Pere Vicens, president d’honor del Cercle de Cultura, va participar en la taula rodona “Cultura, empresa i ètica” organitzada per la Fundació Catalunya Cultura el 25 de juny. A més de Vicens, hi van participar Sergi Ferrer Salat, Francesc Torralba i Sílvia Martí, que van estar moderats per Enric Crous Pere Vicens, amb una llarga trajectòria empresarial al món editorial, va iniciar la seva intervenció (podreu visionar el debat des del reproductor que acompanya aquest text) posant de relleu la diferència entre civilització, cultura i tradició. Vicens va reclamar més ajuts directes als empresaris que vulguin col·laborar amb el món cultural: “la funció primera de l’empresa és crear riquesa i llocs de treball. Per això considera que falten ajudes directes als empresaris que volen invertir en cultura, més enllà de la llei de mecenatge” Així mateix, el president d’honor del Cercle de Cultura va afirmar que els interessos dels governants molts cops són diferents dels de la societat, més universals. I en aquest sentit va llençar un repte: “Cal poder-los convèncer que és bo esmerçar en cultura, i que cal arriscar-hi”.
Etiqueta: Economia
El 6 de novembre es va celebrar la primera sessió de la taula sobre finançament del sistema cultural, coordinada per Lluís Bonet, qui va elaborar un document de debat per aquesta sisena taula del Fòrum Cultura 2020. L’eix dedicat al finançament de les activitats culturals està connectat amb totes les altres temàtiques del Fòrum Cultura 2020, però molt especialment amb l’eix 4 sobre les relacions entre “cultura i economia” que tingué lloc el passat mes de juliol. Cal, per tant, partir de les conclusions d’aquell debat i de les estadístiques de finançament disponibles (un quadre distribuït ja en aquell debat al que se li sumen altres dades sobre despesa pública) per tal de poder avançar. En Xavier Cubeles, coordinador d’aquell eix, en les seves notes d’introducció, avaluava l’assignació dels recursos disponibles monetaris (i també humans) des de la perspectiva de la demanda; és a dir, els recursos procedents de la pràctica i el consum cultural de la ciutadania, les inversions de les empreses privades, les aportacions privades fetes per les organitzacions sense ànim de lucre, els ingressos procedents dels mercats exteriors i la despesa pública en cultura (veure quadre 1). La inversió en cultura, com en qualsevol altra activitat econòmica, depèn de la demanda (el volum de negoci) i del marge potencial estimats pels seus inversors. El volum total d’aquesta demanda correspon a la suma de la despesa intermèdia i final que els agents econòmics domèstics i externs realitzen (veure quadre 1). Per això és important conèixer l’evolució d’aquestes magnituds i com es distribueixen per sectors i subsectors culturals, mercats (territoris geogràfics o digitals) i tipologia d’agents. Malauradament no disposem de dades prou desagregades ni actualitzades. Cal, per tant, partir de la informació quantitativa i qualitativa que entre tots podem aportar. Els principals agents amb capacitat per invertir recursos financers en l’àmbit cultural són les administracions públiques (veure gràfic 1 i quadre 2) i els productors privats (informació malauradament no disponible). Les primeres no acostumen a buscar un retorn directe de la inversió, mentre que els segons volen, com a mínim, recuperar els recursos globalment invertits amb l’objectiu de mantenir (i a ser possible lucrar-se) la seva activitat econòmica i cultural. Altres inversors, en termes quantitatius molt menys importants, són els propis artistes (que estan disposats a autoexplotar-se per poder tirar endavant la seva obra), les fundacions privades i alguns ciutadans individuals que inverteixen (com a donatiu i/o precompra) en projectes canalitzats per plataformes de microfinançament participatiu. En aquest sentit, ens podem preguntar: de quins segments de la societat provenen els recursos financers? Respon la demanda adquirint l’oferta disponible que tant a costat produir? Quin pes té la demanda i l’oferta domèstica en relació a la que prové de l’exterior? Quin retorn té la inversió en els diferents tipus de productes i sectors culturals? Quin tipus d’estratègies de finançament són més comunes o més apropiades a cada tipus de producte? Quina és la resposta dels intermediaris financers? Com han canviat durant els darrers anys? En quina mesura es pot augmentar o incentivar el finançament a aquelles activitats o productes més alternatius? L’escenari que s’esbossi amb la resposta a aquestes preguntes pot ajudar a dibuixar unes perspectives de desenvolupament i recomanacions de millora del finançament de la cultura a Catalunya en els propers anys.En aquesta primera sessió de debat es van tractar els següents temes: – Anàlisi de les principals fonts de finançament de la cultura a Catalunya, dels seus recursos potencials, prioritats i lògiques d’intervenció. – Despesa pública corrent, despesa d’inversió i beneficis fiscals de les administracions públiques: pes dels diferents capítols de despesa, i distribució per activitats, sectors i territoris; limitacions i capacitat d’incentiu dels diferents instruments. – Inversió de productors privats: volum, caràcter (producció, coproducció financera o executiva), retorn de la inversió i distribució per activitats, sectors i territoris – Patrocini empresarial, mecenatge privat (fundacions) i microfinançament participatiu (crowdfunding) – Consum privat, domèstic i estranger, per activitats, sectors i territoris – Intermediació financera, pública i privada.
