Logotip Cercle de Cultura

Categoria: Notícies

Categories
Notícies Sense categoria

El Cercle s’adhereix a la reclamació de la nova Llei de Mecenatge impulsada per la Fundació Catalunya Cultura

El Cercle de Cultura s’ha adherit a la reclamació d’un nou marc normatiu pel mecenatge, presentat pel Grup de Treball de la Llei de Mecenatge, impulsat per la Fundació Catalunya Cultura.

El Grup de Treball porta des de 2016 impulsant una millora de l’obsoleta Llei 49/2002 per arribar a tenir una Llei de Mecenatge que permeti que tant empreses com iniciatives privades promoguin l’economia a l’entorn dels àmbits social, cultural i de recerca. L’objectiu és que la nova Llei arribi al BOE, ara que una part notable dels partits amb representació al Congrés dels Diputats veuen necessari aprovar un nova llei que substitueix l’obsoleta Llei 4/2002.

Necessitat d’un nou marc normatiu

En la presentació de la iniciativa, Xavier Gramona, patró fundador de la Fundació Catalunya Cultura, vicepresident de Caves Gramona i president del Grup de Treball de la Llei de Mecenatge, va recordar que aquest grup va néixer “en entendre la necessitat de dotar a la societat d’un marc fiscal visionari i avantatjós, que promogués l’economia al voltant de la cultura”.

En el mateix sentit, l’activista cultural David Camps, expert en mecenatge/fundraising i col·laborador de la mateixa Fundació, va agrair “l’esforç de consens entre la Coordinadora Catalana de Fundacions, el Cercle de Cultura, el Gran Teatre del Liceu i el Festival Castell de Peralada”, còmplices d ‘aquest nou impuls. Camps considera que s’està fent “un important salt endavant per fer del mecenatge una eina per canalitzar la filantropia, empoderar la ciutadania i complementar-la, millorar i estabilitzar el finançament dels projectes, de les entitats, amb una millora de la fidelització, de la participació, del rendiment de comptes i de la transparència “.

Una representació global i coral

Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura, va concloure l’acte explicant que des de la Fundació “creiem imprescindible que els pressupostos públics que es destinen als àmbits socials, de recerca i cultura, estiguin al nivell dels països europeus”.

“Entenem el mecenatge com a un complement, un més a més d’aquests pressupostos, i un capital social que ha de beneficiar a la societat i al país en el qual vivim”, va afegir. “És un bon moment. Tot l’estament polític veu necessària aquesta reforma de la llei. I com a fundació volem impulsar aquest canvi. Però no ho volem fer sols. Ho volem fer de la mà de tots i totes. Quants més siguem, més força tindrem. I volem una representació global i coral, on tots i totes ens hi sentim còmodes”.

Categories
Activitats Notícies

El Cercle de Cultura celebra la seva Assemblea anual

El Cercle de Cultura va celebrar el passat 22 de juny la seva assemblea ordinària, corresponent a l’any 2021.

 

L’assemblea, en doble format presencial i virtual, es va obrir, després de la lectura i aprovació de l’acta anterior, amb l’informe del president Jordi Pardo, en que va destacar com un dels principals objectius del Cercle la posada en marxa de les comissions de treball de comunicació, baròmetre de la cultura, programació, economia, socis i empreses col·laboradores, manifestos i declaracions i territorial. Alhora, es va fer una crida als socis per implicar-se a les diferents comissions.

 

A l’assemblea es va avançar alguns dels actes de la tardor, com un cicle sobre equipaments culturals organitzat en col·laboració amb la secció d’Economia de l’Ateneu Barcelonès i la possibilitat d’organitzar activitats fora de Barcelona.

 

Al mateix acte es van aprovar la liquidació de l’exercici 2020 i el pressupost de l’any 2021.

Categories
Nota de premsa Notícies

Jordi Pardo relleva Segimon Borràs com a president del Cercle de Cultura

Jordi Pardo és el nou president del Cercle de Cultura, en substitució del fins ara president Segimon Borràs, que acaba el seu mandat al capdavant de l’entitat. Pardo, que exercia de vicepresident a l’anterior Junta, encapçalava l’única candidatura que s’havia presentat.

Jordi Pardo és llicenciat en Geografia i Història, UB; FGAP i EMPA per ESADE, i gestor cultural. Des de setembre de 2013 és director general de la Fundació Pau Casals. Ha dirigit i assessorat projectes de cultura, desenvolupament i regeneració urbana a diferents països d’Europa, Amèrica i Àsia. Ha estat director del Projecte del Museu del Disseny de Barcelona, gerent del CCCB, i director del Parc Arqueològic d’Empúries. Ha estat membre del grup d’experts d’UNESCO (2011-2015), i del jurat de les Capitals Culturals d’Europa de la Comissió Europea (2011-2016).

La nova junta està integrada pels vicepresidents Eva Faustino, Jordi González Moltó i Segimon Borràs, Agustí Fructuoso que continua com a Tresorer/Secretari, i els vocals que ja formaven part de l’anterior Junta, Laura Bertran, Montserrat Bou, Belén Latorre, Esteve León, Alfons Martinell, Marta Puigderrajols, Fèlix Riera, M. Àngels Torras i Ferran Audí. I s’hi incorporen Jordi Montaña, Miquel Àngel Barrabia, Mireia Mayolas, Pau Carrió i Carme Fenoll.

El president sortint ha valorat molt positivament els seus quatre anys al capdavant del Cercle de Cultura, que ha definit com “un lloc de reflexió i intercanvi d’idees tranversal, tant des del punt de vista ideològic com sectorial, especialment en la relació entre Economia i Cultura, destacant tot el que aporta la cultura a l’economia”. Durant el seu mandat s’ha impulsat el Fòrum Cultura 2020,  coordinat per Jordi Pardo, s’ha mantingut la relació amb el Cercle d’Economia i s’ha redactat un Pla d’Actuació i Governança, sobre l’organització i la participació dels socis de l’entitat.

