Logotip Cercle de Cultura

Etiqueta: COVID19

Categories
Manifest

Manifest a favor de la cultura

El sector cultural de Catalunya subscriu aquest manifest en què s'insta a les administracions públiques, tant catalanes com espanyoles i de la Unió Europea, a impulsar un conjunt de mesures que permetin el manteniment del teixit productiu i l’activitat dels sectors culturals per garantir la continuïtat de la feina desenvolupada per creadors, artistes i treballadors de la cultura, associacions i de tots aquells ciutadans que hi participen a través de la cultura popular i tradicional.   

Més enllà de la seva capacitat de crear impacte en el PIB i en l’ocupació, l’activitat dels sectors de la cultura és clau en la creació de competitivitat, dignitat, qualitat de vida i cohesió social a l’àmbit local, de Catalunya, d’Espanya i són, a més, un element fonamental per al rellançament del projecte europeu. Aquestes mesures han de contemplar tota la cadena de valor, que va des de la creació, la recerca, la conservació, la producció, la distribució, l'exhibició i la difusió.   

És urgent donar una resposta positiva basada en incentius i ajudes econòmiques facilitadores de l’accés cultural i el consum, que siguin verificables, clares i directes als actors dels sectors de la cultura per preservar la continuïtat de les empreses, institucions, entitats i dels seus professionals.   

Manifest   

La greu crisi sanitària a la qual estem assistint des del tancament dels espais culturals del passat 12 de març i des del decret d'Estat d'Alarma del 14 de març, ha deixat els sectors culturals en estat de xoc, paralitzats i sense cap capacitat per a generar cap mena d’ingressos o per garantir el seu funcionament bàsic. Una mesura necessària per combatre la urgència sanitària i garantir una gestió eficaç i coordinada per a lluitar contra el coronavirus ha sacsejat, com mai abans cap altra crisi, tota la cultura del país. Una cultura que des del primer moment s’ha solidaritzat amb generositat en abastir de continguts els minuts i les hores mortes de la ciutadania confinada a casa, coneixedora com és de la importància de tenir cura del cos, i també de l’ànima.   

Però ens hem descuidat de catalogar la cultura com un servei essencial. Ara des de casa, demà des dels seus espais naturals d’exhibició. I ens hem deixat pel camí, desprotegits, empreses, entitats, institucions, artistes, creadors, investigadors, gestors i treballadors, i tota la varietat de persones que vivim cada dia de la cultura considerada com un dels motors del nostre progrés social. A més, la cultura és fonamental per a la construcció de l’oferta turística, basada en molts casos en l’atractiu i l’oferta cultural, sense la qual no serà possible rellançar l’activitat turística i de serveis associats.   

Els professionals de la gestió cultural, els museus i espais de patrimoni, les arts escèniques, audiovisuals, les arts literàries, les plàstiques i les musicals, s'han vist obligats a interrompre els seus processos de creació, recerca, gestió patrimonial i desenvolupament creatiu destinats a garantir la continuïtat bàsica dels seus serveis i posar en marxa nous projectes; així com s’han quedat desertes les ciutats sense obrir sales d'exhibició cinematogràfiques, teatrals, musicals, els espais de creació, les galeries d'art, els museus i espais de presentació patrimonial, les biblioteques, arxius, llibreries, i espais públics on es desenvolupen manifestacions culturals de tota mena. L'experiència s'estén també a les empreses productores de cinema, de televisió, d'espectacles teatrals, d'editorials, de la indústria del videojoc, la producció musical, i els serveis associats al turisme, la cultura popular i la gestió del lleure.   

Avui podem certificar que el 100% del sector cultural està aturat. A la impossibilitat de generar ingressos o de continuar oferint els serveis bàsics a la ciutadania, s'uneix l'enorme dificultat per a mantenir a curt i mitjà termini les estructures productives i els serveis bàsics de funcionament que són les que creen les condicions per a l'adequat funcionament dels sectors culturals. Constatem que els artistes, creadors, gestors, conservadors i investigadors, que el conjunt de treballadors de la cultura, no només ja no disposen de les condicions per donar sortida als seus treballs sinó que, a més, una gran majoria no reben cap ingrés, o les seves organitzacions estan patint enormes dificultats de finançament que posen en risc la seva continuïtat. A la situació de dèficit en el finançament de la cultura, la manca d’una llei de patrocini, mecenatge i participació social, s’hi afegeix ara la crisi pandèmica global. Podem asseverar que els sectors culturals es troben davant del moment més difícil i decisiu de la seva història.   

