EL RELAT CINEMATOGRÀFIC: SÈRIES O LLARGMETRATGES?

La mida del relat, un factor clau en el mercat! El Cercle de Cultura va organitzar el 21 de maig un nou debat temàtic sota el títol: El relat cinematogràfic: sèries o llargmetratges? Els ponents de la sessió van ser Fausto Fernández i Hèctor Claramunt. Posteriorment es va obrir el debat entre els assistents. PRESENTACIÓ. Abans de parlar de Dumas parlem de Mann. En el pròleg de La muntanya màgica Thomas Mann reconeixia que la seva novel·la tot i ser una obra de moltes pàgines no calien set anys per llegir-la; i afegia, però tampoc us la podreu llegir en set hores. Alexandre Dumas, més radical, ni es plantejava deixar el temps de lectura en mans del lector i dosificava els capítols servint-los seriadament. En qualsevol cas, tot narrador sap que per fidelitzar l’atenció es convenient anar per davant de l’audiència, saber què passarà abans que ella i si convé, deixar-la temporalment amb la mel a la boca. Avui, en la narració cinematogràfica, amb les noves regles de la difusió digital, s’ha intensificat aquest procés d’estira i arronsa. Sèries i llargmetratges competeixen en un mercat obert i accessible. Convivència, ruptura, cicle…? Fausto Fernàndez i Hèctor Claramunt, dos practicants de cultes aparentment diferents, cara a cara. No us ho perdeu. FAUSTO FERNÁNDEZ. (Barcelona, 1966), llicenciat en ciències de la informació, és crític i col·laborador a la revista Fotogramas, als programes La finestra indiscreta de Catalunya Ràdio i La Claqueta de Radio Marca i a Canal +. Ha participat en nombrosos llibres col·lectius editats per festivals com els de Sitges i Donosti. Autor de Telebasura Española (Ed. Glènat, 1997). Sinopsi de la ponència: El cinema i la televisió han compartit, des de sempre, molt de fons i forma, fins i tot el llenguatge (eminentement visual). Tot i això, també són evidents les coses que les diferencien. Avui, quan el discurs mainstream ens parla d’ una ficció televisiva més agosarada i creativa que el cinema, és un moment també per reivindicar tot lo que aquesta TV li deu al cinema d’ara mateix, a la TV del passat, i tot lo que la TV actual no ha pogut clonar d’una producció cinematogràfica molt més interessant i arriscada del que sembla. HÈCTOR CLARAMUNT. Actor, guionista i director de teatre i televisió. Va cursar els seus estudis de cinema a la Universitat de Califòrnia de Santa Bàrbara. Professionalment, es va iniciar sota la tutel.la de Francesc Bellmunt amb la TV movie “Nines Russes” i la mini-sèrie “Àngels i Sants”. Ha participat com a actor en diverses sèries de televisió d’àmbit estatal (“El Internado”, “Desaparecida”, “Luna”). L’últim any ha estat co-creador, co-guionista i co-director amb Joel Joan de la sèrie “El Crac” per TVC. Sinopsi de la ponència:Des de fa uns quants anys, s’ha anat produint un autèntic fenomen cultural al voltant de les sèries de televisió, mentre que l’assistència al cinema ha anat minvant. Això en part és degut a la revolució tecnològica del “home-cinema”, però tot i així, el canvi va molt més enllà que això. La passió i l’expectació que generen les sèries de televisió és molt superior a la que genera avui en dia el món del cinema. Les sèries juguen amb molt més avantatges al seu favor. Analitzarem molts d’aquests factors, aprofundint especialment en la llibertat narrativa a nivell estructural que permet uns arcs de personatge d’una complexitat totalment fora de l’abast de cap llargmetratge cinematogràfic. Convocatòria Dia: 21 de maig de 2015. Horari: de 19:00 a 20:30 hores. Lloc: Sala del Gremi d’Editors de Catalunya ( València 279, 1r, Barcelona). Tema: El relat cinematogràfic: sèries o llargmetratges? Ponents: Fausto Fernández i Hèctor Claramunt.