Categories
Notícies

Dilluns 25: el Cercle de Cultura organitza una conferència de Joan Subirats

Dilluns 25 de juny, a les 18h., a la sala d’actes del Cercle d’Economia (Provença, 298) el Cercle de Cultura organitza una conferència a càrrec del Comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, que portarà com a títol: “Si la resposta és cultura, quina era la pregunta?”. L’acte serà presentat pel president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs, i conduit i moderat per Fèlix Riera, membre de la junta directiva del Cercle de Cultura. Us preguem confirmació d’assistència mitjançant el següent correu electrònic: info@cercledecultura.org

Categories
Activitats

Sessió informativa sobre les taules dedicades als equipaments culturals i a l’economia i la cultura del Fòrum Cultura 2020

Un cop finalitzades les reunions de les primeres taules del Fòrum Cultura 2020, dedicades a la creació artística i a l’educació i la cultura, el 5 de juny se celebrà una sessió informativa, en la que es presentaren els objectius de les dues pròximes taules de debat, que tindran com a eixos temàtics els equipaments culturals i l’economia i la cultura. Juntament amb Segimon Borràs i Jordi Pardo, els dos coordinadors respectius de les taules 3 i 4, Pepe Serra i Xavier Cubeles van compartir amb els socis participants els objectius que s’hi han marcat i varen recollir les reflexions i suggeriments que aquests els hi van traslladar. Pepe Serra va avançar que la composició dels integrants de la taula sobre equipaments culturals serà molt diversa, tant a nivell territorial com de tipologia d’equipaments vinculats amb els participants. Així mateix, va apuntar que un dels objectius nuclears del debat serà com fer que els equipaments culturals se situïn al centre de la vida social. Per la seva banda, Xavier Cubeles detallà que un dels objectius bàsics de la seva taula serà el tema de la demanda cultural en tres àmbits: com augmentar el consum familiar de la cultura; com acostar-hi les inversions empresarials; i el paper dels pressupostos públics. Cubeles va afegir que aquesta la taula sobre economia i cultura treballarà  també propostes sobre com afavorir l’exportació de les creacions i produccions culturals catalanes.

Categories
Activitats

La taula sobre cultura i educació del Fòrum Cultura 2020 clou els seus debats

Dijous 31 de maig, la taula sobre educació i cultura del Fòrum Cultura 2020, que ha estat coordinada per Gemma Carbó, celebrà la seva segona i darrera sessió de treball a la seu de l’ESMUC. Aquesta segona reunió serví per concretar propostes d’actuació en aquest àmbit, a partir de les reflexions fetes a la reunió anterior. Entre d’altres temes, es va treballar els àmbits dels currículums escolars i els recursos necessaris en l’àmbit educatiu i pedagògic, tant econòmics com professionals. Al llarg d’aquestes sessions hi han participat professionals i experts de molts diversos àmbits educatius i culturals com Núria Sempere, Núria Aidelman, Toni Monegal, Patricia Caicedo, Alfons Martinell, Pilar Giró, Mireia Mayolas, Eduard Miralles, Eugènia Argimon, Javier Brun, Teresa Llobet, Alejandro Santaflorentina, Ignasi Gómez o Joan Manuel del Pozo, juntament amb Jordi Pardo i Segimon Borràs. Les aportacions d’aquesta taula de debat s’incorporaran al treball conjunt del Fòrum Cultura 2020 que continuarà desenvolupant-se amb noves taules temàtiques al llarg de l’any.  

Categories
Activitats

La taula sobre creació artística del Fòrum Cultura 2020 finalitza les seves sessions de treball

La taula de debat sobre creació artística celebrà el passat divendres, 25 de maig, la seva segona sessió de treball a les instal·lacions del Teatre Romea, per tal de definir propostes sobre aquest àmbit, a partir de la proposta d’objectius que ja es va a començar a tractar a la primera reunió. El coordinador de la sessió, Jordi Balló va fer un repàs de les aportacions fetes a l’anterior sessió i va traslladar diverses qüestions que havien de servir per concretar les propostes de la taula, com l’evolució i canvis en les vinculacions entre els públics i les creacions artístiques i culturals; la relació entre la creació i el seu reconeixement social en un moment de profunda transformació de l’ecosistema cultural; o la interconnexió entre la creació pura i la producció professional. En aquesta segona sessió, a més de Segimon Borràs i Jordi Pardo, hi van participar: Ingrid Guardiola, Jordi González, Pau Carrió, Isabel Sucunza, Eduard Escoffet, Elena Martín, Judit Carrera, Agustín Fructuoso, Miquel-Lluís Muntané, Tania Brenlle, Jordi Muñoz i Toni Casares. A la primera sessió d’aquesta taula de debat, també coordinada per Jordi Balló i que inaugurava les reunions de treball del Fòrum Cultura 2020, hi van prendre part: Neus Ballús, Pau Carrió, Elena Martín, Francesc Serés, Miquel-Lluís Muntané,Toni Casares, Agustí Fructuoso, Judit Carrera, Montse Serra, Jordi González i Pau Pérez, juntament amb Segimon Borràs i Jordi Pardo.

Categories
Activitats

La taula de debat sobre educació i cultura del Fòrum Cultura 2020 inicia els seus treballs

Dimarts 22 de maig, la seu de l’ESMUC va acollir la primera sessió de la taula de debat sobre cultura i educació del Fòrum Cultura 2020, que està coordinada per Gemma Carbó, qui ha assenyalat que “d’acord amb el darrer informe de la Relatora Especial per als Drets Culturals del Consell de Drets Humans, el poder transformador de l’art i la cultura radica en la natura de l’experiència estètica que vincula les facultats cognitives amb els sentits i les emocions generant oportunitats per aprendre, reflexionar, experimentar i acceptar la complexitat. Són moltes les veus expertes i professionals que reclamen avui repensar el rol de la diversitat d’expressions culturals i llenguatges artístics en els processos d’educació al llarg de la vida.” Els treballs d’aquesta taula temàtica, que prosseguiran el dia 31, tindran els següents eixos: La coordinació entre polítiques, departaments, institucions i programes educatius i culturals. La reivindicació del valor social de l’educació artística i cultural alhora que científica (de STEM a STEAM). L’actualització de programes de formació de mestres, educadors i professionals de la cultura i les arts L’adopció de mesures específiques per a la implementació de la vuitena competència clau que és la del coneixement i expressió cultural o artística La consideració de les tecnologies digitals com a oportunitat per a noves estratègiques educatives artístiques-culturals. Carbó ha destacat que els “exemples de bones pràctiques i projectes innovadors a Catalunya són impulsats en bona part per les entitats socioculturals com és habitual en la nostra història, però per consolidar els avenços i garantir els canvis en les polítiques públiques cal reclamar la implicació de tots els sectors de la societat”.  

Categories
Activitats

Primera sessió de la taula de creació artística del Fòrum Cultura 2020

El Teatre Romea va acollir el 14 de maig la primera sessió de debat del Fòrum Cultura 2020, coordinada per Jordi Balló i dedicada a la creació cultural. La segona sessió se celebrarà el proper 25 de maig. En aquesta reunió han participat Ingrid Guardiola, Neus Ballús, Pau Carrió, Isabel Sucunza, Elena Martín Gimeno, Jordi González, Agustín Fructuós, Miquel Lluís Muntaner, Pau Pérez, Francesc Serés, Montse Serra i Judit Carrera. Segons Jordi Balló “aquesta taula té com a objectiu debatre i definir els principals reptes i oportunitats relacionades amb la detecció, l’impuls i l’acompanyament del sistema de talent i creativitat, i volen esdevenir una reflexió plural que permeti escurçar la distància entre el desig i la seva materialització. La qüestió clau de la creativitat és la detecció del talent i el seu acompanyament. Crear les condicions necessàries per tal que aquest talent esdevingui una obra de nova creació feta amb llibertat i exigència, cuidant la inspiració visionària. L’acompanyament vol dir compartir el projecte amb preguntes i dubtes, sense voler-lo controlar, posant en relació l’obra amb d’altres artistes i amb una xarxa de contactes. La solitud del creador no té perquè ser solitària.” Per a Balló, “aquesta creativitat s’ha de compartir, entre persones que col.laboren entre elles, amb d’altres autors que comparteixen el mateix univers, o un de ben diferent. Per això són tan importants els llocs d’encontre dins de les diverses disciplines, o de manera transversal entre elles, a festivals, programacions alternatives, tallers d’experimentació, espais de formació, fàbriques de creació o moviments d’impuls de noves mirades, com és el cas de ‘Dones visuals’…” Finalment, Jordi Balló ha indicat que “la transmissió és un dels mecanismes fonamentals de la cultura artística. Les formes d’aquesta transmissió evolucionen, i en la taula de treball hi ha persones que experiment constantment sobre aquests principi transformador.”

Categories
Activitats

Roda de premsa de presentació del Fòrum Cultura 2020: un procés de reflexió i debat sobre els reptes, prioritats i elements de canvi cultural

Dilluns 14 de maig, Segimon Borràs i Jordi Pardo van presentar als mitjans de comunicació el Fòrum Cultura 2020, que esdevindrà durant tot el 2018 fins a inicis del 2019, un procés de reflexió i debat sobre els reptes, prioritats i elements de canvi cultural. El programa del Fòrum Cultura 2020 es desenvoluparà en vuit taules, amb un coordinador per a cadascuna d’elles. El coordinador de la taula de economia serà Xavier Cubeles; el d’equipaments culturals, Pepe Serra; el de la projecció internacional de Barcelona i Catalunya, Jordi Pardo; el de finançament, Lluís Bonet; el de reptes culturals serà Jordi Sellas, i el de polítiques culturals públiques, Esteve León. La primera de les taules, sobre creació artística, es va reunir el mateix dia al Teatre Romea, en una sessió que tindrà una segona part el proper dia 25 de maig, amb Jordi Balló de coordinador i amb la participació d’Ingrid Guardiola, Neus Ballús, Pau Carrió, Isabel Sucunza, Elena Martín Gimeno, Jordi González, Agustín Fructuós, Miquel Lluís Muntaner, Pau Pérez, Francesc Serés, Montse Serra i Judit Carrera. La segona de les taules, coordinada per Gemma Carbó sobre “cultura i educació”, se celebrarà a la seu de l’ESMUC els dies 21 i 31 de maig amb la participació de Joan Manuel del Pozo, Marina Subirats, Núria Sampere, Núria Aidelman, Antoni Monegal i Ignasi Gómez. El vicepresident del Cercle, Jordi Pardo, afirmà que l’objectiu d’aquest Fòrum Cultura 2020 és el “d’aterrar, determinar les necessitats i els objectius perquè el sector millori, amb unes sessions organitzades des d’una mirada calidoscòpica, per determinar les prioritats i objectius, tant a nivell individual, com d’organitzacions, entitats i institucions”. Jordi Pardo ha considerat que es tracta de “retallar la distància entre el discurs polític i la realitat pràctica” i ha afegit que: “ningú no dubta del valor central que ha tingut històricament la cultura, però l’esforç i els instruments per incentivar-la no han estat ni homogenis ni han estat a l’altura de les expectatives ni de les oportunitats “.

Categories
Activitats

Dilluns 14 se celebrarà la primera sessió de debat del Fòrum Cultura 2020

Dimecres 9 de maig se celebrà una sessió informativa sobre les dues primeres taules de debat del Fòrum Cultura 2020, que estaran dedicades a la creació artística i les relacions entre cultura i educació. Un acte de presentació obert als socis i entitats convidades pel Cercle de Cultura que comptà amb les intervencions del president de l’entitat, Segimon Borràs i del seu vicepresident, Jordi Pardo, juntament amb els coordinadors d’aquestes dues taules: Jordi Balló i Gemma Carbó, respectivament. La trobada va servir per recollir propostes i suggeriments dels socis assistents i representants de les entitats, que enriquiran el treball de debat i reflexió que es produirà durant les properes setmanes. El proper dilluns 14 significarà la posada en marca de les sessions de debat, amb la primera reunió de la taula dedicada a la creació artística. Aquell mateix dia, es farà una presentació del Fòrum Cultura 2020 davant dels mitjans de comunicació.  

