Un cop finalitzades les reunions de les primeres taules del Fòrum Cultura 2020, dedicades a la creació artística i a l’educació i la cultura, el 5 de juny se celebrà una sessió informativa, en la que es presentaren els objectius de les dues pròximes taules de debat, que tindran com a eixos temàtics els equipaments culturals i l’economia i la cultura. Juntament amb Segimon Borràs i Jordi Pardo, els dos coordinadors respectius de les taules 3 i 4, Pepe Serra i Xavier Cubeles van compartir amb els socis participants els objectius que s’hi han marcat i varen recollir les reflexions i suggeriments que aquests els hi van traslladar. Pepe Serra va avançar que la composició dels integrants de la taula sobre equipaments culturals serà molt diversa, tant a nivell territorial com de tipologia d’equipaments vinculats amb els participants. Així mateix, va apuntar que un dels objectius nuclears del debat serà com fer que els equipaments culturals se situïn al centre de la vida social. Per la seva banda, Xavier Cubeles detallà que un dels objectius bàsics de la seva taula serà el tema de la demanda cultural en tres àmbits: com augmentar el consum familiar de la cultura; com acostar-hi les inversions empresarials; i el paper dels pressupostos públics. Cubeles va afegir que aquesta la taula sobre economia i cultura treballarà també propostes sobre com afavorir l’exportació de les creacions i produccions culturals catalanes.
Etiqueta: Cultura
Dijous 31 de maig, la taula sobre educació i cultura del Fòrum Cultura 2020, que ha estat coordinada per Gemma Carbó, celebrà la seva segona i darrera sessió de treball a la seu de l’ESMUC. Aquesta segona reunió serví per concretar propostes d’actuació en aquest àmbit, a partir de les reflexions fetes a la reunió anterior. Entre d’altres temes, es va treballar els àmbits dels currículums escolars i els recursos necessaris en l’àmbit educatiu i pedagògic, tant econòmics com professionals. Al llarg d’aquestes sessions hi han participat professionals i experts de molts diversos àmbits educatius i culturals com Núria Sempere, Núria Aidelman, Toni Monegal, Patricia Caicedo, Alfons Martinell, Pilar Giró, Mireia Mayolas, Eduard Miralles, Eugènia Argimon, Javier Brun, Teresa Llobet, Alejandro Santaflorentina, Ignasi Gómez o Joan Manuel del Pozo, juntament amb Jordi Pardo i Segimon Borràs. Les aportacions d’aquesta taula de debat s’incorporaran al treball conjunt del Fòrum Cultura 2020 que continuarà desenvolupant-se amb noves taules temàtiques al llarg de l’any.
Dimarts 22 de maig, la seu de l’ESMUC va acollir la primera sessió de la taula de debat sobre cultura i educació del Fòrum Cultura 2020, que està coordinada per Gemma Carbó, qui ha assenyalat que “d’acord amb el darrer informe de la Relatora Especial per als Drets Culturals del Consell de Drets Humans, el poder transformador de l’art i la cultura radica en la natura de l’experiència estètica que vincula les facultats cognitives amb els sentits i les emocions generant oportunitats per aprendre, reflexionar, experimentar i acceptar la complexitat. Són moltes les veus expertes i professionals que reclamen avui repensar el rol de la diversitat d’expressions culturals i llenguatges artístics en els processos d’educació al llarg de la vida.” Els treballs d’aquesta taula temàtica, que prosseguiran el dia 31, tindran els següents eixos: La coordinació entre polítiques, departaments, institucions i programes educatius i culturals. La reivindicació del valor social de l’educació artística i cultural alhora que científica (de STEM a STEAM). L’actualització de programes de formació de mestres, educadors i professionals de la cultura i les arts L’adopció de mesures específiques per a la implementació de la vuitena competència clau que és la del coneixement i expressió cultural o artística La consideració de les tecnologies digitals com a oportunitat per a noves estratègiques educatives artístiques-culturals. Carbó ha destacat que els “exemples de bones pràctiques i projectes innovadors a Catalunya són impulsats en bona part per les entitats socioculturals com és habitual en la nostra història, però per consolidar els avenços i garantir els canvis en les polítiques públiques cal reclamar la implicació de tots els sectors de la societat”.
