Logotip Cercle de Cultura

Etiqueta: Conca

Categories
Opinió

L’informe anual sobre la cultura i les arts 2019: radiografia i prospecció

Vinyet Panyella, presidenta del CoNCA i membre de la junta del Cercle de Cultura, analitza les principals qüestions que es desprenen del darrer informe anual sobre la cultura i les arts al nostre país. La presentació de l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i les arts 2019 presenta enguany diversos canvis orientats a l’assoliment progressiu d’una radiografia d’ampli abast de l’ecosistema cultural català des d’una anàlisi crítica de la situació i el compromís de diàleg permanent amb els diversos sectors, agents, institucions i organitzacions que el configuren.  La renovació del CoNCA el juliol de 2019 va marcar la tercera etapa de la institució, que es va iniciar amb una reflexió crítica sobre la seva essència, mandat i disposicions legals. D’aquest procés en van sorgir principalment dos resultats. L’un, una mirada enrere sobre la trajectòria del CoNCA i el treball portat a terme i els resultats aconseguits, que s’han aplegat en l’estudi 10 Anys CoNCA, actualment en procés de publicació.  L’altre, un conjunt de decisions, una de les quals és el nou enfocament que s’ha volgut donar a l’informe anual. Elaborat i presentat des de 2012, ha passat per diverses etapes conceptuals en les quals ha primat la focalització anual d’àmbits o aspectes concrets del sistema. Entre les primeres decisions preses per l’actual Plenari ha estat la de centrar l’informe en la totalitat del panorama cultural del país des del triple vessant de territori, sectors i administracions públiques.  Amb aquest nou propòsit l’informe anual corresponent a 2019 s’articula en tres apartats en els quals intervenen una polifonia de veus i dades que garanteixen pluralitat de visions i objectivitat estadística. Entre les primeres, una trentena de persones expertes entre periodistes, investigadors culturals i representants dels sectors.  En el capítol primer periodistes i investigadors culturals descriuen la situació al llarg de 2019  de les arts escèniques, visuals, audiovisuals i multimèdia; cultura popular i associacionisme; llengua, edició i creació literària; museus i patrimoni i música. El segon aplega l’opinió de vint-i-tres representants dels sectors que el CoNCA recull a dos nivells: el de les propostes d’actuació d’incidència directa amb caràcter general en les polítiques culturals i el de les directament centrades en la problemàtica dels sectors. L’apartat es clou amb els seus objectius i estratègies del CoNCA per al mandat de 2019-2024: vetllar pel desenvolupament de la cultura, participar en l’ordenament de les polítiques culturals, reivindicar un finançament suficient de la cultura per eliminar la precarietat i assegurar els drets culturals de la ciutadania.  Més enllà de l’estadística, el tercer apartat, “Cultura en dades” palesa mancances: actualització, fragmentació conceptual i d’indicadors o cobertura d’espais i àmbits, entre altres. En aquest sentit, el CoNCA ha emprès el grup de treball que ha d’esdevenir observatori cultural per al recull i reelaboració d’informació i dades a diversos nivells. Ha estat ideat amb un format de mancomunació d’estructures ja existents per tal de sumar esforços, evitar duplicitats, i  basat en el diàleg i la cooperació amb institucions, organitzacions i entitats entre les quals es vol comptar amb la participació del Cercle de Cultura. El projecte forma part de l’agenda del CoNCA a partir d’aquest mateix mes de desembre.  Algunes de les conclusions rellevants han estat l’estancament del creixement d’alguns sectors a principis d’any, o del consum i participació culturals, així com la persistència de la precarietat i del dèficit endèmic de finançament. Les condicions en què s’ha elaborat  l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i les arts 2019 s’han vist afectades per la irrupció de la pandèmia i l’estat d’emergència cultural. Però res no ha impedit portar a bon terme l’edició i presentació de l’informe al Parlament i als sectors culturals, així com el seu accés universal des del web del CoNCA.   

