El Cercle de Cultura i l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) han signat un acord de col·laboració per treballar conjuntament en projectes i activitats per millorar la centralitat de la cultura com a factor de qualitat de vida, cohesió social i desenvolupament econòmic sostenible. Sumar esforços entre els diferents sectors de la cultura és fonamental per enfortir i millorar la posició de la cultura en l’agenda institucional, social i econòmica.
La presidenta d’ADETCA, Isabel Vidal i el president del Cercle de Cultura, Jordi Pardo, a més de signar l’acord, han mantingut una reunió a la seu del Cercle de Cultura per definir les estratègies i vies de col·laboració entre ambdues entitats.
Amb la signatura del conveni, ADETCA i el Cercle de Cultura estableixen una aliança per sumar esforços i participar en projectes i activitats d’interès compartit relacionats amb les polítiques culturals, a través de programació conjunta d’activitats i projectes, enfortint el paper del Cercle de Cultura com espai de trobada entre tots els sectors i àmbits de la cultura.
ADETCA és l’organització i referent més important de Catalunya que, des de 1992, vetlla pel desenvolupament del teatre d’iniciativa privada en qualsevol de les seves manifestacions, i des d’aleshores treballa en la seva promoció i difusió sociocultural i amb el compromís d’oferir a la societat una opció teatral plural, lliure i independent.
El Cercle de Cultura i la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) han signat un acord per treballar conjuntament en projectes i activitats amb un alt potencial de transformació social a través de la cultura. Ambdues entitats comparteixen la visió de la cultura com a element constitutiu primordial de la societat i, en conseqüència, és responsabilitat de tots.
El president del Cercle de Cultura, Jordi Pardo, i el director de la SGAE a Catalunya i Balears, Luis Gómez, han mantingut una trobada a la seu de la SGAE a Catalunya, a Barcelona, per definir les estratègies i programes de col·laboració en què la creació sigui l’eina inclusiva i d’empoderament. Amb aquesta finalitat, la cultura podrà recuperar una major centralitat social.
Amb la signatura del conveni, la SGAE i el Cercle de Cultura estableixen una aliança segons la qual la cultura és fonament i mirall de la comunitat i, per tant, reflex del talent, creativitat, valors, innovació i progrés com a via de cohesió social.
Jordi Pardo és el nou president del Cercle de Cultura, en substitució del fins ara president Segimon Borràs, que acaba el seu mandat al capdavant de l’entitat. Pardo, que exercia de vicepresident a l’anterior Junta, encapçalava l’única candidatura que s’havia presentat.
Jordi Pardo és llicenciat en Geografia i Història, UB; FGAP i EMPA per ESADE, i gestor cultural. Des de setembre de 2013 és director general de la Fundació Pau Casals. Ha dirigit i assessorat projectes de cultura, desenvolupament i regeneració urbana a diferents països d’Europa, Amèrica i Àsia. Ha estat director del Projecte del Museu del Disseny de Barcelona, gerent del CCCB, i director del Parc Arqueològic d’Empúries. Ha estat membre del grup d’experts d’UNESCO (2011-2015), i del jurat de les Capitals Culturals d’Europa de la Comissió Europea (2011-2016).
La nova junta està integrada pels vicepresidents Eva Faustino, Jordi González Moltó i Segimon Borràs, Agustí Fructuoso que continua com a Tresorer/Secretari, i els vocals que ja formaven part de l’anterior Junta, Laura Bertran, Montserrat Bou, Belén Latorre, Esteve León, Alfons Martinell, Marta Puigderrajols, Fèlix Riera, M. Àngels Torras i Ferran Audí. I s’hi incorporen Jordi Montaña, Miquel Àngel Barrabia, Mireia Mayolas, Pau Carrió i Carme Fenoll.
El president sortint ha valorat molt positivament els seus quatre anys al capdavant del Cercle de Cultura, que ha definit com “un lloc de reflexió i intercanvi d’idees tranversal, tant des del punt de vista ideològic com sectorial, especialment en la relació entre Economia i Cultura, destacant tot el que aporta la cultura a l’economia”. Durant el seu mandat s’ha impulsat el Fòrum Cultura 2020, coordinat per Jordi Pardo, s’ha mantingut la relació amb el Cercle d’Economia i s’ha redactat un Pla d’Actuació i Governança, sobre l’organització i la participació dels socis de l’entitat.
