El context actual posa en alerta als ensenyaments artístics que, per tal de consolidar els seus projectes, han d’abordar un conjunt de qüestions fonamentals per a la seva viabilitat i qualitat en un futur immediat i a llarg termini.
Categoria: Manifest
Des del Cercle de Cultura demanem a la Generalitat, a les Administracions Locals, als agents dels sectors culturals i als mitjans de comunicació la màxima complicitat i l’esforç més enèrgic per evitar que el Govern espanyol endegui aquesta mesura, en el ben entès que els guanys que en poguessin revertir per a la millora de la difícil situació que arrossega l’estat espanyol, serien molt inferiors als perjudicis que generaria una mesura com aquesta. Els darrers dies, els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la possibilitat que el Govern espanyol augmenti l’IVA reduït que afecta diversos serveis prioritaris. Dins d’aquests serveis hi ha la major part dels productes culturals que, amb l’IVA reduït, reforcen la seva accessibilitat pública en tant que béns d’incalculable valor afegit. A tota la Unió Europea, la consideració de la cultura com a bé fonamental suposa el manteniment de tipus d’IVA protegits. Es tracta d’una política de suport al ciutadà per facilitar-li l’accés a la cultura i a l’art. Una pujada de l’IVA implicaria una càrrega difícilment suportable, atesa la seva repercussió en una baixada del consum, i més quan aquests sectors ja han estat afectats per reduccions pressupostàries molt importants. Si aquesta mesura es fes realitat, inevitablement recauria sobre el preu final dels productes culturals i, això, alteraria negativament el ja per si mateix fràgil equilibri entre oferta i demanda de béns de continguts culturals nacionals.
Categories
Declaració respecte del CoNCA
El Cercle de Cultura demana al Govern de la Generalitat i al seu Departament de Cultura una ràpida solució a l’actual conflicte institucional que deriva de la crisi del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya. Aquesta demanda planteja quatre peticions concretes. El Cercle de Cultura vol reivindicar un cop més l’espai de centralitat de la cultura en la societat catalana. Ho fa obrint un debat necessari en el que CoNCA ocupa un lloc destacat, però on hi ha una reflexió de fons sobre les polítiques culturals al nostre país. Després d’un mes i escaig de la dimissió del plenari del CoNCA (excepte Pilar Parcerisas) el Cercle de Cultura vol manifestar la seva posició respecte quines són les vies de resolució d’aquesta crisi. La Declaració del Cercle de Cultura respecte del Consell Nacional de Cultura i de les Arts de Catalunya és un document que sorgeix d’un debat intern que hi ha hagut a la nostra organització. L’obejctiu del text és el fixar els paràmetres sota els que es pot refundar el CoNCA per tal que es pugui desenvolupar en un marc viable en l’aplicació de les polítiques culturals a Catalunya. Tal com es pot llegir en la declaració, “el Cercle de Cultura demana al Govern de la Generalitat i al seu Departament de Cultura una ràpida solució a l’actual conflicte institucional que deriva de la crisi del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Aquesta demanda planteja quatre peticions concretes”: 1. Activar un Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya sota els següents paràmetres: a) Assegurar la independència de la cultura respecte dels interessos partidistes. b) Vetllar pel desenvolupament de la cultura i actuar com a mediadors amb els agents socials quan convingui. c) Assessorar les polítiques culturals. d) Mantenir un diàleg permanent amb els agents culturals i la ciutadania que asseguri el sosteniment dels criteris de llibertat, transparència, pluralitat ideològica i diversitat sectorial imprescindibles per al progrés de la nostra societat. 2. Ampliar les funcions del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts en el terreny més ampli de la cultura i les arts, en diàleg amb les ciències, i amb independència de la sectorialització funcional amb què les polítiques culturals tradicionals han actuat en els darrers decennis. 3. Nomenar com a membres del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya homes i dones d’indubtable i reconegut prestigi intel·lectual, artístic, o científic, i amb voluntat inequívoca de servir de manera desinteressada a la nostra cultura. 4. Resoldre l’actual crisi a través del màxim diàleg amb tota mena d’agents socials, culturals i polítics, per tal de garantir que el nou Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya tingui totes les garanties necessàries per aconseguir els seus objectius. Com és habitual, el Cercle de Cultura eleva aquestes consideracions i propostes, fruit d’un intens i fructífer debat intern, a l’opinió pública. Així mateix, el Cercle de Cultura reitera la seva voluntat de dialogar amb el Govern de Catalunya per contribuir a trobar les solucions que millor convinguin al futur del nostre espai cultural.
