Categories
Activitats

Un any al capdavant del Departament de Cultura. Diàleg amb la consellera Natàlia Garriga

El dimecres 25 de maig a les 19 h., la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, repassarà al Cercle de Cultura la tasca duta a terme durant un any al capdavant del Departament de Cultura. Des d’un inici, la consellera Garriga va explicar que les polítiques culturals que impulsaria girarien al voltant de quatre eixos: l’assoliment d’un sistema cultural de referència, amb el camí cap al 2% del pressupost cultural i altres projectes estratègics importants, com el Pla Nacional del Llibre i la Lectura; el foment de la llengua catalana, l’impuls de l’audiovisual i el desenvolupament de la futura Llei de Drets Culturals, que ha d’assegurar l’accés de tota la ciutadania a la cultura. En aquest acte, la representant del Departament detallarà en quin punt es troben aquests objectius i reflexionarà sobre la feina feta i els reptes amb què es troba el sector cultural.

 

La consellera conversarà amb Jordi González i Montserrat Bou, membres de la Junta del Cercle de Cultura.

 

Cal confirmar l’assistència al correu secretaria@cercledecultura.org.

Categories
Activitats

Presentació de l’informe “Els drets culturals: Cap a una nova generació de polítiques públiques”

El Cercle de Cultura acollirà la presentació de l’informe de la Fundación Alternativas “Els drets culturals: Cap a una nova generació de polítiques públiques” a càrrec dels seus dos autors: Alfons Martinell i Beatriz Barreiro. Serà el dijous 10 de març a les 18 h. al Cercle d’Economia (c/Provença, 298. Barcelona).

Després de la presentació de l’estudi, hi haurà una conversa amb Laurence Cuny, Jordi Pascual i els autors de l’informe.

L’acte serà presentat per Pere Portabella, President de la Fundación Alternativas.

 

Sobre l’informe

A les darreres dècades estem assistint a un cert tipus d’esgotament en els models de polítiques culturals públiques que van sorgir després de la Segona Guerra Mundial i que s’han anat mantenint fins a l’actualitat amb poques alteracions importants. Aquestes polítiques culturals, que podríem anomenar clàssiques, procedeixen dels plantejaments de l’Estat nació, on des d’una perspectiva il·lustrada i edificant situaven al centre la defensa d’una certa visió de la cultura com a servei institucional al costat de la instrucció pública i el patrimoni, amb una certa concepció paternalista i protectora més que no pas en el reconeixement de l’exercici de drets per part de la ciutadania. Aquest plantejament no considera la cultura com un dret fonamental de les persones, com es pot observar a la majoria de tractaments de la cultura en marcs legislatius a nivell general i més concretament en tot el procés de democratització espanyol.

L’objecte d’aquest informe és proposar algunes reflexions, orientacions i recomanacions perquè les polítiques culturals espanyoles tinguin en compte el respecte i la promoció dels principis establerts en aquests instruments i els desenvolupaments internacionals. Es tracta d’aprofitar el potencial dels drets culturals, i més concretament del dret a participar en la vida cultural (DPVC) per al desenvolupament de polítiques culturals d’acord amb les necessitats dels temps que corren.

 

Alfons Martinell: Director honorífic de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals de la Universitat de Girona. Membre del Consell Assesor de l’”Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas” i codirector de la Càtedra Pau Casals de Música i Defensa de la Pau i dels Drets Humans.

 

Beatriz Barreiro: Doctora en Drets Humans i professora titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la URJC. Co-dirigeix el projecte “Culture and Human Rights” (https://humanrightsandculture.wordpress.com/)

 

Laurence Cuny és una advocada especialitzada en drets humans, formada a l’Institut Universitari d’Alts Estudis Internacionals de Ginebra. Va treballar a l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. Consultora experta davant la Relatora Especial de les Nacions Unides a l’esfera dels drets culturals per a l’elaboració de l’informe de 2014 sobre “L’impacte de la publicitat i el màrqueting sobre el gaudi dels drets culturals”. És membre del col·lectiu internacional Art Rights Advisors, del grup de treball Arts Rights Justice per Europa i de l’Observatori de la llibertat de creació de França.