El nou president ha mostrat la seva satisfacció i il·lusió per poder continuar treballant en un espai plural, independent i divers, que pot ajudar a millorar i sensibilitzar respecte els diversos sectors de la cultura. Pardo ha agraït la confiança i la tasca de Segimon Borràs i de tota la junta de sumar esforços, i ha volgut destacar el fet que durant el seu darrer any de mandat ha hagut d’encarar a una situació tan difícil com la pandèmia. Pel que fa als objectius del nou mandat, Pardo es marca com a repte sumar esforços, connectar el Cercle amb d’altres iniciatives amb les que comparteixen objectius, i enfortir el paper del Cercle en el debat sobre governança i la gestió pública i privada de la cultura i en relació a l’economia.
Objectius de la nova junta directiva
En aquest sentit, durant l’Assemblea, la nova Junta ha desenvolupat aquests objectius del mandat, assegurant la voluntat de treballar per aconseguir visibilitzar la tasca i la programació estable del Cercle de Cultura, pensant en els seus socis i en el conjunt dels sectors de la cultura, per tal d’esdevenir un espai plural i independent que representi els artistes, creadors, mediadors, els professionals i representants de l’àmbit privat empresarial, els professionals del sector públic i del treball comunitari i tercer sector.
També s’ha marcat com a repte d’aquesta nova etapa enfortir els lligams i la cooperació amb el Cercle d’Economia, amb iniciatives diverses, i especialment amb l’organització cada dos anys del Congrés de Cultura i Economia, i situar el Cercle com un punt d’encontre amb altres institucions similars de l’Estat Espanyol i la Unió Europea, oberta a iniciatives internacionals i especialment de l’àmbit iberoamericà.
Alhora, la nova Junta del Cercle ha anunciat que els principals elements de la nova programació, emmarcada en el Pla Estratègic elaborat el 2020, haurien de ser la posada en marxa el Baròmetre Cultural, l’organització de les jornades “Cultura i Economia”, de caràcter bianual i en col·laboració amb el Cercle d’Economia i altres institucions, així com impulsar conferències i taules rodones sobre temes d’alt interès en l’àmbit de la governança de grans infraestructures i projectes culturals, legislació sobre mecenatge, patrocini i participació social, l’anàlisi de la cultura en la seva dimensió metropolitana, així com acollir en període electoral debats específics centrats en polítiques culturals, i tots aquells que siguin d’interès general dels sectors de la cultura.
També s’ha anunciat la voluntat de revisar els objectius i prioritats recollits al llarg del procés participatiu Fòrum Cultura 2020, així com l’establiment d’una agenda de prioritats per a establir un diàleg i seguiment amb els responsables de les institucions públiques competents amb matèria de cultura, i amb organismes i empreses relacionats amb la cultura, economia creativa i sectors associats com el turisme, l’educació, i la industria audiovisual o el desenvolupament territorial.
En les novetats presentades a l’Assemblea Extraordinària celebrada avui, el Cercle ha presentat el nou responsable de Comunicació, el periodista Joan Safont, que a partir d’avui s’encarregarà, entre d’altres funcions, de portar a la pràctica les línies de comunicació fixades al Pla de Comunicació de l’entitat.
Valor estratègic de la cultura en la recuperació i transició econòmica post-COVID-19
En la perspectiva de la gestió dels fons de recuperació europeus, el Cercle de Cultura planteja la necessitat que aquests fons arribin als sectors de la cultura, per garantir la seva capacitat de creació de valor i competitivitat, reconversió i diversificació d’activitats econòmiques tradicionals, i impuls de la innovació en altres sectors. La despesa pública de la cultura a Espanya se situa entorn de l’1,2%, genera un impacte en el PIB superior al 3,4%, i ocupa a prop d’un milió de persones de forma directa. ‘’impacte de la cultura i les indústries culturals en el PIB Europeu és d’un 4,7%, i ocupa a més de 7,4 milions de persones. Però més enllà de l’impacte directe en PIB i ocupació, són un motor de canvi i transició cap a models sostenibles d’activitats econòmiques, en àrees molt diverses que van des del turisme, el sector agroalimentari, el món dels serveis, el disseny i l’activitat industrial, o el desenvolupament digital. La Comissió Europea ha considerat a la cultura i les indústries culturals com un dels 14 ecosistemes prioritaris per a la recuperació econòmica post COVID-19. És imprescindible que les administracions públiques Estatal i Catalana, prioritzin també els sectors de la cultura pel seu valor estratègic i de transformació.
