El Teatre Romea va acollir el 14 de maig la primera sessió de debat del Fòrum Cultura 2020, coordinada per Jordi Balló i dedicada a la creació cultural. La segona sessió se celebrarà el proper 25 de maig. En aquesta reunió han participat Ingrid Guardiola, Neus Ballús, Pau Carrió, Isabel Sucunza, Elena Martín Gimeno, Jordi González, Agustín Fructuós, Miquel Lluís Muntaner, Pau Pérez, Francesc Serés, Montse Serra i Judit Carrera. Segons Jordi Balló “aquesta taula té com a objectiu debatre i definir els principals reptes i oportunitats relacionades amb la detecció, l’impuls i l’acompanyament del sistema de talent i creativitat, i volen esdevenir una reflexió plural que permeti escurçar la distància entre el desig i la seva materialització. La qüestió clau de la creativitat és la detecció del talent i el seu acompanyament. Crear les condicions necessàries per tal que aquest talent esdevingui una obra de nova creació feta amb llibertat i exigència, cuidant la inspiració visionària. L’acompanyament vol dir compartir el projecte amb preguntes i dubtes, sense voler-lo controlar, posant en relació l’obra amb d’altres artistes i amb una xarxa de contactes. La solitud del creador no té perquè ser solitària.” Per a Balló, “aquesta creativitat s’ha de compartir, entre persones que col.laboren entre elles, amb d’altres autors que comparteixen el mateix univers, o un de ben diferent. Per això són tan importants els llocs d’encontre dins de les diverses disciplines, o de manera transversal entre elles, a festivals, programacions alternatives, tallers d’experimentació, espais de formació, fàbriques de creació o moviments d’impuls de noves mirades, com és el cas de ‘Dones visuals’…” Finalment, Jordi Balló ha indicat que “la transmissió és un dels mecanismes fonamentals de la cultura artística. Les formes d’aquesta transmissió evolucionen, i en la taula de treball hi ha persones que experiment constantment sobre aquests principi transformador.”
Etiqueta: creació cultural
L’hora del teatre, no la del cine
Que el teatre ha sabut enganxar una altra vegada el tròlei a la societat és evident des de fa dies i comença a ser reconegut. És possible que les arts visuals vagin just al darrere en aquesta cursa pel retorn de la cultura amb sentit crític. L’èxit, que s’ha d’aplaudir i encoratjar, fa més evident el buit en altres territoris: novel·la, espectacles musicals, sobretot món audiovisual. En canvi, si la novel·la no segueix el mateix camí és per culpa dels premis, segrestats per empreses atrapades a la lògica desesperada de la rendibilitat. Es promociona l’escriptor-kleenex en detriment de tots els altres. Hi col·labora el periodisme cultural, gratuïtament sotmès a la pressió dels comptes de resultats de les editorials mitjanes i grans. La narrativa s’ha quedat sense crítics. Tampoc disposa de filtres de qualitat. Per certificar la banalització de les músiques que havien encapçalat actituds de revolta, només cal fer un cop d’ull als cartells dels festivals d’estiu. En canvi, la responsabilitat de la castració dels continguts de l’audiovisual és pública. Productors i guionistes han estat obligats massa temps a tocar la flauta de Pan i reflectir una Catalunya inexistent. A sobre, quan la globalització obliga a esquerdar l’autisme cultural de matriu convergent, arriben més i més retallades. Sense novel·la, i sobretot sense cine i sense ficció televisiva de producció pròpia i contingut social i crític, no ens en sortirem. El teatre, sol o poc acompanyat, no aconseguirà fer el tomb a la truita de la banalitat. Apunt final sobre Les bruixes de Salem, al Grec. No, benvolguts companys, el tema de fons no és el control de la societat per part del poder, sinó el fanatisme dels grups socials que condemnen la dissidència i abominen de la llibertat. Els assassins de Salem no són els jutges sinó els puritans, és a dir en aquell lloc i temps, el poble. No ho oblidéssim. Article de Xavier Bru de Sala publicat al diari El Periódico el 4 de juliol de 2016