino Unido y España”, elaborat per Mariano M. Zamorano, Joaquim Rius-Ulldemolins i  Lluís Bonet, per les aportacions que fa sobre els distints models de polítiques culturals d’aquests estats europeus: De polítiques culturals en podem trobar a diversos nivells, des de la Unió Europea a l’àmbit municipal passant pels Estats. L’interès per la descentralització cultural i el reconeixement de la diversitat cultural i nacional ha crescut en paral·lel a la importància de l’acció cultural pública de les regions i les municipalitats. Tanmateix, no s’han desenvolupat estudis que permetin comparar de forma sistemàtica la relació entre els models de federalisme i els models de política cultural d’un Estat. Aquest treball persegueix cobrir aquest buit fent una comparativa de sis països federals o quasi federals que han destacat en el seu desenvolupament de polítiques culturals, comparant els seus diferents nivells d’autonomia, govern compartit i de reconeixement de diferents identitats culturals i nacionals. Comparació dels diferents models de federalisme i Política cultural Podem observar diferències nominals del model d’Estat que es manifiesten en diferents graus de federalització i descentralització de l’administració. D’altra banda, com podem observar a la Taula 1, hi ha altres múltiples diferències de tipus polític-cultural: a) el model de política cultural -en cada nivell desgovern- i el tractament constitucional de les competències culturals; b) el grau de delimitació cultural; c) el grau de descentralització d’aquesta activitat; d) el nivell de govern de l’actor central; i, finalment, e) el grau de desenvolupament del Govern compartit en aquesta àrea. Certament, aquestes diferències s’expliquen en funció de les característiques socio-històriques de la gènesi de cada Estat, de la forma de cristal·lització del sector cultural a cada territori (presència de l’absolutisme i institucionalització de l’alta cultura) i del model de política cultural desenvolupat al llarg del segle XX (Estat arquitecte centre-europeu o Estat facilitador de tipus liberal). No obstant això, és possible advertir alguns elements comuns als països analitzats: 1) En primer lloc, tots aquests països destaquen per l’alt nivell d’autonomia en la gestió de la política cultural per part dels estats federats o nivells intermitjos, sent aquests els que desenvolupen la major part de competències i despesa cultural, així com els titulars de les grans institucions culturals. 2) en aquests països predomina una visió agencializada i de baix a dalt de la política cultural, desenvolupant un paper secundari el govern federal o central, excepte en certes competències com la promoció exterior. 3) El nivell de reconeixement de la diversitat nacional i / o cultural interna i de desenvolupament dels instruments de promoció de la diversitat cultural interna és desigual: alguns Estats com el Canadà o Suïssa reconeixen el seu caràcter plurilingüe i compost de forma completa i en altres aquest reconeixement és més limitat geogràfica o Institucionalmente. No obstant això, tots els Estats analitzats compten amb un elevat grau de descentralizació de l’acció cultural i tots, excepte dos casos, tenen una delimitació de les competències en matèria cultural que fa inconcebible una intervenció directa del nivell federal en assumptes culturals. Una excepció és el Regne Unit, on el govern central posseeix importants competències (especialment en mitjans de comunicació), però que de totes maneres promou la diversitat cultural i lingüística a Escòcia o Gal·les (Schlesinger, 2009). Però, sens dubte, l’Estat espanyol representa una excepció a la regla, atès que en l’última dècada es ha produït un procés de recentralització i desfederalització de la política cultural en el marc d’una escassa coordinació central del sistema. 4) En aquest sentit, la confederació helvètica apareix com un model de referencia sobre el federalisme polític-cultural, en tant que ha establert unes delimitacions clares de competències i rols entre nivells de govern sense perdre capacitat d’articulació, aconseguint un alt grau de descentralizació de recursos i competències. Això es veu reforçat per la realització de referèndums, un instrument de democràcia directa que també ha estat utilitzat en l’administració de les arts. Aquest sistema permet una gran autonomia dels cantons -fins en el camp de les indústries creatives- i, simultàniament, permet l’acció directa en matèria de promoció artística i patrimonial per part del poder central. Una cosa semblant passa amb el cas canadenc que, sustentat en la seva constitució multicultural, ha fomentat el desenvolupament i la cristalizació de projectes de política cultural subestatals de caràcter asimètric diferenciat fins a la promoció internacional de la cultura. L’Estat espanyol constitueix també una excepció en el sentit d’un creixent rebuig asu caràcter compost i asimètric en termes nacionals i una creixent inestabilitat i conflictivitat del sistema de la política cultural. 5) I finalment, el federalisme en la gestió de les arts i el patrimoni ha permès desenvolupar models de política cultural amb alts graus de participació i descentralització, amb diferents graus de coordinació horizontal. Podem afirmar que, si bé el caràcter multicultural i plurinacional de cada Estat el model de política cultural més estatalista o liberal desplegat a cada país influeixen el nivell d’autonomia i articulació en el conjunt del sistema, en cap cas, excepte en el de l’Estat espanyol, trobem per part del nivell federal la pretensió d’exercir un rol coordinador central i molt menys d’intervenir en la gestió de la cultura als Estats o unitats federades. Finalment, com hem vist en aquest article, els Estats federals o federalitzants presenten models amb un alt desenvolupament i innovació en polítiques culturals, confirmant-se la idea que en el pla estatal-regional o local és on s’està innovant més en el camp de la gestió cultural (Bianchini, 1993; Négrier, 2003; Menger, 2010). Certament, en alguns camps de la gestió pública de la cultura hi ha una tendència per part del poder central a exercir una major coordinació horitzontal entre estats o òrgans federats, per exemple, per a promoure de forma més efectiva les indústries culturals a nivell exterior i per desenvolupar el branding cultural. No obstant això, en la majoria dels casos analitzats aquests esforços de coordinació no s’han desenvolupat en contra de la capacitat de les polítiques culturals i dels drets de les minories. Només en el cas espanyol s’adverteix aquesta tendència, on l’exigència de coordinació vertical i la construcció de la marca Espanya ha estat instrumentalitzada per part del Govern central per posar en marxa una agenda política les mesures contribueixen a la desfederalizació i recentralització de la política cultural, reflectida en la seva escassa articulació intergovernamental amb els altres nivells de Govern i la seva limitada representació de la diversitat cultural i nacional interna.  

