Logotip Cercle de Cultura

Etiqueta: Catalunya

Categories
Activitats

La taula de debat “Barcelona i Catalunya. Territori i projecció internacional” del Fòrum Cultura 2020 inicia els seus treballs

El 16 d’octubre se celebrava a les instal·lacions del Museu d’Història de Catalunya la primera reunió de la 5ena. taula de debat del Fòrum Cultura 2020, intitulada “Barcelona i Catalunya. Territori i projecció internacional”, coordinada per Jordi Pardo. El text que Pardo va lliurar un document per fixar en el debat “els principals reptes i prioritats relacionades per una banda en l’organització i dimensió territorial del sistema cultural de Catalunya, i per altra banda amb la capacitat de compartir la producció, activitat i creació cultural i artística en el conjunt del territori. En aquests moments hi ha iniciatives i alguns projectes consolidats que són referents nacionals i internacionals en diferents àmbits: fires i mercats, festivals i projectes singulars que estan marcant noves centralitats culturals. Les relacions entre centre i perifèria són un aspecte fonamental en les perspectives del desenvolupament cultural de Catalunya.” “El paper de la capital de Catalunya en relació amb el conjunt de la geografia cultural del país, i per altra les interconnexions possibles entre el teixit cultural del territori i la seva capacitat de projecció nacional i internacional tenen uns enormes potencials relacionats amb quatre objectius principals: 1. incrementar de les audiències-públics de la demanda i accés a l’oferta cultural. 2. la major projecció internacional de l’activitat cultural i artística del país. 3. un major equilibri territorial pel que fa a les possibilitats de captar i impulsar el talent i els projectes d’alt valor afegit, social, econòmic i cultural. 4. La major centralitat de la cultura en l’agenda institucional com element clau per a la qualitat de vida, la cohesió social, la competitivitat territorial i el desenvolupament econòmic. Per això, segurament és important encarar reptes i fixar prioritats noves que permetin donar un impuls general per una banda a la situació dels sectors de la cultura, i les seves interrelacions amb activitats i àmbits relacionats com l’economia creativa i la innovació, el turisme, i per altre a les activitats d’innovació en els sectors econòmics tradicionals. El desenvolupament cultural hauria de tenir una tractament més estratègic i coordinat, i està directament relacionat amb altres àmbits de les polítiques públiques i de l’activitat comunitària i empresarial.” La taula “ Barcelona i Catalunya. Territori i projecció internacional” es planteja debatre els principals reptes i prioritats per a un desenvolupament sectorial en relació amb la seva estructura territorial i les oportunitats d’un sistema més equilibrat, sostenible i eficient. Les relacions “centre-perifèria”, la coordinació organitzativa i administrativa, la visió estratègica d’un sistema cultural d’abast territorial, i les interaccions amb altres punts centrals de l’agenda social, cultural, educativa i econòmica de Catalunya són alguns dels temes que seran tractats en les dues sessions de treball programades.

Categories
Opinió

Proteccionismes culturals

Xavier Marcé subratlla que els grans equipaments culturals del país no disposen de fons patrimonials extraordinaris ni de recursos suficients per esdevenir espais de referència internacional. Marcé diagnostica que el problema és que “més enllà de la reivindicació d’un suport estatal, no s’han pres decisions exemplificadores en matèria cultural”. Al debat sobre quina hauria de ser la política cultural catalana, Xavier Marcé argumenta que tot i que la reducció de les aportacions de l’Estat espanyol als equipaments culturals catalans “ha estat espectacular”, però que, “més enllà de la reivindicació d’un suport estatal”, la Generalitat ha reduït els pressupostos. Per a Marcé, “la demanda de fons afegits per gestionar adequadament i ampliar progressivament el potencial cultural dels nostres grans equipaments no serà possible si neguem a l’Estat les contrapartides pròpies d’aquesta aportació”. Així mateix, Marcé afirma que “que existeixi un sistema cultural català té sentit en la mesura que li correspon a l’administració d’un país establir les xarxes bàsiques de foment a la formació, la creació i la producció dels continguts, però el perd absolutament si es pretén confinar-lo a un mercat reduït”. Podreu llegir l’article íntegre, publicat al diari ARA des d’aquest enllaç: https://www.ara.cat/opinio/xavier-marce-proteccionismes-culturals_0_1937806246.html?print=1