El nou president ha mostrat la seva satisfacció i il·lusió per poder continuar treballant en un espai plural, independent i divers, que pot ajudar a millorar i sensibilitzar respecte els diversos sectors de la cultura. Pardo ha agraït la confiança i la tasca de Segimon Borràs i de tota la junta de sumar esforços, i ha volgut destacar el fet que durant el seu darrer any de mandat ha hagut d’encarar a una situació tan difícil com la pandèmia. Pel que fa als objectius del nou mandat, Pardo es marca com a repte sumar esforços, connectar el Cercle amb d’altres iniciatives amb les que comparteixen objectius, i enfortir el paper del Cercle en el debat sobre governança i la gestió pública i privada de la cultura i en relació a l’economia.

Objectius de la nova junta directiva

En aquest sentit, durant l’Assemblea, la nova Junta ha desenvolupat aquests objectius del mandat, assegurant la voluntat de treballar per aconseguir visibilitzar la tasca i la programació estable del Cercle de Cultura, pensant en els seus socis i en el conjunt dels sectors de la cultura, per tal d’esdevenir un espai plural i independent que representi els artistes, creadors, mediadors, els professionals  i representants de  l’àmbit privat empresarial, els professionals del sector públic i del treball comunitari i tercer sector.

També s’ha marcat com a repte d’aquesta nova etapa enfortir els lligams i la cooperació amb el Cercle d’Economia, amb iniciatives diverses, i especialment amb l’organització cada dos anys del Congrés de Cultura i Economia, i situar el Cercle com un punt d’encontre amb altres institucions similars de l’Estat Espanyol i la Unió Europea, oberta a iniciatives internacionals i especialment de l’àmbit iberoamericà.

Alhora, la nova Junta del Cercle ha anunciat que els principals elements de la nova programació, emmarcada en el Pla Estratègic elaborat el 2020, haurien de ser la posada en marxa el Baròmetre Cultural, l’organització de les jornades “Cultura i Economia”, de caràcter bianual i en col·laboració amb el Cercle d’Economia i altres institucions, així com impulsar conferències i taules rodones sobre temes d’alt interès en l’àmbit de la governança de grans infraestructures i projectes culturals, legislació sobre mecenatge, patrocini i participació social, l’anàlisi de la cultura en la seva dimensió metropolitana, així com acollir en període electoral debats específics centrats en polítiques culturals, i tots aquells que siguin d’interès general dels sectors de la cultura.

També s’ha anunciat la voluntat de revisar els objectius i prioritats recollits al llarg del procés participatiu Fòrum Cultura 2020, així com l’establiment d’una agenda de prioritats per a establir un diàleg i seguiment amb els responsables de les institucions públiques competents amb matèria de cultura, i amb organismes i empreses relacionats amb la cultura, economia creativa i sectors associats com el turisme, l’educació, i la industria audiovisual o el desenvolupament territorial.

En les novetats presentades a l’Assemblea Extraordinària celebrada avui, el Cercle ha presentat el nou responsable de Comunicació, el periodista Joan Safont, que a partir d’avui s’encarregarà, entre d’altres funcions, de portar a la pràctica les línies de comunicació fixades al Pla de Comunicació de l’entitat.

Categories
Manifest Nota de premsa Notícies

Comunicat del Cercle de Cultura sobre els sectors de la cultura i els Fons de Recuperació Europeus

Valor estratègic de la cultura en la recuperació i transició econòmica post-COVID-19

En la perspectiva de la gestió dels fons de recuperació europeus, el Cercle de Cultura planteja la necessitat que aquests fons arribin als sectors de la cultura, per garantir la seva capacitat de creació de valor i competitivitat, reconversió i diversificació d’activitats econòmiques tradicionals, i impuls de la innovació en altres sectors. La despesa pública de la cultura a Espanya se situa entorn de l’1,2%,  genera un impacte en el PIB superior al 3,4%, i ocupa a prop d’un milió de persones de forma directa. ‘’impacte de la cultura i les indústries culturals en el PIB Europeu és d’un 4,7%, i ocupa a més de 7,4 milions de persones. Però més enllà de l’impacte directe en PIB i ocupació, són un motor de canvi i transició cap a models sostenibles d’activitats econòmiques, en àrees molt diverses que van des del turisme, el sector agroalimentari, el món dels serveis, el disseny i l’activitat industrial, o el desenvolupament digital. La Comissió Europea ha considerat a la cultura i les indústries culturals com un dels 14 ecosistemes prioritaris per a la recuperació econòmica post COVID-19. És imprescindible que les administracions públiques Estatal i Catalana, prioritzin també els sectors de la cultura pel seu valor estratègic i de transformació.

Amb el dolor per la pèrdua de moltes vides i  l’impacte dels efectes sanitaris i socials,  els efectes econòmics de la crisi pandèmica s’han fet notar a tots els sectors d’activitat. Però sens dubte en els sectors de la cultura l’efecte ha estat catastròfic. Mai en la història dels darrers dos-cents anys, ni en el context dels conflictes bèl·lics de la primera i segona Guerra Mundial, ni a la Guerra Civil espanyola, ni en cap altra moment hi ha constància de l’aturada total de l’activitat cultural, com la que es va produir quan es declararen les mesures de confinament. Les restriccions posteriors i actuals han allargat l’agonia de moltes empreses, institucions, entitats, artistes i creadors i professionals de la cultura, fent que els efectes de la crisi del Covid-19 siguin devastadors per a les arts i la cultura.

