La Representació de la Comissió Europea, el Cercle de Cultura i la Fundació Romea per a les Arts Escèniques han presentat el proppassat dimarts 22 de gener, a l’auditori del Cercle d’Economia, l’edició catalana de la Nova Agenda Europea per la Cultura, amb el convenciment que serà una eina útil tant per als actors culturals en els seus projectes de cooperació europea com per a l’orientació estratègica del sector. L’acte de presentació d’aquesta agenda (que inclou el document de treball dels serveis de la Comissió i altres textos de política cultural europea, per primer cop en català i que us podreu descarregar clicant la icona inferior) va ser presentat per Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, i Segimon Borràs, president del Cercle de Cultura. Hi van intervenir Barbara Stacher, membre de la Unitat de Política Cultural de la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea (la seva presentació també és descarregable des de la icona corresponent inferior), Mercedes del Palacio Tascón, consellera de Cultura, Audiovisual i drets d’autor de la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea, i Estanislau Vidal-Folch, expert en polítiques europees, director de l’Àrea de Foment de la Delegació del Govern a Catalunya i membre del Cercle de Cultura. Amb una nombrosa assistència de personalitats del món de la cultura i de les institucions catalanes i de les Illes, entre elles la consellera Laura Borràs, també es comptà amb la presència de diversos representants del cos diplomàtic a Barcelona, com el cònsol de Romania, Manuel Plesa. La Comissió Europea va proposar una Nova Agenda Europea per a la Cultura el mes de maig de 2018. Aquesta Nova Agenda delimita el marc estratègic en què es farà la propera fase de la cooperació cultural a escala de la UE a partir de 2019, té en compte l’evolució del sector cultural des de l’Agenda anterior (2008) i se centra en la contribució positiva de la cultura a la societat, l’economia i les relacions internacionals d’Europa. També estableix millores en els mètodes de treball amb els Estats membres, la societat civil i els socis internacionals. Cal recordar que la Comissió Europa té un compromís amb el foment de la diversitat cultural, la protecció del patrimoni cultural, la superació dels obstacles que dificulten la mobilitat dels professionals de la cultura i el suport a la contribució de les indústries culturals i creatives al creixement i la creació d’ocupació a tota la UE, d’acord amb els principis de l’Agenda Europea per a la Cultura del 2008. El Cercle de Cultura, per la seva banda, té la vocació d’esdevenir un espai de diàleg i de debat a favor de la cultura i la seva centralitat en la vida social catalana.
Autor: admin
Em demana des del Cercle de Cultura si com a nou director de l’ICEC podria escriure per al seu blog i jo, envalentonat, responc que sí. Però sobre què he d’escriure, em pregunto, si fa ben poc que sóc al capdavant? I amb ritme de 7 reunions per dia, per començar a comprendre el funcionament d’aquesta màquina, miro de buscar forats per escriure’l. D’entrada, constato allò que des del sector privat sempre he sentit respecte de l’ICEC: Som una institució àgil en el seu funcionament, propera en la relació amb les empreses culturals, i resolutiva amb els entrebancs que sorgeixen en la relació entre empreses i administració i amb els assumptes que sorgeixen amb d’altres administracions. Sense anar més lluny, el 2018 ha estat un any de necessària “creativitat” alhora de mantenir els pilars fonamentals sobre els que treballa l’ICEC, per la suspensió definitiva de la famosa “taxa” a les operadores d’internet que ens deixava, de sobte, sense els ja famosos 16 M€. Assumit això, i a l’espera de tenir un pressupost aprovat que restitueixi la capacitat de maniobra, ja treballem en el curt i mitjà termini amb algunes idees: 1.- Impuls. Aquesta paraula que adoptarem com a full de ruta. És aquest el nostre paper. Impulsar projectes que fan de la cultura la seva raó de ser. Projectes que aspiren a créixer (o seguir creixent) i que, per fer-ho, necessiten de suports com el nostre. Volem empreses i entitats culturals fortes. 2.- Capacitació. Aquest impuls que he esmentat, no pot venir només per la banda financera. Ja fa anys que el Servei de Desenvolupament Empresarial, SDE, fa divulgació i formació per ajudar a millorar el funcionament de les empreses. El 2019 ja té un calendari d’accions encaminades a aquesta escomesa. I com fan les empreses, mirarem de ser encara més eficients en la tria dels continguts, per tal que s’adaptin més a les necessitats d’aquelles organitzacions que hi participin 3.