El Fòrum Cultura 2020, organitzat pel Cercle de Cultura, re-emprendrà les taules de treball aquest mes d’octubre, iniciant la seva segona fase que finalitzarà a principis del proper any. Cal recordar que les primeres quatre taules de treball, “Creació Artística”, coordinada per Jordi Balló; “Cultura i Educació”, coordinada per Gemma Carbó; “Equipaments Culturals”, coordinada per Pepe Serra, i “Economia i Cultura”, coordinada per Xavier Cubeles, es van desenvolupar del maig al juliol. Aquest proper mes d’octubre s’iniciaran les properes taules: “Barcelona-Catalunya: territori i projecció internacional”, coordinada per Jordi Pardo; “Finançament de la Cultura”, coordinada per Lluís Bonet, “Els reptes de la cultura a l’era digital”, coordinada per Jordi Sellas, i el gener de 2019 tindrà lloc la darrera taula dedicada a “Polítiques Culturals”, coordinada per Esteve León. Al llarg d’aquestes sessions, a les que han participat més de seixanta professionals de diferents camps, especialitats, sectors i procedència territorial, s’han definit reptes i prioritats que en el seu conjunt suposen un estat d’opinió molt interessant, i una relació de propostes relacionades amb la necessitat de donar un impuls al sistema cultural del país. Aquestes quatre primeres sessions no han estat pas un exercici d’auto-flagel·lació, dedicat a plorar sobre els mals dels sectors de la cultura. Lluny d’això, s’ha volgut ser proactiu i debatre propostes per millorar la situació dels diferents sectors i del conjunt del sistema. Què podem fer cadascú de nosaltres per la cultura? Era el punt de partida del debat. Encara que evidentment, del conjunt de taules del Fòrum Cultura 2020 està sorgint una agenda pràctica adreçada a les administracions públiques. Però més enllà del finançament de la cultura per part de les administracions públiques, s’ha expressat la necessitat d’avançar en una visió més estratègica de la cultura, més connectada amb la centralitat de l’agenda institucional, social i econòmica del país. Cal una visió de caràcter integral, amb criteris clars de prioritat i més visió estratègica, per a un país més equilibrat territorialment, més competitiu i socialment avançat. En el paquet de reptes i prioritats hi figuren molts aspectes relacionats amb el canvi de mentalitat dels propis operadors (creadors/artistes/gestors/mediadors/empresaris/gestors públics…), i dels mecanismes de relació amb altres sectors, o de les relacions tradicionals entre creadors i públics, marcades per nous processos de participació activa dels públics tant en la lògica, format, espais de creació o presentació cultural o programació, i pels nous reptes relacionades amb els canvis sòcio-econòmics i culturals dels darrers anys. La necessitat de reinventar estratègies de creació/participació i presentació i dels models de governança i gestió tenen en la disrupció tecnològica un amplificador de la velocitat i la profunditat amb la que són necessaris aquests canvis. Més enllà dels discursos retòrics allunyats de la realitat cultural del país, caldria donar un impuls a un dels pilars del projecte col·lectiu de Catalunya que és fonamental per al seu desenvolupament econòmic, la creació de competitivitat en els seus territoris i la dignitat i qualitat de vida dels ciutadans. Una de les principals consideracions compartides per les persones que han participat en aquestes taules de debat, que en el seu conjunt representen la diversitat de visions i realitats del sistema cultural de Catalunya, és l’oportunitat i necessitat d’aquest debat, i d’espais de debat que connectin diferents visions, àmbits professionals i acadèmics, i les realitats diverses dels sectors de la cultura en el