Amb el dolor per la pèrdua de moltes vides i l’impacte dels efectes sanitaris i socials, els efectes econòmics de la crisi pandèmica s’han fet notar a tots els sectors d’activitat. Però sens dubte en els sectors de la cultura l’efecte ha estat catastròfic. Mai en la història dels darrers dos-cents anys, ni en el context dels conflictes bèl·lics de la primera i segona Guerra Mundial, ni a la Guerra Civil espanyola, ni en cap altra moment hi ha constància de l’aturada total de l’activitat cultural, com la que es va produir quan es declararen les mesures de confinament. Les restriccions posteriors i actuals han allargat l’agonia de moltes empreses, institucions, entitats, artistes i creadors i professionals de la cultura, fent que els efectes de la crisi del Covid-19 siguin devastadors per a les arts i la cultura.
La cultura és un dret i un element clau per a la qualitat de vida, però a més és una inversió. La despesa pública genera un impacte molt superior en el PIB, que es trasllada també en termes d’ocupació i de tres altres efectes positius que han de veure amb l’activitat econòmica general. La construcció de l’oferta turística no seria possible sense la cultura. Per altra banda, la cultura és fonamental per a l’atracció de talent i és un factor clau en el desenvolupament de l’economia creativa i les indústries culturals que hi són relacionades. I en tercer lloc, la cultura té una capacitat molt important per a generar innovació i competitivitat, millorant el posicionament de ciutats i territoris.
Ni la indústria turística, ni els grans esdeveniments i manifestacions econòmiques com el Mobile World Congress de Barcelona, o la concentració d’empreses amb gran capacitat de crear valor afegit, no haguessin estat possibles sense la capacitat de crear atractiu i competitivitat de la cultura. En aquest context proper i global cal reclamar el rol de la cultura en el procés de recuperació que hem d’emprendre amb urgència a Catalunya en el marc del consens europeu.
Considerarem que el sector cultural en tota la seva amplitud i complexitat, és un valor a tenir en compte per la seva contribució al creixement econòmic, generació d’un sector important que contribueix al PIB i al manteniment d’ocupació amb molta tradició i resistència. Aprofitar aquesta crisi per a una transformació de les polítiques públiques culturals per adaptar-se a les noves realitats presents i en previsió de futur. Plantejar reformes profundes en la institucionalitat cultural que ens hem dotat per situar-les en els escenaris de les necessitats dels plans de recuperació i resiliència.
En aquest marc considerem imprescindible aprofundir en la cultura com a dret fonamental i mantenir una tensió per fomentar l’igualat a l’accés a la cultura i compensar els desequilibris estructurals per impulsar una veritable ciutadania cultural.
D’acord amb aquestes consideracions considerem imprescindible incorporar la cultura a l’agenda del Pla de Recuperació com a un agent actiu i amb moltes potencialitats:
• Perquè la cultura i la diversitat de les expressions culturals són un element fonamental del projecte de la Unió Europea. Cal fomentar el desenvolupament cultural de tots els Estats membres de la UE i garantir que cap quedi enrere per manca de recursos i d’inversions en cultura.
• Perquè la relació entre creativitat i processos d’innovació social i econòmica és una aliança demostrada per la seva eficàcia.
• Perquè la cultura, les indústries culturals i creatives aporten valors afegits a altres sectors relacionats amb la transformació digital que té una dimensió cultural inqüestionable.
