Logotip Cercle de Cultura

Categoria: Notícies

Categories
Notícies

Neix Divulcat, portal de divulgació científica en català

Josep Maria Vinyes, editor d’Enciclopèdia Catalana ens presenta el nou portal de divulgació científica Divulcat. Un web que vol acostar la cultura científica al conjunt de la ciutadania, obert a la participació de “tots els científics dels Països Catalans, de qualsevol branca del coneixement: des de les ciències experimentals i tecnològiques a les ciències socials i humanes”. Aquest mes de febrer s’ha presentat Divulcat (www.divulcat.cat), un portal digital de divulgació científica en català. La ciència, la tecnologia i la innovació ens permeten viure més temps i millor i, tan important com això, alimenten el nostre esperit. Divulcat neix a fi de pal·liar la distància entre ciència i coneixement públic i ha estat creat mitjançant la col·laboració sinèrgica entre dos grans actors: els científics i Enciclopèdia Catalana. Pel que fa al món científic, a hores d’ara, a Catalunya, li manca una estratègia clara envers la divulgació científica, tot i tenir grans científics que s’han implicat puntualment en obres divulgatives de les seves respectives àrees d’investigació. D’altra banda, les institucions cada vegada més demanen als científics una major implicació en la divulgació de la seva recerca. I quins científics poden participar en el projecte? Tots els científics dels Països Catalans són convidats a participar-hi, de qualsevol branca del coneixement: des de les ciències experimentals i tecnològiques a les ciències socials i humanes. En el moment de l’arrencada del projecte, Divulcat compta amb la participació de més de 30 científics i investigadors de notable significació acadèmica i professional. Divulcat és un blog de blogs, on cada científic té el seu espai personal on pot publicar, en primera persona, les seves recerques, les seves experiències, els seus interessos, etc., amb la finalitat de fer-ne difusió. I ho pot fer amb total llibertat: de temàtica, d’extensió dels articles, de periodicitat, etc. Pel que fa a la llicència d’ús dels materials que hi exposa, aquesta és determinada cada vegada pel propi autor: des del copyright a les diverses fórmules del Creative Commons. Quant a Enciclopèdia, la promoció de la cultura catalana forma part del seu objectiu fundacional. I l’entorn digital és un mitjà idoni per a la difusió del coneixement. L’editorial coordina el projecte i proporciona als científics la plataforma tecnològica, ajut en l’edició dels textos i la correcció del català, amb qualsevol de les variants dialectals, i fa difusió dels articles a les xarxes socials i al portal www.enciclopedia.cat . Divulcat és, sobretot, un projecte. Un projecte que s’anirà enriquint progressivament amb noves eines i propostes de divulgació científica. Un primer exemple el vam tenir amb la presentació del projecte, la xerrada-col·loqui “La cerca de vida en altres planetes”, a cura de Josep M. Trigo (director científic del projecte), David Bueno i Xavier Duran.

Categories
Notícies

L’obra mestra de Fabra

Jordi Llavina reflexiona sobre la importància de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra, juntament amb altres grans obres com el diccionari de Català-valencià-balear d’Alcover-Moll o l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines. L’escriptor subratlla que aquesta gramàtica “representa un símbol rotund: ell és qui es va encarregar de convertir una llengua antiga i rica que patia el desori de qualsevol llengua no reglada en una de moderna, hàbil per a l’estudi de qualsevol matèria”. Llavina assenyala que “m’ha vingut de gust consignar el nom d’aquests tres homenots a propòsit de l’Any Fabra, que celebrarem enguany, i que té com a comissari el professor Jordi Ginebra. Aquest 2018 fa 150 anys que va néixer el Mestre, 70 que va morir i també en fa exactament cent que va publicar la Gramàtica catalana (el 1918), que encara és la base de la nostra gramàtica normativa. No podem dir, esclar, que gràcies a Pompeu Fabra comença l’estudi de la llengua: Alcover -amb qui, per cert, el barceloní no va tenir una relació gaire fluida-és anterior. Però sí que Pompeu Fabra representa un símbol rotund: ell és qui es va encarregar de convertir una llengua antiga i rica que patia el desori de qualsevol llengua no reglada en una de moderna, hàbil per a l’estudi de qualsevol matèria. No debades el senyor Pompeu ha estat considerat el seny ordenador de la llengua catalana.” L’escriptor afegeix que “el DGLC és un llibre de llibres. I podríem dir que inclou tota la resta de títols i de textos, escrits o per escriure: llibres de poemes, de memòries, manuals d’instruccions, obres de teatre, novel·les, assajos, prospectes… I això és així perquè un diccionari de definicions, conservant les paraules de la llengua, conté, en germen, tots els llibres possibles, tots els textos imaginables. Quan aquest es va publicar, l’any 1932, molts escriptors el van rebre com una autèntica benedicció. El meu exemplar n’és la vintena edició, de 1985. La primera, com s’acaba d’apuntar, era del 32. La segona, ben significativament, de 1954. Entremig es va produir, a Espanya, una guerra fratricida, els vencedors de la qual van encruelir-se, i de quina manera!, amb la llengua que aquest benaurat volum mirava de preservar (un destacament militar va destruir, malèvolament però vana, les planxes del diccionari). Perquè Fabra, molt més que Espriu, va viure per salvar-nos els mots! Podeu llegir l’artícle íntegre, publicat al diari ARA, des d’aquest enllaç: https://www.ara.cat/opinio/jordi-llavina-obra-mestra-pompeu-fabra_0_1964803504.html

