La moderna societat de la comunicació s’articula sobre dos principis de comuna acceptació que vénen determinats per les potencialitats a les quals ens aboquen els avenços tecnològics: la primera és la capacitat universal d’accés a la informació; la segona és la democratització dels mitjans de comunicació. Aquests dos elements configuren un profund canvi en l’estructuració del pensament i en la generació de corrents d’opinió. Les potencialitats democràtiques d’aquest procés són òbvies i els perills conjunturals; en la mesura que la seva normalització generarà nous mecanismes de control i prescripció. No té sentit, doncs, qüestionar la vigència de les modernes xarxes de comunicació amb els paràmetres propis dels mitjans pre-digitals. És per això que cal reivindicar, assumint les possibles contradiccions implícites a tot moment de trànsit, la llibertat d’expressar, sense censura de cap tipus, tota aquella opinió que posi de manifest una determinada visió de la societat, bé sigui la que es concreta en realitats fefaents o aquella que hom desitja en els seus legítims imaginaris sociopolítics o culturals Els límits de la llibertat d’expressió no poden ser altres que els que suposin els delictes convenientment tipificats al codi penal, la major part dels quals no haurien de ser arbitrats sense l’existència d’un requeriment privat per part d’aquells que consideressin lesionats els seus legítims drets. En virtut d’un principi superior que amplia i democratitza el dret a la informació i el privilegi de la opinió, l’Estat hauria de restringir les seves actuacions en el debat sobre la llibertat d’expressió justament per evitar la seva manipulació. Les conseqüències d’aquesta repetida intromissió de l’Estat en un espai en evolució tecnològica i democràtica fomenten un problema major que hauria de ser motiu de profunda reflexió a la nostra societat actual: la proliferació de retencions personals a la lliure expressió en forma d’autocensura, la qual cosa és una manifesta manera d’empobrir la nostra societat. Des del Cercle de Cultura considerem inacceptables i desafortunats els brots repetits de censura que s’observen a l’Espanya democràtica del segle XXI; impropis d’una societat tolerant i madura les sentències que s’han resolt envers manifestacions de lliure expressió associades a continguts artístics i culturals i altament perillosos els missatges que inciten als nostres artistes i intel·lectuals a reflexionar el pes exacte de cadascuna de les seves paraules abans de dir-les o posar-les negre sobre blanc per tal d’evitar una possible querella judicial. Amb independència de l’opinió personal que pugui generar a cadascun dels nostres associats les paraules, fotografies, articles o cançons censurades o condemnades, la nostra és una societat que ha lluitat sense treva per tal d’assegurar que els seus autors poguessin expressar-se amb llibertat. I aquesta no pot ser en cap cas una lluita que tingui marxa enrere.