Categories
Opinió

La història escrita

Fèlix Riera, qui ha estat comissaria de la 5ena edició literària “Barcelona novel·la històrica”, celebrada el passat mes de novembre, reflexiona sobre l’estreta relació entre la història i la literatura, tant al nostre país com arreu del món. Riera argumenta que “la força de la literatura és capaç de donar orientació i sentit a tota una cultura”. La veritable història que segueix entre nosaltres és l’escrita. Com les màximes llatines que va fer inscriure Michel de Montaigne a les bigues de la seva torre a Saint-Michel, que van haver d’inspirar i vigilar els seus fecunds assajos. Escrita en les catedrals, en els cementiris, fins i tot en el paisatge, en els camins. Però si bé la paraula recorre monuments, làpides, estadis de futbol, ??parlaments, museus o el nomenclàtor de les ciutats i pobles, per recordar i forjar la seva història, és en les novel·les on s’estableix amb més precisió la història, i les històries, del món. La novel·la de l’escriptor nord-americà Norman Mailer, El Fantasma de Halot, mostra com la ficció pot intensificar la realitat molt més que l’assaig o altres gèneres literaris. La seva força rau en el fet que qui fa la història és qui la narra. Tot esdeveniment de la història queda fixat per qui va tenir l’obstinació de narrar-la. Per això, podem reviure la Revolució francesa en la veu literària de Víctor Hugo, el temps en les memòries d’Adrià de Margarita Yourcenar o en August de John Williams. També el Marquès de Sade va premiar el sanguinari Marat amb la seva prosa i Stendhal ens va llegar les passions humanes del segle XVI i XVII en les seves cròniques italianes. Sabem de la història perquè ens l’han explicat. Fa uns anys, el pensador Richard Rorty en el seu llibre Forjar el nostre país es plantejava una estimulant pregunta, Quin escriptor de la història dels EUA podria avui tornar una certa esplendor espiritual a la seva nació? Un dels noms triats va ser el poeta Walt Withman. Rorty veia en la seva obra els aspectes més notables que havien fet la història del seu país: la cooperació, la solidaritat, l’anhel de compartir la riquesa, i la defensa de la llibertat individual. La literatura és forjadora de nacions i països; posseeix una enorme força per fer història i per mostrar-la. Si ens interroguéssim sobre com s’ha forjat la història de Catalunya, podríem parlar de la seva capacitat empresarial, d’innovació, i d’esperit de superació davant les adversitats, però ha estat determinant la literatura. Probablement Joan Maragall és el nostre Walt Withman. Fa història i estableix la nostra història a través de la poesia i els seus articles. L’escriptor Xavier Bru de Sala no té dubte que és Joan Maragall qui millor ha entès la nostra manera de ser i estar en el món. Uns altres creuen que ho va ser Verdaguer. Altres pensen que ho va ser Josep Carner. Aquí rau la força de la literatura: és capaç de donar orientació i sentit a tota una cultura. La novel·la històrica és un gènere literari que adquireix tota la seva enorme dimensió quan supera el mateix gènere i s’instal·la en la bona literatura, en la millor literatura, com ho testifica Guerra i Pau de Tolstoi. La novel·la històrica permet endinsar-nos en l’evolució de la condició humana i planteja als lectors poder viure l’experiència que van viure Alexandre el Gran o Napoleó. El soroll del temps, els seus rumors, les conspiracions, les conquestes, les renúncies i les passions són els materials que doten sentit i propòsit a la història. A través de les pàgines d’una bona novel·la històrica constatem que la història és un mirall on ens reflectim; és el lloc on tots serem vençuts o sortirem triomfants però, sobretot, observarem en la vida dels seus protagonistes que tots som part del llinatge d’allò que és humà, amb les seves llums i les seves ombres.  