Categories
Activitats

Gran assistència a l’acte de presentació de la Nova Agenda Europea de la Cultura a Barcelona

La Representació de la Comissió Europea, el Cercle de Cultura  i la Fundació Romea per a les Arts Escèniques han presentat el proppassat dimarts 22  de gener, a l’auditori del Cercle d’Economia, l’edició catalana de la Nova Agenda Europea per la Cultura, amb el convenciment que serà una eina útil tant per als actors culturals en els seus projectes de cooperació europea com per a l’orientació estratègica del sector. L’acte de presentació d’aquesta agenda (que inclou el document de treball dels serveis de la Comissió i altres textos de política cultural europea, per primer cop en català i que us podreu descarregar clicant la icona inferior) va ser presentat per Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, i Segimon Borràs, president del Cercle de Cultura. Hi van intervenir Barbara Stacher, membre de la Unitat de Política Cultural de la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea (la seva presentació també és descarregable des de la icona corresponent inferior), Mercedes del Palacio Tascón, consellera de Cultura, Audiovisual i drets d’autor de la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea, i Estanislau Vidal-Folch, expert en polítiques europees, director de l’Àrea de Foment de la Delegació del Govern a Catalunya i membre del Cercle de Cultura. Amb una nombrosa assistència de personalitats del món de la cultura i de les institucions catalanes i de les Illes, entre elles la consellera Laura Borràs, també es comptà amb la presència de diversos representants del cos diplomàtic a Barcelona, com el cònsol de Romania, Manuel Plesa. La Comissió Europea va proposar una Nova Agenda Europea per a la Cultura el mes de maig de 2018. Aquesta Nova Agenda delimita el marc estratègic en què es farà la propera fase de la cooperació cultural a escala de la UE a partir de 2019, té en compte l’evolució del sector cultural des de l’Agenda anterior (2008) i se centra en la contribució positiva de la cultura a la societat, l’economia i les relacions internacionals d’Europa. També estableix millores en els mètodes de treball amb els Estats membres, la societat civil i els socis internacionals. Cal recordar que la Comissió Europa té un compromís amb el foment de la diversitat cultural, la protecció del patrimoni cultural, la superació dels obstacles que dificulten la mobilitat dels professionals de la cultura i el suport a la contribució de les indústries culturals i creatives al creixement i la creació d’ocupació a tota la UE, d’acord amb els principis de l’Agenda Europea per a la Cultura del 2008. El Cercle de Cultura, per la seva banda, té la vocació d’esdevenir un espai de diàleg i de debat a favor de la cultura i la seva centralitat en la vida social catalana.