La cultura és un dret i un element clau per a la qualitat de vida, però a més és una inversió. La despesa pública genera un impacte molt superior en el PIB, que es trasllada també en termes d’ocupació i de tres altres efectes positius que han de veure amb l’activitat econòmica general. La construcció de l’oferta turística no seria possible sense la cultura. Per altra banda, la cultura és fonamental per a l’atracció de talent i és un factor clau en el desenvolupament de l’economia creativa i les indústries culturals que hi són relacionades. I en tercer lloc, la cultura té una capacitat molt important per a generar innovació i competitivitat, millorant el posicionament de ciutats i territoris.

Ni la indústria turística, ni els grans esdeveniments i manifestacions econòmiques com el Mobile World Congress de Barcelona, o la concentració d’empreses amb gran capacitat de crear valor afegit, no haguessin estat possibles sense la capacitat de crear atractiu i competitivitat de la cultura.   En aquest context proper i global cal reclamar el rol de la cultura en el procés de recuperació que hem d’emprendre amb urgència a Catalunya en el marc del consens europeu.

Considerarem que el sector cultural en tota la seva amplitud i complexitat, és un valor a tenir en compte per la seva contribució al creixement econòmic, generació d’un sector important que contribueix al PIB i al manteniment d’ocupació amb molta tradició i resistència.   Aprofitar aquesta crisi per a una transformació de les polítiques públiques culturals per adaptar-se a les noves realitats presents i en previsió de futur. Plantejar reformes profundes en la institucionalitat cultural que ens hem dotat per situar-les en els escenaris de les necessitats dels plans de recuperació i resiliència.

En aquest marc considerem imprescindible aprofundir en la cultura com a dret fonamental i mantenir una tensió per fomentar l’igualat a l’accés a la cultura i compensar els desequilibris estructurals per impulsar una veritable ciutadania cultural.

D’acord amb aquestes consideracions considerem imprescindible incorporar la cultura a l’agenda del Pla de Recuperació com a un agent actiu i amb moltes potencialitats:

• Perquè la cultura i la diversitat de les expressions culturals són un element fonamental del projecte de la Unió Europea. Cal fomentar el desenvolupament cultural de tots els Estats membres de la UE i garantir que cap quedi enrere per manca de recursos i d’inversions en cultura.

• Perquè la relació entre creativitat i processos d’innovació social i econòmica és una aliança demostrada per la seva eficàcia.

• Perquè la cultura, les indústries culturals i creatives aporten valors afegits a altres sectors relacionats amb la transformació digital que té una dimensió cultural inqüestionable.

• Perquè interacció entre la innovació i transformació digital  i la cultura, les indústries culturals i creatives és estratègica per a l’enfortiment de la preservació, difusió i desenvolupament global de l’oferta cultural Europea.

• Perquè no es poden afrontar els reptes que tenim com a societat sense considerar la importància de l’ecosistema cultural com un factor imprescindible per definir nous models socials i econòmics sostenibles.

• Perquè el desenvolupament econòmic i de qualitat de vida de Catalunya està relacionada amb l’atractiu i oferta cultural de les ciutats i territoris. Perquè la cultura és un factor de cohesió i inclusió social. Perquè la cultura ha estat clau pel posicionament internacional de Catalunya i per atraure talent.

• Perquè Europa és una idea compartida, i la cultura és essencial per a construir-la entre tots.    Per tot això, demanem a les administracions públiques Estatal i Catalana que la cultura i les indústries culturals formin part de les prioritats reals amb les quals es gestionin els fons europeus de recuperació, resiliència i transformació.

Barcelona, 13 de gener de 2021

Categories
Activitats Notícies

“Si la cultura et toca, ara et toca tu”. Campanya de mobilització ciutadana per salvar la cultura

A través del web laculturaemtoca.cat, la campanya anima els ciutadans que estimen la cultura a comprar, difondre i/o donar per retornar a la cultura tot el que ens ha aportat en els moments extremadament complicats de la pandèmia. La crisi sanitària i econòmica desfermada pel coronavirus posa en perill la supervivència del sector cultural i la de milers dels seus treballadors, ara que la cultura ha demostrat ser més necessària que mai.

El sector de la cultura està vivint un moment extremadament complicat en aquest temps de pandèmia arran de la covid-19. Amb el tancament durant el confinament, les restriccions d’aforament posteriors i altres mesures que condicionen la programació habitual, el sector pateix una greu crisi econòmica que posa en perill tant la seva viabilitat com l’impuls de nous projectes i la supervivència de milers de treballadors del sector.

Per aquest motiu, el Cercle de Cultura i un grup de professionals de la captació de fons (fundraising) en l’àmbit cultural de Catalunya, membres de la xarxa fundraising.cat, hem decidit promoure i llançar una campanya per donar suport al sector cultural català. Ja s’hi han sumat a la campanya L’Auditori, el Festival Temporada Alta, la Fundació Catalunya Cultura, el TNC, el Teatre Lliure, el club TR3SC i altres projectes i entitats culturals d’arreu del país. La campanya compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la Fundació Damm, la Fundació de Música Ferrer-Salat, Coca-Cola i REDI. El tret de sortida de la campanya ha estat aquest dimarts 27 d’octubre amb una actuació de Mireia Portes i David Olivares a la Terrassa del Teatre Lliure de Montjuïc.

El vicepresident del Cercle de Cultura, Jordi Pardo ha subratllat en la seva intervenció que aquesta campanya “s’emmarca en l’acord de col·laboració amb la xarxa fundraising.cat i en un dels punts del manifest ‘Més Cultura, més Europa’ que està promovent el Cercle de Cultura a escala europea”.