• Perquè interacció entre la innovació i transformació digital i la cultura, les indústries culturals i creatives és estratègica per a l’enfortiment de la preservació, difusió i desenvolupament global de l’oferta cultural Europea.
• Perquè no es poden afrontar els reptes que tenim com a societat sense considerar la importància de l’ecosistema cultural com un factor imprescindible per definir nous models socials i econòmics sostenibles.
• Perquè el desenvolupament econòmic i de qualitat de vida de Catalunya està relacionada amb l’atractiu i oferta cultural de les ciutats i territoris. Perquè la cultura és un factor de cohesió i inclusió social. Perquè la cultura ha estat clau pel posicionament internacional de Catalunya i per atraure talent.
• Perquè Europa és una idea compartida, i la cultura és essencial per a construir-la entre tots. Per tot això, demanem a les administracions públiques Estatal i Catalana que la cultura i les indústries culturals formin part de les prioritats reals amb les quals es gestionin els fons europeus de recuperació, resiliència i transformació.
Ahir el govern de la Generalitat va anunciar les noves mesures per a la contenció de l’extensió de la COVID 19. Entenem que en una situació tan excepcional i greu com la que estem vivint els governants han de prendre decisions, encara que resultin dures. Així i tot, el tancament d'una part de les activitats culturals (no de totes), d'un dia per altre, i sense cap marge de planificació, malgrat la recent declaració de la cultura com a bé essencial per part del Govern, és incomprensible i injust per a un sector que fa temps que aplica les màximes mesures de seguretat.
Davant d’aquesta situació volem manifestar el següent:
Primer.- La nostra més enèrgica protesta per dos motius fonamentals: que es prenguin mesures d’aquesta mena sense un termini mínim (tres dies) d’aplicació i, a més, tenint en compte que les dades ens demostren que els espais culturals són espais segurs.
Segon.- Que la cultura és segura no és només l’enunciat d’una campanya informativa, sinó una realitat contrastada. Els espais culturals han extremat les mesures de protecció, fins i tot més enllà de les exigències normatives, i no existeix cap constatació que les activitats culturals siguin una font activa de contagi.
Tercer.- Que la reducció de l’aforament dels museus al 33% és una mesura merament propagandística atenent que l’impacte de la situació actual fa que la freqüentació dels museus estigui molt per sota d’aquest percentatge. Per altra banda, quina diferència hi ha en les condicions tècniques dels museus, de les galeries d’art i sales d’exposicions? Els hi és d’aplicació aquesta limitació o estan abocades al tancament?
Quart.- La suspensió sobtada de tota l’activitat cultural aquest cap de setmana suposa un gravíssim perjudici econòmic i logístic als artistes, les organitzacions i les empreses culturals. Sense cap marge de maniobra i sense garantia de compensació suficient.
Cinquè.- Que, d'ara endavant, aquest tipus de mesures dràstiques siguin prèviament planificades amb els principals representants del sector cultura, abans que es desencadeni la necessitat de prendre-les, per tal de poder treballar amb uns escenaris d'incertesa més limitada.
Sisè.- Que la compensació econòmica anunciada no sigui merament declarativa, que s’hi destinin recursos suficients -ara estan estimats en 50 milions d’euros- i que els mecanismes burocràtics de gestió no facin gairebé impossible accedir-hi a molts dels afectats.
Setè.- Instem als representants institucionals de la cultura, al Parlament, als Ajuntaments i a les Diputacions de Catalunya a posicionar-se públicament en relació amb aquestes mesures. I, en cas de disconformitat, actuar en conseqüència.
El Cercle de Cultura presenta les conclusions, reptes i prioritats sorgides del
Fòrum Cultura 2020, una iniciativa queha permès dialogar i reflexionar sobre 8
eixos temàtics i que ha comptat amb la participació de 108 professionals i creadors de diferents sectors de la cultura a
Catalunya.
L’acte “Fòrum Cultura 2020, punt i
seguit. Propostes per al debat“, tindrà lloc aquest
dimecres a les 18:00h a l’Auditori del Cercle d’Economia, i constarà d’una
primera part, “El calidoscopi”, on participants i coordinadors del Fòrum
Cultura 2020 presentaran breument les prioritats i els objectius de les taules
on van participar.