Categories
Activitats

El Fòrum Cultura 2020, un projecte per reivindicar la centralitat de la cultura en l’agenda institucional, social i econòmica del país.

El Cercle de Cultura organitza el Fòrum Cultura 2020: un procés de reflexió i debat sobre els reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el món de la cultura, des de la perspectiva de les polítiques culturals públiques, les institucions privades, l’acció cultural comunitària i el seu valor en la construcció de ciutadania, l’activitat cultural del món empresarial i les organitzacions del tercer sector. En uns temps de canvi la cultura és un àmbit fonamental per a la construcció de ciutadania, cohesió social i convivència. La relació entre la dimensió social i econòmica de la cultura és ara més crucial que mai, atès que interactua de forma decisiva en la configuració dels valors de la democràcia, la justícia i de les noves fórmules de creixement econòmic. El Fòrum Cultura 2020 ha d’esdevenir un punt d’encontre obert a tothom, aprofitant el caràcter independent i plural de l’entitat que l’organitza, comptant especialment amb la participació del conjunt de les entitats culturals del país. El programa del Fòrum Cultura 2020 es desenvoluparà en encontres periòdics i un marc independent, plural i estable de debat, reflexió i participació dels sectors culturals, les institucions i organitzacions públiques i privades, el teixit associatiu i professional i el món empresarial, en un diàleg que situï a les persones com a protagonistes i destinataris finals del fet i de l’activitat cultural. Cada eix temàtic serà coordinat per un a persona experta, i serà debatut en dues sessions de treball a les que participarà una representació sectorial i d’especialistes, i elaborarà un document de síntesi amb les conclusions de la diagnosi, els principals reptes, i les prioritats i propostes d’actuació de cada grup de treball que seran compilada per un relator. Hi ha cinc elements de caràcter transversal que seran presents al guió de discussió de tots els eixos: El desenvolupament democràtic i polítiques de gènere; polítiques d’equitat; l’impacte digital; accés a la cultura i creació d’audiències, i el valor de la cultura com a factor principal per a l’acció social comunitària. L’estructura dels debats s’organitza amb 8 eixos temàtics: 1. La creació artística, analitzant entre d’altres aspectes, les relacions entre el sistema de formació, condicions i perspectives dels creadors i la seva relació amb l’àmbit públic i privat. 2. Cultura i Educació, valorant les relacions en la creació d’hàbits d’accés, pràctica i consum cultural, la construcció de ciutadania, i la creació i desenvolupament d’audiències. 3. Cultura i Economia. Les relacions entre l’activitat cultural i l’economia i la capacitat de crear valor i competitivitat. Els reptes, prioritats i oportunitats de les relacions de la cultura amb l’economia en el marc d’una visió integrada i de desenvolupament estratègic de Catalunya. 4. Equipaments culturals, considerant el model organitzatiu, el seu finançament i les seves funcions en el desenvolupament de les polítiques públiques, i valorant les relacions, sinergies i distàncies entre els equipaments públics i privats. 5. Barcelona-Catalunya i la seva relació territorial i de projecció internacional, dedicat a analitzar l’estructura, equilibri territorial i organització de les infraestructures, serveis i àrees de creació i producció i la seva capacitat d’actuar com un sistema integrat amb capacitat de projecció internacional de l’activitat, la creació i la producció cultural de Catalunya. 6. El finançament del sistema cultural, valorant el marc normatiu a l’àmbit públic i privat, i la seva adequació amb els reptes en els àmbits de prestació dels serveis públics, impuls de la creació, la recerca i la gestió cultural i la seva capacitat. 7. Els reptes de la cultura a l’era digital, avaluant l’adaptació del sector cultural, als canvis en els models tradicionals d’accés, ús, participació, creació, producció i comercialització cultural, i els seus processos d’innovació i desenvolupament. 8. Les polítiques culturals públiques. Avaluar les prioritats, nous objectius i elements de canvi del sector cultural a l’administració pública des d’una perspectiva integrada, analitzant les relacions amb altres àrees de l’administració pública, la seva dimensió social i sectorial, i les relacions amb les institucions culturals privades i l’àmbit empresarial. El Fòrum Cultura 2020 compta amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del Cercle d’Economia.          

