Quart vídeo de la jornada Intercanvis 2015 “Fiscalitat, patrocini, mecenatge i impuls de la participació social de la cultura”, organitzada pel Cercle de Cultura i la Fundació del Cercle d’Economia: “L’impuls del patrocini, el mecenatge i la participació social: una perspectiva de futur”, a càrrec de José María Lassalle, Secretari d’Estat de Cultura. Intercanvis 2015 va tractar la revisió del marc de relacions i de finançament de la cultura des d’una perspectiva dels sectors de la cultura, i també des de la lògica de la cultura com a factor de desenvolupament econòmic, d’impuls de la innovació en els sectors econòmics tradicionals o de desenvolupament de noves activitats. La jornada es va celebrar el 7 de juliol de 2015 a la sala d’actes del Cercle d’Economia.
Etiqueta: Cultura
Tercer vídeo de la jornada Intercanvis 2015 “Fiscalitat, patrocini, mecenatge i impuls de la participació social de la cultura”, organitzada pel Cercle de Cultura i la Fundació del Cercle d’Economia: “Consideracions per a un nou model de finançament i fiscalitat de la Cultura a Catalunya”, a càrrec de Miquel Roca i Junyent, president del MNAC. Intercanvis 2015 va tractar la revisió del marc de relacions i de finançament de la cultura des d’una perspectiva dels sectors de la cultura, i també des de la lògica de la cultura com a factor de desenvolupament econòmic, d’impuls de la innovació en els sectors econòmics tradicionals o de desenvolupament de noves activitats. La jornada es va celebrar el 7 de juliol de 2015 a la sala d’actes del Cercle d’Economia. .
Primer vídeo de la jornada Intercanvis 2015 “Fiscalitat, patrocini, mecenatge i impuls de la participació social de la cultura”, organitzada pel Cercle de Cultura i la Fundació del Cercle d’Economia: inauguració i presentació a càrrec de Carles Cuatrecasas, president de la Fundació Cercle d’Economia, Francesc Bellmunt, president del Cercle de Cultura, Jordi Pardo, coordinador de la jornada, i Pere Vicens, president d’honor del Cercle de Cultura. Intercanvis 2015 va tractar la revisió del marc de relacions i de finançament de la cultura des d’una perspectiva dels sectors de la cultura, i també des de la lògica de la cultura com a factor de desenvolupament econòmic, d’impuls de la innovació en els sectors econòmics tradicionals o de desenvolupament de noves activitats. La jornada es va celebrar el 7 de juliol de 2015 a la sala d’actes del Cercle d’Economia.
Estem d’acord en què el Cercle de Cultura té una raó de ser: dibuixar el paper de la cultura a Catalunya, una tasca que no esta exempta de matisos i contradiccions, però que obre un debat permanent en forma de diàleg fructífer entre els diversos actors culturals de la nostra societat, diàleg adreçat principalment a uns polítics immersos en una gran contradicció: Diuen que volen promocionar la cultura, però quan ho fan el que els interessa és “la seva cultura”. El món de la cultura els produeix una gran inseguretat, és un terreny diferent al polític, que no coneixen i que se’ls resisteix; en una paraula, que no poden dominar i per això la deixen arraconada, dins la més temuda intempèrie, en una extrema soledat. Només a vegades la subvenció, dirigida i atorgada políticament per un sempre benèvolament funcionari de la cultura, mitiga les misèries del dia a dia d’un mal passar cultural. Tot això era cert fa deu anys. Avui vosaltres mateixos des del Cercle de Cultura esteu propiciant aquest diàleg tan necessari, diàleg que si no em falla la memòria històrica és la nostra raó de futur. I hem de fer aquest camí junt amb aquells polítics, que n’hi ha, que comprenen i estimen la cultura.
Categories
Deseuropeïtzació cultural
Davant l’intercanvi desigual de productes culturals, corol·lari de l’hegemonia nord-americana subsegüent a les victòries militars del segle XX –afavorit més tard per la tecnologia i la globalització–, els estats van reaccionar, i en primer lloc el francès, amb la famosa excepció cultural. No ens n’hauríem de queixar sense constatar abans que el proteccionisme cultural nord-americà multiplica per mil qualsevol altre proteccionisme contemporani, en el camp que sigui. Als Estats Units es venen molts cotxes japonesos i europeus, però és quasi del tot impermeable a les produccions culturals europees. Mercat vedat, tancat, barrat. Però encara hi ha una cosa més greu: no influïm. El flux d’idees, de propostes, de llibres, de cintes, de mirades, és pràcticament unidireccional, sobretot si exceptuem el made in UK. Ara bé, en comptes d’afrontar les qüestions crucials de la cultura, els membres de l’associació autodesignada amb un nom tan pompós com inapropiat, Parlament Europeu de la Cultura, reunits fa deu dies a Girona perquè a Barcelona no els van voler, van emetre un comunicat final a favor dels refugiats i de la diversitat. ¡Bravo! Aquest simulacre de parlament, format per membres que ningú ha escollit, exgestors públics i artistes més o menys desvagats, no aconsegueix fer sentir la seva veu perquè defuig responsabilitats i prefereix fer-se selfies amb declaracions redundants, òbvies, tòpiques, retòricament bonistes. Mentrestant, Europa és una realitat política de gran abast però cada cop menys cultural. Disposem de creadors locals però, entre la globalització cultural i el proteccionisme dels estats, hem aconseguit eliminar la probabilitat d’aconseguir nous referents culturals europeus majoritaris. ¿Algú és capaç de confeccionar la llista dels Bergman, Grass, Eco, Bernhard, Calvino, Miró, etcètera que hem identificat i reconegut en els últims deu anys? Doncs si no en disposem, ¿com els exportarem?