Categories
Notícies

Sobre la cultura i felicitat compartides

La Dra. Nela Filimon, autora de “l’impacte de la cultura i el lleure sobre la felicitat dels espanyols”, reflexiona sobre la importància de l’accés a la cultura “com a font de felicitat intrínsecament individual i col·lectiva”. A l’hora de parlar sobre la felicitat, destacar la seva atemporalitat com a aspiració de l’esser humà, crec que és un dels punts de confluència de totes les opinions, sigui quin sigui l’àmbit d’estudi. Prova d’això és que ja des de l’antiga Grècia, molts filòsofs i pensadors han reflexionat i escrit sobre la felicitat. Un exemple molt conegut és la trobada entre el rei Cressus de Lidia i el savi Soló d’Atenes, fet relatat en el Llibre I (XXXI-XXXIII) d’Els Nous Llibres de la Història d’Heròdot, a on Soló deixa molt desconcertat al rei Cressus amb la seva resposta sobre la felicitat; no només que en Soló no el va considerar, al rei mateix, ni el primer, ni el segon entre els feliços, sinó que va relativitzar, d’una banda, la importància de la riquesa i, d’altra, va dir que per a ell, era important saber tot el recorregut de la vida d’una persona (fins i tot com acaba la seva vida) per poder jutjar si ha estat feliç o no. Aquest relat històric ens fa pensar sobre la dificultat que suposa definir la felicitat, mesurar-la i identificar tots els seus determinants. Així, per exemple, en els estudis sobre la felicitat sovint se sol utilitzar també el concepte de benestar subjectiu com a sinònim. Pel que fa els determinants de la felicitat, encara que el factor material sigui important, especialment en un sistema econòmicosocial com l’actual on el benestar es mesura generalment en termes de PIB (o renda) per càpita, s’ha demostrat que, a partir d’un cert nivell (com, per exemple, tenir les necessitats bàsiques cobertes), la renda ja no és garantia d’una major felicitat. Aquesta paradoxa, ha intensificat l’interès dels investigadors per identificar d’altres factors amb un impacte positiu sobre la felicitat i el benestar, com és el cas de la cultura i de l’oci. Anar al cinema i al teatre, veure la televisió, escoltar música, llegir llibres, anar a un concert, veure un espectacle esportiu, són algunes de les activitats incloses en l’enquesta del Baròmetre d’Opinió del Centre d’Investigacions Sociològiques (2014) que els espanyols valorem amb unes puntuacions mitjanes elevades (entre 7,29 i 7,5) en una escala de felicitat de zero (completament infeliç) a deu (completament feliç). Tot i que la manera més habitual de disposar de dades sobre els hàbits i pràctiques culturals de les persones sigui a través d’enquestes especialment dissenyades, cal mencionar el seu caràcter retrospectiu, al preguntar-nos sobre un període anterior al moment de l’entrevista. Des d’aquesta perspectiva, l’ús de les noves tecnologies, es fa cada vegada més patent a través d’Apps especialment dissenyades que permeten recollir dades en temps real i mesurar la felicitat també en temps real. Un exemple rellevant és l’estudi publicat per l’Arts Council of England l’any 2015, un estudi que destaca les activitats culturals (el teatre, la dansa i els concerts; cantar i actuar; les exhibicions, els museus i les biblioteques; escoltar música; llegir) entre les que tenen un major impacte sobre la felicitat. L’estudi aporta resultats interessants també sobre una dimensió menys analitzada de la cultura i de l‘oci, la seva dimensió social o compartida, i el seu impacte sobre la felicitat; els resultats han indicat, que el nivell mitja de felicitat és superior quan les activitats culturals són compartides. Aquesta tendència s’observa també en el cas d’Espanya, on, les dades han indicat una major proporció de persones que es perceben com més feliços quan fan les activitats culturals en companyia. L’estudi de l’Observatori és una primera incursió i s’emmarca en la línia d’investigació oposada a la visió merament individualista del benestar i de la felicitat, reivindicant la importància de l’accés a la cultura per a tots, de l’art urbà i de la cultura popular i de les tradicions locals, tan arrelades a Espanya i a molts països europeus, com a font de felicitat intrínsecament individual i col·lectiva. Podeu llegir “L’impacte de la cultura i el lleure sobre la felicitat dels espanyols” des d’aquest enllaç: https://observatoriosociallacaixa.org/ca/indicador/-/asset_publisher/ATai9MyKZiYq/content/el-impacto-de-la-cultura-y-el-ocio-en-la-felicidad-de-los-espanoles. L’article analitza sobre les dimensions individual i social de la felicitat, tot confirmant la importància de compartir les experiències de consum cultural amb els altres.