Categories
Opinió

Cultura i desenvolupament sostenible

Alfons Martinell, membre de la junta del Cercle de Cultura, resumeix la seva intervenció a la presentació de l’estudi “Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català” del CoNCA. Situar la cultura en el desenvolupament sostenible requereix assolir noves perspectives i, principalment, un canvi de mentalitat que superi les visions clàssiques que no contemplen la complexitat de la cultura a la societat contemporània globalitzada. No va ser casualitat que a la famosa Cimera del Mil·lenni (2000) i els seus 7 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) no contemplés la cultura en les seves finalitats. I al cap de quinze anys en l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, un altre cop l’absència de la cultura és evident dins dels seus 17 objectius i metes. És a dir, existeixen resistències i concepcions reduccionistes per part dels Estats quan en el document “Transformar el nostre món: A l’Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible” no incorpora el potencial de la cultura en la dimensió que li pertoca a les nostres societats contemporànies. Per això, hem d’estimular reflexions crítiques i una gestió del coneixement més ampli per posicionar la cultura en aquest esforç mundial de treballar pel futur en clau de desenvolupament sostenible, participant activament en cercar equilibris amb els altres grans reptes que tenim com a societat global (canvi climàtic, pandèmies, pobresa, desigualtats i iniquitats) En aquest sentit em plau compartir algunes reflexions a debat a partir de la presentació de l’estudi “Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català” del CONCA i la Generalitat de Catalunya. En primer lloc creiem convenient adoptar una aproximació sistèmica de la cultura a la nostra societat superant la concepció disciplinària i il·lustrades tradicionals o les visions institucionals basant-se en un departamentalisme de models ja superats. Una lectura sistèmica requereix tenir en compte els amplis i diversos elements que componen el camp de la cultura a les realitats actuals. Elements que es relacionen i interactuen permanentment en autonomia i interdependència internament com en relació amb altres sistemes en les societats avançades. Com a subsistemes, com defineix Luhman, o en una concepció de societat com a sistema de sistemes de Bunge. Aquesta visió permet sortir d’un cercle tancat de la visió de la institucionalitat de la cultura procedent de models d’Estat passats o des d’una visió de cultura nacional. Per transitar cap a l’acceptació d’una realitat complexa i molt dinàmica que caracteritza els fenòmens culturals en els contextos actuals. S’evidencia quan intentem analitzar-lo més enllà de les idees preconcebudes per considerar-lo com un conjunt de fets, processos i contextos que incideixen en el que podem denominar com a cultura o vida cultural contemporània. La consideració sistèmica de la cultura ens permet una millor aproximació al desenvolupament sostenible i apreciar les seves possibles aportacions a unes finalitats comunes. I un estímul a considerar un ampli ventall d’interaccions que poden alterar i modificar la mateixa consideració del seu camp d’acció que pot requerir processos d’adaptació significatius. En contra a una certa percepció actual com a un sistema molt protegit, limitat i lent a reaccionar als inputs interns i externs. La lectura sistèmica de la cultura ens pot permetre analitzar la seva complexitat i trobar interrelacions socials importants i necessàries. En segon lloc considerem que les polítiques culturals haurien d’evolucionar a fonamentar els seus principis en els drets humans i principalment els culturals. Unes polítiques públiques a partir del dret a participar en la vida cultural i a respectar la llibertat cultural individual i col·lectiva en la satisfacció de les necessitats culturals. De respecte a la iniciativa individual i social en la contribució a la vida cultural per a construir un nou contracte social per a la cultura, a on la institucionalitat ha de garantir l’exercici del dret i facilitar la participació cultural. En aquesta nova funció de les polítiques culturals hem de situar el que podríem anomenar serveis mínims a la cultura com a compromís dels serveis públics i defensa de l’interès general. I per un altre costat assumir una funció facilitadora dels dinamismes d’un sector cultural modern, emprenedor i divers per mitjà d’un marc regulador adequat a les seves especificitats amb relació a altres sectors. Finalment ens cal aprofundir sobre el concepte sostenibilitat a la cultura o sostenibilitat cultural. Des del notable “satisfer les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions” de l’Informe Brundtland (1987) a una major percepció del fet que cal destinar esforços o preveure els escenaris de futur dels nostres sistemes culturals. Un equilibri entre el manteniment i conservació de pràctiques, béns i serveis culturals amb el necessari component d’obertura a la llibertat cultural d’alterar i proposar noves formes expressives i estètiques. La sostenibilitat cultural es manifesta en els processos d’adaptabilitat del sistema cultural als canvis en la vida cultural i el seu entorn. A la capacitat de resposta i interacció del sistema cultural als canvis, noves problemàtiques, crisis, etc.. en el present com en un futur pròxim com a llarg termini. Tot això requereix una major implicació amb altres subsistemes socials com és el cas del mediambiental davant de la greu situació del canvi climàtic entre altres.  