El sector cultural ha estat clau per ajudar a edificar valors essencials en la societat com són el pluralisme, la convivència, la tolerància, el respecte, la llibertat d'expressió, la crítica i l'educació. Però recordem que la cultura no és una despesa: és una inversió, i que és també un sector econòmic important (3,5 % del PIB) que, a més, afecta de manera important l’enfocament d’altres sectors, com el turisme i el comerç.   

Tots aquests aspectes són els que ens impulsen a reclamar amb promptitud les següents mesures:   

Peticions   

1. La cultura és un dret recollit per la declaració Universal dels Drets Humans, i un bé de primera necessitat, i així ha de quedar establert en totes les normes del nostre país, a partir d’ara i pel futur. 

2. Això comporta que ha d’estar protegida, impulsada i promocionada, amb uns recursos suficients i adequats a aquesta importància. 

3. La cultura hauria d’integrar-se en els plans estratègics de desenvolupament territorial, social i econòmic. 

4. Calen mesures de “xoc” destinades a injectar recursos en el sector amb caràcter immediat. Més enllà de l’endeutament per sortir de la crisi caldrà actuar de manera urgent per preservar tot el teixit cultural, amb especial atenció a la preservació del joc de forces equilibrades entre el sector públic i el privat. 

5. Són imprescindibles mesures de protecció tant dels artistes, creadors, tècnics i gestors, com de les empreses, entitats i institucions culturals, font de riquesa i treball de moltes persones. 

6. Cal una coordinació estratègica que impliqui als departaments de Cultura, Salut, Educació, Empresa, Treball, Territori i Interior, en la planificació de la recuperació de l’activitat, per no estigmatitzar els espais culturals, com va succeir en l’inici d’aquesta crisi. Caldrà pactar amb el sector les condicions en les quals es planteja la tornada, així com els protocols de seguretat que generin confiança al públic. 

7. Cal una gran campanya de comunicació i màrqueting dirigida a recuperar el públic cultural sensibilitzant-lo de la necessitat de la seva complicitat per generar una viabilitat dels sectors culturals el més aviat possible. 

8. Cal començar a treballar en iniciatives legislatives que permetin disposar d’una llei de Mecenatge, Patrocini i Participació social que esdevingui un veritable estímul per la participació de les persones físiques com jurídiques en el finançament de la cultura. 

9. Cal posar-se a treballar en l’actualització del marc normatiu que afecta els sectors de la cultura, aprofitant els potencials reals de desenvolupament estratègic del model econòmic, social i territorial. 

10. Volem ser considerats tan necessaris com ho hem estat per superar aquest confinament. Ara, però, toca a les administracions posar les eines, les lleis i els recursos per ajudar al sector cultural.   