Categories
Activitats

Arrenca el Fòrum Cultura 2020 amb 8 eixos temàtics de debat

L’acte inaugural del Fòrum Cultura 2020, celebrat l’11 de desembre, va ser protagonitzat per una taula rodona/debat amb el títol de “Consum i accés a la cultura: crisi, canvis i transformacions”, i per la presentació dels objectius d’aquest, a càrrec de Jordi Pardo, vicepresident del Cercle de Cultura. El Fòrum Cultura 2020, és un projecte per reivindicar la centralitat de la cultura en l’agenda institucional, social i econòmica del país. El Cercle de Cultura està preparant l’organització del Fòrum Cultura 2020:  un procés de reflexió i debat sobre els reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el món de la cultura, des de la perspectiva de les polítiques culturals públiques, les institucions privades, l’acció cultural comunitària i el seu valor en la construcció de ciutadania, l’activitat cultural del món empresarial i les organitzacions del tercer sector. En uns temps de canvi la cultura és un àmbit fonamental per a la construcció de ciutadania, cohesió social i convivència. La relació entre la dimensió social i econòmica de la cultura  és ara més crucial que mai, atès que interactua de forma decisiva en la configuració dels valors de la democràcia, la justícia i de les noves fórmules de creixement econòmic. Els treballs de planificació d’aquests projecte es van iniciar fa temps, i després d’aquest primer debat, s’anirà desplegant durant el proper any 2018. El Fòrum Cultura 2020 ha d’esdevenir un punt d’encontre obert a tothom,  aprofitant el  caràcter independent i plural de l’entitat que l’organitza, comptant especialment amb la participació del conjunt de les entitats culturals del país. El programa del Fòrum Cultura 2020 es desenvoluparà amb encontres  periòdics i un marc independent, plural i estable de debat, reflexió i participació dels sectors culturals, les institucions i organitzacions públiques i privades, el teixit associatiu i professional i el món empresarial, en un diàleg que situï a les persones com a protagonistes i destinataris finals del fet i de l’activitat cultural. Cada eix temàtic serà coordinat per un a persona experta, i serà debatut en dues sessions de treball a les que participarà una representació sectorial i d’especialistes, i elaborarà un document de síntesi amb les conclusions de la diagnosi, els principals reptes, i les prioritats i propostes d’actuació de cada grup de treball que seran compilada per un relator. Hi ha cinc elements de caràcter transversal que seran presents al guió de discussió de tots els eixos: El desenvolupament democràtic i polítiques de gènere; polítiques d’equitat; l’impacte digital;  accés a la cultura i creació d’audiències, i el valor de la cultura com a factor principal per a l’acció social comunitària. L’estructura dels debats s’organitza amb 8 eixos temàtics: 1. La creació artística, analitzant entre d’altres aspectes, les relacions entre el sistema de formació, condicions i perspectives dels creadors i la seva relació amb l’àmbit públic i privat. 2. Cultura i Educació, valorant les relacions en la creació d’hàbits d’accés, pràctica i consum cultural, la construcció de ciutadania, i la creació i desenvolupament d’audiències. 3. Cultura i Economia. Les relacions entre l’activitat cultural i l’economia i la capacitat de crear valor i competitivitat. Els reptes, prioritats i oportunitats de les relacions de la cultura amb l’economia en el marc d’una visió integrada i de desenvolupament estratègic de Catalunya. 4. Equipaments culturals, considerant el model organitzatiu, el seu finançament i les seves funcions en el desenvolupament de les polítiques públiques, i valorant les relacions, sinergies i distàncies entre els equipaments públics i privats. 5. Barcelona-Catalunya i la seva relació territorial i de projecció internacional, dedicat a analitzar l’estructura, equilibri territorial i organització de les infraestructures, serveis i àrees de creació i producció i la seva capacitat d’actuar com un sistema integrat amb capacitat de projecció internacional de l’activitat, la creació i la producció cultural de Catalunya.  6. El finançament del sistema cultural, valorant el marc normatiu a l’àmbit públic i privat, i la seva adequació amb els reptes en els àmbits de prestació dels serveis públics, impuls de la creació, la recerca i la gestió cultural i la seva capacitat   7. Els reptes de la cultura a l’era digital, avaluant l’adaptació del sector cultural, als canvis en els models tradicionals d’accés, ús, participació,  creació, producció i comercialització cultural, i els seus processos d’innovació i desenvolupament. 8. Les polítiques culturals públiques. Avaluar les prioritats, nous objectius i elements de canvi  del sector cultural a l’administració pública des d’una perspectiva integrada, analitzant les relacions amb altres àrees de l’administració pública, la seva dimensió social i sectorial, i  les relacions amb les institucions culturals privades i l’àmbit empresarial.