Categories
Opinió

La cultura és un dret

Jordi Pardo, director de la Fundació Pau Casals i vicepresident del Cercle de Cultura, ha estat una de les personalitats del món cultural que ha participat la sèrie de reflexions sobre el futur del sector “La cultura en 300 paraules” impulsada pel CoNCA. Voldria que la cultura fos una expressió del bo i millor de la humanitat. La cultura és el que més ens diferencia de la resta d’éssers vius: la nostra capacitat de fer art, ciència i pensament, i les expressions de les nostres formes de vida. I dic això perquè crec en el poder de la cultura i l’educació per a millorar la dignitat de les persones i la cohesió social. Com tota crisi, la pandèmia de la COVID-19 és una oportunitat de regeneració. Cal fer moltes coses que abans no hem fet bé, i fer-ne d’altres que responen als canvis que hem d’encarar. Hem de millorar la relació dels sectors de la cultura amb el conjunt dels ciutadans. Però per fer-ho cal que ens preguntem si vivim per treballar o treballem per viure. Si l’economia està al servei de les persones o les persones al servei de l’economia. Com que crec en les utopies —perquè sense elles no ens hi acostem mai— i també crec que la força de la voluntat ens obre les portes de l’optimisme, l’endemà cal que tinguem el finançament que es mereix la cultura, com un dret universal i un pilar de l’estat del benestar. Un finançament públic a l’alçada del país, amb unes lleis de patrocini i mecenatge que no tenim, i la consideració de la cultura com un element que genera ocupació, impacte en el PIB i competitivitat, i com l’ingredient fonamental per a un turisme sostenible, una economia creativa competitiva. Ens cal un marc normatiu actualitzat que esdevingui un instrument d’innovació. Cal que ens afanyem a modernitzar les administracions públiques per tal que siguin més eficients i puguin establir relacions més àgils i prestar serveis públics de qualitat. Voldria que la cultura no fos només una mercaderia, sinó un element fonamental per a sentir-nos dignes i feliços. Text originàriament publicat a: https://conca.gencat.cat/ca/cultura-en-300-paraules/la-cultura-es-un-dret/

Categories
Sense categoria

vídeo de l’acte CoNCA: l’últim debat?

El Cercle de Cultura organitzà el 29 de novembre, a l’auditori del pati Manning de Barcelona, una jornada per revisar la naturalesa i funcions futures del CoNCA. Una sessió que comptà amb les intervencions de Nora Ancarola, Carles Duarte, Xavier Fina, Agustí Fructuoso, Montserrat Moliner, moderats per Jordi Pardo, i que s’emmarca en el procés preparatiu del Fòrum Cultura 2020 que s’iniciarà el 2017. Aquest és un breu vídeo de presentació de l’acte. A l’apartat notícies del web podreu llegir un resum de les intervencions dels cinc ponents i del moderador.