territori. El caràcter independent del Cercle de Cultura, i la voluntat de disposar d’una visió plural i transdisciplinar faciliten aquest debat, i permeten la trobada i un diàleg imprescindible que aplega les lògiques públiques i privades, empresarials i comunitàries i d’interès social, de professionals vinculats al món de la cultura que representen un territori amb una realitat ben diversa. Les aportacions de cadascuna de les taules de debat han generat uns documents de treball, que en finalitzar el Fòrum Cultura 2020 seran presentats públicament i analitzats en diferents actes i documents. Amb aquest procés de treball es vol tenir una visió actualitzada dels principals reptes i prioritats que haurien d’estar en l’agenda del conjunt d’administracions i d’operadors del sistema cultural de Catalunya per escurçar la distància entre el que somniem i la realitat, i proposar d’una forma pràctica i concreta elements per al desenvolupament dels sectors de a cultura com elements fonamentals per al progrés social i comunitari, la qualitat de vida, l’activitat econòmica, la creació de competitivitat territorial i la seva relació amb altres sectors d’activitat. Jordi Pardo Coordinador general del Fòrum Cultura 2020 El Cercle de Cultura agraeix la col·laboració del Teatre Romea, l’ESMUC, el CERC de la Diputació de Barcelona, el Museu d’Arts Santa Mònica, el Museu d’Història de Catalunya i el Cercle d’Economia per acollir aquestes sessions de debat del Fòrum Cultura 2020.
Coordinada per Xavier Cubeles, la taula sobre economia i cultura del Fòrum Cultura 2020 celebrava la seva segona sessió de treball, que culminà els debats iniciats una setmana abans. Cubeles hi apuntà la necessitat d’impulsar un cercle virtuós per a la cultura que passa per més despesa particular que porta a més despesa públic; i que per això cal un compromís de la cultura amb la societat i l’educació, i una aposta per la innovació. Una de les qüestions tractades ha estat l’oportunitat que la convergència entre cultura i tecnologia tingui Barcelona com a referent internacional, a partir de casos d’èxit com el Sonar + o l’existència de la Mobile World Capital. Seguint en aquesta línia, es va reflexionar sobre la necessitat de donar legitimació a la cultura digital com ja tenen la resta d’expressions culturals: premis, reconeixements i presència a la crítica periodística. A més de Segimon Borràs i Jordi Pardo, a la reunió hi participaren Pepe Zapata, Pere Vicens, Carles Sora, Joan M. Corbella, Gabriel Pinós, Dolors Ricart, Jordi Gratacós, Antoni Laporte, Ezequiel Baró, Àlex Costa, Montserrat Tort, Josep Missé.
Dilluns 9 de juliol, la taula sobre economia i cultura del Fòrum Cultura 2020 que coordina Xavier Cubeles, culminà els debats iniciats la setmana anterior, avier Cubeles apunta la necessitat d’impulsar un cercle virtuós per a la #cultura que passa per + despesa particular que porta a + despesa pública: compromís de la #cultura amb la societat i l’educació, i aposta per la innovació. apunta l’oportunitat que la convergència entre #cultura i tecnologia tingui #Barcelona com a referent internacional, a partir de casos d’èxit com el @sonarplusd i de l’existència del @MWCapita @carlesora assenyala la necessitat de donar legitimació a la #cultura #digital: premis, reconeixement, crítica periodística… I Joan M. Corbella apunta al canvi radical en la despesa #cultural, que se’n va a operadores globals. Juntament amb Segimon Borràs, Jordi Pardo, participaren en aquesta segona sessió de la taula: Pepe Zapata, Pere Vicens, Carles Sora, Jon M. Corbella, Gabriel Pinós, Dolors Ricart, Jordi Gratacós, Antoni Laporte, Ezequiel Baró, Àlex Costa, Montserrat Tort, Josep Missé.