 

Jordi Pascual és el Coordinador de la Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU). Professor de Gestió i Polítiques Culturals de la Universitat de Girona i la UOC. Gestor cultural i activista en polítiques culturals i desenvolupament local. Ha investigat sobre la cultura quart pilar del desenvolupament i la seva relació amb els drets culturals. Té una gran experiència en relacions culturals internacionals.

 

Descarregar l’informe complet.

 

Cal confirmar l’assistència al correu secretaria@cercledecultura.org.

Categories
Activitats Notícies

El fracàs cultural de Barcelona (i Catalunya)?

Debat a l’entorn del llibre Barcelona, cultura sense capital de Marc Roig.

 

Dimarts 22 de febrer a les 18 h. Cercle d’Economia (c/Provença, 298. Barcelona).

 

Presentació del llibre: Francesc-Marc Álvaro

Breu intervenció de l’autor i la participació de:

  • Jordi Amat – membre de la junta de CE i Cercle de Cultura
  • Carme Fenoll – membre de la junta del Cercle de Cultura
  • Jordi Pardo – president del Cercle de Cultura

 

L’aparició del llibre Barcelona, cultura sense capital ha obert un intens debat sobre el valor de les polítiques culturals a Catalunya. Ignasi Aragay, director adjunt del diari ARA, titulava així la ressenya del llibre “El fracàs cultural de Barcelona” i acabava l’article d’aquesta manera: “Un llibre així hauria de sacsejar el món polític i el sector cultural”..” Què se n’ha fet, de la Barcelona culturalment inquieta? Què se n’ha fet, de la cultura catalana?” L’exposició inaugurada fa uns mesos al Palau Robert sobre la cultura underground dels setanta ens posa sobre la sospita de que la Barcelona contra-cultural dels setanta era molt més catalana que la Barcelona creativa del Sonar i el Primavera Sound de l’any 2021. La cultura de la Barcelona d’abans i després de la dictadura es urbana, popular i catalana. I la cultura del segle XXI es institucional, internacional i deslocalitzada.

 

L’any que ve farà quaranta anys de la primera campanya de normalització lingüística de la democràcia. El lema d’aquella campanya era “el català és cosa de tots”. Han aconseguit les institucions que el català i la cultura catalana siguin una cosa de tots? Avui l’aplicació d’aquest lema semblaria una provocació. El procés independentista, molt lluny de ser l’afirmació de la particularitat cultural catalana, la seva identitat, s’ha acabat convertint en un sentiment d’humiliació col·lectiva. Sembla clar que la cultura no interessa.

 

Han fet alguna cosa les institucions per a democratitzar la cultura catalana? El dret a participar a la vida cultural és un dret fonamental contemplat a la DUDH i sense cap dubte els primers objectius de la política cultural han de ser l’accés i la inclusió. Avui, el paradigma de les indústries i les ciutats creatives ha acabat col·lapsant els valors intrínsecs de la cultura: la participació, la inclusió, el pensament crític, la diversitat expressiva…en definitiva la dimensió social de la cultura.

 

Marc Roig

Barcelona, cultura sense capital

 

Cal confirmar l’assistència al correu secretaria@cercledecultura.org.
L’acte també es retransmetrà en streaming al canal de YouTube del Cercle de Cultura.

Categories
Activitats Notícies

El Cercle de Cultura i l’Ateneu Barcelonès impulsen el cicle “Museus d’art, ciutat, projecte cultural i necessitats de finançament”

El Cercle de Cultura i l’Ateneu Barcelonès organitzen un nou cicle de debat amb el títol de “Museus d’art, ciutat, projecte cultural i necessitats de finançament”.

 

 

La primera sessió tindrà lloc el 28 d’octubre a les 18’30 a l’Ateneu Barcelonès, amb les intervencions de Víctor Magrans, administrador del MNAC, i Marko Daniel, director de la Fundació Miró, moderats per Fèlix Riera, membre de la junta del Cercle.

 

 

La segona sessió tindrà lloc el 24 de novembre a les 18’30 al Cercle d’Economia, i hi prendran part Anna Saurí, gerent de la Fundació Antoni Tàpies, i Maria Vilasó, gerent del Museu Picasso, moderats per Jordi Montaña, membre de la junta del Cercle.

 

 

Finalment, la tercera sessió tindrà lloc el 2 de desembre a les 18’30 a l’Ateneu Barcelonès, amb la presència de Imma López, directora de gestió del MACBA, i Judit Carrera, directora del CCCB, moderats per Jordi Pardo, president del Cercle.

Categories
Activitats Notícies

El Cercle de Cultura celebra la seva Assemblea anual

El Cercle de Cultura va celebrar el passat 22 de juny la seva assemblea ordinària, corresponent a l’any 2021.

 

L’assemblea, en doble format presencial i virtual, es va obrir, després de la lectura i aprovació de l’acta anterior, amb l’informe del president Jordi Pardo, en que va destacar com un dels principals objectius del Cercle la posada en marxa de les comissions de treball de comunicació, baròmetre de la cultura, programació, economia, socis i empreses col·laboradores, manifestos i declaracions i territorial. Alhora, es va fer una crida als socis per implicar-se a les diferents comissions.

 

A l’assemblea es va avançar alguns dels actes de la tardor, com un cicle sobre equipaments culturals organitzat en col·laboració amb la secció d’Economia de l’Ateneu Barcelonès i la possibilitat d’organitzar activitats fora de Barcelona.

 

Al mateix acte es van aprovar la liquidació de l’exercici 2020 i el pressupost de l’any 2021.

Categories
Activitats

El Cercle de Cultura impulsa un debat sobre els sectors culturals i els programes de recuperació econòmica post-covid

Les arts escèniques, la música i l'audiovisual a Espanya presentaven uns dades encoratjadores, que suposaven una recuperació de la crisi de l'any 2008. No obstant això, la pandèmia provocada per la covid-19 ha tornat a colpejar aquest sector. 

En la perspectiva de l’estructuració dels projectes relacionats amb la recuperació de l’activitat econòmica, el Cercle de Cultura, el Cercle d’Economia, PROA, ADETCA i l’Acadèmia Catalana de la Música van organitzar una sessió per a posar en comú algunes visions i perspectives sobre la relació d’aquests fons i projectes i la relació amb els sectors de la cultura.

L’acte va ser conduït per l’escriptor i periodista Jordi Amat, membre de les juntes del Cercle de Cultura i del Cercle d’Economia i va comptar amb una breu introducció d'en Jordi Pardo, president del Cercle de Cultura, i director general de la Fundació Pau Casals.

Enllaç de la gravació de la sessió: https://www.youtube.com/watch?v=9LJIlMFfUWo&t=2039s

Categories
Activitats

El Cercle de Cultura col·labora a ‘La cultura a debat’, acte electoral sobre cultura organitzat per l’APGCC

El Cercle de Cultura és una de les entitats que col·laboren en el debat electoral sobre cultura organitzat per l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) i que reunirà representants de les diferents forces polítiques que concórren a les eleccions del 14 de febrer.  La Cultura a Debat, acte en format online, es podrà seguir a través del canal de youtube de l’APGCC, dimarts 9 de febrer a les 19h. Està previst que intervinguin Héctor Abelló, en nom de Ciutadans, Jenn Díaz, d’Esquerra Republicana de Catalunya, Gemma Lienas, del Partit dels Socialistes de Catalunya, Ramon Arnabat, d’En Comú Podem, Natàlia Sánchez, de la CUP, Manuel Reyes, del Partit Popular i Francesc Ten, de Junts per Catalunya. La periodista Maria Cusó serà l’encarregada de moderar l’acte.

Categories
Activitats

Ja són 145 les entitats adherides a la campanya “Si la cultura et toca. Ara et toca a tu”

Ja són quasi un centenar i mig les associacions, empreses, fundacions, equipaments culturals, escoles, teatres i fundacions que s'han adherit a la campanya "Si la cultura em toca, ara et toca a tu", impulsada pel Cercle de Cultura i un grup de professionals de la captació de fons (fundraising) en l’àmbit cultural de Catalunya, membres de la xarxa fundraising.cat. 

A través del web laculturaemtoca.cat, la campanya anima els ciutadans que estimen la cultura a comprar, difondre i/o donar per retornar a la cultura tot el que ens ha aportat en aquests moments extremadament complicats de la pandèmia. Com funciona la campanya? A través del web laculturaemtoca.cat, la campanya anima als ciutadans a perdre la por i tornar a comprar cultura, a donar per la cultura i a difondre a les xarxes socials el seu amor per la cultura.

COMPRA: La forma més senzilla d’ajudar la cultura és pagar per tot allò que ofereix. A través del web laculturaemtoca.cat s’anima a la ciutadania a comprar entrades per a un espectacle de teatre, una exposició, un llibre, un concert, etc.

DIFON: La campanya també anima al públic a difondre la iniciativa a través de la gravació d’un vídeo curt on cada ciutadà expliqui “per què el/la toca la cultura” i què farà per ajudar-la. Sota l’etiqueta #laculturaemtoca s’anima a fer-ne difusió a través de les xarxes socials.

DONA: Una de les formes més directes i útils d’ajudar la cultura és fent una donació econòmica a les entitats o projectes que lluiten per sobreviure. A través d’un repositori allotjat al web, cada ciutadà pot seleccionar l'entitat o projecte al qual vol donar suport a, i fer-li un donatiu econòmic. Aquesta és una pràctica molt habitual a altres països, però poc coneguda a casa nostra.

Categories
Activitats Notícies

“Si la cultura et toca, ara et toca tu”. Campanya de mobilització ciutadana per salvar la cultura

A través del web laculturaemtoca.cat, la campanya anima els ciutadans que estimen la cultura a comprar, difondre i/o donar per retornar a la cultura tot el que ens ha aportat en els moments extremadament complicats de la pandèmia. La crisi sanitària i econòmica desfermada pel coronavirus posa en perill la supervivència del sector cultural i la de milers dels seus treballadors, ara que la cultura ha demostrat ser més necessària que mai.

El sector de la cultura està vivint un moment extremadament complicat en aquest temps de pandèmia arran de la covid-19. Amb el tancament durant el confinament, les restriccions d’aforament posteriors i altres mesures que condicionen la programació habitual, el sector pateix una greu crisi econòmica que posa en perill tant la seva viabilitat com l’impuls de nous projectes i la supervivència de milers de treballadors del sector.

Per aquest motiu, el Cercle de Cultura i un grup de professionals de la captació de fons (fundraising) en l’àmbit cultural de Catalunya, membres de la xarxa fundraising.cat, hem decidit promoure i llançar una campanya per donar suport al sector cultural català. Ja s’hi han sumat a la campanya L’Auditori, el Festival Temporada Alta, la Fundació Catalunya Cultura, el TNC, el Teatre Lliure, el club TR3SC i altres projectes i entitats culturals d’arreu del país. La campanya compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la Fundació Damm, la Fundació de Música Ferrer-Salat, Coca-Cola i REDI. El tret de sortida de la campanya ha estat aquest dimarts 27 d’octubre amb una actuació de Mireia Portes i David Olivares a la Terrassa del Teatre Lliure de Montjuïc.

El vicepresident del Cercle de Cultura, Jordi Pardo ha subratllat en la seva intervenció que aquesta campanya “s’emmarca en l’acord de col·laboració amb la xarxa fundraising.cat i en un dels punts del manifest ‘Més Cultura, més Europa’ que està promovent el Cercle de Cultura a escala europea”.

El president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs, present també a la presentació de la campanya, ha recordat com aquesta s’entronca amb d’altres que històricament han donat suport a la cultura des de l’actuació directa de la ciutadania: “els ‘comptes en participació’ que van fer possible el diari Avui, o l’Arc de Berà o Edigsa. O la creació d’Òmnium Cultural que va fer possible mantenir l’IEC, la promoció de l’ensenyament del català i la formació de professorat a través de la DEC, la promoció del llibre i el disc en català amb ‘Cultura en Ruta’, l’aixopluc a entitats com l’Obra del Ballet Popular. I tantes altres. Com les subscripcions que van fer possible l’edició d’obres d’Infraestructura cultural com la Biblioteca Bernat Metge, Els Nostres Clàssics o l’Enciclopèdia Catalana”. Borràs ha destacat que “aquests I tants altres exemples d’iniciatives que, encara que hagin tingut l’origen en una persona o en un grup, han reeixit gràcies al suport econòmic popular”, i ha fet una apel·lació final: “Per un país culte ara és hora de posar-hi tots el coll”.

Oriol Alsina, portaveu de la campanya, ha afirmat que “volem que el públic s’impliqui, reaccioni i actuï a favor de la cultura. Animem i demanem als ciutadans que estimen la cultura i entenen la importància de tot allò que ens dona en situacions de crisi que facin un pas endavant. Les administracions públiques han obert línies d’ajuda, però no n’hi ha prou. És la gent qui salvarà la cultura”.

Com funciona la campanya? A través del web laculturaemtoca.cat, la campanya anima als ciutadans a perdre la por i tornar a comprar cultura, a donar per la cultura i a difondre a les xarxes socials el seu amor per la cultura.

COMPRA: La forma més senzilla d’ajudar la cultura és pagar per tot allò que ofereix. A través del web laculturaemtoca.cat s’anima a la ciutadania a comprar entrades per a un espectacle de teatre, una exposició, un llibre, un concert…

DIFON: La campanya també anima al públic a difondre la iniciativa a través de la gravació d’un vídeo curt on cada ciutadà expliqui “per què el/la toca la cultura” i què farà per ajudar-la. Sota l’etiqueta #laculturaemtoca s’anima a fer-ne difusió a través de les xarxes socials.

DONA: Una de les formes més directes i útils d’ajudar la cultura és fent una donació econòmica a les entitats o projectes que lluiten per sobreviure. A través d’un repositori allotjat al web, cada ciutadà pot seleccionar l’entitat o projecte al que vol recolzar, i fer-li un donatiu econòmic. Aquesta és una pràctica molt habitual a altres països però poc coneguda a casa nostra.

Categories
Activitats

El Fòrum Cultura 2020 presenta les seves prioritats

Dimecres, 20 de novembre i davant d'un nombrós públic, se celebrarà l'acte de cloenda del Fòrum Cultura 2020 a l'Auditori del Cercle d'Economia. Amb el lema  "Fòrum Cultura 2020, punt i seguit. Propostes per al debat", es van presentar les prioritats culturals sorgides de les aportacions de més d'un centenar d’artistes, creadors, gestors i  professionals de la cultura que han participat, des del maig de l'any passat, a les 16 sessions de treball de les 8 taules temàtiques en les quals es va organitzar aquest fòrum.

El president del Cercle de Cultura, Segimón Borràs, obrí l'acte adreçant unes paraules d'agraïment a totes les persones, membres o no del Cercle, que han fet possible aquest fòrum. Seguidament, després d'una presentació a càrrec de Jordi Pardo, coordinador general del Fòrum Cultura 2020, la Consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va prendre la paraula per valorar molt positivament la tasca feta per l'entitat.

A l'acte hi intervingueren diversos participants i coordinadors del Fòrum Cultura 2020, que van presentar les prioritats de les diverses taules de debat: Jordi Balló, Mireia Mayolas, Pepe Serra, Jordi Pardo, Pepe Zapata, Eulàlia Espinàs, Conxà Rodà i Esteve León. 

Com a darrer punt de l'acte, se celebrà una taula rodona, moderada per Fèlix Riera, amb la participació de Tena Busquets, directora del Teatre Principal i del  Festival de dansa Sismògraf d’Olot, Daniel Martínez, president del Grup Focus, Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Francesc Vilaró, Secretari General de Cultura i Jordi Pard, vicepresident del Cercle de Cultura.