Logotip Cercle de Cultura

Categoria: Notícies

Categories
Notícies

El CAC publica un monogràfic dedicat a les indústries culturals

El darrer número de la publicació “Quaderns del CAC” està dedicat a les indústries culturals, amb la mirada posada en com la com la digitalització transforma la producció, la distribució i el consum de béns i serveis culturals creant oportunitats, però també nous riscos. Aquest monogràfic, sota la direcció d’Emili Prado i amb el conseller del CAC Salvador Alsius com a editor, inclou un seguit d’articles –expressament elaborats per a la publicació-   que analitzen el present i futur de les indústries culturals, i de forma particular l’impacte que hi té la digitalització. A més de la realitat europea, s’ estudien altres grans espais de creació cultural com el Brasil o el Canadà. María Trinidad García Leiva i Luis A. Albornoz, assessors del monogràfic, l’obren amb l’article Indústries culturals i diversitat: vells debats i nous desafiaments. Uns nous desafiaments que els autors situen com a claus per a l’establiment de les polítiques públiques en el camp dels béns i serveis culturals transformats per la digitalització La resta d’articles són Amenaça o oportunitat? Diversitat cultural a l’era de les plataformes digitals a la UE , de Katharina Hoelck i Heritiana Ranaivoson; La Convenció de la UNESCO de 2005 o l’impensat de la pluralitat lingüística, de Jacques Guyot; La promoció i protecció de la diversitat en la legislació comunicativa europea d’Alejandro Perales; Els agents culturals a internet i les pràctiques que contribueixen a la seva diversitat  de Pilar Torre Villaverde; Notes i estudis metodològics sobre indicadors de diversitat en la producció audiovisual de José Márcio Barros i José Oliveira Júnior, dedicat a la realitat bralisera, i Informe sobre la diversitat cultural a la indústria audiovisual canadenca: una supervisió més significativa d’Emilia Zboralska, Charles H. Davis, Jeremy Shtern i Vanessa Ciccone. A més dels articles que conformen el monogràfic sobre les indústries culturals, la resta de la publicació del CAC inclou altres articles d’interès, com la ràdio musical; el nou escenari mediàtic a Mèxic amb el seu recent pas a la televisió digital, o l’evolució del mercat radiofònic Podeu consultar-los a: http://www.cac.cat/web/recerca/index.jsp?NDc%3D&MQ%3D%3D&L3dlYi9yZWNlcmNhL3F1YWRlcm5zL2RhcnJlckNvbnRlbnQ%3D

Categories
Notícies

Declaració a favor de la cultura i contra la seva politització

El Cercle de Cultura va promoure el manifest “Declaració Catalunya per la Cultura”, que va ser signat pels principals partits de l’arc parlamentari català d’aquell moment, i per un gran nombre d’entitats de tots els sectors culturals. Un dels punts que la Declaració esmenta, és la necessitat de cercar noves vies de finançament que assegurin una major dinàmica de relació entre els sectors empresarials i la creació de continguts culturals En aquesta línia, el Cercle de Cultura es va manifestar a favor del projecte de llei de l’Impost català sobre la provisió de continguts per part dels prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector i de la difusió de la cultural digital. La Llei va ser aprovada pel Parlament de Catalunya, sense cap vot en contra. Dos anys després d’entrar en vigor la llei i quan aquesta ha demostrat la seva  utilitat per al desenvolupament de l’activitat creativa, de producció i de difusió del sector audiovisual de Catalunya, el Tribunal Constitucional l’ha declarada inconstitucional. Això si, amb el vot particular de 5 dels 12 membres d’aquest Tribunal, que han mostrat la seva discrepància amb la decisió. El Cercle de Cultura lamenta aquest fet, i es reitera en la seva convicció que l’impost de connectivitat permetia donar continuïtat econòmica a la cadena de valor dels continguts digitals, en la mesura que comprometia les parts que operen comercialment amb aquests continguts a generar un sistema de finançament sostenible. Així mateix, el Cercle de Cultura considera que aquest suposava un model impositiu proper a la filosofia del mecenatge per a un sector determinant per al futur cultural del país, i un pas definitiu per complementar el finançament de la cultura des de la nova economia que prové del negoci digital. El Cercle de Cultura manifesta la seva solidaritat amb les entitats representatives del sector cultural de l’audiovisual i s’adhereix a la carta oberta que han fet pública. El Cercle de Cultura Reitera la necessitat que hi hagi un marc legal i fiscal que afavoreixi el desenvolupament de les indústries i l’activitat cultural. I insta els nostres governants i els nostres representants polítics, atesos els informes jurídics que avalen una possible alternativa, a comprometre’s a crear el més aviat possible una nova llei amb els mateixos efectes. Així mateix, demana que es mantinguin el compromisos pressupostaris i les dotacions econòmiques previstes per part del govern de la Generalitat de Catalunya, qui va impulsar, amb el sector audiovisual, la mesura que ara ha estat rebutjada per el Tribunal Constitucional.

Categories
Notícies

Catalunya impulsarà projectes de cooperació europea per a les indústries culturals

Fa uns pocs mesos, es constituïa l’Aliança regional d’indústries creatives (RCIA) de la mà del programa Interreg Europe de la UE, amb la Cambra de Comerç de Barcelona com una de les 9 institucions impulsores. Juntament amb organismes –bàsicament públics- de Dinamarca, Letònia, Grècia, Valònia (Bèlgica), Polònia, Romania i el Sud-Tirol (Itàlia), Catalunya serà un dels territoris protagonistes de la definició de noves polítiques en favor de l’impuls econòmic i la innovació de les indústries culturals i creatives, i de la seva interrelació amb la resta d’activitats empresarials. Unes polítiques que s’implementaran a principis de la propera dècada amb la dotació de prop d’1,9 milions d’euros dels fons FEDER. Sota la coordinació del banc públic austríac de desenvolupament industrial AWS, aquestes nou organitzacions treballaran durant aquests dos propers anys en el disseny de polítiques públiques orientades en quatre objectius bàsics:  reforçar la competitivitat de les indústries culturals i creatives i donar-los suport en els mercats internacionals; adaptar els mecanismes de finançament a les especificitats d’aquestes indústries; sensibilitzar la resta d’indústries en el potencial transformador de les empreses culturals i creatives per a la millora de la seva competitivitat; i desenvolupar i millorar un sistema global de cooperació entre el conjunt d’indústries culturals i creatives. La seu del Barcelona Design Hub va acollir recentment una reunió de treball del capítol català de la RCIA, coordinat per la Cambra de Comerç de Barcelona, i que compta amb representants de les principals institucions de govern del país, Eurecat i el Centre de Disseny de Barcelona (BCD). En aquesta reunió es va destacar la importància del disseny en l’economia i la indústria com a motor d’innovació i competitivitat empresarial, així com la necessitat de reforçar els vincles entre les indústries culturals i creatives i les indústries de l’experiència, com el turisme o la restauració, en la línia de plantejar noves experiències culturals que impliquin des de museus a hotels i restaurants. Pel que fa a les experiències de la resta de socis de la RCIA, les entitats catalanes han pogut analitzar diversos programes austríacs com l’Impulse, que subvenciona projectes d’innovació per a les indústries creatives, o el FISA, en suport del sector cinematogràfic. D’Àustria també s’estudià l’esdeveniment anual Forward Festival, que aplega a Viena experts en creativitat, disseny i comunicació.

Categories
Notícies

El Cercle de Cultura renova la seva junta directiva, presidida per Segimon Borràs

Dimecres 7 al vespre, el Cercle de Cultura celebrà una assemblea general extraordinària en la que s’elegí la seva nova junta directiva que estarà presidida per Segimon Borràs, qui pren el relleu del cineasta Francesc Bellmunt, qui finalitzava el mandat estatutari. Juntament amb Borràs, la nova junta directiva de l’entitat està integrada per dos vicepresidents, Daniel Martínez de Obregón i Jordi Pardo; de Montserrat Bou, com a secretària-tresorera; així com per Xavier Marcé, Vinyet Panyella i Fèlix Riera com a vocals. A l’igual que el nou president del Cercle de Cultura, la major part del nou equip directiu de l’entitat ja en formava part de l’anterior i que integraven l’única candidatura que s’havia presentat en aquestes eleccions del Cercle de Cultura. El nou president, Segimon Borràs va destacar les principals línies de treball del Cercle de Cultura: “la celebració del Fòrum Cultura 2020, organitzat conjuntament amb la Fundació del Gran Teatre del Liceu”, així com “l’estudi i elaboració de propostes sobre el finançament de la cultura i la seva fiscalitat, i sobre les aportacions de la cultura a l’economia, que constitueixen la singularitat de la nostra entitat”. En aquest segon objectiu, Borràs va avançar l’objectiu de “promoure la celebració d’un segon Congrés sobre Economia i Cultura, coincidint amb el desè aniversari de la celebració del primer”, organitzat el maig de 2009. Al seu discurs, el nou president del Cercle de Cultura va subratllar “en nom propi i dels companys de la nova junta” el seu agraïment “a la tasca dels qui ens han precedit. Els presidents Pere Vicens i Francesc Bellmunt ens han llegat un valuós corpus de doctrina i de pensament”. Un agraïment que va fer extensiu “als companys de la junta sortint per la seva generosa dedicació personal i per la confiança que van dipositar en mi proposant-me a presentació d’aquesta candidatura”. Segimon Borràs és una persona amb tota una vida vinculada estretament al món de la cultura, especialment al sector editorial. Durant quasi vint anys va ser secretari general del Gremi d’Editors de Catalunya, i ha estat al capdavant de moltes i diverses iniciatives per a la projecció exterior de la literatura catalana i de la seva indústria editorial. Així mateix ha estat professor en matèries de gestió cultural en diverses universitats catalanes i de l’exterior.

Categories
Notícies

El Cercle de Cultura proposa una reforma del CoNCA que li doni funcions executives i participi en l’ordenament de la política cultural del país

Després de la seva compareixença al Parlament a la comissió que estudia la reforma de la llei del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) la junta de govern del Cercle de Cultura ha fet públic un decàleg sobre el que haurien de ser els principals eixos del futur CoNCA en el que s’aposta  per un organisme que aplegui tant funcions d’assessorament i mediació com executives en la determinació i assignació de recursos públics per als sectors culturals i artístics del país. En aquest sentit, el Cercle de Cultura proposa que el futur CoNCA col·labori en l’ordenament cultural del país juntament amb el Departament de Cultura. Com a marc de col·laboració entre el futur CoNCA i el Govern, el Cercle de Cultura proposa que ambdues institucions elaborin un programa plurianual de cultura , que inclogui les línies estratègiques i els grans objectius. La concreció d’aquestes línies estratègiques es materialitzaria a partir d’un fons de promoció cultural des del qual s’atorgarien les accions d’ajut (subvencions, beques, premis…) dissenyades a través de programes anuals i desplegats en ofertes públiques. Ofertes que s’haurien de sotmetre a un procés previ d’avaluació d’experts independents. Pel que fa a la seva composició, el Cercle de Cultura proposa que el nomenament dels seus membres estableixi un rigorós règim d’incompatibilitats i un codi ètic propi, tot evitant que la seva elecció passi per un sistema de quotes -polítiques o sectorials- sigui implícita o explícita. Un risc que segons el Cercle, el text de reforma que està treballant el Parlament no garanteix. El document adjunt, “consideracions del Cercle de Cultura sobre la proposta de nova llei del Consell Nacional de la Cultura i les Arts” conté aquest decàleg, juntament amb una detallada anàlisi de l’actual normativa d’aquesta institució i del seu funcionament, a partir de la qual s’han fet les propostes que incorporen el decàleg.        

Categories
Notícies

Una visió cultural del conflicte Catalunya-Espanya dins el context de la globalització

Dins la munió de llibres que han aparegut aquests darrers anys sobre el procés polític català, “Just abans del salt endavant” de Fèlix Riera és el primer que l’analitza des de l’òptica cultural, tot emmarcant-lo en el context de la globalització que està portant a la debilitat dels estats-nació europeus, i a com responen aquests a la seva pèrdua de legitimació ciutadana. Riera, que planteja la política també com a fet cultural, analitza que les actuals tensions que es viuen a tota Europa provenen d’aquest debilitament dels estats-nació; i que aquests -i les nacions que també volen esdevenir estat com Escòcia o Catalunya- troben en la reactivació de la identitat nacional una font de legitimació. Aquesta reactivació passaria per convidar la ciutadania a “la passió pel límit polític”. Una invitació que suposaria també no traspassar les fronteres del sistema democràtic. L’autor advoca per desarmar el llenguatge de la confrontació, en tant que “la voluntat d’imposar una lectura de la situació (…) implica que l’afany per mostrar és superior al de voler veure la situació tal com és”. I per fer possible aquesta adequada interpretació, “un dels instruments més perfectes que permeten la comprensió i augmenten la visió ha estat l’art, en general, i la literatura en particular”. En aquest sentit, l’autor assenyala que el nucli del procés polític que viu el nostre país rau en la voluntat de ser dels catalans, i que per donar-hi sortida caldria sostreure’s d’aquesta “passió pel límit”, i reconèixer que “la lògica del conflicte planteja temps llargs, precisos i clars, que fugin de la urgència i la eufòria”.

Categories
Notícies

El Cercle de Cultura compareix a la comissió del Parlament per a la reforma del CoNCA

Dimecres 29, una delegació de la junta de govern del Cercle de Cultura, integrada pel seu president Francesc Bellmunt, el secretari Daniel Martínez, el vicepresident Ezequiel Baró, i el vocal Fèlix Riera, van comparèixer davant la comissió d’estudi del Parlament per a la reforma del CoNCA, creada a finals de l’any passat per la cambra catalana. Els representants del Cercle de Cultura van defensar la continuïtat d’aquest organisme, i van apostar per a que en el futur compti amb una estructura que vetlli per la creativitat cultural i que estigui coordinada amb els centres formatius. Francesc Bellmunt va defensar la importància que el CoNCA continuï existint com a eina al servei de la cultura, i va advertir que la seva supressió significaria una pèrdua per al sector cultural. Per part de Daniel Martínez i Ezequiel Baró es va posar en valor la vigència de l’Acord de Sant Boi de 2004 com a document fundacional del CoNCA i dels criteris originals que van servir posteriorment per a la llei de creació del 2009. Finalment, Fèlix Riera va traslladar un seguit de propostes per al futur CoNCA en favor de la seva consolidació, mitjançant una estructura executiva que vetllés per la creativitat cultural de les noves generacions i del conjunt dels continguts culturals. Una estructura que hauria de treballar coordinadament amb els centres formatius existents en tots els nivells acadèmics per promoure aquesta creativitat. Cal recordar que fa pocs mesos, el Cercle de Cultura va organitzar una taula rodona de reflexió i debat sobre el futur del CoNCA, de la qual es pot recuperar en aquesta crònica les principals aportacions que van fer els ponents convidats.

Categories
Notícies

La cultura com a dinamitzadora de barris a partir de la col·laboració público-privada i la seva relació amb les TIC

Barcelona i Girona són dos exemples, entre molts d’altres al nostre país, de com la cultura exerceix de factor de dinamització de l’estructura física i humana de les ciutats, ja sigui articulant-se amb canvis urbanístics a gran escala o intervenint directament en espais amb manca de vitalitat social. En una època on ja no es plantegen grans inversions en noves infraestructures culturals, la col·laboració público-privada esdevé una via imprescindible per a impulsar noves propostes. Unes propostes en les que els agents culturals i les empreses del sector tecnològic, especialment de les TIC, estableixen sinergies cada cop més estretes. En el cas de Girona, ens trobem amb dos models diferenciats en quant a l’origen dels recursos econòmics però amb similars objectius. Un, d’iniciativa comunitària de caràcter privats és l’experiència de CoEspai, una comunitat d’artistes professionals  de la qual han nascut nous projectes nascuts quasi de forma quasi simultània i que responen a noves necessitats específiques. Un és l’Associació Artística les Golfes, que funciona com un espai de treball que facilita la interacció entre els artistes que hi participen, i l’altra és l’espai 3r Esquerra, centrat en la compartició d’experiències i en la difusió de les seves obres, ja sigui a través de la mateixa sala d’exposicions del CoEspai, o en la producció de materials amb aquestes exposicions, com catàlegs o llibres d’artista. Dins del paraigua de CoEspai no només s’aixopluguen creadors artístics, sinó també alguna empresa TIC, que ha permès noves fórmules de col·laboració entre l’art i la tecnologia en projectes comuns. La segona experiència, La Volta, ha nascut gràcies a un fons europeu i ha tingut com a objectiu inicial la revitalització d’un dels barris històrics de la ciutat mitjançant una residència de creadors de diverses disciplines artístiques, bona part dels quals vinculats als oficis artesans tradicionals, tot col·laborant en la seva professionalització i la compartició de projectes comuns. Una part significativa dels seus esforços ha consistit en la rehabilitació de locals per a la seva transformació en tallers, galeria i botiga. Tot i aquest suport públic, el model de funcionament també respon a l’autogestió com en el cas anterior. La dinamització del barri de Sant Narcís de Girona ha consistit tant per l’activitat dels locals que ha anat servint com espais de taller, exposició o botiga, sinó també pel que ha significat les seves activitats com pol d’atracció cap al barri de ciutadans de la resta de la ciutat, mitjançant activitats fora dels propis locals, ja siguin pròpies, com el mercat Art Km 0, o d’altres que s’integren amb esdeveniments de referència del conjunt de la ciutat, com el festival Temps de Flors o el Black Music Festival. A Barcelona, el plantejament és més complex, ja que respon a la voluntat del govern municipal de construir un nou eix de creació i difusió cultural aprofitant el dinamisme tecnològic i empresarial que s’està desenvolupant a l’entorn de la plaça de les Glòries, sota la denominació de districte 22@, que ha substituït les antigues fàbriques abandonades per un creixent entramat d’empreses vinculades a les indústries culturals, a les TIC i al món universitari. Precisament es voldria aprofitar el gran dinamisme del 22@ a nivell tecnològic i acadèmic per a que la cultura en fos un altre dels seus grans trets definitoris. En aquest cas, es tractaria de descongestionar el centre històric de la ciutat, per relligar grans equipaments culturals amb anys de funcionament consolidat com l’Auditori o el TNC, amb d’altres de nous com el Disseny Hub Barcelona, que té per davant molta feina a fer per poder desplegar tot el potencial que permeten les seves grans instal·lacions que conformen un dels edificis més emblemàtics de la plaça de les Glòries. Podreu trobar més informació sobre aquests dos exemples als següents articles: http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1090637-els-artistes-s-uneixen.html de Jordi Camps i Linnell, i http://www.lavanguardia.com/cultura/20170312/42800523238/districte-cultural-glories.html de Miquel Molina.

Categories
Notícies

El portal Europeana es prepara per a l’any europeu del patrimoni cultural

El portal europeana.eu, amb 25 milions d’obres culturals i artístiques digitalitzades, es prepara per a esdevenir una eina de primer nivell per a l’any europeu del patrimoni cultural que se celebrarà el 2018. Concretament, Europeana vol ser protagonista en tres dels seus principals eixos més vinculats a les indústries culturals: la tecnologia aplicada al patrimoni, la defensa dels drets d’autor i la creativitat cultural, i alhora dinamitzar i eixamplar l’accés obert a les col·leccions artístiques i culturals europees, per sumar fins a 1.800 membres a la seva associació en xarxa. Per aquest motiu, recentment ha aprovat un pla de treball, dotat amb prop de 6,4 milions d’euros, amb tres objectius: facilitar la compartició de continguts d’alta qualitat de les institucions al portal, i oferir-lis un retorn que faci aquesta tasca més atractiva per a cadascuna d’elles -com línies de comercialització i negoci; treballar de forma més específica els sectors de la investigació, de la docència i de les indústries culturals; i també implicar més ciutadania en les visites i consultes del portal, així com fer-los participar en noves campanyes de difusió i promoció de la cultura i l’art. Un dels principals esforços del pla de treball d’Europeana és a nivell organitzatiu, desenvolupant més accions pel que fa als sectors de l’educació, la investigació i la indústria creativa -des de dissenyadors a empresaris digitals- amb . Pel que fa a l’esforç per arribar a més ciutadans i fer-los participar en activitats culturals, Europeana continuarà desenvolupant sinergies amb les principals xarxes socials, tant generalistes com especialitzades en art i cultura, i amb les comunitats i plataformes de creació de coneixement col·lectiu (Wiki). Cal recordar que Europeana és un gran portal virtual que dóna accés a milions d’obres culturals i artístiques, des de llibres a pel·lícules, passant per pintures i documents d’arxiu, que han estat digitalitzats per museus, biblioteques, universitats i altres institucions, que en el cas de Catalunya anirien des de la Filmoteca de Catalunya, el Museu del Disseny, l’ICUB, TV3 o la totalitat de les seves universitats públiques. Impulsat per la Comissió Europea i posat en marxa ara fa 8 anys, Europeana ofereix uns vint-i-cinc milions de documents i imatges al conjunt de la ciutadania, des d’un portal multilingüe que, treballa per promoure la col·laboració entre el conjunt de les institucions culturals i artístiques europees per facilitar un accés integrat al conjunt dels seus continguts des de la xarxa. Dins d’aquest marc, Europeana vol donar suport al patrimoni cultural i científic a través de la transferència de coneixement, la innovació i la promoció d’aquests al conjunt de la ciutadania europea.

Categories
Notícies

Informe “la cultura en españa en 2016”: els efectes de la desigual inversió estatal en cultura a Catalunya o a Madrid