El president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs, present també a la presentació de la campanya, ha recordat com aquesta s’entronca amb d’altres que històricament han donat suport a la cultura des de l’actuació directa de la ciutadania: “els ‘comptes en participació’ que van fer possible el diari Avui, o l’Arc de Berà o Edigsa. O la creació d’Òmnium Cultural que va fer possible mantenir l’IEC, la promoció de l’ensenyament del català i la formació de professorat a través de la DEC, la promoció del llibre i el disc en català amb ‘Cultura en Ruta’, l’aixopluc a entitats com l’Obra del Ballet Popular. I tantes altres. Com les subscripcions que van fer possible l’edició d’obres d’Infraestructura cultural com la Biblioteca Bernat Metge, Els Nostres Clàssics o l’Enciclopèdia Catalana”. Borràs ha destacat que “aquests I tants altres exemples d’iniciatives que, encara que hagin tingut l’origen en una persona o en un grup, han reeixit gràcies al suport econòmic popular”, i ha fet una apel·lació final: “Per un país culte ara és hora de posar-hi tots el coll”.

Oriol Alsina, portaveu de la campanya, ha afirmat que “volem que el públic s’impliqui, reaccioni i actuï a favor de la cultura. Animem i demanem als ciutadans que estimen la cultura i entenen la importància de tot allò que ens dona en situacions de crisi que facin un pas endavant. Les administracions públiques han obert línies d’ajuda, però no n’hi ha prou. És la gent qui salvarà la cultura”.

Com funciona la campanya? A través del web laculturaemtoca.cat, la campanya anima als ciutadans a perdre la por i tornar a comprar cultura, a donar per la cultura i a difondre a les xarxes socials el seu amor per la cultura.

COMPRA: La forma més senzilla d’ajudar la cultura és pagar per tot allò que ofereix. A través del web laculturaemtoca.cat s’anima a la ciutadania a comprar entrades per a un espectacle de teatre, una exposició, un llibre, un concert…

DIFON: La campanya també anima al públic a difondre la iniciativa a través de la gravació d’un vídeo curt on cada ciutadà expliqui “per què el/la toca la cultura” i què farà per ajudar-la. Sota l’etiqueta #laculturaemtoca s’anima a fer-ne difusió a través de les xarxes socials.

DONA: Una de les formes més directes i útils d’ajudar la cultura és fent una donació econòmica a les entitats o projectes que lluiten per sobreviure. A través d’un repositori allotjat al web, cada ciutadà pot seleccionar l’entitat o projecte al que vol recolzar, i fer-li un donatiu econòmic. Aquesta és una pràctica molt habitual a altres països però poc coneguda a casa nostra.

Categories
Notícies

La cultura és segura

El sector i la ciutadania necessitem els espais culturals oberts. Cap dels 140 brots actius a Catalunya té el seu origen en un acte cultural  Deures fets Amb molta dificultat, esforç, il·lusió i sense cap ajut a hores d’ara (després de tres mesos tancats), el sector cultural ha anat obrint les portes a l’activitat cultural dirigida a la ciutadania. Ho ha fet complint totes les normes dels protocols acordats amb el PROCICAT (en tenim un d’específic per a cada disciplina artística). Disposem de control d’aforaments i registres d’usuaris, tan necessaris com inexistents en moltes altres activitats. Els resultats són aclaparadors: cap dels 140 brots actius a Catalunya té el seu origen en un acte cultural. Aquestes activitats culturals són la base de confiança pels espectadors que són corresponsables de l’èxit de les mesures gràcies a la seva actitud cívica, però també són la base de la reconstrucció de la certesa per a una inversió futura que permeti assolir l’obertura al 100%.  Perplexitat El “premi” a aquesta actuació responsable avalada pels resultats va ser la decisió -primer a Lleida i després a Barcelona i àrea metropolitana- d’aplicar una resolució de manual d’instruccions d’etapes superades i insegures, on es comença a entreveure el nivell de desgavell per part dels màxims responsables encarregats de fer-nos sortir de la crisi. Esperàvem una fase 2 flexible, però la realitat a hores d’ara és que ens han tancat la cultura.  Indignació Tots els agents del sector cultural s’activen al voltant de la campanya CULTURASEGURA perquè no és acceptable, ni cert, ni just que es projecti el missatge a la ciutadania que la cultura és una activitat contagiosa i se’ns privi de la viabilitat econòmica que podem tenir després de quatre mesos de crisi. Platges obertes, activitats obertes, el carrer obert, i les vacances a tocar, i l’única ocurrència és tancar els espais segurs on la gent s’ho passa bé, gaudeix, reflexiona, riu i plora…, en condicions de màxim control, higiene i distància, homologades pel mateix PROCICAT.  Desproporcionalitat: Com es pot tancar tot un sector d’activitat que representa gairebé un 4% del PIB directe, sense cap argument sòlid ni causa justificada? En base  a quin dret, a quina llei? Qui respon dels danys causats?  Compromisos Ahir diumenge, a les 9 del matí, després de llargues negociacions, trucades, gestions, que van començar amb el tancament al Segrià i s’han intensificat amb la resolució dictada divendres-representants dels cinc sectors culturals (música, editorial, arts escèniques, arts visuals i audiovisual) es van reunir amb el Departament de Cultura i representants del Departament de Salut i d’Interior. Davant d’una manca d’arguments creïbles per decidir tancar tota una activitat segura i deixar-ne moltes sense control al lliure albir de la ciutadania, les parts de la taula vam assumir uns compromisos:  Per part del sector, reiterar la nostra voluntat de ser part de la solució, oferint una gestió corresponsable en la gestió de la seguretat dels espais. El virus estarà amb nosaltres molt temps i no es pot tancar un país indefinidament, i molt menys de manera intermitent, perquè es acabar amb la seva salut anímica i econòmica. Per tant, caldrà buscar espais de seguretat on les persones puguin ocupar el seu temps lliure.  Per part de la Secretaria de Salut i d’Interior, gestionar amb caràcter urgent les peticions d’obertura d’activitats prohibides amb la resolució, a partir d’enviar documentació als ajuntaments per ser validada pel PROCICAT.  El sector va preparar la documentació. El govern encara no s’ha pronunciat sobre les activitats culturals que ahir ja es van celebrar, augmentant encara més la seva imatge de desbordament, descontrol, incoherència i incapacitat per rectificar una norma totalment equivocada que ha fet un mal irreparable a un sector ja de per sí molt damnificat.  Ridícul  Ahir vam assistir a un espectacle polític grotesc, que ens avergonyeix a tots, fruit d’una errada de dimensions no creïbles, que no s’esmena sinó que es reforça, i es dóna la següent situació: La norma PROHIBEIX fer actes culturals. Però TÉ UNA EXCEPCIÓ: si es demana permís al PROCICAT, a través dels ajuntaments, hi ha la possibilitat d’obrir. Aquesta mesura que tots creiem que era a mida del Festival Grec, ens diuen que és l’escletxa per obrir l’activitat cultural que encara no ha decidit anul·lar-se definitivament.  Resultat: a partir d’ara, si ningú no rectifica, hi haurà una allau de peticions per fer activitats culturals obertes al públic, des de Festes majors, fins a activitats en espais tancats. I el PROCICAT les ha d’estudiar totes. Activitats municipals realitzant-se sense permís ahir, incertesa fins a l’últim moment, descrèdit del Govern, baralla i soroll polític, públic desinformat i desorientat, i tot un sector ESTIGMATITZAT, ARRUÏNAT i INDIGNAT.  Demandes El sector ha demostrat amb fets una clara consciència i reconeixement de la difícil tasca que els nostres governants han d’afrontar en una gestió extremadament complicada i que sempre ha estat al seu costat amb voluntat d’ajudar i de sumar. Som i volem ser part de la solució. Però actius, segurs i amb tot el suport del Govern i de la resta d’administracions al món de la cultura. Per tot això, DEMANEM:  Que es rectifiqui immediatament la decisió sobre el tancament dels espais i activitats culturals, donat que estem complint amb totes les mesures i no hi ha cap cas de contagi, i que no se suspengui l’activitat cultural segura de l’estiu (festes majors, etc.).  Que d’ara endavant s’escolti al sector en la gestió de les decisions que l’afecten tan essencialment.  Que la gestió de la crisi tingui fases de restriccions és lògic, però els espais culturals ja no són els capdavanters en el tancament, ja que són els espais més segurs. Per tant, que els espais culturals estiguin al final de les fases de tancament davant de qualsevol futura gestió de la crisi.  Que la cultura sigui considerada pel Govern com un dels valors que ha ajudat a suportar la crisi i se la tracti amb la justa correspondència (cap homenatge des del Govern, ni cap altra administració, als artistes que ens han consolat desinteressadament, per cert). LA CULTURA ÉS UN BÉ DE PRIMERA NECESSITAT.  Que es generin campanyes de confiança entre el públic, tan malmesa per les imprudents declaracions emeses des del Govern. Són demandes assumibles, justes i la rectificació honora a qui l’exerceix especialment quan l’error és tan flagrant. Malgrat tot, el descrèdit és tan gran que li ha tret categoria d’estigma a la cultura i ara qui l’ostenta és el Departament de Salut. En cas contrari, en cas que es bunqueritzi la decisió i no es comprengui que estem en una fase nova on moltes empreses de tots els sectors som segures i estem preparades per continuar obertes convivint amb la crisi, es fa absolutament necessària la dimissió dels responsables. 

