la renovació de la presència del Cercle de Cultura a internet amb un nou portal ha estat notícia als mitjans. Un nou web que incorpora vídeos de les seves activitats i presenta més informació i més continguts d’opinió i debat. Una altra novetat és que ara és interactiu, no només a l’hora de compartir els seus continguts a les xarxes socials, sinó també pel fet de poder-los comentar al mateix portal. La voluntat és que esdevingui una potent eina de comunicació tant de les persones sòcies del Cercle de Cultura com del món de la cultura i les arts en general.
Etiqueta: Cercle de Cultura
Després de dos mesos de suspensió cautelar, arran del recurs presentat pel govern espanyol a la llei aprovada pel Parlament, el Tribunal Constitucional ha pres la decisió d’axecar aquesta suspensió, que permetrà que es torni a recaptar la taxa a les operadores d’internet per al finançament de la nostra indústria audiovisual. El Cercle de Cultura, com moltes altres entitats i associacions representatives del món cultural i de les seves indústries, es va posicionar a favor que Catalunya aprovés una normativa com aquesta; i ara celebra que el TC hagi posat fi a aquesta suspensió que impedia el seu cobrament. Fa just un any, el Parlament va aprovar per àmplia majoria la llei de creació de l’impost sobre els operadors d’internet per al foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital. La llei preveu la recaptació d’uns 20,5 M€ anuals i la taxa és de 0,25€ mensuals per contracte de connexió a internet, que el paguen les companyies subministradores. Cal recordar que aquesta taxa va destinada a dos fons: al foment de la indústria audiovisual (fins a un màxim del 95%) i a la difusió de la cultura digital (amb un mínim del 5%). La taxa constituirà una font important d’ingressos per impulsar la indústria cinematogràfica i audiovisual. Per la seva banda, els recursos del fons per al foment de la difusió cultural digital es destinaran a projectes o actuacions que promoguin l’accés de la ciutadania a Internet en centres o institucions de difusió cultural.
Després de dos mesos de suspensió cautelar, arran del recurs presentat pel govern espanyol a la llei aprovada pel Parlament, el Tribunal Constitucional ha pres la decisió d’axecar aquesta suspensió, que permetrà que es torni a recaptar la taxa a les operadores d’internet per al finançament de la nostra indústria audiovisual. El Cercle de Cultura, com moltes altres entitats i associacions representatives del món cultural i de les seves indústries es va posicionar a favor que Catalunya aprovés una normativa com aquesta, i ara celebra que el TC hagi posat fi a aquesta suspensió que impedia el seu cobrament. Fa just un any, el Parlament va aprovar per àmplia majoria la llei de creació de l’impost sobre els operadors d’internet per al foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital. La llei preveia la recaptació d’uns 20,5 M€ anuals i la taxa de 0,250,25€ mensuals per contracte de connexió a internet, el paguen les companyies subministradores. Cal recordar que aquesta taxa va destinada a dos fons: al foment de la indústria audiovisual (fins a un màxim del 95%) i a la difusió de la cultura digital (amb un mínim del 5%). La taxa constitueix una nova font d’ingressos per impulsar la indústria cinematogràfica i audiovisual. Per la seva banda, els recursos del fons per al foment de la difusió cultural digital es destinaran a projectes o actuacions que promoguin l’accés de la ciutadania a Internet en centres o institucions de difusió cultural.
Primer vídeo de la jornada Intercanvis 2015 “Fiscalitat, patrocini, mecenatge i impuls de la participació social de la cultura”, organitzada pel Cercle de Cultura i la Fundació del Cercle d’Economia: inauguració i presentació a càrrec de Carles Cuatrecasas, president de la Fundació Cercle d’Economia, Francesc Bellmunt, president del Cercle de Cultura, Jordi Pardo, coordinador de la jornada, i Pere Vicens, president d’honor del Cercle de Cultura. Intercanvis 2015 va tractar la revisió del marc de relacions i de finançament de la cultura des d’una perspectiva dels sectors de la cultura, i també des de la lògica de la cultura com a factor de desenvolupament econòmic, d’impuls de la innovació en els sectors econòmics tradicionals o de desenvolupament de noves activitats. La jornada es va celebrar el 7 de juliol de 2015 a la sala d’actes del Cercle d’Economia.
