El Cercle de Cultura va organitzar el dijous 5 de març del 2015 el debat temàtic “Costos i beneficis de la independència de Catalunya pel sector de la cultura”. El ponent principal de la sessió va ser Lluís Bonet i Agustí, titular d’economia aplicada i director del Programa de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona. Un cop finalitzada la presentació inicial, Milagros Pérez Oliva, periodista i professora d’Anàlisi de l’actualitat a la Universitat Pompeu Fabra, va exercir de contraponent. Debat moderat per Eduard Voltas
Categoria: Sense categoria
El Cercle de Cultura va organitzar el dijous 29 de gener del 2015 un debat temàtic sota el títol: Propietat intel·lectual i desenvolupament econòmic. El ponent principal de la sessió va ser en Marià Capella Pifarré, advocat en exercici amb despatx propi. Un cop finalitzada la ponència, Segimon Borràs Campos, llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, va exercir de contraponent.
El Cercle de Cultura va organitzar el 4 de desembre de 2014 un debat temàtic sota el títol: Convivència i jerarquia a la Catalunya moderna. El ponent principal de la sessió va ser en Lluís Cabrera, Fundador i President del Taller de Músics. Un cop finalitzada la ponència, Vicent Sanchis, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i vicepresident d’Òmnium Cultural, va exercir de contraponent.
El Cercle de Cultura va organitzar el dijous 30 d’octubre de 2014 un debat temàtic sota el títol: La transversalitat de la revolució digital en la cultura. El ponent principal de la sessió va ser Xavier Cubeles, Investigador de Barcelona Media i professor del Departament de Comunicació de la UPF. Cubeles, va basar la seva ponència en l’estudi elaborat per encàrrec del CoNCA, La digitalització: onze trets clau del nou entorn de desenvolupament cultural. Un cop finalitzada la ponència, Genís Roca, Soci Director de RocaSalvatella, especialista en estratègia global, anàlisi de l’entorn i models de presència, va exercir de contraponent.
El passat 25 de setembre va tenir lloc al Cercle de Cultura el debat “Reptes i circumstàncies per a un cinema nou” amb la presència de Sergi Casamitjana (ESCAC), Santiago Lapeira (Col·legi de Directors de Catalunya), Jaume Ripoll (Filmin), Jordi Serra (TVC) i com a moderador Francesc Bellmunt (Cercle de Cultura). El debat es va centrar al voltant de quatre eixos principals: La nacionalitat dels films catalans sota llicència espanyola és un greuge que els perjudica? Quina és la situació de la llengua en el cinema que es fa avui dia a Catalunya? Quin és el futur del cinema a internet? Com s’haurà de finançar el cinema a partir de les circumstàncies actuals? Al voltant d’aquestes qüestions cada un dels presents va aportar la seva visió. Santiago Lapeira va aprofitar la qüestió de la nacionalitat i les llicències sota les que el cinema català surt al mercat, per fer l’anunci que des del Col·legi de Directors es reclamarà una Agència Nacional de Cinema pròpia per Catalunya, en el marc de la qual es puguin defensar aquest tipus de situacions legals. Pel què fa al tema de la llengua Sergi Casamitjana es va mostrar partidari de que és una qüestió cada cop menys política i que els joves cineastes catalans utilitzen la llengua en funció de dos paràmetres: els seus referents, i al mercat al qual es volen dirigir. D’altra banda, també es va fer esment que el tema de la llengua estarà sempre condicionat per la dimensió global del mercat i la indústria cinematogràfica. Pel què fa al finançament Jordi Serra de Televisió de Catalunya va advertir que cada cop és més difícil pels projectes poder assolir pressupostos òptims pel seu finançament. La retirada d’ajuts públics al cinema obliga a diversificar cada cop més les fonts de finançament. Segons serra és fonamental per a tot projecte cinematogràfic qüestionar-se des de bon principi quin finançament tindrà i qui el finançarà, a qui es dirigirà el producte audiovisual, i quin retorn se n’espera. Només aplicant aquesta fórmula els projectes podran realment veure la llum ja que intentaran ajustar-se al màxim a la realitat del finançament i, si cal, s’adaptarà el contingut i la forma. També es va parlar sobre internet i el futur del cinema, segons Jaume Ripoll una de les preguntes que s’ha de fer la indústria és on han anat a para els espectadors que han desaparegut i el què és més important com aconseguir que aquests espectadors tornin a consumir cinema pagant. Ripoll és del parer que en certa manera la pirateria està reculant, i que els espectadors volen poder consumir cinema de forma fàcil i ràpida, en qualsevol dispositiu i a qualsevol hora. El projecte de Filmin ha anat guanyant facturació en els darrers temps i s’ha posicionat com un dels portals de cinema independent de referència. Per Jaume Ripoll es tendirà oferir tarifes planes per acostar els espectadors pels continguts, i també es pregunta si no seria convenient comptar amb internet com una plataforma o canal més on estrenar les pel·lícules. Tant els presents com els ponents van apuntar capa a la línia que el sector està immers en una fase de profunda transformació a escala global de la que el cinema català no n’és aliè. Està canviant la forma en què consumeix, perquè cada cop més també està canviant la forma en què es crea, es produeix i es distribueix cinema. Aquests canvis poden ser tota una oportunitat pel cinema de Catalunya si se sap aprofitar i posicionar-se degudament a escala internacional, i al mateix temps augmentar l consum intern
Donades les circumstàncies actuals, des del Cercle de Cultura hem cregut convenient endegar una Enquesta periòdica de percepció sobre l’estat de la cultura a Catalunya. Aquesta enquesta – que tindrà una periodicitat semestral – vol ser un “termòmetre” d’opinió sobre l’estat actual de les diverses activitats i pràctiques culturals i dels seus principals sectors a Catalunya, i també de la seva possible evolució en un futur immediat. Els resultats de l’enquesta posen de manifest la feble influència de la cultura en el marc polític i social. En general, es percep que la situació del sector cultural no ha millorat, i fins i tot ha empitjorat respecte fa un any. Es considera que la situació actual de la majoria de sectors culturals i creatius no és ni bona ni dolenta. Els sectors que actualment gaudeixen d’una millor situació són el Software i Vídeo Jocs, i les Arts Escèniques, i els sectors en pitjor situació són els Mitjans de Comunicació i la Creació Arquitectònica. La percepció és que la situació de tots els sectors culturals i creatius a Catalunya en un futur immediat serà pitjor que l’actual. Hom considera que el sector cultural ha d’afrontar com a fites prioritàries a curt termini uns majors “esforços per a l’ampliació i fidelització de públics”, i “una nova llei del mecenatge”. La formació artística, la creació i l’experimentació es perceben com àmbits d’activitat que gaudeixen actualment d’un bon nivell. En canvi, la valoració és inferior en el cas de la producció, l’exhibició i distribució, la internacionalització, i el consum cultural. No obstant, en general hi ha la percepció que la majoria d’aquests àmbits disminuiran el seu nivell els propers sis mesos. Pel què fa a la producció cultural de continguts en llengua catalana la majoria dels enquestats pensa que la situació actual és pitjor que fa un any.