Seguidament,
tindrà lloc una taula de debat amb la presència de Tena Busquets, directora del Teatre
Principal i del Festival de dansa Sismògraf d’Olot, Daniel Martínez, president del Grup Focus, Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura i Mitjans de
Comunicació, Francesc Vilaró, Secretari
General de Cultura i Jordi Pardo, coordinador
del Fòrum Cultura 2020.L’acte comptarà
amb la presència de la Hble. Sra. Consellera de Cultura Mariàngela Vilallonga.
Sobre el Fòrum Cultura 2020, principals
reptes
El Fòrum Cultura
2020 ha estat una iniciativa que ha permès dialogar i reflexionar en 8 taules o
eixos temàtics de dues sessions de treball cadascun, en els quals han
participat més d’un centenar de persones dels diferents sectors de la cultura.
Al llarg dels 16 debats s’han compilat una relació de reptes i prioritats per a
millorar la situació dels sectors de la cultura.
Un primer
objectiu va ser recollir les opinions sobre els reptes i prioritats de la
cultura des d’una perspectiva plural, independent i que representés al conjunt
dels sectors de la cultura, oferint una visió calidoscòpica i pràctica de les
oportunitats, febleses, amenaces i dels enormes potencials dels diferents
sectors, així com de les seves connexions amb àmbits directament relacionats
(educació, turisme, espai urbà, desenvolupament, organització i equilibri
territorial, governança, innovació i projecció internacional).
Un segon objectiu del Fòrum va ser disposar d’una base
documental fruit d’un diàleg amb la que continuar impulsant un debat col·lectiu
en el conjunt d’actors del sistema cultural de Catalunya. Un cop acabat el
procés de treball, es definiran les prioritats per una agenda d’actuació i
negociació, que permetin posar la cultura en una posició de major centralitat
institucional.
En aquest sentit, s’ha elaborat un document que conté les aportacions dels debats del Fòrum i que el Cercle posa a disposició de tot el sector cultural amb l’objectiu de facilitar el debat i la reflexió. El document ofereix una visió transversal de l’estat del sector de la cultura a Catalunya i s’hi recullen múltiples i diverses opinions, que expressen la diversitat de realitats del sector cultural.
El Fòrum s’ha
estructurat en vuit eixos temàtics: creació artística, cultura i educació,
equipaments culturals, cultura i economia, Barcelona, Catalunya i projecció
internacional, finançament de la cultura, reptes de l’era digital i polítiques
culturals, sobre els quals s’ha reflexionat, tant en l’àmbit de la diagnosi com
en termes propositius.
Amb el Fòrum
s’ha constatat la importància d’un espai independent de trobada dels diferents
sectors de la cultura, que permeti el diàleg entre els professionals, els
creadors, els operadors públics, els projectes associatius i comunitaris, que
faci possible l’enfortiment de la cultura en les seves dimensions de dret de
les persones, de servei públic, d’activitat econòmica i d’element fonamental
per a la cohesió i desenvolupament social.
Després del
Fòrum Cultura 2020, el Cercle de Cultura està treballant en l’impuls d’un
programa de posicionament que té tres objectius
principals:
Consolidar un
espai de debat i coordinació independent i plural del teixit professional,
empresarial, cívic i institucional de la cultura.
Impulsar una
interlocució amb els sectors econòmics.
Avançar en una
agenda compartida que permeti situar la cultura en una posició de major
centralitat en l’agenda institucional, econòmica i social de Catalunya.
30 reptes i prioritats del conjunt de
sessions
01. Cal millorar els mecanismes de detecció i acompanyament
del talent i la creativitat.
02.Necessitat d’innovar en la concepció i
administració dels espais relacionats amb la creació, la innovació
artística.
03.Dificultats per impulsar i posar en valor
processos de creació artística emergents i d’innovació cultural.
04.La necessitat d’innovar en els processos,
espais, institucions i estratègies de gestió de la creació, mediació,
producció, presentació, comunicació, distribució i projecció cultural.