Estem d’acord en què el Cercle de Cultura té una raó de ser: dibuixar el paper de la cultura a Catalunya, una tasca que no esta exempta de matisos i contradiccions, però que obre un debat permanent en forma de diàleg fructífer entre els diversos actors culturals de la nostra societat, diàleg adreçat principalment a uns polítics immersos en una gran contradicció: Diuen que volen promocionar la cultura, però quan ho fan el que els interessa és “la seva cultura”. El món de la cultura els produeix una gran inseguretat, és un terreny diferent al polític, que no coneixen i que se’ls resisteix; en una paraula, que no poden dominar i per això la deixen arraconada, dins la més temuda intempèrie, en una extrema soledat. Només a vegades la subvenció, dirigida i atorgada políticament per un sempre benèvolament funcionari de la cultura, mitiga les misèries del dia a dia d’un mal passar cultural. Tot això era cert fa deu anys. Avui vosaltres mateixos des del Cercle de Cultura esteu propiciant aquest diàleg tan necessari, diàleg que si no em falla la memòria històrica és la nostra raó de futur. I hem de fer aquest camí junt amb aquells polítics, que n’hi ha, que comprenen i estimen la cultura.
Com un tren en la fosca
La cultura és un element que dinamitza i cohesiona un país, que harmonitza les relacions internacionals i que pot assolir dimensions globals des de plataformes de proximitat si l’empeny la creativitat, el finançament i la tecnologia adqüades. La civilització i la cultura, germanes del progrés i el benestar, troben estímul i complicitat a gairebé tots els estaments institucionals del món i particularment a les nacions que han après de la cultura no només a prestigiar-se a l’exterior sinó també a valorar que la cultura és una font interior que genera confiança i col·laboració econòmica i creativa entre persones, empreses privades i institucions públiques d’un país. Per molt inhòspita que sigui la situació la cultura és el recurs més adequat que disposa la ciutadania d’un país modern per afrontar la realitat; n’és el seu patrimoni més sòlid. Aquest convenciment el comparteix el Cercle de Cultura amb totes les persones i institucions que treballen el dia a dia de la creació, la producció i la promoció de l’obra cultural. Nosaltres, amb ells, seguirem reclamant amb fermesa que la cultura esdevingui l’eina central del canvi a Catalunya. Hem reclamat i reclamem una política cultural amb visió d’estat i farem l’esforç de proposar vies de reflexió sobre el retrocés humanista que l’excés d’economicisme ha propiciat i denunciant tantes vegades com calgui el contagi malaltís que generen les tendències malfiades o autodestructives respecte de la cultura i la seva economia per part dels qui tenen una idea equivocada sobre què és el guany i la rendibilitat quan es tracta de bastir una societat oberta i democràtica. A l’espera que els temps millors s’obrin pas com un tren en la fosca, és bo recordar que una nació lluny de ser només un projecte emocional és, sobretot, un projecte cultural.
El Cercle de Cultura organitza un nou debat-temàtic, aquest dedicat a la transformació de la creació musical davant les noves tecnologies i, en especial internet. L’acte se celebrarà el proper dijous 19 de novembre, a les 19h. a la sala d’acte del Cercle de Cultura (Provença, 298, de Barcelona).
Un dels grans reptes que afronta la música clàssica al segle XXI està relacionat amb la seva difusió i amb el desenvolupament de noves audiències. L’espai d’execució-difusió de la música s’amplia per incloure el món virtual, podent atreure comunitats que comparteixen interessos similars o trets identitaris comuns. Amb internet és possible el desenvolupament d’un nou paradigma en el qual l’audiència i els músics participen de manera activa i simultània. Aquest context obliga les institucions d’educació musical a repensar els seus currículums, i els músics a desenvolupar noves eines i habilitats.
El debat comptarà amb dos grans experts en la matèria, Patrícia Caicedo i Artur Serra. Patrícia Caicedo és soprano, metgessa i musicòloga, fundadora del Barcelona Festival of Song i de l’empresa Mundo Arts, i directora d’EYECatalunya.
Artur Serra és especialista en sinergies entre internet i les arts escèniques, director adjunt de la Fundació i2cat i vicepresident de l’European Network of Living Labs.
Per a poder-hi participar, cal enviar un correu a info@cercledecultura.org
El relat sobre els procesos migratoris a Catalunya, malgrat els esforços de Paco Candel, ha estat segrestat pel contingut de dos llibres. Un és el de Jordi Pujol (Immigració, problema i esperança de Catalunya), i l’altre de Jordi Solé Tura (Catalanisme i revolució burgesa). Una pinça que intenta la congelació de les identitats. Pujol posa sobre la taula que les classes socials a Catalunya perden valor i que allò important és l’origen de les persones, la identitat, la cultura. En Solé Tura afirma que la consciència nacional pertany a la burguesia, atenent els postulats marxistes sobre l’internacionalisme proletari. Lluís Cabrera considera que entre la cultura i identitat andalusa (i, per extensió, la hispànica) i la cultura i identitat catalana, les diferències són mínimes o, en tot cas, inexistents. La Catalunya dual és un invent per a retroalimentar les dues coalicions que, fins fa poc, s’han repartit el poder, PSC-PSOE i CiU.