Categories
Activitats

Arrenca el Fòrum Cultura 2020 amb 8 eixos temàtics de debat

L’acte inaugural del Fòrum Cultura 2020, celebrat l’11 de desembre, va ser protagonitzat per una taula rodona/debat amb el títol de “Consum i accés a la cultura: crisi, canvis i transformacions”, i per la presentació dels objectius d’aquest, a càrrec de Jordi Pardo, vicepresident del Cercle de Cultura. El Fòrum Cultura 2020, és un projecte per reivindicar la centralitat de la cultura en l’agenda institucional, social i econòmica del país. El Cercle de Cultura està preparant l’organització del Fòrum Cultura 2020:  un procés de reflexió i debat sobre els reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el món de la cultura, des de la perspectiva de les polítiques culturals públiques, les institucions privades, l’acció cultural comunitària i el seu valor en la construcció de ciutadania, l’activitat cultural del món empresarial i les organitzacions del tercer sector. En uns temps de canvi la cultura és un àmbit fonamental per a la construcció de ciutadania, cohesió social i convivència. La relació entre la dimensió social i econòmica de la cultura  és ara més crucial que mai, atès que interactua de forma decisiva en la configuració dels valors de la democràcia, la justícia i de les noves fórmules de creixement econòmic. Els treballs de planificació d’aquests projecte es van iniciar fa temps, i després d’aquest primer debat, s’anirà desplegant durant el proper any 2018. El Fòrum Cultura 2020 ha d’esdevenir un punt d’encontre obert a tothom,  aprofitant el  caràcter independent i plural de l’entitat que l’organitza, comptant especialment amb la participació del conjunt de les entitats culturals del país. El programa del Fòrum Cultura 2020 es desenvoluparà amb encontres  periòdics i un marc independent, plural i estable de debat, reflexió i participació dels sectors culturals, les institucions i organitzacions públiques i privades, el teixit associatiu i professional i el món empresarial, en un diàleg que situï a les persones com a protagonistes i destinataris finals del fet i de l’activitat cultural. Cada eix temàtic serà coordinat per un a persona experta, i serà debatut en dues sessions de treball a les que participarà una representació sectorial i d’especialistes, i elaborarà un document de síntesi amb les conclusions de la diagnosi, els principals reptes, i les prioritats i propostes d’actuació de cada grup de treball que seran compilada per un relator. Hi ha cinc elements de caràcter transversal que seran presents al guió de discussió de tots els eixos: El desenvolupament democràtic i polítiques de gènere; polítiques d’equitat; l’impacte digital;  accés a la cultura i creació d’audiències, i el valor de la cultura com a factor principal per a l’acció social comunitària. L’estructura dels debats s’organitza amb 8 eixos temàtics: 1. La creació artística, analitzant entre d’altres aspectes, les relacions entre el sistema de formació, condicions i perspectives dels creadors i la seva relació amb l’àmbit públic i privat. 2. Cultura i Educació, valorant les relacions en la creació d’hàbits d’accés, pràctica i consum cultural, la construcció de ciutadania, i la creació i desenvolupament d’audiències. 3. Cultura i Economia. Les relacions entre l’activitat cultural i l’economia i la capacitat de crear valor i competitivitat. Els reptes, prioritats i oportunitats de les relacions de la cultura amb l’economia en el marc d’una visió integrada i de desenvolupament estratègic de Catalunya. 4. Equipaments culturals, considerant el model organitzatiu, el seu finançament i les seves funcions en el desenvolupament de les polítiques públiques, i valorant les relacions, sinergies i distàncies entre els equipaments públics i privats. 5. Barcelona-Catalunya i la seva relació territorial i de projecció internacional, dedicat a analitzar l’estructura, equilibri territorial i organització de les infraestructures, serveis i àrees de creació i producció i la seva capacitat d’actuar com un sistema integrat amb capacitat de projecció internacional de l’activitat, la creació i la producció cultural de Catalunya.  6. El finançament del sistema cultural, valorant el marc normatiu a l’àmbit públic i privat, i la seva adequació amb els reptes en els àmbits de prestació dels serveis públics, impuls de la creació, la recerca i la gestió cultural i la seva capacitat   7. Els reptes de la cultura a l’era digital, avaluant l’adaptació del sector cultural, als canvis en els models tradicionals d’accés, ús, participació,  creació, producció i comercialització cultural, i els seus processos d’innovació i desenvolupament. 8. Les polítiques culturals públiques. Avaluar les prioritats, nous objectius i elements de canvi  del sector cultural a l’administració pública des d’una perspectiva integrada, analitzant les relacions amb altres àrees de l’administració pública, la seva dimensió social i sectorial, i  les relacions amb les institucions culturals privades i l’àmbit empresarial.

