El Cercle de Cultura va organitzar el dijous 5 de març del 2015 el debat temàtic “Costos i beneficis de la independència de Catalunya pel sector de la cultura”. El ponent principal de la sessió va ser Lluís Bonet i Agustí, titular d’economia aplicada i director del Programa de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona. Un cop finalitzada la presentació inicial, Milagros Pérez Oliva, periodista i professora d’Anàlisi de l’actualitat a la Universitat Pompeu Fabra, va exercir de contraponent. Debat moderat per Eduard Voltas
Etiqueta: Catalunya
El Cercle de Cultura organitza un nou debat-temàtic, aquest dedicat a la transformació de la creació musical davant les noves tecnologies i, en especial internet. L’acte se celebrarà el proper dijous 19 de novembre, a les 19h. a la sala d’acte del Cercle de Cultura (Provença, 298, de Barcelona).
Un dels grans reptes que afronta la música clàssica al segle XXI està relacionat amb la seva difusió i amb el desenvolupament de noves audiències. L’espai d’execució-difusió de la música s’amplia per incloure el món virtual, podent atreure comunitats que comparteixen interessos similars o trets identitaris comuns. Amb internet és possible el desenvolupament d’un nou paradigma en el qual l’audiència i els músics participen de manera activa i simultània. Aquest context obliga les institucions d’educació musical a repensar els seus currículums, i els músics a desenvolupar noves eines i habilitats.
El debat comptarà amb dos grans experts en la matèria, Patrícia Caicedo i Artur Serra. Patrícia Caicedo és soprano, metgessa i musicòloga, fundadora del Barcelona Festival of Song i de l’empresa Mundo Arts, i directora d’EYECatalunya.
Artur Serra és especialista en sinergies entre internet i les arts escèniques, director adjunt de la Fundació i2cat i vicepresident de l’European Network of Living Labs.
Per a poder-hi participar, cal enviar un correu a info@cercledecultura.org
El relat sobre els procesos migratoris a Catalunya, malgrat els esforços de Paco Candel, ha estat segrestat pel contingut de dos llibres. Un és el de Jordi Pujol (Immigració, problema i esperança de Catalunya), i l’altre de Jordi Solé Tura (Catalanisme i revolució burgesa). Una pinça que intenta la congelació de les identitats. Pujol posa sobre la taula que les classes socials a Catalunya perden valor i que allò important és l’origen de les persones, la identitat, la cultura. En Solé Tura afirma que la consciència nacional pertany a la burguesia, atenent els postulats marxistes sobre l’internacionalisme proletari. Lluís Cabrera considera que entre la cultura i identitat andalusa (i, per extensió, la hispànica) i la cultura i identitat catalana, les diferències són mínimes o, en tot cas, inexistents. La Catalunya dual és un invent per a retroalimentar les dues coalicions que, fins fa poc, s’han repartit el poder, PSC-PSOE i CiU.
El Cercle de Cultura va organitzar el 4 de desembre de 2014 un debat temàtic sota el títol: Convivència i jerarquia a la Catalunya moderna. El ponent principal de la sessió va ser en Lluís Cabrera, Fundador i President del Taller de Músics. Un cop finalitzada la ponència, Vicent Sanchis, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i vicepresident d’Òmnium Cultural, va exercir de contraponent.
El Cercle de Cultura, com a entitat que té, en el seus principis fundacionals, la “voluntat de participar en la vida pública des de la pluralitat ideològica dels seus membres” i que aspira a desplegar la seva “vocació d’esdevenir un espai de diàleg a favor de la cultura i la seva més gran presència i reconeixement en la vida social catalana”, vol declarar el següent: El Cercle de Cultura s’ha vist desagradablement sorprès pel títol d’un simposi organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya – “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica 1714-2014”- i per la manera poc o gens pertinent que, al seu programa, s’exposen alguns dels temes a tractar. El Cercle de Cultura entén la cultura com un espai de trobada i diàleg presidit per un esperit d’equanimitat i ponderació. Un àmbit autònom, que no s’ha de rebaixar fins a esdevenir un element propagandístic de posicions polítiques o ideològiques, per legitimes que puguin ser, i menys encara atiar el desencontre i l’animadversió, sempre innecessària i tan sovint contraproduent. El títol del simposi, Espanya contra Catalunya, explicita una presa de posició molt allunyada de les complexitats de la realitat històrica. Un simposi d’aquestes característiques hauria de ser una ocasió per obrir un debat plural i debatre, amb rigor i serenitat, els punts de vista i interpretacions que sobre els fets motiu del simposi poden aportar de manera solvent els diversos representants de les escoles historiogràfiques, tant del nostre país com d’arreu. Només un debat d’aquesta mena ens enriquirà intel·lectualment i ens enfortirà nacionalment. El Cercle de Cultura vol fer constar el seu desacord amb el suport institucional que el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a través del Centre d’Història Contemporània, que en depèn, ha donat a l’esmentat simposi. Volem manifestar el nostre temor que això no sigui un exponent de la manca d’un criteri prou integrador per refermar al món i a nosaltres mateixos quines són les raons i voluntats dels catalans per resoldre el nostre esdevenidor col·lectiu.