Categories
Notícies

Alfons Martinell: ‘La societat té un deute amb la cultura per la seva contribució a la crisi de la Covid19 que ha de ser rescabalada’

La Fundación Alternativas va presentar en línia el document ‘Los derechos culturales: Hacia una nueva generación de políticas públicas’, d’Alfons Martinell -membre de la junta de govern del Cercle de Cultura- i Beatriz Barreiro. El document proposa un nou contracte social per a la cultura per part de l’Estat. Un contracte social en sintonia amb les noves aportacions conceptuals de la comunitat internacional, que incideixen en la construcció d’un marc de referència per les polítiques culturals basant-se en els drets culturals (podeu seguir tota la presentació des del reproductor del vídeo que teniu a l’esquerra del text). El document elaborat per Alfons Martinell, director honorífic de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals de la Universitat de Girona, i Beatriz Barreiro, doctora en Drets Humans i professora titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la URJC, analitza la situació dels models clàssics de polítiques culturals, que es troben en dificultats de sustentació i són criticats per amplis sectors socials. En aquest context es percep la necessitat d’un esforç per a una major adaptació de les polítiques culturals  a un enfocament més proactiu en clau dels drets humans i culturals. Una de les propostes més destacades és un nou contracte social per a la cultura, en sintonia amb les noves aportacions conceptuals de la comunitat internacional, que incideixen en la construcció d’un marc de referència per les polítiques culturals basant-se en els drets culturals. Segons Martinell l’informe respon a la pregunta de “per què els drets culturals són tan poc coneguts i reclamats en el nostre ordenament de polítiques públiques”. Segons la seva opinió, es tracta de garantir, d’acord amb un dret reconegut per la comunitat internacional: “el dret dels ciutadans a participar en la vida cultural, perquè la cultura, en totes les seves dimensions, és un dret universal”.  Per a Alfons Martinell, les polítiques públiques han de cobrir uns “serveis bàsics” a través de les diferents administracions, però en aquest moment, a l’Estat espanyol, gairebé el 70% de la despesa pública en cultura el realitzen les “administracions locals”, sense obligació normativa a fer-ho, perquè veuen la “necessitat que les ciutats tenen de cultura”, i que les autonomies han creat model de polítiques culturals d'”Estat-nació”, amb equipaments “de país” en cadascuna de les 17 autonomies -pinacoteques, biblioteques regionals, etc- que no correspon a la “realitat actual”, i que ha generat un “despesa pública descontrolada”. Martinell defensa que la cultura és un “servei essencial”, però la nostra societat no ha estat capaç de definir-lo com a tal, i que durant el confinament de la Covid19 ha estat un “element important per a suportar” el confinament. El que ha demostrat aquesta crisi és que la vida cultural, privada i col·lectiva és “bàsica per suportar situacions de gravetat, i la societat té un deute amb la cultura, i espero que en la recuperació se sàpiguen adoptar mesures perquè el sector cultural, que ha aportat molt més a la col·lectivitat que altres, rebi el rescabalament que es mereix”. Entre les mesures necessàries per implantar una nova generació de polítiques públiques, Alfons Martinell va apuntar a la creació d’uns “serveis mínims, com s’ha plantejat a França”. En aquest sentit va expressar la seva sorpresa pel fet que l’Estat espanyol no tingui una “llei de cultura” després de més de quaranta anys de Constitució democràtica, i ha sostingut que la situació es “atomitzatda”, perquè no hi ha un “marc de referència”. Els municipis, que són els “grans generadors” de cultura, no tenen una “norma”, i el patrocini “no pot solucionar-ho tot”. “Estaríem molt contents que el nostre informe fes dubtar els legisladors a l’hora de crear la llei; el més important és generar un estat d’opinió i que les diferents ideologies puguin coincidir perquè la cultura no es converteixi en una arma llancívola entre grups polítics”, ha reblat Martinell. Us podeu descarregar l’estudi des d’aquest enllaç: https://www.fundacionalternativas.org/public/storage/cultura_documentos_archivos/f37d95a3db61e7357683c9b526badd94.pdf

Categories
Notícies

Pere Vicens a la taula rodona “cultura, empresa i ètica”

Pere Vicens, president d’honor del Cercle de Cultura, va participar en la taula rodona “Cultura, empresa i ètica” organitzada per la Fundació Catalunya Cultura el 25 de juny. A més de Vicens, hi van participar Sergi Ferrer Salat, Francesc Torralba i Sílvia Martí, que van estar moderats per Enric Crous Pere Vicens, amb una llarga trajectòria empresarial al món editorial, va iniciar la seva intervenció (podreu visionar el debat des del reproductor que acompanya aquest text) posant de relleu la diferència entre civilització, cultura i tradició. Vicens va reclamar més ajuts directes als empresaris que vulguin col·laborar amb el món cultural: “la funció primera de l’empresa és crear riquesa i llocs de treball. Per això considera que falten ajudes directes als empresaris que volen invertir en cultura, més enllà de la llei de mecenatge” Així mateix, el president d’honor del Cercle de Cultura va afirmar que els interessos dels governants molts cops són diferents dels de la societat, més universals. I en aquest sentit va llençar un repte: “Cal poder-los convèncer que és bo esmerçar en cultura, i que cal arriscar-hi”.  

Categories
Notícies Opinió

Entrevista a Belén Latorre: “La cultura, la millor medicina”