Categories
Opinió

La lectura en català, dades per a l’optimisme

La invitació del Cercle de Cultura a escriure unes ratlles parlant del sector ha coincidit amb la publicació, no fa gaire dies, de l’estudi sobre “Hàbits de lectura i compra de llibres – 2017”, un estudi que ens aporta dades ben diverses que cal analitzar detingudament i que ens han de servir per a la reflexió, però també per a l’acció. Un estudi que, com qualsevol altre, pot ser llegit des de diferents òptiques i amb diferent actitud. (Vagi per endavant que la meva és sempre una actitud optimista i de mirar cap endavant per continuar avançant!). Des del punt de vista de l’edició en català, que és el que em preocupa i m’ocupa, voldria destacar dues de dades. D’una banda, podem comprovar que la lectura habitual de llibres en català continua pujant, encara que ho faci de manera discreta, i se situa en el 27,8%. I, de l’altra, comprovem també que, quan es demana a la persona entrevistada quina és la llengua del darrer llibre llegit, el català puja gairebé mig punt respecte de 2016. (A tots els que penseu que les xifres no són per tirar coets: teniu tota la raó! Però, no podem obviar d’on venim i quina ha estat i és la realitat del nostre país.) I, encara, voldria afegir una tercera dada. Quan als lectors entrevistats se’ls pregunta “Per què no heu llegit aquest llibre en català?”, un 52% dels enquestats diu que “li resulta més senzill llegir en castellà” ?d’entrada ens pot sorprendre, però no ens hauria de sorprendre tant si tenim en compte que un 67% dels que fan aquesta afirmació tenen més de 35 anys i, per tant, van ser escolaritzats encara en castellà?, un 13,6% afirma que “el llibre no està editat en català” i un 8,9% que “no és fàcil de trobar-lo”. L’augment, discret però continuat, del nombre de lectors habituals de llibres en català és, sens dubte, per si mateixa una dada esperançadora que, sumada, a l’oportunitat que ens ofereixen els lectors que no llegeixen en català perquè el títol que volen llegir no ha estat editat en la nostra llengua o no l’han sabut trobar, ens ha de fer ser optimistes pel que fa a la incorporació de lectors al català.  Ara bé, l’optimisme ha d’anar acompanyat de reflexions i d’accions i, per això, crec que una primera reflexió que hem de fer els editors en català té relació amb els gèneres que oferim i amb la necessitat, crec jo, de diversificar-los i ampliar-ne el ventall i d’aquesta manera poder arribar a més lectors. I, una segona reflexió té a veure amb la necessitat d’augmentar globalment l’oferta editorial en català. Ja sé que molts, d’entrada, no hi estareu d’acord, però, no ens enganyem, ens agradi o no, el món del llibre està inscrit en un mercat, un mercat en què l’oferta i la demanda són vasos comunicants, un mercat, el nostre, el de Catalunya, en què “curiosament”, la quantitat de títols que es publica anualment en cadascuna de les llengües (27% en català – 70% en castellà) “s’assembla molt” el percentatge de lectors. És evident que aquestes reflexions o accions no tindrien cap mena sentit ni cap repercussió si es pensessin de manera aïllada, només des dels editors. Si les proposo és perquè estic convençuda (i el comportament i les dades dels darrers Sant Jordi ens ho demostren) que mai no havíem tingut tants elements a favor ni s’havien donat les condicions per incorporar més lectors a la nostra llengua. Aprofitem-ho! Montse Ayats. Presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i directora d’Eumo Editorial