Categories
Notícies

El Ministeri d’Hisenda espanyol vol enfonsar la cultura a Catalunya

El diari digital Vilaweb ha publicat un extens reportatge sobre el greu impacte negatiu envers la cultura que significa la nova normativa sobre l’IVA per part del Ministeri d’Hisenda. Un canvi d’interpretació normatiu aplicat a tot l’Estat espanyol però on Catalunya hi surt més malparada, tant pel fet que bona part de les grans institucions i equipaments culturals del país són consorcis, com pel fet que no hi ha resposta institucional, en tenir encara la Generalitat intervinguda pel 155. Entre d’altres equipaments i institucions amenaçats per la reclamació de l’IVA de les subvencions dels darrers anys, hi figuren el Teatre Lliure, el Festival Temporada Alta, el Mercat de les Flors, el MNAC, el CCCB i el MACBA. Podreu llegir l’article íntegre des d’aquest enllaç: https://www.vilaweb.cat/noticies/el-ministeri-dhisenda-vol-enfonsar-la-cultura-a-catalunya/

Categories
Notícies

1.000 espirals sonores i universals

“D’ONES: (R)evolució de les dones en la música”,  protagonitzada per 1.000 artistes femenines dels Països Catalans al llarg del darrer segle a través de composicions, cançons i videoclips, és una gran exposició comissariada pel grup Enderrock, que es pot visitar al Palau Robert fins l’abril de l’any vinent. La directora de redacció de la revista capçalera del grup editorial, Helena Morén Alegret reflexiona -al text que podreu llegir tot seguit i que publiquem en exclusiva- sobre la importància de donar visibilitat a la creació i interpretació musical femenina i normalitzi el (re)coneixement del seu paper cabdal en la nostra cultura. En un futur més o menys proper transcendirem la distinció femení-masculí, però el fet és que fins fa ben poc (i encara avui a molts llocs) era una opinió estesa que les dones que exercien l’ofici d’artista ho feien com un passatemps fins casar-se o que les seves limitades dots només els permetien reproduir les obres dels genis masculins o fins i tot que només les que eren filles o germanes seves tenien garantida certa projecció (i en el millor dels casos). Per a la societat elles no podien crear res de nou que no fos el que podia néixer dels seus ventres; però lluny de situar la gestació musical en un tret natural, l’exposició D’ONES a través de mil veus femenines vol transmetre aquell fil del saber que s’ha perdut massa en el pou de la història. Perquè no és fins que apareixen estudis de gènere que comencen a deixar emprempta (tot just als anys noranta del segle XX) i se sap recuperar i fer-les emergir en nacions que es construeixen sobre valors democràtics. Les dones sovint han passat a la història com a éssers anònims. D’ONES és un exercici de visibilitat i audició d’algunes de la veus que tantes vegades han estat minimitzades i que avui, si no s’hagués posat el focus, resultarien inaudibles en la selva sonora global. D’ONES aposta doncs per una nova cultura que normalitzi la inclusió de veus femenines al seu corpus i cannon musicals. I el recorregut proposat reprodueix molts viatges interiors (a les ments o les cases), per tradició oral o mecanitzada, perquè vibrin i ressonin als visitants. Un esperit femení que fa vessar la música de D’ONES d’un segle, distribuïdes en gèneres musicals: Cançons de bressol i infantils, Folkloristes i tradició oral, Clàssica i òpera, Músiques d’arrel popular, Poesia musicada, Cançó d’autora, Jazz i blues, Rock’n’punk, Pop i Músiques urbanes. Totes hi ressonen al cartell de l’exposició a través d’un símbol tan ancestral com l’espiral que vol simbolitzar l’acte de creació. Una revolució quantitativa de veus, aquest miler, que es llegeix i desenvolupa de manera evolutiva; com els colors donen forma i fan visibles contexts no visibles, així els diferents gèneres musicals presents al Palau Robert de Barcelona fan emergir les diverses veus de les dones de l’últim segle. Aquí les ones sonores de les dones es fan escoltar i generen imatges per a tots els gustos: els coixins en el bressol, les partitures del Cançoner Popular de Catalunya, la sala color bordeus amb objectes icònics de la clàssica (de l’original de l’òpera Schiava i Regina  de Lluïsa Casagemas a un dels grammy d’Alicia de Larrocha), el terrat que respira les músiques populars que s’escoltaven pels celoberts de les cases, l’habitació de la creació de la veu pròpia i la poesia, el despertar feminista de l’emblemàtic vinil Dones, flors i violes (1980) per a una nova cançó d’autora, el club de jazz que ve del blues i se’n va al soul, l’escenari del rock que esclata al punk, la discoteca i els videoclips del pop que són espectacle, l’asfalt i les noves tecnologies de les músiques urbanes que dibuixen noves tendències. D’ONES va més enllà de l’omnipresent pla físic del cos de dona i el visitant es pot endinsar per elevar-se en el seu pla mental musical, que ja no és un vedat només dels homes. A D’ONES la realitat esdevé lliure d’obstacles i de prejudicis i es pot obtenir la visió elevada que mereix tothom, amb la paritat com a fita. L’exposició vol restituir la veu silenciada o no prou estesa d’aquelles dones que han tingut, tenen i tindran un paper en la transformació de la música als Països Catalans, alhora que prescriu l’evolució de sonoritats predominants d’una manera experiencial. Tot per un reconeixement sobretot a les dones que han liderat projectes i formacions en els últims cent anys, i les que han obert escletxes i camins. El solc que resta dibuixat va de la folklorista Palmira Jaquetti a la cantant Dàmaris Gelabert. De la veu de Miquela Lladó a la de Maria Arnal, o de Maria del Mar Bonet a Bikimel, passant per Meritxell Gené o Sílvia Pérez Cruz. També col·lectius han tingut un bon bullidor de propostes, no només les més conegudes cinc jutgesses dels Setze Jutges, també les glosaires de Cor de Carxofa o la colla de veus i instrumentistes sorgides de la Sant Andreu Jazz Band. Noms traduïts en 1000 cançons que remouen consciències quan es tracta de Nova Cançó i moviment feminista, com les pioneres Guillermina Motta o Marina Rossell, però també dones que tracen una trajectòria de tota una vida com Núria Feliu (intèrpret) o Anna Bofill (compositora i arquitecta). Dones empoderades com Marinah (Ojos de Brujo) o Amparo Sánchez (Amparanoia) obren pas a les veus més joves d’Ivette Nadal, Núria Graham, Andrea Motis, Judit Neddermann, Joana Serrat o Bad Gyal. La música és el llenguatge universal per excel·lència, D’ONES desitja que elles acabin sent-ho també: universals.

Categories
Notícies

El Consell de la Cultura de Barcelona rebutja l’aplicació del 155 contra les institucions catalanes, i reclama la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez

Manifest del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona Arran de la decisió que el govern del Partit Popular ha pres d’aplicar l’Article 155 de la Constitució Espanyola, amb el suport d’altres formacions polítiques, i amb l’objectiu de suspendre l’autonomia de Catalunya i d’intervenir de manera directa les institucions catalanes, els membres del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona volem manifestar el següent: 1. El nostre rebuig a l’aplicació de l’article 155. Pensem que no ofereix cap solució al problema polític de Catalunya, ben al contrari: optar per l’autoritarisme i la repressió només aguditza els conflictes i ens allunya encara més d’una possible solució dialogada, pactada i democràtica. Avançant per aquest camí no es defensa la Constitució de 1978, més aviat es posen en perill les llibertats civils i els principis democràtics fonamentals no només a Catalunya, sinó també en el conjunt de l’Estat Espanyol. 2. Considerem desproporcionada i injusta la presó decretada per a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Darrere d’aquest empresonament, només hi veiem motius polítics. La decisió adoptada per la jutgessa de l’Audiència Nacional evidencia l’existència d’un problema de fons molt greu en el funcionament de les institucions espanyoles: l’absència d’una veritable separació de poders i la consegüent falta d’independència del poder judicial. Els pròxims dies i setmanes seran decisius per al nostre país. Està en joc el futur d’una societat plural, lliure i democràtica. Condicions necessàries per al desenvolupament d’una intensa vida cultural i científica amb la qual estem compromesos i que, malauradament, corre el perill de deteriorar-se d’una manera irreversible. És per això que reclamem i exigim als diferents partits polítics que concentrin les seves forces en: 1. Aconseguir la llibertat immediata de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. 2. Refusar explícitament l’aplicació de l’Article 155. 3. Exigir respecte i autonomia a les institucions catalanes en el seu conjunt i, en particular, a aquelles que emanen d’una voluntat popular expressada per mitjà del dret constitucional de vot. 4. Exigir respecte a l’autonomia dels mitjans de comunicació públics. Per últim, exhortem el conjunt de representants electes que en aquest moment crucial facin el paper que han de fer: el de polítics. Que la solució al conflicte es busqui mitjançant el diàleg polític i mai amb l’ús de la força i la repressió. Exigim als partits polítics, a més a més, que responguin al mandat dels ciutadans i assumeixin l’obligació de treballar pel bé comú. Ara, més que mai, totes les forces polítiques democràtiques s’han d’oposar de manera ferma a qualsevol possible suspensió dels drets civils, a l’augment de la repressió i a la coacció de les llibertats. Mesures que acompanyaran necessàriament l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució i que poden ser molt difícils de revertir en el futur. Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona Antonio Ramírez (president), Miquel Cabal, Amadeu Carbó, Ingrid Guardiola, Martina Millà, Cristina Pujades i Victoria Szpunberg. Secretari Executiu: Carles Giner Barcelona, a 23 d’octubre de 2017

Categories
Notícies

Declaració de Frankfurt de la Federació Europea d’Editors

La Federació Europea d’Editors, coincidint amb la Fira de Frankfurt, ha fet pública una declaració adreçada als ministres de cultura dels estats membres de la UE, en la que se’ls demana que es protegeixin els drets d’autor dins el marc del mercat únic digital europeu. La declaració fa esment als diferents protagonistes de l’economia del llibre, des dels mateixos autors i editors, a les llibreries i biblioteques, i a la necessitat que les noves excepcions als drets d’autor vagin acompanyades de compensacions per a totes les parts afectades. Podeu llegir la declaració íntegra (en anglès) en aquest enllaç: fep-fee.eu/IMG/pdf/frankfurtdeclaration-10-2017en.pdf?1122/caeb601291cc13dde19c4772feb6eac0ba09b770

Categories
Notícies

Mediació amb diàleg

Els fets succeïts a Catalunya el passat 1 d‘octubre no poden ser analitzats des de la passivitat o l’equidistància. Són simplement el resultat lamentable de l’absència de la paraula, del fracàs de la política. La utilització de la violència injustificada en contra de les persones -i amb independència de la legalitat o il·legalitat del referèndum- pel fet únic d’expressar-se en llibertat no és un recurs acceptable en una societat democràtica avançada. Ser independentista o no, és un dret indiscutible i apel·la a les persones, individualment o col·lectiva, a expressar-ho i defensar-ho en el marc de les institucions i els espais de debat polític. La cultura i les seves expressions, sempre que es realitzin amb llibertat, no ha de ser altra cosa que un espai de trobada, on totes les idees trobin l’aixopluc necessari per dialogar i contrastar-se mútuament. No li correspon a la cultura, i menys a la que esdevé de les polítiques culturals públiques, esdevenir un element de distorsió i partidisme. Senyalat això, cal dir amb contundència que sí que li correspon a la cultura exigir i treballar per a millorar la qualitat democràtica de la nostra societat, dissortadament qüestionada en els moments actuals. Les circumstàncies que vivim a Catalunya, irracionalment dominades per l’absència de diàleg i per la manca de ponts de trobada entre amplis sectors de la política i la societat, ens afecten com a ciutadans i com a membres de la comunitat cultural, i ens demanden un posicionament clar i crític envers els nostres representants públics exigint-los responsabilitat i exemplaritat. Des del Cercle de Cultura manifestem la nostra profunda preocupació per la situació que afecta Catalunya i la tristor amb la qual presenciem la manca de diàleg entre els governs de la Generalitat i de l’estat. No és prova de maduresa democràtica haver d’apel·lar a mediadors externs per solucionar desavinences que la política interna és incapaç de resoldre. Malgrat tot saludem amb entusiasme totes les mostres d’interlocució i diàleg, així com les ofertes de mediació que organitzacions civils amb credibilitat, sentit comú i responsabilitat es proposen per a treure el nostre país d’un gravíssim, i confiem que reversible, atzucac.