El Cercle de Cultura, com a entitat que té, en el seus principis fundacionals, la “voluntat de participar en la vida pública des de la pluralitat ideològica dels seus membres” i que aspira a desplegar la seva “vocació d’esdevenir un espai de diàleg a favor de la cultura i la seva més gran presència i reconeixement en la vida social catalana”, vol declarar el següent: El Cercle de Cultura s’ha vist desagradablement sorprès pel títol d’un simposi organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya – “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica 1714-2014”- i per la manera poc o gens pertinent que, al seu programa, s’exposen alguns dels temes a tractar. El Cercle de Cultura entén la cultura com un espai de trobada i diàleg presidit per un esperit d’equanimitat i ponderació. Un àmbit autònom, que no s’ha de rebaixar fins a esdevenir un element propagandístic de posicions polítiques o ideològiques, per legitimes que puguin ser, i menys encara atiar el desencontre i l’animadversió, sempre innecessària i tan sovint contraproduent. El títol del simposi, Espanya contra Catalunya, explicita una presa de posició molt allunyada de les complexitats de la realitat històrica. Un simposi d’aquestes característiques hauria de ser una ocasió per obrir un debat plural i debatre, amb rigor i serenitat, els punts de vista i interpretacions que sobre els fets motiu del simposi poden aportar de manera solvent els diversos representants de les escoles historiogràfiques, tant del nostre país com d’arreu. Només un debat d’aquesta mena ens enriquirà intel·lectualment i ens enfortirà nacionalment. El Cercle de Cultura vol fer constar el seu desacord amb el suport institucional que el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a través del Centre d’Història Contemporània, que en depèn, ha donat a l’esmentat simposi. Volem manifestar el nostre temor que això no sigui un exponent de la manca d’un criteri prou integrador per refermar al món i a nosaltres mateixos quines són les raons i voluntats dels catalans per resoldre el nostre esdevenidor col·lectiu.
Declaració de Catalunya per la Cultura
Des del Cercle de Cultura, donada la situació actual d’extrema gravetat en què es troba immers el sector cultural, ens veiem amb la responsabilitat d’impulsar una Declaració de Catalunya per la Cultura a la que s’hi adhereixin el conjunt de forces polítiques, socials i culturals catalanes. La Declaració de Catalunya per la Cultura es basa en deu punts que el sector cultural veu essencials per tal d’establir un acord marc entre el conjunt dels partits amb representació parlamentària, i que ajudin a orientar i impulsar les polítiques culturals de Catalunya. La Declaració compta amb la signatura de gran part de les formacions polítiques parlamentàries i amb l’adhesió del conjunt d’associacions professionals que representen la pràctica totalitat de la comunitat cultural de Catalunya. FORMACIONS POLÍTIQUES SIGNANTS CiU Convergència i Unió ERC Esquerra Republicana de Catalunya ICV-EUiA Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa PSC Partit dels Socialistes de Catalunya LLISTAT D’ENTITATS ADHERIDES AADPC Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya AAVC Associació d’Artistes Visuals de Catalunya ACATM Acadèmia Catalana de la Música ACC Acadèmia del Cinema Català ACEM Associació Catalana d’Escoles de Música i Dansa ADETCA Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya AELLC Associació d’Editors en Llengua Catalana AMC Associació de Museòlegs de Catalunya APCC Associació de Professionals del Circ de Catalunya APDC Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya APECAT Associació de Productors Editors Fonogràfics i Videogràfics Catalans APGCC Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya ARC Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya ASACC Associació de Sales de Concerts de Catalunya Associació de Galeries d’Art de Barcelona – Art Barcelona CIATRE Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya Col·lectiu Joan Pau Giné de Músics de la Catalunya Nord Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya Consell Català de la Música CPAC Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya Emipac, Escoles de Música d´Iniciativa Privada Associades de Catalunya FAD Foment de les Arts i el Disseny Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya Gremi d’Editors de Catalunya Gremi de Llibreters de Catalunya Gremi d’Editorials de Música de Catalunya (GEMC) MUSICAT Associació Professional de Músics de Catalunya PAC Productors Audiovisuals de Catalunya PATROSIL Associació d’Empreses de Lloguer So i Llum de Catalunya PROA Productors Audiovisuals Federats TTP Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics