Reptes i circumstàncies d’un cinema nou

El passat 25 de setembre va tenir lloc al Cercle de Cultura el debat “Reptes i circumstàncies per a un cinema nou” amb la presència de Sergi Casamitjana (ESCAC), Santiago Lapeira (Col·legi de Directors de Catalunya), Jaume Ripoll (Filmin), Jordi Serra (TVC) i com a moderador Francesc Bellmunt (Cercle de Cultura). El debat es va centrar al voltant de quatre eixos principals: La nacionalitat dels films catalans sota llicència espanyola és un greuge que els perjudica? Quina és la situació de la llengua en el cinema que es fa avui dia a Catalunya? Quin és el futur del cinema a internet? Com s’haurà de finançar el cinema a partir de les circumstàncies actuals? Al voltant d’aquestes qüestions cada un dels presents va aportar la seva visió. Santiago Lapeira va aprofitar la qüestió de la nacionalitat i les llicències sota les que el cinema català surt al mercat, per fer l’anunci que des del Col·legi de Directors es reclamarà una Agència Nacional de Cinema pròpia per Catalunya, en el marc de la qual es puguin defensar aquest tipus de situacions legals. Pel què fa al tema de la llengua Sergi Casamitjana es va mostrar partidari de que és una qüestió cada cop menys política i que els joves cineastes catalans utilitzen la llengua en funció de dos paràmetres: els seus referents, i al mercat al qual es volen dirigir. D’altra banda, també es va fer esment que el tema de la llengua estarà sempre condicionat per la dimensió global del mercat i la indústria cinematogràfica. Pel què fa al finançament Jordi Serra de Televisió de Catalunya va advertir que cada cop és més difícil pels projectes poder assolir pressupostos òptims pel seu finançament. La retirada d’ajuts públics al cinema obliga a diversificar cada cop més les fonts de finançament. Segons serra és fonamental per a tot projecte cinematogràfic qüestionar-se des de bon principi quin finançament tindrà i qui el finançarà, a qui es dirigirà el producte audiovisual, i quin retorn se n’espera. Només aplicant aquesta fórmula els projectes podran realment veure la llum ja que intentaran ajustar-se al màxim a la realitat del finançament i, si cal, s’adaptarà el contingut i la forma. També es va parlar sobre internet i el futur del cinema, segons Jaume Ripoll una de les preguntes que s’ha de fer la indústria és on han anat a para els espectadors que han desaparegut i el què és més important com aconseguir que aquests espectadors tornin a consumir cinema pagant. Ripoll és del parer que en certa manera la pirateria està reculant, i que els espectadors volen poder consumir cinema de forma fàcil i ràpida, en qualsevol dispositiu i a qualsevol hora. El projecte de Filmin ha anat guanyant facturació en els darrers temps i s’ha posicionat com un dels portals de cinema independent de referència. Per Jaume Ripoll es tendirà oferir tarifes planes per acostar els espectadors pels continguts, i també es pregunta si no seria convenient comptar amb internet com una plataforma o canal més on estrenar les pel·lícules. Tant els presents com els ponents van apuntar capa a la línia que el sector està immers en una fase de profunda transformació a escala global de la que el cinema català no n’és aliè. Està canviant la forma en què consumeix, perquè cada cop més també està canviant la forma en què es crea, es produeix i es distribueix cinema. Aquests canvis poden ser tota una oportunitat pel cinema de Catalunya si se sap aprofitar i posicionar-se degudament a escala internacional, i al mateix temps augmentar l consum intern