05. Cal recuperar l’ús social dels
equipaments, fent-los
espais més vinculats amb el pensament, la participació social, modernitzant les
estratègies i innovant en els procediments. Cal anar molt més enllà dels
conceptes de “visitar”, “escoltar”, o “veure”, i cal aprofitar les oportunitats
de la tecnologia digital per crear i desenvolupar noves audiències.
06. La necessitat d’impulsar les polítiques i accions
orientades a la gestió de la demanda en el
conjunt de sectors de la cultura, i de forma transversal en tot el sistema
cultural, com a estratègia de desenvolupament integral (cultural-creatiu,
econòmic i social) del país.
07. Necessitat de treballar en l’educació des de la
cultura, considerant que l’accés i participació
cultural dels ciutadans està en relació amb el descobriment de les pràctiques
culturals des de la família, l’escola, l’espai públic i les institucions
públiques i privades. No es pot delegar en el “sistema educatiu” la
responsabilitat de “formar futurs ciutadans”. Aquesta és també una missió
central de tot projecte cultural.
08. La necessitat d’impulsar mecanismes que generin
una major eficiència del sistema públic, marcat per una superposició administrativa molt important, els efectes dels
mecanismes de regulació i control de la despesa pública, i la manca d’objectius
i polítiques coordinades.
09. Cal plantejar seriosament la situació de
finançament insuficient de les polítiques públiques de la cultura, en les seves dimensió empresarial i
comunitària, però alhora, cal exigir una visió més estratègica amb criteris més
clars de les prioritats en la despesa pública i el finançament, i que impulsin
la gestió de la demanda i la millora de l’accés dels ciutadans a les pràctiques
i serveis culturals.
10. Les dificultats de coordinació interdepartamental i interadministrativa
11. Cal “culturitzar altres sectors” (economia, gestió urbana, educació, sanitat, etc.),
però enfortint el paper sistèmic de la cultura amb finançament, visió
estratègica i projectes clars.
12. La necessitat de modernitzar els models de gestió
de les infraestructures i projectes culturals públics, i d’avançar en noves formules de governança més
actuals, obertes, i coherents en relació amb les missions dels projectes i
institucions culturals, garantint-ne la continuïtat en el temps.
13. Cal fomentar la col·laboració público-privada en els àmbits de creació, producció, mediació i
distribució cultural.
14. Actualitzar els marcs normatius i reglamentaris, amb criteris més innovadors que permetin optimitzar
els recursos i oportunitats de les institucions i projectes.
15. Caldria desenvolupar el paper del CoNCA, fent que a més, depengués del Parlament de Catalunya,
com el Consell de l’Audiovisual.
16. Cal millorar l’estadística cultural, tant pel que fa a l’oferta com la demanda, en les
dimensions quantitatives i qualitatives. Cal superar els models basats
únicament en la valoració quantitativa.
17. La necessitat d’impulsar una visió estratègica del
conjunt del territori, potenciant les
iniciatives amb major grau d’excel·lència cultural i retorn social,
indistintament de la seva ubicació territorial.
18. Fomentar la coordinació entre centre i perifèria,
entorn urbà i entorn rural, per a la
dinamització i desenvolupament de l’activitat dels sectors culturals tant de
proximitat, com de projecció internacional.
19. La necessitat de millorar el finançament del
conjunt del sistema cultural, i en
especial les dotacions pressupostàries dedicades a la cultura des del Govern de
la Generalitat.
20. Cal disposar de models de política cultural clars
que integrin de forma transversal el conjunt de les competències públiques (territori, educació, mitjans audiovisuals, turisme,
industria, benestar social, etc….). És necessari aplicar una visió
estratègica i l’actuació integral de les polítiques de les administracions
públiques, en el marc d’una major eficiència en el funcionament d’allò públic.
21. Reivindicar un nou pacte cultural, que integrés el
món local. Sense aquest pacte el grau d’eficiència
serà menor.
22. Cal reformular els mecanismes de definició dels
problemes, els processos de presa de decisions i
canviar els marcs institucionals, evitant que les institucions
s’autoreprodueixin i tendeixin a l’incrementalisme.
