El Cercle de Cultura va organitzar el dijous 30 d’octubre de 2014 un debat temàtic sota el títol: La transversalitat de la revolució digital en la cultura. El ponent principal de la sessió va ser Xavier Cubeles, Investigador de Barcelona Media i professor del Departament de Comunicació de la UPF. Cubeles, va basar la seva ponència en l’estudi elaborat per encàrrec del CoNCA, La digitalització: onze trets clau del nou entorn de desenvolupament cultural. Un cop finalitzada la ponència, Genís Roca, Soci Director de RocaSalvatella, especialista en estratègia global, anàlisi de l’entorn i models de presència, va exercir de contraponent.
Etiqueta: Cultura
La pujada de l’IVA que grava el consum cultural al tipus general vigent a Espanya des del mes de setembre de l’any 2012 ha tingut tres efectes dramàtics sobre el sector cultural. Una pèrdua constant de públic que ens situa dos anys després en una baixada acumulada de prop del 40% de consumidors. Una disminució de la capacitat per a produir nous continguts que es tradueix en elevades xifres d’atur i precarietat laboral. Una pèrdua, difícilment recuperable, d’estructura empresarial pròpia en sectors determinants per a la construcció d’imaginaris col·lectius com el cinema i la música, amb la consegüent colonització que suposa l’ocupació d’aquest espai per produccions internacionals gestionades des de les grans multinacionals de la distribució cultural. Cal afegir a aquests efectes tràgics, derivats de la pujada de l’IVA de la cultura, la incontestable certesa que la recaptació impositiva agregada que sorgeix del negoci cultural espanyol s’ha reduït, de la qual cosa es dedueix la nul·la eficàcia d’una mesura tan absurda i involucionista com incompetent. El sector cultural no pot fer altra cosa que esperar que el sentit comú s’imposi. Però tota espera té un termini de caducitat. 1. Com que les noves tecnologies afavoreixen de manera creixent l’accés universal i gratuït als continguts culturals, incrementar els preus del consum cultural, a més de ser impossible, genera desafecció cultural. 2. La globalització converteix el producte cultural dels grans distribuïdors internacionals en un contingut permeable als mercats locals. El talent local i, en conseqüència, la nostra identitat cultural, estan greument afectats per un perill de colonització. I la fugida d’artistes, tècnics i professionals de les arts i la cultura a la recerca de mercats exteriors, lluny d’esdevenir un sinònim d’èxit desertitza el nostre potencial industrial i la nostra capacitat per a competir en els mercats nacionals i internacionals. Tot plegat té múltiples respostes i diferents abordatges, però n’hi ha un d’indiscutible: disminuir el gravamen que actualment afecta el consum finalista de la cultura i reduir l’IVA cultural fins a una xifra homologable als estàndards europeus.
Dies abans de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el Cercle de Cultura va proposar als partits polítics catalans signar la Declaració Catalunya per la Cultura, un manifest on s’assenyalen les línies vermelles que cal no travessar per mantenir el pols cultural català. Aquest document va ser signat pels principals partits de l’arc parlamentari català i posa de manifest el seu compromís polític per mantenir vigent, malgrat la crisi, una política cultural activa i responsable. Un dels punts que la Declaració esmenta és la necessitat de cercar noves vies de finançament que assegurin una major complicitat entre els sectors empresarials i la creació de continguts culturals. En aquesta direcció la Conselleria de Cultura ha endegat l’estudi d’una proposta d’impost sobre la connectivitat digital que hauria de permetre la creació d’un fons essencialment adreçat a finançar la producció audiovisual catalana. L’impost de connectivitat permet donar continuïtat econòmica a la cadena de valor dels continguts digitals en la mesura que compromet les parts que operen comercialment amb aquests continguts a generar un sistema de finançament sostenible. Per això convé que aquesta proposta deixi inequívocament clar que el subjecte impositiu són les empreses de telecomunicacions i de cap manera els ciutadans a través del rebut que correspon al seu consum. La creació d’aquest fons requereix la complicitat expressa de les operadores de telecomunicacions, que són en darrera instància les principals distribuïdores de continguts digitals. També requereix la complicitat responsable dels partits polítics per tal de facilitar el consens indispensable que una mesura d’aquesta transcendència necessita per a la seva aplicació immediata. Un impost de connectivitat, que no pas un cànon a les baixades de continguts, suposa una model impositiu proper al mecenatge per a un sector determinant per al futur cultural del país i un pas definitiu per complementar el finançament de la cultura des de la nova economia que prové del negoci digital. El Cercle de Cultura valora positivament aquesta proposta i encoratja les diverses parts implicades a cercar les vies de negociació necessàries per endegar aquesta mesura a curt termini.
El Cercle de Cultura, com a entitat que té, en el seus principis fundacionals, la “voluntat de participar en la vida pública des de la pluralitat ideològica dels seus membres” i que aspira a desplegar la seva “vocació d’esdevenir un espai de diàleg a favor de la cultura i la seva més gran presència i reconeixement en la vida social catalana”, vol declarar el següent: El Cercle de Cultura s’ha vist desagradablement sorprès pel títol d’un simposi organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya – “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica 1714-2014”- i per la manera poc o gens pertinent que, al seu programa, s’exposen alguns dels temes a tractar. El Cercle de Cultura entén la cultura com un espai de trobada i diàleg presidit per un esperit d’equanimitat i ponderació. Un àmbit autònom, que no s’ha de rebaixar fins a esdevenir un element propagandístic de posicions polítiques o ideològiques, per legitimes que puguin ser, i menys encara atiar el desencontre i l’animadversió, sempre innecessària i tan sovint contraproduent. El títol del simposi, Espanya contra Catalunya, explicita una presa de posició molt allunyada de les complexitats de la realitat històrica. Un simposi d’aquestes característiques hauria de ser una ocasió per obrir un debat plural i debatre, amb rigor i serenitat, els punts de vista i interpretacions que sobre els fets motiu del simposi poden aportar de manera solvent els diversos representants de les escoles historiogràfiques, tant del nostre país com d’arreu. Només un debat d’aquesta mena ens enriquirà intel·lectualment i ens enfortirà nacionalment. El Cercle de Cultura vol fer constar el seu desacord amb el suport institucional que el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a través del Centre d’Història Contemporània, que en depèn, ha donat a l’esmentat simposi. Volem manifestar el nostre temor que això no sigui un exponent de la manca d’un criteri prou integrador per refermar al món i a nosaltres mateixos quines són les raons i voluntats dels catalans per resoldre el nostre esdevenidor col·lectiu.