Dilluns 14 de maig, Segimon Borràs i Jordi Pardo van presentar als mitjans de comunicació el Fòrum Cultura 2020, que esdevindrà durant tot el 2018 fins a inicis del 2019, un procés de reflexió i debat sobre els reptes, prioritats i elements de canvi cultural. El programa del Fòrum Cultura 2020 es desenvoluparà en vuit taules, amb un coordinador per a cadascuna d’elles. El coordinador de la taula de economia serà Xavier Cubeles; el d’equipaments culturals, Pepe Serra; el de la projecció internacional de Barcelona i Catalunya, Jordi Pardo; el de finançament, Lluís Bonet; el de reptes culturals serà Jordi Sellas, i el de polítiques culturals públiques, Esteve León. La primera de les taules, sobre creació artística, es va reunir el mateix dia al Teatre Romea, en una sessió que tindrà una segona part el proper dia 25 de maig, amb Jordi Balló de coordinador i amb la participació d’Ingrid Guardiola, Neus Ballús, Pau Carrió, Isabel Sucunza, Elena Martín Gimeno, Jordi González, Agustín Fructuós, Miquel Lluís Muntaner, Pau Pérez, Francesc Serés, Montse Serra i Judit Carrera. La segona de les taules, coordinada per Gemma Carbó sobre “cultura i educació”, se celebrarà a la seu de l’ESMUC els dies 21 i 31 de maig amb la participació de Joan Manuel del Pozo, Marina Subirats, Núria Sampere, Núria Aidelman, Antoni Monegal i Ignasi Gómez. El vicepresident del Cercle, Jordi Pardo, afirmà que l’objectiu d’aquest Fòrum Cultura 2020 és el “d’aterrar, determinar les necessitats i els objectius perquè el sector millori, amb unes sessions organitzades des d’una mirada calidoscòpica, per determinar les prioritats i objectius, tant a nivell individual, com d’organitzacions, entitats i institucions”. Jordi Pardo ha considerat que es tracta de “retallar la distància entre el discurs polític i la realitat pràctica” i ha afegit que: “ningú no dubta del valor central que ha tingut històricament la cultura, però l’esforç i els instruments per incentivar-la no han estat ni homogenis ni han estat a l’altura de les expectatives ni de les oportunitats “.
Dimecres 9 de maig se celebrà una sessió informativa sobre les dues primeres taules de debat del Fòrum Cultura 2020, que estaran dedicades a la creació artística i les relacions entre cultura i educació. Un acte de presentació obert als socis i entitats convidades pel Cercle de Cultura que comptà amb les intervencions del president de l’entitat, Segimon Borràs i del seu vicepresident, Jordi Pardo, juntament amb els coordinadors d’aquestes dues taules: Jordi Balló i Gemma Carbó, respectivament. La trobada va servir per recollir propostes i suggeriments dels socis assistents i representants de les entitats, que enriquiran el treball de debat i reflexió que es produirà durant les properes setmanes. El proper dilluns 14 significarà la posada en marca de les sessions de debat, amb la primera reunió de la taula dedicada a la creació artística. Aquell mateix dia, es farà una presentació del Fòrum Cultura 2020 davant dels mitjans de comunicació.
Sobre la cultura i felicitat compartides
La Dra. Nela Filimon, autora de “l’impacte de la cultura i el lleure sobre la felicitat dels espanyols”, reflexiona sobre la importància de l’accés a la cultura “com a font de felicitat intrínsecament individual i col·lectiva”. A l’hora de parlar sobre la felicitat, destacar la seva atemporalitat com a aspiració de l’esser humà, crec que és un dels punts de confluència de totes les opinions, sigui quin sigui l’àmbit d’estudi. Prova d’això és que ja des de l’antiga Grècia, molts filòsofs i pensadors han reflexionat i escrit sobre la felicitat. Un exemple molt conegut és la trobada entre el rei Cressus de Lidia i el savi Soló d’Atenes, fet relatat en el Llibre I (XXXI-XXXIII) d’Els Nous Llibres de la Història d’Heròdot, a on Soló deixa molt desconcertat al rei Cressus amb la seva resposta sobre la felicitat; no només que en Soló no el va considerar, al rei mateix, ni el primer, ni el segon entre els feliços, sinó que va relativitzar, d’una banda, la importància de la riquesa i, d’altra, va dir que per a ell, era important saber tot el recorregut de la vida d’una persona (fins i tot com acaba la seva vida) per poder jutjar si ha estat feliç o no. Aquest relat històric ens fa pensar sobre la dificultat que suposa definir la felicitat, mesurar-la i identificar tots els seus determinants. Així, per exemple, en els estudis sobre la felicitat sovint se sol utilitzar també el concepte de benestar subjectiu com a sinònim. Pel que fa els determinants de la felicitat, encara que el factor material sigui important, especialment