Categories
Recent

Vinyet Panyella: “La cultura catalana és tremendament creativa, altament qualitativa i motivada, però li falla l’alimentació econòmica, que és fonamental”

Entrevista a la Presidenta del CoNCA i membre de la junta directiva del Cercle de Cultura al diari El País, en la que afirma, entre altres qüestions rellevants, que “indigna que al segle XXI no es consideri la cultura un bé social”:

Al febrer Vinyet Panyella (Sitges, 1954) es va jubilar tot posant punt final a la seva tasca al capdavant dels Museus de Sitges. Per a ella, que també va ser directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya, era el moment de reprendre projectes que tenia relegats: investigació, llibres, poesia i, sobretot, una tesi sobre el noucentisme, una de les seves especialitats. Tot va tornar a quedar en un segon pla després de la trucada de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, per proposar-la com a membre del nou CoNCA. Després va venir la decisió d’escollir-la presidenta, la quarta —primera dona— d’aquest organisme creat el 2009 després de la reclamació del sector per renovar les polítiques culturals, i que, després de la llei òmnibus del 2011, va veure com se li retallaven funcions, competències i pressupost.

Pregunta. Què queda d’aquell organisme fundat fa 10 anys?

Resposta. Una voluntat i una consciència de ser un organisme reclamat pel sector, pels sectors. És veritat que la figuració inicial era més teòrica que pràctica, perquè la configuració del Govern i de la conselleria de Cultura són les que són, i potser no es va pensar l’encaix ideal. Amb la llei òmnibus es va fer un replantejament del terreny i es van determinar unes funcions, premis nacionals, informes sectorials i d’equipaments, i d’altres es van deixar més obertes. En els dos últims anys, després de la dimissió de consellers i la seva no-substitució, s’ha viscut una gran indecisió fins que la consellera de Cultura va decidir endreçar el CoNCA.

P. S’assemblarà al de la primera etapa.

R. A finals d’octubre s’acabarà una lectura crítica de la llei, per treure-li tot el potencial. Així veurem el que s’ha fet i el que no s’ha fet, i per què.

“Entre les nostres prioritats hi ha la professionalització i el paper de l’administració local en el cost de la cultura”

P. Hi haurà gaires canvis?

R. De format i de manera de treballar. Les decisions del plenari seran sempre consensuades. Perquè la força del CoNCA és la seva unanimitat i la seva unitat.

P. Li ha faltat visibilitat al CoNCA?

R. Absolutament, i, d’alguna manera, també identitat, cosa que ha fet que el sector tingués la percepció que el CoNCA només es dedicava als premis nacionals, però s’ha fet molta feina.

P. Es recuperaran funcions?

R. Es potenciarà la presència del CoNCA en els organismes que tenen la responsabilitat d’atorgar subvencions a la creació. Abans el CoNCA ho feia tot. Ara participarà amb l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) i l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC). És un pas molt important. No es tracta tant de recuperar funcions com de situar el CoNCA en el moment actual, de cara al futur. Les seves funcions principals són assessorar, vetllar, avaluar i emetre diagnòstics de l’estat de la cultura.

P. Els diagnòstics han estat útils?

R. No ho sabem. Farem un informe d’avaluació dels deu anys del CoNCA per veure la incidència pràctica d’aquests treballs. És fonamental per saber on som i introduir canvis.

P. El CoNCA s’ha vist com un rival de la conselleria?

R. Ha estat una lectura personalitzada, però el CoNCA no ha estat una conselleria bis, ni ho ha de ser. És un tema d’encaix.

P. No li resta credibilitat davant el sector que tingui la seva seu a la conselleria?

R. La llei diu que s’adscrigui al Departament de Cultura. L’important no és on sigui, sinó el compliment de funcions.

P. Quins són els temes en què es vol incidir?

R. Sobretot en la professionalització de la cultura, el seu cost i el paper de les administracions locals en aquest cost.

“No hi ha arguments per defensar la retallada indiscriminada del 6% d’Economia; farà molt de mal”

P. Com valora les retallades en els últims anys a Cultura?

R. Negativament. No pot ser d’altra manera. En els últims anys s’han retallat els recursos, amb molt poca sensibilitat. Des del CoNCA reivindiquem que la Cultura sigui considerada, com la Sanitat i l’Educació, un bé social, el més extens i generós. Les retallades comporten que la cultura no arribi a la gent, perquè sempre es retalla de les activitats. Als museus i les entitats hi ha costos que no es poden retallar, de manera que sempre se suprimeixen activitats o, el que és el mateix, el retorn social de la cultura, i això és molt greu.