Categories
Com un tren en la fosca
La cultura és un element que dinamitza i cohesiona un país, que harmonitza les relacions internacionals i que pot assolir dimensions globals des de plataformes de proximitat si l’empeny la creativitat, el finançament i la tecnologia adqüades. La civilització i la cultura, germanes del progrés i el benestar, troben estímul i complicitat a gairebé tots els estaments institucionals del món i particularment a les nacions que han après de la cultura no només a prestigiar-se a l’exterior sinó també a valorar que la cultura és una font interior que genera confiança i col·laboració econòmica i creativa entre persones, empreses privades i institucions públiques d’un país. Per molt inhòspita que sigui la situació la cultura és el recurs més adequat que disposa la ciutadania d’un país modern per afrontar la realitat; n’és el seu patrimoni més sòlid. Aquest convenciment el comparteix el Cercle de Cultura amb totes les persones i institucions que treballen el dia a dia de la creació, la producció i la promoció de l’obra cultural. Nosaltres, amb ells, seguirem reclamant amb fermesa que la cultura esdevingui l’eina central del canvi a Catalunya. Hem reclamat i reclamem una política cultural amb visió d’estat i farem l’esforç de proposar vies de reflexió sobre el retrocés humanista que l’excés d’economicisme ha propiciat i denunciant tantes vegades com calgui el contagi malaltís que generen les tendències malfiades o autodestructives respecte de la cultura i la seva economia per part dels qui tenen una idea equivocada sobre què és el guany i la rendibilitat quan es tracta de bastir una societat oberta i democràtica. A l’espera que els temps millors s’obrin pas com un tren en la fosca, és bo recordar que una nació lluny de ser només un projecte emocional és, sobretot, un projecte cultural.
El Cercle de Cultura va organitzar el dimarts 28 d’abril de 2015 un debat temàtic sota el títol: Noucentisme contra Modernisme i viceversa. Els ponents de la sessió van ser Xavier Bru de Sala, escriptor i periodista, i Vinyet Panyella, poeta, escriptora i gestora cultural.
El Cercle de Cultura organitza un nou debat-temàtic, aquest dedicat a la transformació de la creació musical davant les noves tecnologies i, en especial internet. L’acte se celebrarà el proper dijous 19 de novembre, a les 19h. a la sala d’acte del Cercle de Cultura (Provença, 298, de Barcelona).
Un dels grans reptes que afronta la música clàssica al segle XXI està relacionat amb la seva difusió i amb el desenvolupament de noves audiències. L’espai d’execució-difusió de la música s’amplia per incloure el món virtual, podent atreure comunitats que comparteixen interessos similars o trets identitaris comuns. Amb internet és possible el desenvolupament d’un nou paradigma en el qual l’audiència i els músics participen de manera activa i simultània. Aquest context obliga les institucions d’educació musical a repensar els seus currículums, i els músics a desenvolupar noves eines i habilitats.
El debat comptarà amb dos grans experts en la matèria, Patrícia Caicedo i Artur Serra. Patrícia Caicedo és soprano, metgessa i musicòloga, fundadora del Barcelona Festival of Song i de l’empresa Mundo Arts, i directora d’EYECatalunya.
Artur Serra és especialista en sinergies entre internet i les arts escèniques, director adjunt de la Fundació i2cat i vicepresident de l’European Network of Living Labs.
Per a poder-hi participar, cal enviar un correu a info@cercledecultura.org
El Cercle de Cultura va organitzar el 4 de desembre de 2014 un debat temàtic sota el títol: Convivència i jerarquia a la Catalunya moderna. El ponent principal de la sessió va ser en Lluís Cabrera, Fundador i President del Taller de Músics. Un cop finalitzada la ponència, Vicent Sanchis, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i vicepresident d’Òmnium Cultural, va exercir de contraponent.
Per abordar la revolució digital i el canvi de paradigma que aquesta comporta, cal considerar la necessitat d’avançar vers la cerca i posada en pràctica de solucions coherents amb els trets i elements diferenciadors del nou entorn digital emergent. En la mesura que això es pugui fer, la resposta als reptes de la transformació que s’està esdevenint en les activitats creatives, culturals i de comunicació es podrà produir amb una major eficàcia. El ponent principal de la sessió va ser Xavier Cubeles, Investigador de Barcelona Media i professor del Departament de Comunicació – UPF Barcelona. Cubeles, va basar la seva ponència en l’estudi elaborat per encàrrec del CoNCA, “la digitalització: onze trets clau del nou entorn de desenvolupament cultural”. Un cop finalitzada la ponència, Genís Roca, Soci Director de RocaSalvatella, especialista en estratègia global, anàlisi de l’entorn i models de presència, va exercir de contraponent. Posteriorment, es va obrir el debat obert entre tots els assistents.