Barcelona, 20 d’abril de 2020  

Primeres 150 organitzacions signants  

AADPC Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya Acadèmia Catalana de la Música Acadèmia del Cinema Català ACCA Associació Catalana de Crítica d'Art ACET Associació Catalana d'Escoles de Teatre ACGC Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya Actua Cultura 2% ACMIPE Associació Catalana de Mags, Il·lusionistes Professionals i Empresaris ACPDC Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya Ad'EC Associació d’Escenògrafs de Catalunya ADETCA Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya Adhoc Cultura Àgora Serveis Culturals SL Agrupament d'Esbarts Dansaires AMC Associació de Museòlegs de Catalunya Amics de la UNESCO de Barcelona Amics dels Museus de Catalunya AMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya  aMt Associació de Músics de Tarragona APAC Associació de Professionals de l'Audiovisual Català APECAT Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics Catalans APEIJ-Xarxa Gavà. Associació per a la Promoció de l'espectacle infantil i juvenil a Gavà APGCC Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya ARC Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya Arç Cooperativa Àrea, Espai de Dansa i Creació Art Barcelona - associació de galeries Associació Cultural Calaix de Sastre de Sant Feliu de Llobregat Associació Cultural El Galliner de Manresa (Toc d'Espectacles) Associació Cultural Viu el Teatre Asociación cultural espai ku Asociación Cultural Planetababel Associació Amics del Caganer Associació Casal Corpus Grup de Teatre Associació Casal Font d'en Fargues Associació Camera Musicae Associació d'Artesans d'Ofici del Poble Espanyol Associació d'Espectadors del Teatre del Mercat Vell de Ripollet Associació EL COR CANTA Associació LiceXballet Associació LIVEMEDIA Associació Musical Andreuenca Associació Mundoanimado Associació Musical Aula de So Associació Musical Windu Associació Professional de Músics de Catalunya Areavisual.cat Ateneu Barcelonès Ateneu Popular de Ponent de Lleida Ateneu Santfeliuenc Ateneu Torrellenc Barnasants Catalunya Film Festivals CCEPC Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana CECAAC, Centre Experimental de la Cinematografia i les Arts Visuals de Catalunya CECS Centre d'Estudis Comarcals del Segrià Centre Moral d'Arenys de Munt Centre Moral i Cultural del Poblenou CIATRE Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya Clúster Audiovisual de Catalunya Colla jove gegantera de Santa Bàrbara CPAC Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya Col·legi de Directors de Catalunya Confederació Sardanista de Catalunya Cor de Ponent Coral Font d'en Fargues CoWorkNexus Project Daniel Berdala Art Shop Editorial Les Hores EDITORS.CAT Associació d'Editors en Llengua Catalana El Círcol de Badalona Esbart Sabadell Dansaire Escola de Ballet Eulàlia Blasi Espai SI Prize Espai Valldeburg El Àlamo creative management Ens de l'Associacionisme Cultural Català EtcA Escola de teatre i circ d'Amposta Escola municipal de dansa de Celrà FAC Federació d'Ateneus de Catalunya FAD Foment de les Arts i del Disseny Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella i La Casa dels Entremesos FCSM Federació Catalana de Societats Musicals Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya Federació Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya Federació Pessebres Vivents de Catalunya Federació Sabadell Cultura Foment del Treball Nacional Fundació Aigües de Manresa - Junta de la Sèquia Fundació Amics del MNAC Fundació Antiga Caixa Manlleu Fundació Antigues Caixes Catalanes Fundació Arqueològica Clos Fundació Ars Fundació Bosch i Cardellach Fundació Carulla Fundació Catalunya la Pedrera Fundació Conservatori Liceu Fundación First Team Fundació Institut d'Estudis Nord Americans Fundació Interarts Fundació Kreanta Fundació La Roda Fundació Orfeó Català Palau de la Música Catalana Fundació Orfeó Lleidatà Fundació Pau Casals Fundació Taller de Músics Fundació Vila Casas Fundació Xarxa d'Espectacles infantils i juvenils de Catalunya GEMC Gremi d'Editorials de Música de Catalunya GGAC Gremi de Galeries d'Art de Catalunya Gremi de Cinemes de Catalunya Ismes Galeria d'Art La Farinera, Ateneu del Clot Llegir en Català. Associació d'Editorials Independents Lluïsos de Gràcia Lluïsos d'Horta Museu Episcopal de Vic nunArt Gràcia Pa amb Xocolata - Teatre PAC Associació Plataforma d’Arts de Carrer PAC Productors Audiovisuals de Catalunya PAF Productors Assoc. de Fonogrames PIMEC Micro, petita i mitjana empresa de Catalunya PROA Productors Audiovisuals Federats Proeval Propostes Artístiques, SL Reial Cercle Artístic de Barcelona scannerFM Seminario de Cultura Mexicana en Barcelona SWAB Barcelona Art Fair Talaeia Cultura TPK Art i Pensament Contemporani TRÀNSIT projectes TRESC - Comunitat de Cultura TTP Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics Ull de Teatre, Grup Escènic / Xarxa Ulldecona Xarxa Abrera Xarxa Capellades Xarxa Corbera de Llobregat Xarxa d'Espectacles d'Esparreguera Xarxa Igualada Xarxa Llagostera Xarxa Martorell Xarxa Sant Feliu de Llobregat Xarxa Tremp Xarxa Vilafranca del Penedès FEAGC Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de la Gestión Cultural