P. Qui n’és el culpable?

R. És un tema que s’ha d’assumir des del Govern que sigui, però la qüestió és de política financera del Departament d’Economia. Passa el mateix que a Espanya, on no ha prosperat una llei de mecenatge perquè el Ministeri d’Economia s’hi ha negat. M’indigna que al segle XXI no hi hagi consciència que la cultura és un bé social. En aquest sentit, la conselleria de Cultura és tan víctima com nosaltres. També reivindiquem que l’administració local canviï i prioritzi la cultura i els béns culturals.

P. El CoNCA també ha patit retallades.

R. Sí. Pocs dies després de prendre possessió es van reclamar al CoNCA 70.000 euros que teníem adjudicats i executats. Al final han estat 53.000 euros. Hem hagut de retallar activitats de l’últim trimestre. Quan hi ha retallades el més afectat és el tercer, el carrer, i això és el que no pot ser. La situació és molt greu. No hi ha arguments per defensar la retallada del 6% lineal indiscriminat d’Economia, que ha fet molt de mal a tots.

P. És el problema principal?

R. Ara sí. La cultura catalana és tremendament creativa, altament qualitativa i motivada, però li falla l’alimentació econòmica, que és fonamental. És un tema peremptori i urgent que s’ha d’enfocar.

P. Com veu la cultura d’aquí cinc anys?

R. M’agradaria que el pressupost per a la cultura complís les ràtios europees del 2% o més, però no estem en aquest camí. També que la llei del CoNCA s’hagi desenvolupat un 100%. Crec que pot donar més del triple del que ha donat fins ara.

Podeu accedir a l’entrevista original en aquest enllaç.

Categories
Notícies

Vinyet Panyella: “La cultura catalana és tremendament creativa, altament qualitativa i motivada, però li falla l’alimentació econòmica, que és fonamental”

