La pujada de l’IVA que grava el consum cultural al tipus general vigent a Espanya des del mes de setembre de l’any 2012 ha tingut tres efectes dramàtics sobre el sector cultural. Una pèrdua constant de públic que ens situa dos anys després en una baixada acumulada de prop del 40% de consumidors. Una disminució de la capacitat per a produir nous continguts que es tradueix en elevades xifres d’atur i precarietat laboral. Una pèrdua, difícilment recuperable, d’estructura empresarial pròpia en sectors determinants per a la construcció d’imaginaris col·lectius com el cinema i la música, amb la consegüent colonització que suposa l’ocupació d’aquest espai per produccions internacionals gestionades des de les grans multinacionals de la distribució cultural. Cal afegir a aquests efectes tràgics, derivats de la pujada de l’IVA de la cultura, la incontestable certesa que la recaptació impositiva agregada que sorgeix del negoci cultural espanyol s’ha reduït, de la qual cosa es dedueix la nul·la eficàcia d’una mesura tan absurda i involucionista com incompetent. El sector cultural no pot fer altra cosa que esperar que el sentit comú s’imposi. Però tota espera té un termini de caducitat. 1. Com que les noves tecnologies afavoreixen de manera creixent l’accés universal i gratuït als continguts culturals, incrementar els preus del consum cultural, a més de ser impossible, genera desafecció cultural. 2. La globalització converteix el producte cultural dels grans distribuïdors internacionals en un contingut permeable als mercats locals. El talent local i, en conseqüència, la nostra identitat cultural, estan greument afectats per un perill de colonització. I la fugida d’artistes, tècnics i professionals de les arts i la cultura a la recerca de mercats exteriors, lluny d’esdevenir un sinònim d’èxit desertitza el nostre potencial industrial i la nostra capacitat per a competir en els mercats nacionals i internacionals. Tot plegat té múltiples respostes i diferents abordatges, però n’hi ha un d’indiscutible: disminuir el gravamen que actualment afecta el consum finalista de la cultura i reduir l’IVA cultural fins a una xifra homologable als estàndards europeus.