L’informe “La cultura en España en 2016” presentat fa pocs dies per la Fundación Contemporánea assenyala que en els darrers anys, Madrid ha anat guanyant distància amb Catalunya pel que fa la qualitat i innovació de la seva oferta cultural. Un fet que no és gens aliè a la dura retallada d’aportacions de l’Estat a Catalunya en l’àmbit cultural. Aquest informe, elaborat a partir de les enquestes realitzades per més de tres-cents professionals i creadors de la cultura, fa uns rànquings per comunitats i ciutats de l’Estat pel que fa a la percepció de la qualitat i innovació de la seva oferta cultural. Els territoris més ben situats són en ambdós casos Madrid, Catalunya i el País Basc. En el cas de Madrid, la puntuació de la seva qualitat en l’oferta ha pujat d’una puntuació de 85 al 90 sobre 100 entre el 2009 i el 2016, tot i que en l’informe del 2015 va arribar al 94,2. Catalunya, en canvi ha baixat del 79 al 75,9. En la valoració de la innovació, passa una cosa semblant: Madrid puja del 67 al 78,7%, tot i patir també un descens respecte l’any anterior, i Catalunya baixa del 73 al 66,2. Val a dir que en els dos rànquings, el País Basc veu molt millorada la seva puntuació al llarg d’aquest període de 7 anys. Pel que fa a la qualitat i innovació a nivell de ciutats, la situació és, lògicament, molt similar. Per aquest ordre figuren Madrid, Barcelona i dues ciutats basques: Bilbao i Sant Sebastià. En qualitat, Madrid passa del 86 al 94, mentre que Barcelona baixa del 90 al 82,2. Si mirem la valoració pel que fa a la innovació, mentre les dues ciutats empataven amb un 77 el 2009, Madrid puja fins un 85,1 i Barcelona baixa lleugerament fins el 73,6, tot i una forta recuperació en el darrer any, que també es fa visible en l’apartat de la qualitat. Cal recordar l’informe que va elaborar el Departament de Cultura fa un parell d’anys, en el que assenyalava que als pressupostos generals de l’Estat s’havia produït una reducció del 44% en les aportacions a equipaments culturals catalans entre el 2011 i el 2016, així com la desaparició de la partida prevista per la Carta Municipal de Barcelona, que havia de suposar uns 9,5 milions d’euros per a les institucions culturals de la ciutat. Mentre, en els 3 darrers anys de l’estudi, els grans equipaments de Madrid van veure incrementat el finançament de l’Estat espanyol en un 20%. L’estudi indicava que el percentatge d’aportacions de l’Estat als pressupostos dels principals equipaments amb seu a Madrid, anaven del 20 fins al 67% del total, mentre que els catalans només suposaven entre un 7 i un 23% com a màxim. En el cas de les bones puntuacions del País Basc, una de les raons es trobaria també en el capítol del diner destinat a la cultura; gràcies als recursos econòmics que disposen el conjunt d’institucions públiques basques (ajuntaments, diputacions forals i govern basc) gràcies al concert econòmic, i que els permet aportar un 85% més de diners per càpita en cultura que les administracions catalanes. Així no ha d’estranyar que al rànquing d’equipaments o esdeveniments culturals més ben puntuats, siguin aquells on l’Estat espanyol destina més recursos els situats dalt de tot: Museu del Prado, Museu Reina Sofía o el Teatro Real. Els catalans se situen a partir de la posició 11, amb el CCCB, el Caixa Fòrum, el festival Temporada Alta (única menció de fora de Barcelona) el Mercat de les Flors, el MACBA, el festival Sónar, el Grec, la Fundació Joan Miró i el Teatre Lliure.  Si aquest rànquing es realitzava només amb les respostes dels enquestats catalans, l’ordre varia sensiblement: l’encapçala el Mercat de les Flors, seguit del Sónar, el CaixaFòrum, el CCCB, el Primavera Sount, el festival Temporada Alta, el Grec, el MACBA i el Teatre Lliure. Entre els vint primers, l’únic gran esdeveniment o equipament cultural que no se situa a Barcelona -a banda de la ja citat Temporada Alta- és el Mercat de Música Viva de Vic. Respecte els àmbits temàtics de la cultura i l’art, l’informe situa com a millors puntuats pel que fa al seu moment creatiu, a la gastronomia, el disseny, la moda, el teatre, la literatura, les arts plàstiques, l’arquitectura, el cinema i la música clàssica i contemporània. I en relació a la seva repercussió internacional, la llista és quasi la mateixa, a excepció del teatre que es substituït per la dansa entre els deu més ben puntuats. Pel que fa a les qüestions principals que caldria afrontar en favor de la millora de l’oferta cultural barcelonina, els enquestats assenyalen com a primera la necessitat de millorar les eines de suport a la cultura (espais, creadors emergents…) així com la planificació estratègica de les polítiques culturals, amb més suport i finançament; seguides per la demanda de més propostes internacionals en la seva programació. També es demana de forma destacada una millora en la coordinació entre institucions culturals, i l’estímul per crear nous públics, amb especial esment a apropar la cultura a l’àmbit educatiu en totes les seves etapes; acompanyat per una millor comunicació de l’oferta cultural de tota la ciutat. Com en altres informes i estudis, el conjunt de professionals del sector reclamen una llei del mecenatge, que no només legisli els incentius fiscals, sinó que serveixi per al reconeixement públic dels patrocinadors i mecenes culturals.