Entrevista a la Presidenta del CoNCA i membre de la junta directiva del Cercle de Cultura al diari El País, en la que afirma, entre altres qüestions rellevants, que “indigna que al segle XXI no es consideri la cultura un bé social”: Al febrer Vinyet Panyella (Sitges, 1954) es va jubilar tot posant punt final a la seva tasca al capdavant dels Museus de Sitges. Per a ella, que també va ser directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya, era el moment de reprendre projectes que tenia relegats: investigació, llibres, poesia i, sobretot, una tesi sobre el noucentisme, una de les seves especialitats. Tot va tornar a quedar en un segon pla després de la trucada de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, per proposar-la com a membre del nou CoNCA. Després va venir la decisió d’escollir-la presidenta, la quarta —primera dona— d’aquest organisme creat el 2009 després de la reclamació del sector per renovar les polítiques culturals, i que, després de la llei òmnibus del 2011, va veure com se li retallaven funcions, competències i pressupost. Pregunta. Què queda d’aquell organisme fundat fa 10 anys? Resposta. Una voluntat i una consciència de ser un organisme reclamat pel sector, pels sectors. És veritat que la figuració inicial era més teòrica que pràctica, perquè la configuració del Govern i de la conselleria de Cultura són les que són, i potser no es va pensar l’encaix ideal. Amb la llei òmnibus es va fer un replantejament del terreny i es van determinar unes funcions, premis nacionals, informes sectorials i d’equipaments, i d’altres es van deixar més obertes. En els dos últims anys, després de la dimissió de consellers i la seva no-substitució, s’ha viscut una gran indecisió fins que la consellera de Cultura va decidir endreçar el CoNCA. P. S’assemblarà al de la primera etapa. R. A finals d’octubre s’acabarà una lectura crítica de la llei, per treure-li tot el potencial. Així veurem el que s’ha fet i el que no s’ha fet, i per què. “Entre les nostres prioritats hi ha la professionalització i el paper de l’administració local en el cost de la cultura” P. Hi haurà gaires canvis? R. De format i de manera de treballar. Les decisions del plenari seran sempre consensuades. Perquè la força del CoNCA és la seva unanimitat i la seva unitat. P. Li ha faltat visibilitat al CoNCA? R. Absolutament, i, d’alguna manera, també identitat, cosa que ha fet que el sector tingués la percepció que el CoNCA només es dedicava als premis nacionals, però s’ha fet molta feina. P. Es recuperaran funcions? R. Es potenciarà la presència del CoNCA en els organismes que tenen la responsabilitat d’atorgar subvencions a la creació. Abans el CoNCA ho feia tot. Ara participarà amb l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) i l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC). És un pas molt important. No es tracta tant de recuperar funcions com de situar el CoNCA en el moment actual, de cara al futur. Les seves funcions principals són assessorar, vetllar, avaluar i emetre diagnòstics de l’estat de la cultura. P. Els diagnòstics han estat útils? R. No ho sabem. Farem un informe d’avaluació dels deu anys del CoNCA per veure la incidència pràctica d’aquests treballs. És fonamental per saber on som i introduir canvis. P. El CoNCA s’ha vist com un rival de la conselleria? R. Ha estat una lectura personalitzada, però el CoNCA no ha estat una conselleria bis, ni ho ha de ser. És un tema d’encaix. P. No li resta credibilitat davant el sector que tingui la seva seu a la conselleria? R. La llei diu que s’adscrigui al Departament de Cultura. L’important no és on sigui, sinó el compliment de funcions. P. Quins són els temes en què es vol incidir? R. Sobretot en la professionalització de la cultura, el seu cost i el paper de les administracions locals en aquest cost. “No hi ha arguments per defensar la retallada indiscriminada del 6% d’Economia; farà molt de mal” P. Com valora les retallades en els últims anys a Cultura? R. Negativament. No pot ser d’altra manera. En els últims anys s’han retallat els recursos, amb molt poca sensibilitat. Des del CoNCA reivindiquem que la Cultura sigui considerada, com la Sanitat i l’Educació, un bé social, el més extens i generós. Les retallades comporten que la cultura no arribi a la gent, perquè sempre es retalla de les activitats. Als museus i les entitats hi ha costos que no es poden retallar, de manera que sempre se suprimeixen activitats o, el que és el mateix, el retorn social de la cultura, i això és molt greu. P. Qui n’és el culpable? R. És un tema que s’ha d’assumir des del Govern que sigui, però la qüestió és de política financera del Departament d’Economia. Passa el mateix que a Espanya, on no ha prosperat una llei de mecenatge perquè el Ministeri d’Economia s’hi ha negat. M’indigna que al segle XXI no hi hagi consciència que la cultura és un bé social. En aquest sentit, la conselleria de Cultura és tan víctima com nosaltres. També reivindiquem que l’administració local canviï i prioritzi la cultura i els béns culturals. P. El CoNCA també ha patit retallades. R. Sí. Pocs dies després de prendre possessió es van reclamar al CoNCA 70.000 euros que teníem adjudicats i executats. Al final han estat 53.000 euros. Hem hagut de retallar activitats de l’últim trimestre. Quan hi ha retallades el més afectat és el tercer, el carrer, i això és el que no pot ser. La situació és molt greu. No hi ha arguments per defensar la retallada del 6% lineal indiscriminat d’Economia, que ha fet molt de mal a tots. P. És el problema principal? R. Ara sí. La cultura catalana és tremendament creativa, altament qualitativa i motivada, però li falla l’alimentació econòmica, que és fonamental. És un tema peremptori i urgent que s’ha d’enfocar. P. Com veu la cultura d’aquí cinc anys? R. M’agradaria que el pressupost per a la cultura complís les ràtios europees del 2% o més, però no estem en aquest camí. També que la llei del CoNCA s’hagi desenvolupat un 100%. Crec que pot donar més del triple del que ha donat fins ara. Podeu accedir a l’entrevista original en aquest enllaç.