Categories
Opinió

Reflexions sobre l’impacte del COVID-19 en la cultura: les pràctiques culturals

Compartim aquest article de Lluís Bonet publicat al seu blog, en el qual analitza els canvis en els hàbits de consum cultural que està provocant els llargs confinaments socials arran de la pandèmia de la COVID 19; així com les seves conseqüències futures, també en els àmbits de l’aprenentatge, la comunicació i la creació. Quins efectes a curt, mitjà i llarg termini pot tenir la crisi associada al coronavirus en les pràctiques culturals ciutadanes? Evidentment, caldrà esperar un cert temps i disposar d’estudis aprofundits per poder avaluar correctament tots els seus efectes. De ben segur l’impacte diferirà en funció del grau de reclusió, la situació laboral, l’edat o l’accessibilitat a recursos tecnològics i culturals de cada persona i col·lectivitat, entre altres factors. Un àmbit d’anàlisi particularment interessant, per la durada de la reclusió, serà l’impacte en els infants i adolescents que han passat d’una educació i una socialització presencial a conviure reclosos en les llars familiars, però mantenint la connexió virtual amb els amics i seguint sistemes d’aprenentatge en línia (en la major part de casos, sota el guiatge de mestres voluntariosos però inexperts). Està clar que caldrà creuar aquestes variables entre si, ja que no és el mateix viure en un espai diminut amb tota la família al voltat i amb adults obligats a fer teletreball amb un únic ordinador o tauleta familiar, a vegades només amb telèfon mòbil (*), que fer-ho amb bones condicions espacials i tecnològiques; i no parlem dels que han de passar la quarantena malalts o aïllats en espais infrahumans. En tot cas i a l’espera dels resultats dels estudis empírics és possible avançar diferents hipòtesis. Cal, tanmateix, diferenciar entre els efectes durant el període de confinament dels possibles impactes a mitjà i llarg termini a conseqüència de la crisi socioeconòmica i de les alteracions d’hàbits culturals i socials que tot plegat haurà generat. Pel que fa als canvis immediats, estem sent testimonis d’un experiment social inèdit, amb efectes notables en les pràctiques culturals i en les relacions socials. El confinament ha estat un gran propulsor de vida familiar, reclosa però en la majoria de casos més intensa, de relació veïnal sense precedents (per primer cop hem mantingut converses des del celobert o les terrasses amb veïns que no sabíem ni el nom), i d’una gran creativitat personal, descobrint, gaudint i compartint experiències culturals inèdites. També d’aprenentatge i d’impuls de les eines digitals. Per a molts de nosaltres ha estat l’oportunitat per recuperar o conèixer llibres, sèries audiovisuals, cançons i artistes increïbles. També per aprendre, desenvolupar i compartir habilitats artístiques, tecnològiques i culinàries (segur que sortirem amb uns quants quilos més!). Durant el confinament molta gent està consumint grans quantitats de productes culturals (gratuïts i digitals en la majoria de casos, però no només), ja que molts productors han obert les seves plataformes de continguts i es disposa de més temps per llegir, escoltar, veure i compartir tota mena de manifestacions culturals. Veure, com a exemple, el gràfic adjunt amb els resultats d’una enquesta realitzada als EEUU i al Regne Unit sobre modificació del consum cultural durant aquests dies de confinament. En totes les generacions es dóna un increment del consum cultural, en particular de música, però és entre els més joves (la generació Z d’entre 16 i 23 anys) on és més intens.  