Dimarts 3 de juliol, a la sala d’actes del Centre d’Art Santa Mònica, se celebrà la primera sessió de treball de la taula de debat sobre economia i cultura, que coordina Xaiver Cubeles, i que continuarà dilluns 9 amb una segona i darrera reunió. Pel caràcter transversal de la taula, Xavier Cubeles va elaborar un document previ per centrar els treballs d’aquestes dues sessions, tot indicant que “atesa l’amplitud de qüestions que es poden arribar a abordar sobre “cultura i economia”, es proposa que l’assignació i la distribució de recursos (monetaris o no) a les activitats culturals sigui el punt de partida del treball d’aquest eix temàtic del Fòrum. Sobretot, des de la perspectiva de la demanda, és a dir, dels recursos que des de diferents procedències la societat i els mercats destinen a la cultura: a través de la pràctica i el consum cultural de la ciutadania, de les inversions d’empreses privades, de les aportacions privades fetes sense ànim de lucre, de les exportacions realitzades als mercats exteriors, o de la despesa pública”. Cubeles afegeix que “sens dubte, el desenvolupament de les activitats culturals de Catalunya (com d’arreu) està condicionat en gran part per la demanda existent d’aquestes activitats, i pel seu potencial d’evolució en el futur. En aquest sentit, per exemple, ens podem preguntar: de quins segments de la societat provenen els recursos (monetaris o no) que configuren la demanda cultural de Catalunya actualment? Com han evolucionat aquests darrers anys? En quina mesura i de quina manera poden augmentar o es poden incentivar els diferents components de la demanda cultural els propers anys?”. En aquest document introductori, Xavier Cubeles formula tres tipus d’impactes de la cultura sobre el desenvolupament econòmic i social de Catalunya a tractar a les reunions: “Impactes directes com la generació de renda (valor afegit brut), d’ocupació o d’exportacions, amb els corresponents efectes multiplicadors sobre la resta de l’activitat econòmic; segon, impactes indirectes pels seus efectes positius sobre activitats com el turisme, les exportacions d’altres productes del país, l’atracció d’activitat i d’inversions procedents de l’exterior, etc. I tercer, impactes sobre la cohesió social, la qualitat de vida i el benestar de les persones, etc”. A la primera sessió hi van participar experts en diversos àmbits culturals, com és el cas de Pepe Zapata, Karma Peiró, Salvador Anton Clavé, Gabriel Pinós, Dolors Ricart, Jordi Gratacós, Antoni Laporte, Ezequiel Baró, Àlex Costa, Montserrat Tort i Dolors Cotrina.
Un cop finalitzades les reunions de les primeres taules del Fòrum Cultura 2020, dedicades a la creació artística i a l’educació i la cultura, el 5 de juny se celebrà una sessió informativa, en la que es presentaren els objectius de les dues pròximes taules de debat, que tindran com a eixos temàtics els equipaments culturals i l’economia i la cultura. Juntament amb Segimon Borràs i Jordi Pardo, els dos coordinadors respectius de les taules 3 i 4, Pepe Serra i Xavier Cubeles van compartir amb els socis participants els objectius que s’hi han marcat i varen recollir les reflexions i suggeriments que aquests els hi van traslladar. Pepe Serra va avançar que la composició dels integrants de la taula sobre equipaments culturals serà molt diversa, tant a nivell territorial com de tipologia d’equipaments vinculats amb els participants. Així mateix, va apuntar que un dels objectius nuclears del debat serà com fer que els equipaments culturals se situïn al centre de la vida social. Per la seva banda, Xavier Cubeles detallà que un dels objectius bàsics de la seva taula serà el tema de la demanda cultural en tres àmbits: com augmentar el consum familiar de la cultura; com acostar-hi les inversions empresarials; i el paper dels pressupostos públics. Cubeles va afegir que aquesta la taula sobre economia i cultura treballarà també propostes sobre com afavorir l’exportació de les creacions i produccions culturals catalanes.