Categories
Notícies

Una visió cultural del conflicte Catalunya-Espanya dins el context de la globalització

Dins la munió de llibres que han aparegut aquests darrers anys sobre el procés polític català, “Just abans del salt endavant” de Fèlix Riera és el primer que l’analitza des de l’òptica cultural, tot emmarcant-lo en el context de la globalització que està portant a la debilitat dels estats-nació europeus, i a com responen aquests a la seva pèrdua de legitimació ciutadana. Riera, que planteja la política també com a fet cultural, analitza que les actuals tensions que es viuen a tota Europa provenen d’aquest debilitament dels estats-nació; i que aquests -i les nacions que també volen esdevenir estat com Escòcia o Catalunya- troben en la reactivació de la identitat nacional una font de legitimació. Aquesta reactivació passaria per convidar la ciutadania a “la passió pel límit polític”. Una invitació que suposaria també no traspassar les fronteres del sistema democràtic. L’autor advoca per desarmar el llenguatge de la confrontació, en tant que “la voluntat d’imposar una lectura de la situació (…) implica que l’afany per mostrar és superior al de voler veure la situació tal com és”. I per fer possible aquesta adequada interpretació, “un dels instruments més perfectes que permeten la comprensió i augmenten la visió ha estat l’art, en general, i la literatura en particular”. En aquest sentit, l’autor assenyala que el nucli del procés polític que viu el nostre país rau en la voluntat de ser dels catalans, i que per donar-hi sortida caldria sostreure’s d’aquesta “passió pel límit”, i reconèixer que “la lògica del conflicte planteja temps llargs, precisos i clars, que fugin de la urgència i la eufòria”.

Categories
Notícies

La Comissió Europea publica un informe sobre els nous sistemes de finançament per a la cultura

El sector de les indústries culturals i creatives, especialment si parlem de les petites i mitjanes empreses, pateix un problema estructural com és l’accés al finançament, per les característiques pròpies del sector que ho dificulten: escassetat de bens materials i el gran pes dels actius intangibles. Als dèficits de comprensió de les característiques d’aquest sector per part de les entitats financeres. L’informe elaborat per la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea “Cap a ecosistemes financers més eficients” estudia quins són els reptes que ha d’assumir el sector alhora de buscar finançament, planteja tot un seguit de sistemes de finançament innovadors i presenta 32 casos d’èxit, que serveixen per il·lustrar com determinades fórmules innovadores poden ajustar-se a les necessitats de finançament de les empreses culturals i creatives. Aquest informe d’anàlisi i bones pràctiques forma part dels materials que posa a disposició la Comissió Europea a les institucions dels seus estats membres en el marc de l’Agenda Europea per a la Cultura i del seu pla de treball 2015-2018, en el que les indústries culturals i creatives són un dels seus principals eixos, on cop s’ha constatat que són una font de creació d’ocupació que contribueix al creixement a Europa, i que, a més, són un un mitjà excel·lent per afavorir la inclusió social i donar suport a la diversitat cultural.

Categories
Notícies

Un estudi europeu destaca el gran potencial del patrimoni cultural per a l’ocupació i l’educació

El consorci “Cultural Heritage Counts for Europe”, integrat per institucions belgues, holandeses, poloneses i britàniques ha editat recentment un estudi sobre el present i futur del patrimoni cultural a la UE del que en destaquen tres conclusions de cara al futur d’aquest estratègic sector de la cultura. La primera és que el patrimoni cultural és d’un gran potencial per a la creació d’ocupació, la generació d’atractiu per a la inversió en un territori –imatge de marca– així com per la qualitat de vida i l’educació. La segona, és que per a poder ser motor de desenvolupament sostenible, cal que les polítiques i inversions que s’hi destinin estiguin ben coordinades entre elles. I la tercera és que aquest potencial és lluny d’haver-se explotat de manera suficient. Aquest estudi serà un dels elements documentals bàsics per a la preparació de l’Any Europeu del patrimoni cultural, previst per al 2018. Aquesta preocupació pel patrimoni cultural i les seves potencialitats econòmiques i socials ha promogut diverses iniciatives dins la UE com la Resolució del Parlament Europeu de fa mig any, “cap a un enfocament integral del patrimoni cultural europeu”, que coincideix en bona mesura amb les conclusions d’aquest estudi A l’igual que en altres estudis recents, aquest informe recomana que els estudis sobre l’impacte de les activitats culturals incloguin indicadors estadístics específics per a facilitar la presa de decisions en les polítiques culturals.