Més enllà del consum, s’estan desenvolupant també les capacitats creatives, d’aprenentatge i de comunicació d’una manera diferent de l’habitual però també a quan un està de vacances. És a dir, està sent un esperó per al desenvolupament de tota mena de pràctiques artístiques i de redescobriment d’un patrimoni cultural que un valorava però que no tenia temps o predisposició anímica per gaudir (visites a museus virtuals, veure i escoltar enregistraments oferts per grans sales de concerts, teatres o grups musicals …). Molts han tastat serveis habitualment de pagament i alguns han acabat abonant-se a la subscripció dels que més els ha agradat. La cultura ha demostrat la seva gran capacitat per entretenir, formar, qüestionar-nos i fer-nos feliços. La cultura ens fa humans! Tindrà aquesta experiència efectes a mitjà i llarg termini? No ho sabem del cert, però malgrat que els éssers humans tendim a ensopegar de nou en la mateixa pedra, també aprenem de l’experiència vital. Addicionalment, cal tenir en compte que a curt i mitjà termini no hi haurà un retorn immediat a les rutines diàries, ja que malgrat afluixi el confinament i calgui anar a treballar, fins que la vacuna no arribi, caldrà seguir processos de distanciament social. No sabem l’evolució de la pandèmia ni els rebrots que pugui tenir, però és evident que els esdeveniments de mitjana i gran dimensió no es recuperaran aviat, que la crisi econòmica que s’inicia reduirà dràsticament la capacitat de despesa familiar, en particular en tot allò que no es consideri essencial, que reduirem dràsticament els viatges i les vacances seran més curtes i diferents …  En aquest context incert, quins canvis d’hàbits culturals es donaran? Una petita part d’ells dependran de l’oferta cultural, de com s’adapti per no desaparèixer, així com de les iniciatives governamentals de suport a aquesta. Altres estaran associats als descobriments experimentats durant els períodes de confinament. I a llarg termini, quines pràctiques socials i culturals tendiran a desaparèixer i quines altres creixeran? S’acceleraran encara més les pràctiques digitals enfront de les del món analògic? Creixerà el rol prosumer, difuminant la línia divisòria entre productors i consumidors? Seran molt diferents els efectes entre les diverses tipologies d’individus i col·lectivitats? En aquest sentit, una de les derivades preocupants és el desigual impacte entre els diferents grups poblacionals en funció de les seves condicions vitals, socials, econòmiques i culturals. L’estudi recent sobre les pràctiques culturals en 21 barris barcelonins, classificats en tres categories socioeconòmiques diferents, mostra com la desigualtat econòmica té efectes profunds en les pràctiques culturals. A partir d’aquí ens podem preguntar si l’experiència del confinament familiar ampliarà la bretxa social a conseqüència de les asimetries preexistents, tant d’aquelles originades en el capital cultural i educatiu de base, com les associades a l’accés als recursos tecnològics (qualitat de la connexió a internet, disponibilitat d’ordinador o tauletes per a tota la família …) o a l’espai residencial on s’ha viscut el confinament. Tots els recursos que condicionen poder desenvolupar una vida cultural autònoma i enriquidora (diferències socials que, malauradament, també tenen el seu efecte pervers en la densitat de contagis i de mortalitat). Per concloure aquesta primera reflexió, una pregunta final: ens farà aquesta crisi més lliures? Aparentment, no. Està clar que acceptar el confinament és un acte de solidaritat cabdal i que cal una certa coerció per evitar comportaments egoistes. Però l’obligació coarta la llibertat i alimenta comportaments autoritaris o mesquins (d’autoritats, policies o veïns envejosos). Si la cultura ens fa lliures, fins a quin punt la necessitat de crear i de compartir expressions culturals ens fa més humans com a individus i com a societat? N’estic convençut. Ara bé, això no vol dir que l’ecosistema cultural no pagui una factura enorme a conseqüència d’aquesta crisi. Però, dels efectes en els professionals i en les institucions culturals en parlarem en els propers escrits!   (*) Els primers resultats del qüestionari sobre Condicions d’aprenentatge i confinament a Catalunya de @xavierbonal i @SheilaGonzlez6 #InfanciaConfinada mostren una bretxa econòmica i digital de la infància a Catalunya que fa feredat. La presencialitat ajuda a anivellar, però amb el confinament les diferències socioeconòmiques condicionen les possibilitats d’aprenentatge escolar i, afegeixo jo, d’accés i interacció amb les experiències culturals.