Categories
Notícies

Anàlisi del Cercle de Cultura del “Pla Normatiu de l’Administració de la Generalitat per als anys 2019 i 2020” pel que fa a la cultura

La junta del Cercle de Cultura ha estudiat el document del “Pla Normatiu de l’Administració de la Generalitat per als anys 2019 i 2020”. Després d’analitzar i debatre sobre el contingut del document, la junta considera que “amb caràcter general creiem que hi manca una visió de conjunt, estratègica i amb vistes al futur de les necessitats i les prioritats legislatives en l’àmbit de la política cultural. Sembla, més aviat, una mena de calaix de sastre que recull temes que han quedat pendents en anteriors legislatures, barrejant aspectes de diferent rang normatiu, de caràcter legislatiu o merament organitzatiu. Hi trobem a faltar propostes de caràcter transversal amb la resta de Departaments de la Generalitat, sobretot Ensenyament, Economia, Benestar Social”. Pel que fa als punt concrets d’aquest Pla, la junta del Cercle de Cultura ha fet la següent anàlisi: 1.- Llei de Mecenatge.- Malauradament aquesta és una assignatura pendent que s’arrossega de fa massa anys, no només a nivell de la Generalitat sinó a nivell estatal. En aquesta matèria la competència de la Generalitat és limitada, però pot regular-ne alguns aspectes de funcionament, en especial en el tram autonòmic de l’IRPF. També hauria de potenciar el seu paper mediador entre els projectes culturals i socials i les empreses. El principal mur que tan a la Generalitat com a l’Estat s’han trobat en aquest tema ha estat el poder del Ministeri d’Hisenda. Per a superar-lo, les administracions de cultura haurien de comptar amb el recolzament i suport de tots els agents de la societat civil. 2.- CoNCA.- No es suportable seguir “embolicant la troca ” i “fer volar coloms” sobre aquesta qüestió, que és urgent resoldre. El Cercle de Cultura ja s’ha manifestat reiteradament sobre aquest tema, públicament i davant la Comissió de Cultura del Parlament. Malauradament requereix un ampli consens polític i social que la situació actual no facilita. 3.- Llei del cinema.- No sembla que, ara com ara, sigui una prioritat. Ha hi ha una llei, vigent de 2010. En tot cas seria suficient un decret modificant-la en el que convingui. 4.-Llei del Patrimoni Cultural Immaterial.- Creiem que seria un error crear-la de forma separada. L’actual Llei de 1993 ha quedat envellida i obsoleta i seria el moment de promoure una nova llei que ho abasti i actualitzi globalment tots els conceptes. 5 i 6.- Decret accés avaluació dels arxius de la Generalitat.- Cal una revisió de la Llei d’Arxius. L’accés a la informació i l’obligació de transparència afecten tots dos decrets i també la normativa del procediment administratiu. 7.- Decret d’accessibilitat a la cultura.- Està be contemplar els aspectes d’accessibilitat física als espais culturals, però entenem que avui cal plantejar aspectes socials de més abast com l’accés de la societat a la cultura, l’apropament de la cultura a la societat i la participació social en la cultura. 8,- Estructura del Departament.- Per fer qualsevol canvi caldrà que s’expliqui el model i els objectius per poder pronunciar-se. Podeu consultar aquest enllaç el “Pla Normatiu de l’Administració de la Generalitat per als anys 2019 i 2020”. Les principals referències a l’àmbit cultural les trobareu a les pàgines 13 i 22.

Categories
Notícies

El Ministeri d’Hisenda espanyol vol enfonsar la cultura a Catalunya

El diari digital Vilaweb ha publicat un extens reportatge sobre el greu impacte negatiu envers la cultura que significa la nova normativa sobre l’IVA per part del Ministeri d’Hisenda. Un canvi d’interpretació normatiu aplicat a tot l’Estat espanyol però on Catalunya hi surt més malparada, tant pel fet que bona part de les grans institucions i equipaments culturals del país són consorcis, com pel fet que no hi ha resposta institucional, en tenir encara la Generalitat intervinguda pel 155. Entre d’altres equipaments i institucions amenaçats per la reclamació de l’IVA de les subvencions dels darrers anys, hi figuren el Teatre Lliure, el Festival Temporada Alta, el Mercat de les Flors, el MNAC, el CCCB i el MACBA. Podreu llegir l’article íntegre des d’aquest enllaç: https://www.vilaweb.cat/noticies/el-ministeri-dhisenda-vol-enfonsar-la-cultura-a-catalunya/