Categories
Notícies

L’impacte de les inversions culturals necessita de noves metodologies d’estudi

Impulsat per un conjunt de fundacions i organismes britànics, alemanys, holandesos i irlandesos, recentment s’ha fet públic l’informe “Cultural and creative spillovers in Europe: Report on a preliminary evidence review”, que ha estudiat els efectes indirectes de les inversions públiques i privades en els sectors culturals i creatius, amb l’objectiu de poder mesurar millor el seu retorn al conjunt de la societat. Un estudi que coincideix amb la celebració del 25è aniversari del Programa Media, actualment incorporat dins el paraigua del nou programa Europa Creativa, que fa pocs dies va celebrar una jornada de treball dins la programació de la Berlinale. L’estudi posa en relleu que alguns aspectes d’aquests efectes beneficiosos ja ha estat analitzats amb profunditat, com l’increment de la innovació social per la via de la difusió de coneixements, i la generació d’un entorn urbà més creatiu a l’entorn dels sectors culturals i creatius que es veuen afavorits per aquestes inversions. Tot i aquestes evidències, l’informe conclou que cal promoure mètodes de recerca consistents i creïbles per permetre al sector i a les autoritats públiques millorar la formulació de polítiques eficients i l’assignació de recursos. L’informe constata les llacunes encara existents pel que fa a l’estudi d’aquests efectes indirectes; i reclama una visió més integral, interdisciplinar, als futurs informes sobre l’impacte d’aquestes inversions. Entre d’altres estudis que es recomanen prioritàriament hi ha els vinculats a la investigació del retorn social de la inversió (SROI).

Categories
Opinió

Deseuropeïtzació cultural

Davant l’intercanvi desigual de productes culturals, corol·lari de l’hegemonia nord-americana subsegüent a les victòries militars del segle XX –afavorit més tard per la tecnologia i la globalització–, els estats van reaccionar, i en primer lloc el francès, amb la famosa excepció cultural. No ens n’hauríem de queixar sense constatar abans que el proteccionisme cultural nord-americà multiplica per mil qualsevol altre proteccionisme contemporani, en el camp que sigui. Als Estats Units es venen molts cotxes japonesos i europeus, però és quasi del tot impermeable a les produccions culturals europees. Mercat vedat, tancat, barrat. Però encara hi ha una cosa més greu: no influïm. El flux d’idees, de propostes, de llibres, de cintes, de mirades, és pràcticament unidireccional, sobretot si exceptuem el made in UK. Ara bé, en comptes d’afrontar les qüestions crucials de la cultura, els membres de l’associació autodesignada amb un nom tan pompós com inapropiat, Parlament Europeu de la Cultura, reunits fa deu dies a Girona perquè a Barcelona no els van voler, van emetre un comunicat final a favor dels refugiats i de la diversitat. ¡Bravo! Aquest simulacre de parlament, format per membres que ningú ha escollit, exgestors públics i artistes més o menys desvagats, no aconsegueix fer sentir la seva veu perquè defuig responsabilitats i prefereix fer-se selfies amb declaracions redundants, òbvies, tòpiques, retòricament bonistes. Mentrestant, Europa és una realitat política de gran abast però cada cop menys cultural. Disposem de creadors locals però, entre la globalització cultural i el proteccionisme dels estats, hem aconseguit eliminar la probabilitat d’aconseguir nous referents culturals europeus majoritaris. ¿Algú és capaç de confeccionar la llista dels Bergman, Grass, Eco, Bernhard, Calvino, Miró, etcètera que hem identificat i reconegut en els últims deu anys? Doncs si no en disposem, ¿com els exportarem?