La junta Directiva del Cercle de Cultura, que té com a un dels seus objectius ésser un espai de diàleg en l’àmbit de la cultura, contribuint a construir espais comuns de trobada en els àmbits hispànic, europeu i internacional, manifesta la seva indignació davant la contraproduent manera d’actuar dels poders públics i exigeix que imperi el bon sentit, el diàleg, la convivència, i el respecte a la dignitat de les persones, a les institucions i als principis bàsics de la democràcia. Barcelona, 21 de setembre 2017.
Etiqueta: convivència
El relat sobre els procesos migratoris a Catalunya, malgrat els esforços de Paco Candel, ha estat segrestat pel contingut de dos llibres. Un és el de Jordi Pujol (Immigració, problema i esperança de Catalunya), i l’altre de Jordi Solé Tura (Catalanisme i revolució burgesa). Una pinça que intenta la congelació de les identitats. Pujol posa sobre la taula que les classes socials a Catalunya perden valor i que allò important és l’origen de les persones, la identitat, la cultura. En Solé Tura afirma que la consciència nacional pertany a la burguesia, atenent els postulats marxistes sobre l’internacionalisme proletari. Lluís Cabrera considera que entre la cultura i identitat andalusa (i, per extensió, la hispànica) i la cultura i identitat catalana, les diferències són mínimes o, en tot cas, inexistents. La Catalunya dual és un invent per a retroalimentar les dues coalicions que, fins fa poc, s’han repartit el poder, PSC-PSOE i CiU.