La invitació del Cercle de Cultura a escriure unes ratlles parlant del sector ha coincidit amb la publicació, no fa gaire dies, de l’estudi sobre “Hàbits de lectura i compra de llibres – 2017”, un estudi que ens aporta dades ben diverses que cal analitzar detingudament i que ens han de servir per a la reflexió, però també per a l’acció. Un estudi que, com qualsevol altre, pot ser llegit des de diferents òptiques i amb diferent actitud. (Vagi per endavant que la meva és sempre una actitud optimista i de mirar cap endavant per continuar avançant!). Des del punt de vista de l’edició en català, que és el que em preocupa i m’ocupa, voldria destacar dues de dades. D’una banda, podem comprovar que la lectura habitual de llibres en català continua pujant, encara que ho faci de manera discreta, i se situa en el 27,8%. I, de l’altra, comprovem també que, quan es demana a la persona entrevistada quina és la llengua del darrer llibre llegit, el català puja gairebé mig punt respecte de 2016. (A tots els que penseu que les xifres no són per tirar coets: teniu tota la raó! Però, no podem obviar d’on venim i quina ha estat i és la realitat del nostre país.) I, encara, voldria afegir una tercera dada. Quan als lectors entrevistats se’ls pregunta “Per què no heu llegit aquest llibre en català?”, un 52% dels enquestats diu que “li resulta més senzill llegir en castellà” ?d’entrada ens pot sorprendre, però no ens hauria de sorprendre tant si tenim en compte que un 67% dels que fan aquesta afirmació tenen més de 35 anys i, per tant, van ser escolaritzats encara en castellà?, un 13,6% afirma que “el llibre no està editat en català” i un 8,9% que “no és fàcil de trobar-lo”. L’augment, discret però continuat, del nombre de lectors habituals de llibres en català és, sens dubte, per si mateixa una dada esperançadora que, sumada, a l’oportunitat que ens ofereixen els lectors que no llegeixen en català perquè el títol que volen llegir no ha estat editat en la nostra llengua o no l’han sabut trobar, ens ha de fer ser optimistes pel que fa a la incorporació de lectors al català. Ara bé, l’optimisme ha d’anar acompanyat de reflexions i d’accions i, per això, crec que una primera reflexió que hem de fer els editors en català té relació amb els gèneres que oferim i amb la necessitat, crec jo, de diversificar-los i ampliar-ne el ventall i d’aquesta manera poder arribar a més lectors. I, una segona reflexió té a veure amb la necessitat d’augmentar globalment l’oferta editorial en català. Ja sé que molts, d’entrada, no hi estareu d’acord, però, no ens enganyem, ens agradi o no, el món del llibre està inscrit en un mercat, un mercat en què l’oferta i la demanda són vasos comunicants, un mercat, el nostre, el de Catalunya, en què “curiosament”, la quantitat de títols que es publica anualment en cadascuna de les llengües (27% en català – 70% en castellà) “s’assembla molt” el percentatge de lectors. És evident que aquestes reflexions o accions no tindrien cap mena sentit ni cap repercussió si es pensessin de manera aïllada, només des dels editors. Si les proposo és perquè estic convençuda (i el comportament i les dades dels darrers Sant Jordi ens ho demostren) que mai no havíem tingut tants elements a favor ni s’havien donat les condicions per incorporar més lectors a la nostra llengua. Aprofitem-ho! Montse Ayats. Presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i directora d’Eumo Editorial
Cultura popular
Xavier Marcé, en un article publicat a recentment, defensa la cultura popular, tant com espai de creació, com a motor de les indústries creatives i com a productes culturals que esdevenen propietat pública, “la qual cosa ens apropa a un dels mites més perseguits de la cultura: com fer-la esdevenir propietat de tothom”. En aquest sentit, afegeix que “la cultura popular és el vagó de cua de la cultura, un immens purgatori on l’art roman llargs períodes a l’espera que un acadèmic, un crític, o qualsevol analista de prestigi aconsegueixi desembullar les claus del misteri i establir un consens sòlid que decanti cada peça cap al cel o l’infern; o quedi al purgatori indefinidament que en última instància és una manera bonica de romandre en la història sense judicis de valor afegits.” Marcé afirma que “cal reivindicar la cultura popular perquè funciona sola i generalment és sostenible, bé sigui perquè sorgeix d’expressions ancestrals i es transforma en matèria de consum massiu, bé sigui perquè aconsegueix consensos repetits d’audiència i consolida en la memòria col·lectiva.” L’article finalitza amb a reflexió que “mirar la cultura popular de reüll és un greu error de percepció. Com substrat cultural permet que alguns artistes la sublimen i creuen autèntiques obres singulars i permet al seu torn que multituds senceres s’interessin per la cultura i tot sense saber-ho, el que fet i fet és una digna manera d’ocupar el temps.” Podeu llegir l’article íntegre des d’aquest enllaç: https://ideas.economiadigital.es/analisis-politico-y-social/xavier-marce-cultura-popular_536390_102.html