23. Un element fonamental que afecta la situació de la
cultura té a veure amb el grau d’eficiència, però alhora també amb la visió estratègica i model d’organització
territorial de Catalunya en el segle XXI. Caldria repensar un model territorial
que per a 32.000 Km2 en el segle XXI té 947 municipis, 41 comarques, 4
diputacions, més els serveis territorials de la Generalitat, i les competències
de l’Estat.
24. Cal actualitzar, específicament, el marc normatiu
actual de la cultura.
25. Cal reduir la precarietat del mercat laboral i els desequilibris de la distribució.
26. Cal disposar d’una llei de mecenatge, patrocini i
participació social,i
avançar en les millores de la fiscalitat que són possibles en l’actual marc
normatiu (per ex.: tram autonòmic de l’IRPF pel que fa a les deduccions fiscals
i altres mesures concretes que no s’han posat mai sobre la taula).
27. La cultura és creadora de recursos, riquesa i
competitivitat turística, i aquesta
activitat no finança suficientment el que és un element fonamental per a
aquesta activitat econòmica.
28. Cal imposar que tots els projectes d’inversió
cultural tinguin un pla de viabilitat
econòmica i social
29. La urgència d’incorporar les estratègies digitals
per innovar en les institucions, projectes i mecanismes
de gestió de les polítiques i relacions culturals.
30. Cal emprar les estratègies digitals per connectar
la dimensió local amb la global i fer
més competitiva l’activitat i oferta cultural de Catalunya, especialment a
l’àmbit europeu.
El document amb totes les aportacions dels debats del Fòrum es pot consultar aquí.
Amb la
col·laboració de:
Sobre
el Cercle de Cultura
El Cercle de Cultura neix el 2010 com una
entitat de caràcter privat i associatiu, independent, amb voluntat de
participar en la vida pública des de la pluralitat ideològica. Neix amb
la vocació d’esdevenir un espai de diàleg i de debat a favor de la
cultura i la seva més gran presència i reconeixement en la vida social
catalana. El Cercle de Cultura té per missió esdevenir un espai de
diàleg, observació, avaluació i prescripció de la cultura catalana, així com de
trobada en els àmbits hispànic, europeu i internacional.
Després de quasi 10 anys de funcionament i d’haver
emprès diverses actuacions, el Cercle de Cultura ha establert un pla de
posicionament amb les línies d’actuació per als propers tres anys, amb
l’objectiu de continuar contribuint a la difusió de la cultura, com a element
constitutiu de la condició humana en el sentit més ampli, i promoure que la
cultura tingui a la societat una paper central en la vida de la comunitat.
Utilitzem galetes al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetint visites. En fer clic a "Accepta", accepteu l'ús de TOTES les galetes.
Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes, les galetes que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes galetes s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes galetes. Però desactivar algunes d’aquestes galetes pot afectar la vostra experiència de navegació.
Les galetes necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes galetes garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checkbox-analytics
11 months
Aquesta galeta la defineix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La galeta s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les galetes de la categoria "Analítica".
cookielawinfo-checkbox-functional
11 months
La galeta la defineix el consentiment de galetes del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari de les galetes de la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 months
Aquesta galeta la defineix el connector de consentiment de galetes de GDPR. Les galetes s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les galetes de la categoria “Necessàries”.
cookielawinfo-checkbox-others
11 months
Aquesta galeta la defineix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La galeta s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les galetes de la categoria "Altres".
cookielawinfo-checkbox-performance
11 months
Aquesta galeta la defineix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La galeta s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les galetes de la categoria "Rendiment".
viewed_cookie_policy
11 months
La galeta la defineix el connector de consentiment de galetes de GDPR i s’utilitza per emmagatzemar si l’usuari ha consentit o no l’ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
Les galetes publicitàries s’utilitzen per proporcionar als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants a través de llocs web i recopilen informació per proporcionar anuncis personalitzats.
Les galetes analítiques s’utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes galetes ajuden a proporcionar informació sobre mètriques, el nombre de visitants, el percentatge de rebots, la font de trànsit, etc.
Les galetes funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a les plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Les galetes de rendiment s’utilitzen per comprendre i analitzar els índexs de rendiment clau del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d’usuari als visitants.
