L’exposició sobre l’univers personal, intel·lectual i literari de Baltasar Porcel que podem veure al Palau Robert de Barcelona, ens permet tornar, aquesta vegada en imatges, a la seva determinant contribució a la literatura del segle XX. L’exposició comissariada per Julià Guillamon encerta en vincular la seva obra amb un dels trets més característics, el Baltasar Porcel vitalista, aquell capaç de fer de Catalunya un espai cosmopolita i obert, de descobrir-nos el Mediterrani com a gresol de cultures i sensibilitats i convertir l’Europa de Sicília, l’Empordà, la Provence o Mallorca al mapa intel·lectual del seu món literari.Recordo les suggestives i interminables caminades que fèiem a Barcelona o pel Port d’Andratx, en les quals conreava una erudició apassionada per descobrir-te que el món era alhora el resultat de la creació i erosió del temps. El seu llibre Mediterrània, onatges tumultuosos és una mostra d’això. El Mediterrani com a pàtria però també com a exili. Pàtria sensual i culta. A cap altre lloc del món s’han desenvolupat amb tanta força les passions. Pàtria per la qual feia caminar als seus personatges literaris, però també a la seva realitat. Porcel parlava del Mediterrani per parlar d’homes i dones, com a guerrers i titans enfrontats a les seves febleses, per parlar sobre com sucumbeixen a les seves il·lusions per avançar en les seves ombres, com en la seva última novel·la Cada castell i totes les ombres. La seva visió del poder, de la feblesa humana, de la bellesa com a ordenadora del caos, dotava a la seva obra d’una força literària que obliga el lector a buscar-se entre els seus personatges reals i ficticis. L’exposició que es podrà veure a Barcelona i Mallorca és una bona oportunitat per renovar el nostre vincle amb el seu complex món. A l’acte d’inauguració de l’exposició van assistir Sergio Vila-sanjuán, Emili Rosales, Vicenç Altaió, Alex Susanna, Joan Tarrida, Ignasi Miró, Ferrán Mascarell, Jordi Vilajoana, Laura Borrás, Julià Guillamon , Rafael Argullol i, com no, la seva família Maria-Àngels Roque, Violant Porcel, i Ale-xandre Porcel. A la majoria d’ells els recordo al costat de Baltasar Porcel. El temps sempre. El temps en forma de memòria.
Categories