La invitació del Cercle de Cultura a escriure unes ratlles parlant del sector ha coincidit amb la publicació, no fa gaire dies, de l’estudi sobre “Hàbits de lectura i compra de llibres – 2017”, un estudi que ens aporta dades ben diverses que cal analitzar detingudament i que ens han de servir per a la reflexió, però també per a l’acció. Un estudi que, com qualsevol altre, pot ser llegit des de diferents òptiques i amb diferent actitud. (Vagi per endavant que la meva és sempre una actitud optimista i de mirar cap endavant per continuar avançant!). Des del punt de vista de l’edició en català, que és el que em preocupa i m’ocupa, voldria destacar dues de dades. D’una banda, podem comprovar que la lectura habitual de llibres en català continua pujant, encara que ho faci de manera discreta, i se situa en el 27,8%. I, de l’altra, comprovem també que, quan es demana a la persona entrevistada quina és la llengua del darrer llibre llegit, el català puja gairebé mig punt respecte de 2016. (A tots els que penseu que les xifres no són per tirar coets: teniu tota la raó! Però, no podem obviar d’on venim i quina ha estat i és la realitat del nostre país.) I, encara, voldria afegir una tercera dada. Quan als lectors entrevistats se’ls pregunta “Per què no heu llegit aquest llibre en català?”, un 52% dels enquestats diu que “li resulta més senzill llegir en castellà” ?d’entrada ens pot sorprendre, però no ens hauria de sorprendre tant si tenim en compte que un 67% dels que fan aquesta afirmació tenen més de 35 anys i, per tant, van ser escolaritzats encara en castellà?, un 13,6% afirma que “el llibre no està editat en català” i un 8,9% que “no és fàcil de trobar-lo”. L’augment, discret però continuat, del nombre de lectors habituals de llibres en català és, sens dubte, per si mateixa una dada esperançadora que, sumada, a l’oportunitat que ens ofereixen els lectors que no llegeixen en català perquè el títol que volen llegir no ha estat editat en la nostra llengua o no l’han sabut trobar, ens ha de fer ser optimistes pel que fa a la incorporació de lectors al català. Ara bé, l’optimisme ha d’anar acompanyat de reflexions i d’accions i, per això, crec que una primera reflexió que hem de fer els editors en català té relació amb els gèneres que oferim i amb la necessitat, crec jo, de diversificar-los i ampliar-ne el ventall i d’aquesta manera poder arribar a més lectors. I, una segona reflexió té a veure amb la necessitat d’augmentar globalment l’oferta editorial en català. Ja sé que molts, d’entrada, no hi estareu d’acord, però, no ens enganyem, ens agradi o no, el món del llibre està inscrit en un mercat, un mercat en què l’oferta i la demanda són vasos comunicants, un mercat, el nostre, el de Catalunya, en què “curiosament”, la quantitat de títols que es publica anualment en cadascuna de les llengües (27% en català – 70% en castellà) “s’assembla molt” el percentatge de lectors. És evident que aquestes reflexions o accions no tindrien cap mena sentit ni cap repercussió si es pensessin de manera aïllada, només des dels editors. Si les proposo és perquè estic convençuda (i el comportament i les dades dels darrers Sant Jordi ens ho demostren) que mai no havíem tingut tants elements a favor ni s’havien donat les condicions per incorporar més lectors a la nostra llengua. Aprofitem-ho! Montse Ayats. Presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i directora d’Eumo Editorial
Etiqueta: editorial
El futur del llibre a l’era digital
Barcelona acull la fira internacional Liber 2016. Coincidint amb aquest gran esdeveniment del món editorial català, espanyol i llatinoamericà, destaquem dos recents reflexions sobre el present i futur del món de llibre a l’era digital, que incideixen en temes clau com la propietat intel·lectual o el debat entre el llibre imprès i l’electrònic. El primer article, signat per dos dels principals responsables de la Unió Internacional d’Editors, José Borguino i Ben Steward, defensa que el dret d’autor constitueix alhora el fonament i el motor de un ecosistema mundial, social, cultural i econòmic, que impregna el conjunt de l’esfera humana. En aquest sentit, els autors adverteixen de canvis legislatius sobre la propietat intel·lectual (PI) alhora d’adaptar-se a l’entorn digital que han comportat efectes molt negatius a la indústria editorial, com és el cas dels canvis normatius del dret d’autor adoptats pel Canadà el 2012. A més de fer una defensa aferrissada de la PI, l’article analitza 6 iniciatives exitoses dins el món digital que obren noves perspectives a la indústria editorial i de connexió més estreta entre lectors i autors. El podreu llegir íntegre en aquest enllaç (pàgines 34 a 38): http://www.wipo.int/export/sites/www/wipo_magazine/es/pdf/2016/wipo_pub_121_2016_03.pdf El segon article, de la sociòloga Brenda Navarro, reflexiona sobre la sostenibilitat de la creació literària, entenent que aquesta depèn de des diverses formes de relacionar-nos amb les noves tecnologies i el mercat editorial, i no del suport que la contingui. En aquest sentit, l’autora afirma que la discussió entre les editorials en paper i les digitals amaga el que és realment important que és adreçar-se al lector i preguntar-se qui és, i com i perquè llegeix una obra escrita. En aquest sentit, Navarro apunta noves formes de consum dl llibre, tot afirmant que el nou ecosistema digital obliga a creadors i editorials a ser més creatius, tant des d’una òptica literària com empresarial. Podreu llegir el text d’aquest article en aquest enllaç: https://telos.fundaciontelefonica.com/url-direct/pdf-generator?tipoContenido=articuloTelos&idContenido=2016071314520001&idioma=es