en un sistema econòmicosocial com l’actual on el benestar es mesura generalment en termes de PIB (o renda) per càpita, s’ha demostrat que, a partir d’un cert nivell (com, per exemple, tenir les necessitats bàsiques cobertes), la renda ja no és garantia d’una major felicitat. Aquesta paradoxa, ha intensificat l’interès dels investigadors per identificar d’altres factors amb un impacte positiu sobre la felicitat i el benestar, com és el cas de la cultura i de l’oci. Anar al cinema i al teatre, veure la televisió, escoltar música, llegir llibres, anar a un concert, veure un espectacle esportiu, són algunes de les activitats incloses en l’enquesta del Baròmetre d’Opinió del Centre d’Investigacions Sociològiques (2014) que els espanyols valorem amb unes puntuacions mitjanes elevades (entre 7,29 i 7,5) en una escala de felicitat de zero (completament infeliç) a deu (completament feliç). Tot i que la manera més habitual de disposar de dades sobre els hàbits i pràctiques culturals de les persones sigui a través d’enquestes especialment dissenyades, cal mencionar el seu caràcter retrospectiu, al preguntar-nos sobre un període anterior al moment de l’entrevista. Des d’aquesta perspectiva, l’ús de les noves tecnologies, es fa cada vegada més patent a través d’Apps especialment dissenyades que permeten recollir dades en temps real i mesurar la felicitat també en temps real. Un exemple rellevant és l’estudi publicat per l’Arts Council of England l’any 2015, un estudi que destaca les activitats culturals (el teatre, la dansa i els concerts; cantar i actuar; les exhibicions, els museus i les biblioteques; escoltar música; llegir) entre les que tenen un major impacte sobre la felicitat. L’estudi aporta resultats interessants també sobre una dimensió menys analitzada de la cultura i de l‘oci, la seva dimensió social o compartida, i el seu impacte sobre la felicitat; els resultats han indicat, que el nivell mitja de felicitat és superior quan les activitats culturals són compartides. Aquesta tendència s’observa també en el cas d’Espanya, on, les dades han indicat una major proporció de persones que es perceben com més feliços quan fan les activitats culturals en companyia. L’estudi de l’Observatori és una primera incursió i s’emmarca en la línia d’investigació oposada a la visió merament individualista del benestar i de la felicitat, reivindicant la importància de l’accés a la cultura per a tots, de l’art urbà i de la cultura popular i de les tradicions locals, tan arrelades a Espanya i a molts països europeus, com a font de felicitat intrínsecament individual i col·lectiva. Podeu llegir “L’impacte de la cultura i el lleure sobre la felicitat dels espanyols” des d’aquest enllaç: https://observatoriosociallacaixa.org/ca/indicador/-/asset_publisher/ATai9MyKZiYq/content/el-impacto-de-la-cultura-y-el-ocio-en-la-felicidad-de-los-espanoles. L’article analitza sobre les dimensions individual i social de la felicitat, tot confirmant la importància de compartir les experiències de consum cultural amb els altres.
El diari digital Vilaweb ha publicat un extens reportatge sobre el greu impacte negatiu envers la cultura que significa la nova normativa sobre l’IVA per part del Ministeri d’Hisenda. Un canvi d’interpretació normatiu aplicat a tot l’Estat espanyol però on Catalunya hi surt més malparada, tant pel fet que bona part de les grans institucions i equipaments culturals del país són consorcis, com pel fet que no hi ha resposta institucional, en tenir encara la Generalitat intervinguda pel 155. Entre d’altres equipaments i institucions amenaçats per la reclamació de l’IVA de les subvencions dels darrers anys, hi figuren el Teatre Lliure, el Festival Temporada Alta, el Mercat de les Flors, el MNAC, el CCCB i el MACBA. Podreu llegir l’article íntegre des d’aquest enllaç: https://www.vilaweb.cat/noticies/el-ministeri-dhisenda-vol-enfonsar-la-cultura-a-catalunya/
La identitat cultural no existeix