Belén Latorre Laguna és directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, entitat que promou i coorganitza, amb el suport del BBVA, 8 premis culturals en diverses disciplines, amb l’objectiu d’ajudar els professionals en la seva projecció, difusió de les obres premiades i estendre la cultura arreu de Catalunya. És membre de la junta del Cercle de Cultura. Com estàs vivint el dia a dia del confinament en l’àmbit personal i en l’àmbit professional?  Ara que ja es pot sortir a fer esport, molt millor. A l’inici vaig haver de buscar una fórmula entre la disciplina i la flexibilitat, que em permetés fer front al dia a dia. Em continuo aixecant d’hora per posar-me al dia i estar activa a les 9?h davant l’ordinador i el mòbil. Continuo omplint la meva agenda de tasques i reunions que ara faig amb videotrucades. Les jornades acaben més tard, però això em permet dinar amb els meus fills o treballar a l’aire lliure mentre em prenc un te. En un inici, tots els esforços es van centrar a reprogramar i planificar l’activitat prevista per a aquests mesos, de fet encara ho estic fent, però més endavant ja hem encetat nous projectes culturals adaptats a les necessitats del moment, cosa que m’apassiona. Se’m fa difícil decidir que una activitat ja no es pugui fer, tant per l’activitat com per les persones que sé que necessiten treballar. Els dies passen volant. Ara ja no sé si sabré tornar al dia a dia del despatx o anar amunt i avall per a fer reunions. De fet, penso que a partir d’ara treballaré diferent. He après a confiar en el  meu equip, que es pot treballar per objectius, fent multitasques i des de qualsevol lloc. Penso també que aquesta situació ens pot servir per aconseguir ciutats ambientalment més sostenibles, un dels reptes que no podem oblidar.  Com creus que afectarà aquesta situació al sector on desenvolupes la teva activitat professional i a la cultura en general i a les persones? Ja res serà igual per a la majoria de sectors. Al de la Cultura, hem de pensar ja en noves formes més flexibles de planificar i treballar, d’arribar a públics que tenen necessitats diferents, noves vies per obtenir ingressos, ser encara més eficients i, sobretot, estar més  coberts i protegits davant de moments d’incertesa com els actuals. Vivim en un món agitat a tots els nivells: crisis econòmiques, d’emergència climàtica o situacions no desitjades es tornaran a repetir i cal treballar pensant en aquest context de futur. Cadascú des de la seva posició. Encara em sembla sorprenent com la Covid19 ha estat un tsunami per a l’economia, que farà caure el PIB enormement i no millorarà fins al 2022; això demostra la nostra fragilitat. El món cultural ressorgirà, com sempre, però encara més debilitat. Sens dubte, s’han de canviar les polítiques culturals i les maneres de fer de tothom per fer front d’una altra manera el que ens presenti el futur.  Pels que treballem amb un ordinador, el teletreball, comunicar-nos o formar-nos a través d’una pantalla ja donem per fet que formarà part del nostre dia a dia. La societat, per la seva banda, ha descobert que hi ha altres maneres de gaudir de la cultura i que és la millor medicina per passar el confinament: hem participat en activitats culturals, hem visitat exposicions virtuals, assistit a un Festival de música o hem gaudit de la música des d’un balcó.  “Ara que ens hem vist limitats per a desplaçar-nos, hem de valorar el fet de pensar més en el públic de proximitat, del territori, hem de pensar a produir i consumir productes km0”  De tot això, jo extrec diverses conclusions amb avantatges i desavantatges. No totes les persones que es dediquen a la cultura poden fer la seva feina a casa o a través d’una pantalla, si bé tothom s’ha bolcat a fer arribar la cultura a les cases de forma gratuïta. I el que ha estat una gran ajuda en aquests moments, darrere hi té molts professionals que han de continuar guanyant-se la vida i que han vist truncades les seves gires, així com espais que han quedat deserts i que s’han de mantenir omplint els aforaments. Caldrà saber combinar el que es pot oferir de manera oberta i gratuïta, i la que no, i arribar a fórmules mixtes.  La segona conclusió és que no tot s’hi val. Les plataformes ajuden a transmetre, fan participar les persones, ajuden a arribar a racons i pobles que tenen més dificultats per accedir a la cultura, però no t’ofereixen la part experiencial dels sentits, de les emocions, de compartir un espectacle en un teatre, un cinema o un auditori amb altres persones. Actuar davant d’un auditori, veure les reaccions del públic o sentir els aplaudiments, no és el mateix que rebre molts “likes”. Tampoc és el mateix per al comerç d’una població. La cultura dinamitza l’economia d’una població. Cada Festival que es deixa de fer és una font d’ingressos menys per al petit comerç. Ara que ens hem vist limitats per a desplaçar-nos, hem de valorar el fet de pensar més en el públic de proximitat, del territori, hem de pensar a produir i consumir productes km0. En definitiva, buscar formes culturals mixtes, amb més visió de negoci, encara més ben pensades i planificades, i més col·laboratives amb les entitats i públic de l’entorn.    Un missatge que animi a tothom vers la cultura, un consell, una recomanació per a aquests moments. Els que ens dediquem a la cultura, sabem que transforma o que ens ajuda a ser persones més obertes, crítiques i innovadores. Malauradament, moltes persones que treballen en altres sectors no li donen la mateixa importància i la relacionen amb el lleure. De fet, no acaba sent prioritària en les polítiques públiques. Però vull ser positiva, aprofitem precisament aquest moment per fer valdre la cultura. Ajudem-nos els uns als altres. Fem difusió per xarxes de tot el que fem, escoltem i escrivim a favor de la cultura. Animem a llegir, a crear, a assistir a esdeveniments culturals virtuals. Captem a la gent jove i de totes les edats, perquè una vegada passi tot això, continuïn gaudint-ne des de casa, a equipaments culturals o als carrers on vivim.    Enumera i/o explica possibles mesures de recuperació per al sector cultural. Les entitats, fundacions, empreses i equipaments que es dediquen a la cultura, encara que sigui desitjable, no poden dependre sempre d’unes polítiques culturals i d’uns pressupostos anuals que mai estan garantits.  La cultura és un dret de tots i totes i hauríem de cuidar-la com es fa a França o Alemanya, que la consideren un bé de cohesió social i desenvolupament econòmic, per no repetir els beneficis que té en les persones, des de petits, i en la societat. Per tant, més enllà dels plans de xoc que ara puguin pal·liar els efectes del moment fins que torni la normalitat, ens calen unes polítiques culturals sòlides, fiscals, de protecció, de suport sostingut en el temps per a tots els professionals, entitats i empreses que s’hi dediquen. Cal dissenyar una política cultural que sigui transversal a la resta de polítiques socials, econòmiques, educatives, de salut i territori. I des del món de les entitats, una gran taula del tercer sector cultural de Catalunya, on estiguin representades totes les entitats, associacions, empreses i professionals que hi treballen, i que avancin coordinadament i en col·laboració pública i privada.   I per part del sector, en general, no quedar-nos de braços plegats. Posem sobre la taula el que fem i com ho fem i redissenyem projectes culturals de qualitat, però més autosuficients, evitant els ingressos eventuals, més eficients i solvents, col·laboratius i tenint en compte els mitjans digitals per tenir un major impacte cultural i social de tots els públics, principalment els més propers a nosaltres. Deixem de fer les coses com les hem fet sempre, provem i experimentem.  Molta salut per a tothom!

Categories
Notícies Opinió

Agustí Fructuoso: “La cultura és com un jonc, fràgil, però resistent i difícil de tombar”