Categories
Opinió

Salvar la cultura del naufragi

Xavier Marcé expressa la seva preocupació per l’impacte del complex procés polític en la cultura, tot advertint que “d’aquesta revolta que vivim a Catalunya en pot sortir qualsevol cosa, però n’hi ha una que ens hauria de conjurar a tots plegats, i és salvaguardar la cultura”. Marcé defensa la necessitat primordial del “manteniment dels hàbits culturals dels catalans”. Adreçant-se als professionals i creadors del sector,  Xavier Marcé reclama “que la cultura, el pensament i l’art hi diguin la seva en aquest procés duríssim és imprescindible. Ha estat així en aquells moments de la història en què els canvis han significat una transformació valuosa de la societat”. Podeu llegir l’article íntegre publicat al diari ARA des d’aquest enllaç: https://www.ara.cat/opinio/Salvar-cultura-del-naufragi_0_1901209873.html

Categories
Notícies

El Consell de la Cultura de Barcelona rebutja l’aplicació del 155 contra les institucions catalanes, i reclama la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez

Manifest del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona Arran de la decisió que el govern del Partit Popular ha pres d’aplicar l’Article 155 de la Constitució Espanyola, amb el suport d’altres formacions polítiques, i amb l’objectiu de suspendre l’autonomia de Catalunya i d’intervenir de manera directa les institucions catalanes, els membres del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona volem manifestar el següent: 1. El nostre rebuig a l’aplicació de l’article 155. Pensem que no ofereix cap solució al problema polític de Catalunya, ben al contrari: optar per l’autoritarisme i la repressió només aguditza els conflictes i ens allunya encara més d’una possible solució dialogada, pactada i democràtica. Avançant per aquest camí no es defensa la Constitució de 1978, més aviat es posen en perill les llibertats civils i els principis democràtics fonamentals no només a Catalunya, sinó també en el conjunt de l’Estat Espanyol. 2. Considerem desproporcionada i injusta la presó decretada per a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Darrere d’aquest empresonament, només hi veiem motius polítics. La decisió adoptada per la jutgessa de l’Audiència Nacional evidencia l’existència d’un problema de fons molt greu en el funcionament de les institucions espanyoles: l’absència d’una veritable separació de poders i la consegüent falta d’independència del poder judicial. Els pròxims dies i setmanes seran decisius per al nostre país. Està en joc el futur d’una societat plural, lliure i democràtica. Condicions necessàries per al desenvolupament d’una intensa vida cultural i científica amb la qual estem compromesos i que, malauradament, corre el perill de deteriorar-se d’una manera irreversible. És per això que reclamem i exigim als diferents partits polítics que concentrin les seves forces en: 1. Aconseguir la llibertat immediata de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. 2. Refusar explícitament l’aplicació de l’Article 155. 3. Exigir respecte i autonomia a les institucions catalanes en el seu conjunt i, en particular, a aquelles que emanen d’una voluntat popular expressada per mitjà del dret constitucional de vot. 4. Exigir respecte a l’autonomia dels mitjans de comunicació públics. Per últim, exhortem el conjunt de representants electes que en aquest moment crucial facin el paper que han de fer: el de polítics. Que la solució al conflicte es busqui mitjançant el diàleg polític i mai amb l’ús de la força i la repressió. Exigim als partits polítics, a més a més, que responguin al mandat dels ciutadans i assumeixin l’obligació de treballar pel bé comú. Ara, més que mai, totes les forces polítiques democràtiques s’han d’oposar de manera ferma a qualsevol possible suspensió dels drets civils, a l’augment de la repressió i a la coacció de les llibertats. Mesures que acompanyaran necessàriament l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució i que poden ser molt difícils de revertir en el futur. Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona Antonio Ramírez (president), Miquel Cabal, Amadeu Carbó, Ingrid Guardiola, Martina Millà, Cristina Pujades i Victoria Szpunberg. Secretari Executiu: Carles Giner Barcelona, a 23 d’octubre de 2017