Fèlix Riera analitza dos recents assajos,”L’identité culturelle n’existe pas” de François Jullien, i “World Without Mind: The Existential Threat of Big Tech” de Franklin Foer, per endinsar-se en dos temes cabdals de l’actual era de la globalització digital: l’evolució de la identitat cultural cap a la diversitat, la interacció i la identificació entre cultures; i com respondre a les regles uniformitzadores imposades pels grans oligopolis digitals com són Google, Amazon o Facebook pel que fa a la creació i difusió cultural. Riera indica que el filòsof Jullien posa sobre la taula que “la identitat no s’ha de convertir en fortalesa cultural”, sinó que proposa “un desplaçament conceptual del seu ús que impliqui que, enlloc de diferenciar, avançar en la diversitat de les cultures, en termes d’un écart que posi en relació els espais d’interacció i identificació entre cultures”. En aquest sentit, François Jullien proposa fer un canvi en la manera de pensa la cultura: “No hi ha una identitat cultural francesa o europea sinó recursos (francesos, europeus, i també de les altres cultures)… Aquests recursos s’exploren i s’exploten -el que jo en dic activar”. Pel que fa al llibre del nordamericà Foer, Fèlix Riera en destaca que “revela com grans empreses com Google, Facebook o Amazon estan creant un monopoli de coneixement que està desertitzant qualsevol matís creatiu i empresarial”, a partir de les seves regles: “la dictadura dels usuaris i els algoritmes”, que “distorsionen el mercat i la percepció del valor de la cultura”. Davant d’aquestes imposicions qüestionades per Franklin Boer, que Riera exemplifica amb que “Facebook canvia tendències i imposa gustos, i Amazon modifica l’ús i consum de llibres”, es planteja una resposta: “constatar la necessitat de recuperar el vigor perdut de les agències de control de monopolis, poder establir regles que frenin les seves ànsies de conquesta, i recuperar la capacitat de crítica de països, institucions i ciutadans per resistir-se a les regles imposades de col·laboració”. Tot un “al·legat a favor de recuperar el lliure albir”. Podeu llegir l’article íntegre, publicat al suplement Cultura|s de La Vanguardia des d’aquest enllaç: http://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20180112/434230449767/la-identidad-cultural-no-existe.html (accés restringit a persones subscriptores del diari).
El proper dilluns, 11 de desembre, a les 18h., a la sala d’actes del Cercle d’Economia (C/ Provença, 298, de Barcelona) tindrà lloc el primer debat del Fòrum Cultura 2020, que està organitzat amb la col·laboració de la Fundació Cercle d’Economia, obert a tots els socis i persones interessades. L’acte s’iniciarà amb la presentació a càrrec de Jordi Pardo del programa general d’activitats del Cercle de Cultura per a 2018-2019, i a continuació se celebrarà el primer debat del Fòrum Cultura 2020 amb la taula rodona: “Consum i accés a la cultura: crisi, canvis i transformacions”, amb la participació de Francesc Escribano, vicepresident de Televisió de PROA i director de Minoria Absoluta; Albert Guijarro, director del Festival Primavera Sound; Daniel Martínez, president del Grup FOCUS; Dolors Ricart, sotsdirectora-gerent de la Fundació Joan Miró; Carlos Duran, director de la Galeria Senda i del LOOP Barcelona; i Joan Sala, Director de l’Editorial Comanegra. L’acte serà moderat per Fèlix Riera. Els dos punts principals del debat /taula rodona seran: Demanda i accés a la cultura: evolució i efectes de la crisi Canvis estructurals i nous criteris i prioritats d’actuació Al llarg de l’any 2018, en el marc del Fòrum Cultura 2020, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es desenvoluparan una sèrie de debats amb la participació de representants del sector entorn els següents eixos de debat: creació artística; cultura i educació; equipaments culturals; cultura i economia; Barcelona i Catalunya (Territori i projecció internacional); el finançament del sistema cultural; reptes de la cultura a l’era digital; i polítiques culturals públiques. El Fòrum Cultura 2020 ha estat elaborat per una comissió formada per Jordi Pardo, Ezequiel Baró, Lluís Bonet, Esteve León i Vinyet Panyella, entre d’altres persones que han realitzat aportacions al projecte. Per tal de participar a l’acte, us preguem confirmació d’assistència mitjançant el següent correu electrònic: secretaria@cercledecultura.org
Salvar la cultura del naufragi
Xavier Marcé expressa la seva preocupació per l’impacte del complex procés polític en la cultura, tot advertint que “d’aquesta revolta que vivim a Catalunya en pot sortir qualsevol cosa, però n’hi ha una que ens hauria de conjurar a tots plegats, i és salvaguardar la cultura”. Marcé defensa la necessitat primordial del “manteniment dels hàbits culturals dels catalans”. Adreçant-se als professionals i creadors del sector, Xavier Marcé reclama “que la cultura, el pensament i l’art hi diguin la seva en aquest procés duríssim és imprescindible. Ha estat així en aquells moments de la història en què els canvis han significat una transformació valuosa de la societat”. Podeu llegir l’article íntegre publicat al diari ARA des d’aquest enllaç: https://www.ara.cat/opinio/Salvar-cultura-del-naufragi_0_1901209873.html