Entrevista a Agustí Fructuoso, pintor i co-fundador del projecte TPK Art i Pensament Contemporani l’any 1977. Actualment hi continua lligat com a responsable d’exposicions i intercanvis internacionals Com estàs vivint el dia a dia del confinament a nivell personal i a nivell professional?  Personalment, m’imagino que com tothom, amb ganes de veure a amics i família. M’ho estic prenent com un temps de malaltia, aquest temps en què no pots fer res del que fas diàriament però que en canvi et permet gaudir d’una curiosa llibertat en el sentit que et pots permetre perdre el temps o millor dit no tens per què tenir l’obligació d’aprofitar-ho, ja que la malaltia et justifica no fer-ho. En el meu cas em permeto dibuixar i pintar allò que si pogués anar al meu taller, no faria per un absurd sentit de responsabilitat. El dia abans del confinament em vaig  proposar que fos una pausa productiva  i malgrat que he hagut de  suspendre  tres exposicions, estic acceptablement satisfet del treball resultant. Dibuixo molt, feia molt de temps que no dibuixava tant  i la veritat és que m’ho passo molt bé encara que sempre tinguis al cap el patiment de tantes i tantes persones i la incertesa de futur que la situació actual obre . Dit això tinc ganes de poder tornar a anar a l’estudi i veure els quadres grans de dos metres per dos metres i més.  Com creus que afectarà aquesta situació al sector on desenvolupes la teva activitat professional i a la cultura en general i a les persones? Sempre es diu que tota crisi és una oportunitat i com a tal hauríem de ser capaços de treure conclusions positives per a futures actuacions, perquè les negatives ja es presenten soles. Aquesta crisi el que posa de manifest  dins del sector  cultural  és el precari en què se sustenten les seves estructures. Ningú sap com se sortirà d’aquesta crisi, però una cosa crec que és certa, sortiran pitjor aquells sectors que no siguin considerats necessaris per a la societat. Llavors la pregunta és: la cultura és vista per la societat realment com un bé necessari?, la resposta és no i una prova no són  els baixos pressupostos institucionals dedicats a la mateixa sinó la poca o cap resposta de la societat cap aquest fet.  Aquesta poca o cap implicació de la ciutadania amb la cultura – problema no aliè a responsabilitats del mateix sector cultural que caldria analitzar amb honestedat- farà que, en un futur a curt i mitjà termini, l’àmbit que quedarà més tocat serà el de la difusió perquè justament és aquest el que estableix un pont de relació entre creadors i ciutadania. En aquests moments no sols estem instal·lats en la “societat de l’espectacle“ com deia Guy Debord,  sinó que ens hem instal·lat en la “societat de l’espectador “, de manera que moltes vegades anem més als “llocs“ que a les “coses“. Aquesta passivitat influeix negativament al desenvolupament de la relació cultura-ciutadania i només es pot corregir potenciant els ensenyaments artístics en tots els seus nivells. Un missatge que animi a tothom vers la cultura, un consell, una recomanació per a aquests moments. La creació em preocupa relativament, si va seguir sent possible la poesia després d’Auschwitz, seguirà sent possible després del coronavirus. En el pitjor dels casos, potser hi haurà una tria  de projectes i desapareguin temporalment aquells més  “mastodònticament” innecessaris. Continuant en el pitjor escenari possible, la indústria cultural pot quedar més o menys “tocada”, però quan dic que la creació em preocupa relativament és perquè els creadors seguiran treballant com han fet sempre i amb les circumstàncies que calguin, de fet això ja succeeix. Em preocupa més el deteriorament que puguin patir els canals de difusió i distribució públics, privats i  “emergents“ i el que això pugui repercutir no en la creació però sí en la seva visibilitat i en la seva vessant com espai públic de reflexió i crítica. El missatge positiu és que la cultura és com un jonc, fràgil però resistent i difícil de tombar. Enumera i/o explica possibles mesures de recuperació per al sector cultural. Quan passi tot tindrem una perspectiva més clara de com ha quedat el camp de batalla, totes les baixes i totes les mutilacions. D’altra banda no serà estrany que al principi de la sortida es produeixi una gran eufòria social traduïda en una gran necessitat de sortir i assistir a tots aquells esdeveniments culturals que  han estat negats per  la pandèmia. Si es produeix això, que seria el de desitjar, també és possible que sigui un efecte passatger i que després d’un temps, la cultura torni a la fràgil situació en què es trobava abans de l’epidèmia. La meva impressió és que estem en un moment clau com també ho va ser la crisi econòmica que es va iniciar el 2007, però pitjor en el sentit que en aquella crisi hi havia l’esperança de poder canviar les relacions socials i econòmiques  i treballar per una societat més justa. Aquesta esperança s’ha anat esvaint a una gran velocitat , provocant una total desconfiança ciutadana cap a les institucions polítiques. Aquest moment és pitjor, deia, perquè aquella esperança en aquests moments no existeix  ni tan sols com a possible utopia. Dit això hauríem de ser conscients que un dels fracassos de la sortida de la crisi anterior i per a mi el gran culpable de la pèrdua de confiança, és que ens vàrem seguir comportant com si no hagués passat res, com si el problema no fos responsabilitat de tots i vàrem continuar cadascun al nostre  espai sense afrontar realment el conflicte i el conflicte no és altre que l’estructuració d’un espai de responsabilitat política  des de l’individu cap la societat i a l’inrevés.  Mentre aquesta relació no canviï i la ciutadania no entengui que el seu únic poder per incidir en les polítiques culturals, econòmiques, sanitàries, social, etc., és la seva implicació en aquestes, la sortida de la crisi serà pitjor que la del 2007. Fins ara podíem enganyar-nos i pensar que amb publicar opinions a Facebook, votar cada x temps i manifestar-nos de tant en tant, ja érem individus lliures i  influents, ara ja sabem que no és així i és aquest fet el que em porta a pensar que o som capaços d’entendre que la nostra implicació com a individus a la vida pública i que la complicitat amb els altres és necessària per poder ser partícips  en la presa de decisions o la societat com a tal serà cada vegada més fràgil, més  precària i l’individu cada vegada amb menys atributs com a ciutadà. En cultura tenim el gran avantatge que, en aquest moment, no cal inventar res per ser propositius, únicament el que cal fer per començar és posar en funcionament lleis i objectius que des de fa molts anys es van plantejant des del  sector i que encara no s’ha aconseguit quallar: llei de mecenatge, estatut de l’artista, educació artística entri a l’escola de manera real, si se’m permet la paraula “desprecarietzar” el treball cultural i per descomptat aclarir el tema de la inversió cultural de les institucions públiques: quin percentatge del pressupost públic ha de retornar a la Cultura a partir del que aquesta representa dins del PIB . Aquestes mesures i altres més sabudes per tots són les que cal posar en marxa per contribuir a un enfortiment sòlid del teixit cultural.