Categories
Notícies

El Cercle de Cultura proposa una reforma del CoNCA que li doni funcions executives i participi en l’ordenament de la política cultural del país

Després de la seva compareixença al Parlament a la comissió que estudia la reforma de la llei del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) la junta de govern del Cercle de Cultura ha fet públic un decàleg sobre el que haurien de ser els principals eixos del futur CoNCA en el que s’aposta  per un organisme que aplegui tant funcions d’assessorament i mediació com executives en la determinació i assignació de recursos públics per als sectors culturals i artístics del país. En aquest sentit, el Cercle de Cultura proposa que el futur CoNCA col·labori en l’ordenament cultural del país juntament amb el Departament de Cultura. Com a marc de col·laboració entre el futur CoNCA i el Govern, el Cercle de Cultura proposa que ambdues institucions elaborin un programa plurianual de cultura , que inclogui les línies estratègiques i els grans objectius. La concreció d’aquestes línies estratègiques es materialitzaria a partir d’un fons de promoció cultural des del qual s’atorgarien les accions d’ajut (subvencions, beques, premis…) dissenyades a través de programes anuals i desplegats en ofertes públiques. Ofertes que s’haurien de sotmetre a un procés previ d’avaluació d’experts independents. Pel que fa a la seva composició, el Cercle de Cultura proposa que el nomenament dels seus membres estableixi un rigorós règim d’incompatibilitats i un codi ètic propi, tot evitant que la seva elecció passi per un sistema de quotes -polítiques o sectorials- sigui implícita o explícita. Un risc que segons el Cercle, el text de reforma que està treballant el Parlament no garanteix. El document adjunt, “consideracions del Cercle de Cultura sobre la proposta de nova llei del Consell Nacional de la Cultura i les Arts” conté aquest decàleg, juntament amb una detallada anàlisi de l’actual normativa d’aquesta institució i del seu funcionament, a partir de la qual s’han fet les propostes que incorporen el decàleg.        

Categories
Notícies

El Cercle de Cultura compareix a la comissió del Parlament per a la reforma del CoNCA

Dimecres 29, una delegació de la junta de govern del Cercle de Cultura, integrada pel seu president Francesc Bellmunt, el secretari Daniel Martínez, el vicepresident Ezequiel Baró, i el vocal Fèlix Riera, van comparèixer davant la comissió d’estudi del Parlament per a la reforma del CoNCA, creada a finals de l’any passat per la cambra catalana. Els representants del Cercle de Cultura van defensar la continuïtat d’aquest organisme, i van apostar per a que en el futur compti amb una estructura que vetlli per la creativitat cultural i que estigui coordinada amb els centres formatius. Francesc Bellmunt va defensar la importància que el CoNCA continuï existint com a eina al servei de la cultura, i va advertir que la seva supressió significaria una pèrdua per al sector cultural. Per part de Daniel Martínez i Ezequiel Baró es va posar en valor la vigència de l’Acord de Sant Boi de 2004 com a document fundacional del CoNCA i dels criteris originals que van servir posteriorment per a la llei de creació del 2009. Finalment, Fèlix Riera va traslladar un seguit de propostes per al futur CoNCA en favor de la seva consolidació, mitjançant una estructura executiva que vetllés per la creativitat cultural de les noves generacions i del conjunt dels continguts culturals. Una estructura que hauria de treballar coordinadament amb els centres formatius existents en tots els nivells acadèmics per promoure aquesta creativitat. Cal recordar que fa pocs mesos, el Cercle de Cultura va organitzar una taula rodona de reflexió i debat sobre el futur del CoNCA, de la qual es pot recuperar en aquesta crònica les principals aportacions que van fer els ponents convidats.