En l’etapa crucial que s’obre després de les eleccions del passat, 28 de novembre, i davant l’allau d’incerteses i dificultats del present, el Cercle de Cultura s’adreça a la societat, al Parlament, al futur president i al Govern de la Generalitat, per tal que considerin que la fortalesa d’una cultura és el millor indicador de la potència present i futura d’un país. La Cultura, primera matèria que dóna consistència a les societats, ha estat des de la Renaixença a la base del redreç nacional i la projecció internacional de Catalunya. En la nova etapa que s’enceta, la Cultura ha de reprendre el seu compromís amb el present i el futur de la societat. La Cultura ha estat i ha d’esdevenir novament un actor de primer ordre, imprescindible per fer de Catalunya un gran país. El desplegament cultural és una responsabilitat de tots els ciutadans. Per això és especialment rellevant que les administracions públiques hi mantinguin el màxim compromís. Paradoxalment, però, la Cultura a Catalunya s’ha vist tractada d’una manera molt desigual i erràtica per les diferents administracions públiques, i a pesar de l’encert d’algunes polítiques culturals que és just reconèixer, en termes generals cap dels governs d’ençà de la restauració de la democràcia i l’autonomia l’ha tracta com correspon. Malgrat els seus nombrosos dèficits, el sistema cultural català compta amb la tradició, els agents, la força i la voluntat necessària per respondre als reptes del present i constituir-se novament en la primera i més decisiva eina vertebradora de la societat, en el camí de la incorporació de Catalunya a les societats capdavanteres del coneixement. Ara més que mai, doncs, cal posar en relleu el paper imprescindible d’una vida cultural forta. Darrere de la crisi econòmica i analitzades les seves causes, observem una confusió de les prioritats ciutadanes que no te en compte els valors humans. Per tot el que s’ha dit el Cercle de Cultura considera com a prioritaris els següents principis, que seran analitzats en propers documents: 1. Un nou i decidit impuls a la Cultura, a fi que recuperi la centralitat com a element vertebrador de la societat catalana i de la seva projecció internacional. 2. La implicació decidida de la política en el desplegament de la Cultura, tot respectant i afavorint la plena autonomia de la Cultura envers el poder polític. 3. L’esforç per la millora de l’educació com a aposta estratègica, amb la introducció de la Cultura i les arts com a element bàsic en tots els nivells de l’ensenyament. 4. El desplegament, de mesures que afavoreixin la creativitat i els continguts, amb creació d’oportunitats per al major nombre de ciutadans, agents, associacions i empreses de la cultura. 5. La potenciació, tant de la capitalitat cultural de Barcelona, com de la creativitat la producció i la posada en valor del patrimoni arreu del territori, concebudes com a dues cares del mateix sistema que s’alimenten mútuament, 6. El foment de l’equilibri i la cooperació entre el sector públic i el sector privat de la Cultura, de manera que la concertació de les polítiques culturals, sobre la base del diàleg, la participació i el consens, potenciï les interrelacions entre innovació i tradició, creativitat i patrimoni, indústria i singularitat. 7. La plena incorporació dels mitjans de comunicació al debat públic sobre la Cultura, des de la seva funció de veritables productors, mediadors i difusors culturals. De manera específica, la renovació dels continguts culturals i de les formes de comunicació de la Cultura als mitjans públics de la Generalitat, que comporti la posada en marxa de canals culturals. 8. L’aprofundiment dels lligams i les sinergies entre la Cultura, l’educació, la innovació i el coneixement científic, com a estratègia per incrementar la competitivitat de l’economia catalana. 9. L’impuls més decidit a la digitalització de la Cultura i les noves formes de creació transversal, de participació i protagonisme dels públics, la multidisciplinaritat, l’accés al patrimoni i la comunicació en totes direccions, de manera que Catalunya pugui ser capdavantera en el procés de transformació obert per la xarxa. 10. La creació d’un nou marc econòmic i fiscal que faciliti el desenvolupament del sistema de producció i distribució de la Cultura en tant que component essencial de la nova economia dels intangibles. Per dur a terme l’ambiciosa i necessària transformació que els deu punts anteriors comporten i per tal de facilitar que la Cultura pugui contribuir a la plenitud de Catalunya, el Cercle de Cultura considera imprescindible: 1. Que el President de Catalunya reforci el seu compromís amb la Cultura, incrementi el rang i el pes de la conselleria de Cultura, nomeni un conseller o consellera amb experiència i reconegut prestigi en el sector i tots dos iniciïn un diàleg franc i obert amb la comunitat cultural que trenqui amb les rutines establertes. 2. Que, per tal de resoldre el desfasament crònic amb els estàndards europeus, i els de la UNESCO, el Govern i les forces parlamentàries acceptin un debat rigorós sobre els recursos destinats a la Cultura de la Generalitat i l’aprofitament més adequat dels recursos públics, tant en la pròpia administració com en el món privat. Finalment, el Cercle de Cultura convida la societat, la comunitat cultural, els mitjans de comunicació i els representants polítics a prendre posició a partir del present document, així com a debatre sobre les condicions en què la Cultura, implicant-s’hi a fons, pot contribuir a reforçar la societat a què pertany, fer-la sortir de la crisi, enriquir-la i vertebrar-la. Barcelona, desembre 2010