L’acte inaugural del Fòrum Cultura 2020, celebrat l’11 de desembre, va ser protagonitzat per una taula rodona/debat amb el títol de “Consum i accés a la cultura: crisi, canvis i transformacions”, i per la presentació dels objectius d’aquest, a càrrec de Jordi Pardo, vicepresident del Cercle de Cultura. El Fòrum Cultura 2020, és un projecte per reivindicar la centralitat de la cultura en l’agenda institucional, social i econòmica del país. El Cercle de Cultura està preparant l’organització del Fòrum Cultura 2020: un procés de reflexió i debat sobre els reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el món de la cultura, des de la perspectiva de les polítiques culturals públiques, les institucions privades, l’acció cultural comunitària i el seu valor en la construcció de ciutadania, l’activitat cultural del món empresarial i les organitzacions del tercer sector. En uns temps de canvi la cultura és un àmbit fonamental per a la construcció de ciutadania, cohesió social i convivència. La relació entre la dimensió social i econòmica de la cultura és ara més crucial que mai, atès que interactua de forma decisiva en la configuració dels valors de la democràcia, la justícia i de les noves fórmules de creixement econòmic. Els treballs de planificació d’aquests projecte es van iniciar fa temps, i després d’aquest primer debat, s’anirà desplegant durant el proper any 2018. El Fòrum Cultura 2020 ha d’esdevenir un punt d’encontre obert a tothom, aprofitant el caràcter independent i plural de l’entitat que l’organitza, comptant especialment amb la participació del conjunt de les entitats culturals del país. El programa del Fòrum Cultura 2020 es desenvoluparà amb encontres periòdics i un marc independent, plural i estable de debat, reflexió i participació dels sectors culturals, les institucions i organitzacions públiques i privades, el teixit associatiu i professional i el món empresarial, en un diàleg que situï a les persones com a protagonistes i destinataris finals del fet i de l’activitat cultural. Cada eix temàtic serà coordinat per un a persona experta, i serà debatut en dues sessions de treball a les que participarà una representació sectorial i d’especialistes, i elaborarà un document de síntesi amb les conclusions de la diagnosi, els principals reptes, i les prioritats i propostes d’actuació de cada grup de treball que seran compilada per un relator. Hi ha cinc elements de caràcter transversal que seran presents al guió de discussió de tots els eixos: El desenvolupament democràtic i polítiques de gènere; polítiques d’equitat; l’impacte digital; accés a la cultura i creació d’audiències, i el valor de la cultura com a factor principal per a l’acció social comunitària. L’estructura dels debats s’organitza amb 8 eixos temàtics: 1. La creació artística, analitzant entre d’altres aspectes, les relacions entre el sistema de formació, condicions i perspectives dels creadors i la seva relació amb l’àmbit públic i privat. 2. Cultura i Educació, valorant les relacions en la creació d’hàbits d’accés, pràctica i consum cultural, la construcció de ciutadania, i la creació i desenvolupament d’audiències. 3. Cultura i Economia. Les relacions entre l’activitat cultural i l’economia i la capacitat de crear valor i competitivitat. Els reptes, prioritats i oportunitats de les relacions de la cultura amb l’economia en el marc d’una visió integrada i de desenvolupament estratègic de Catalunya. 4. Equipaments culturals, considerant el model organitzatiu, el seu finançament i les seves funcions en el desenvolupament de les polítiques públiques, i valorant les relacions, sinergies i distàncies entre els equipaments públics i privats. 5. Barcelona-Catalunya i la seva relació territorial i de projecció internacional, dedicat a analitzar l’estructura, equilibri territorial i organització de les infraestructures, serveis i àrees de creació i producció i la seva capacitat d’actuar com un sistema integrat amb capacitat de projecció internacional de l’activitat, la creació i la producció cultural de Catalunya. 6. El finançament del sistema cultural, valorant el marc normatiu a l’àmbit públic i privat, i la seva adequació amb els reptes en els àmbits de prestació dels serveis públics, impuls de la creació, la recerca i la gestió cultural i la seva capacitat 7. Els reptes de la cultura a l’era digital, avaluant l’adaptació del sector cultural, als canvis en els models tradicionals d’accés, ús, participació, creació, producció i comercialització cultural, i els seus processos d’innovació i desenvolupament. 8. Les polítiques culturals públiques. Avaluar les prioritats, nous objectius i elements de canvi del sector cultural a l’administració pública des d’una perspectiva integrada, analitzant les relacions amb altres àrees de l’administració pública, la seva dimensió social i sectorial, i les relacions amb les institucions culturals privades i l’àmbit empresarial.