Categories
Notícies

Declaració del Cercle de Cultura

La junta Directiva del Cercle de Cultura, que té com a un dels seus objectius ésser un espai de diàleg en l’àmbit de la cultura, contribuint a construir espais comuns de trobada en els àmbits hispànic, europeu i internacional, manifesta la seva indignació davant la contraproduent manera d’actuar dels poders públics i exigeix que imperi el bon sentit, el diàleg, la convivència, i el respecte a la dignitat de les persones, a les institucions i als principis bàsics de la democràcia. Barcelona, 21 de setembre 2017.

Categories
Notícies

Els equipaments culturals aposten més per les xarxes socials per acostar-se al seu públic

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona (CERC) ha elaborat un informe sobre “la comunicació de la cultura als municipis”, en el que analitza la situació present d’aquesta. I encara més interessant és l’estudi de l’evolució de la comunicació de la cultura a nivell local, tant pel que fa a les pràctiques comunicatives dels departaments dels respectius ajuntaments que  estan vinculats a la cultura, com la que fan directament els equipaments culturals (teatres, sales polivalents, museus…) existents als municipis catalans. La generalització en l’ús de les tecnologies de la comunicació i, sobretot, de les xarxes socials, està modificant intensament els sistemes pels quals es difon i s’informa sobre la cultura. Això afecta tant als mecanismes d’accés a la informació com a les mateixes dinàmiques de consum cultural, en temes clau com els criteris per a la presa de decisions d’aquest consum. Els nous mitjans digitals trenquen la unidireccionalitat tradicional, que ha estat protagonitzada pel mitjans de comunicació locals i les eines publicitàries. Aquests nous mitjans faciliten el diàleg entre les institucions, serveis i equipaments culturals i la ciutadania. Un diàleg, o comunicació bidireccional, que té com a eina cada cop més protagonista els mòbils. Segons l’estudi, davant d’aquests canvis profunds, les àrees de cultura dels ajuntaments i els equipaments culturals de les nostres poblacions han viscut una gran transformació en les seves dinàmiques comunicatives. Sovint, tant els departaments de comunicació municipals, com els específics de cultura, concentren una gran part del seu esforç en els canals considerats unidireccionals (webs, premsa, ràdios i televisions locals…) mentre que els equipaments culturals treballen més amb les xarxes socials, que permeten una major interacció amb els usuaris. Un contacte més estret amb el públic potencial d’adquirir entrades, abonaments, formalitzar inscripcions o directament assistir a les activitats de caràcter gratuït. Això, juntament amb una presència autònoma als mitjans convencionals, fa que els equipaments culturals d’una certa dimensió disposin d’una imatge pròpia exterior. Una imatge pròpia que és molt més evident que no pas la dels departaments o regidories de cultura, en relació al conjunt de l’administració local. Aquesta “personalitat comunicacional” dels equipaments culturals els permet una identificació i diàleg més fluid amb els seus públics. Un element de gran vàlua pel que aporta de fidelització entre la proposta cultural de l’equipament i la ciutadania. Per altra banda, la simplificació de les eines de gestió dels webs (editores i altres) i la formació continuada dels treballadors públics han permès una gestió més autònoma d’aquests canals de comunicació digital. Si a principis d’aquesta dècada eren els informàtics els responsables de l’actualització i publicació de continguts, ara ho assumeixen directament els tècnics de cultura. Aquest informe és consultable des d’aquest enllaç: http://www1.diba.cat/llibreria/pdf/57148.pdf