Categories
Notícies

Mediació amb diàleg

Els fets succeïts a Catalunya el passat 1 d‘octubre no poden ser analitzats des de la passivitat o l’equidistància. Són simplement el resultat lamentable de l’absència de la paraula, del fracàs de la política. La utilització de la violència injustificada en contra de les persones -i amb independència de la legalitat o il·legalitat del referèndum- pel fet únic d’expressar-se en llibertat no és un recurs acceptable en una societat democràtica avançada. Ser independentista o no, és un dret indiscutible i apel·la a les persones, individualment o col·lectiva, a expressar-ho i defensar-ho en el marc de les institucions i els espais de debat polític. La cultura i les seves expressions, sempre que es realitzin amb llibertat, no ha de ser altra cosa que un espai de trobada, on totes les idees trobin l’aixopluc necessari per dialogar i contrastar-se mútuament. No li correspon a la cultura, i menys a la que esdevé de les polítiques culturals públiques, esdevenir un element de distorsió i partidisme. Senyalat això, cal dir amb contundència que sí que li correspon a la cultura exigir i treballar per a millorar la qualitat democràtica de la nostra societat, dissortadament qüestionada en els moments actuals. Les circumstàncies que vivim a Catalunya, irracionalment dominades per l’absència de diàleg i per la manca de ponts de trobada entre amplis sectors de la política i la societat, ens afecten com a ciutadans i com a membres de la comunitat cultural, i ens demanden un posicionament clar i crític envers els nostres representants públics exigint-los responsabilitat i exemplaritat. Des del Cercle de Cultura manifestem la nostra profunda preocupació per la situació que afecta Catalunya i la tristor amb la qual presenciem la manca de diàleg entre els governs de la Generalitat i de l’estat. No és prova de maduresa democràtica haver d’apel·lar a mediadors externs per solucionar desavinences que la política interna és incapaç de resoldre. Malgrat tot saludem amb entusiasme totes les mostres d’interlocució i diàleg, així com les ofertes de mediació que organitzacions civils amb credibilitat, sentit comú i responsabilitat es proposen per a treure el nostre país d’un gravíssim, i confiem que reversible, atzucac.

Categories
Activitats

El Fòrum Cultura 2020, un projecte per reivindicar la centralitat de la cultura a l’agenda institucional, social i econòmica del país

El Cercle de Cultura està preparant l’organització del Fòrum Cultura 2020:  un procés de reflexió i debat sobre els reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el món de la cultura; des de la perspectiva de les polítiques culturals públiques, les institucions privades, l’acció cultural comunitària i el seu valor en la construcció de ciutadania, l’activitat cultural del món empresarial i les organitzacions del tercer sector. Els treballs de planificació d’aquest projecte es van iniciar fa temps, i s’acosta ara l’hora de presentar la primera edició del Fòrum de la Cultura pel proper any 2018 La nova junta del Cercle de Cultura, presidida per Segimon Borràs, agafa el relleu a l’impuls i  la planificació inicial que va encapçalar Francesc Bellmunt, continuant aquest projecte central de l’entitat, amb la voluntat que esdevingui un encontre periòdic i un marc independent, plural i estable de debat, reflexió i participació dels sectors culturals, les institucions i organitzacions públiques i privades, el teixit associatiu i professional i el món empresarial, en un diàleg que situï a les persones com a protagonistes i destinataris finals del fet i de l’activitat cultural. El Fòrum Cultura 2020  ha d’esdevenir un punt d’encontre obert a tothom,  aprofitant el  caràcter independent i plural de l’entitat que l’organitza, comptant especialment amb la participació del conjunt de les entitats culturals del país. En uns temps de canvi, la cultura és un àmbit fonamental per a la construcció de ciutadania, cohesió social i convivència. La relació entre la dimensió social i econòmica de la cultura  és ara més crucial que mai, atès que interactua de forma decisiva en la configuració dels valors de la democràcia, la justícia i de les noves fórmules de creixement econòmic. El Fòrum Cultura 2020 tindrà un programa de reunions de debat en el que es tractaran diferents eixos temàtics com la creació artística, cultura i educació, equipaments culturals, cultura i economia, Barcelona-Catalunya i la seva relació territorial i de projecció internacional, el finançament del sistema cultural, els reptes de la cultura digital, i el darrer dedicat a les polítiques culturals públiques. Però a més hi haurà temes que per la seva importància i caràcter transversal estaran presents a tots els guions de discussió dels  àmbits de debat:  desenvolupament democràtic, polítiques de gènere, polítiques d’equitat, impacte digital, accés a la cultura i creació d’audiències, i el valor de la cultura com a factor principal per a l’acció social comunitària. Jordi Pardo Vicepresident del Cercle de Cultura

Categories
Notícies

El CAC publica un monogràfic dedicat a les indústries culturals

El darrer número de la publicació “Quaderns del CAC” està dedicat a les indústries culturals, amb la mirada posada en com la com la digitalització transforma la producció, la distribució i el consum de béns i serveis culturals creant oportunitats, però també nous riscos. Aquest monogràfic, sota la direcció d’Emili Prado i amb el conseller del CAC Salvador Alsius com a editor, inclou un seguit d’articles –expressament elaborats per a la publicació-   que analitzen el present i futur de les indústries culturals, i de forma particular l’impacte que hi té la digitalització. A més de la realitat europea, s’ estudien altres grans espais de creació cultural com el Brasil o el Canadà. María Trinidad García Leiva i Luis A. Albornoz, assessors del monogràfic, l’obren amb l’article Indústries culturals i diversitat: vells debats i nous desafiaments. Uns nous desafiaments que els autors situen com a claus per a l’establiment de les polítiques públiques en el camp dels béns i serveis culturals transformats per la digitalització La resta d’articles són Amenaça o oportunitat? Diversitat cultural a l’era de les plataformes digitals a la UE , de Katharina Hoelck i Heritiana Ranaivoson; La Convenció de la UNESCO de 2005 o l’impensat de la pluralitat lingüística, de Jacques Guyot; La promoció i protecció de la diversitat en la legislació comunicativa europea d’Alejandro Perales; Els agents culturals a internet i les pràctiques que contribueixen a la seva diversitat  de Pilar Torre Villaverde; Notes i estudis metodològics sobre indicadors de diversitat en la producció audiovisual de José Márcio Barros i José Oliveira Júnior, dedicat a la realitat bralisera, i Informe sobre la diversitat cultural a la indústria audiovisual canadenca: una supervisió més significativa d’Emilia Zboralska, Charles H. Davis, Jeremy Shtern i Vanessa Ciccone. A més dels articles que conformen el monogràfic sobre les indústries culturals, la resta de la publicació del CAC inclou altres articles d’interès, com la ràdio musical; el nou escenari mediàtic a Mèxic amb el seu recent pas a la televisió digital, o l’evolució del mercat radiofònic Podeu consultar-los a: http://www.cac.cat/web/recerca/index.jsp?NDc%3D&MQ%3D%3D&L3dlYi9yZWNlcmNhL3F1YWRlcm5zL2RhcnJlckNvbnRlbnQ%3D