- Públic. Tots els esforços són en va, si no aconseguim que més persones accedeixin a l’activitat cultural que es fa al país. En aquest sentit, treballarem per ajudar totes aquelles iniciatives dels diversos agents culturals, que permetin activar, fidelitzar i ampliar el públic cultural. Hi ha molts projectes en aquest país que poden contribuir-hi. Tot plegat ho farem conviure amb la posada en marxa del pla integral del teatre, la represa del pla integral de la música, el pla de lectura, entre d’altres iniciatives. I també el reforç d’un sector audiovisual que reclama més cinema català a les pantalles i a les cases. D’unes llars que reclamen nous formats i nous llenguatges als quals hem d’atendre si no volem perdre allò que sovint ens han atribuït com a país: l’impuls. Per parlar de tot plegat som aquí sempre que calgui, amb ganes d’escoltar tot allò que serveixi per sumar. Miquel Curanta Director de l’ICEC
La Representació de la Comissió Europea, el Cercle de Cultura i la Funcació Romea per a les Arts Escèniques presenten l’edició catalana de la Nova Agenda Europea per la Cultura amb el convenciment que serà una eina útil tant per als actors culturals en els seus projectes de cooperació europea com per a l’orientació estratègica del sector. L’acte de presentació de la Nova Agenda , que inclou el document de treball dels serveis de la Comissió i altres textos de política cultural europea, tots ells per primer cop en català, se celebrarà el proper dimarts 22 de gener a les 18h. a la seu del Cercle d’Economia (Provença, 298) a les 18h. L’acte serà presentat per Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, i Segimon Borràs, president del Cercle de Cultura, i hi intervindran Barbara Stacher, membre de la Unitat de Política Cultural de la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea, Mercedes del Palacio Tascón, consellera de Cultura, Audiovisual i drets d’autor de la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea, i Estanislau Vidal-Folch, expert en polítiques europees, director de l’Àrea de Foment de la Delegació del Govern a Catalunya i membre del Cercle de Cultura. La Comissió Europea va proposar una Nova Agenda Europea per a la Cultura el mes de maig de 2018. Aquesta Nova Agenda delimita el marc estratègic en què es farà la propera fase de la cooperació cultural a escala de la UE a partir de 2019, té en compte l’evolució del sector cultural des de l’Agenda anterior (2008) i se centra en la contribució positiva de la cultura a la societat, l’economia i les relacions internacionals d’Europa. També estableix millores en els mètodes de treball amb els Estats membres, la societat civil i els socis internacionals. Cal recordar que la Comissió Europa té un compromís amb el foment de la diversitat cultural, la protecció del patrimoni cultural, la superació dels obstacles que dificulten la mobilitat dels professionals de la cultura i el suport a la contribució de les indústries culturals i creatives al creixement i la creació d’ocupació a tota la UE, d’acord amb els principis de l’Agenda Europea per a la Cultura del 2008. El Cercle de Cultura, per la seva banda, té la vocació d’esdevenir un espai de diàleg i de debat a favor de la cultura i la seva centralitat en la vida social catalana. L’acte de presentació compta amb la col·laboració de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques. A tots els assistents els serà lliurat un exemplar de la versió en català dels documents de la Nova Agenda, que inclourà també la versió catalana de la Declaració de Davos (2018) a favor d’un entorn construït d’alta qualitat. Cal confirmar l’assistència al correu info@cercledecultura.org
El Fòrum Cultura 2020, el procés de reflexió al voltant dels reptes, prioritats i elements de canvi que afecten el món de la cultura organitzat pel Cercle de Cultura, ha reprès els seus debats durant els mesos d’octubre fins desembre de 2018. Uns debats centrats en les relacions Barcelona i Catalunya i la seva projecció internacional, el finançament de la cultura i els reptes de la cultura a l’era digital. A inicis del 2019 se celebrarà la darrera taula de debat sobre quines haurien de ser les polítiques culturals per als pròxims anys i, posteriorment, s’organitzaran les presentacions dels seus treballs i conclusions. La segona fase de debats del Fòrum Cultura 2020, aquest p, continuà les tasques iniciades abans de l’estiu a les seves primeres quatre taules de debat. Com en les taules anteriors, el debat s’estructurà en dues sessions de treball en les quals participarà una representació sectorial i d’especialistes en la matèria tractada. De totes elles s’està elaborant un document de síntesi que contindrà les conclusions de la diagnosi, els principals reptes plantejats i les prioritats i propostes d’actuació sorgides en aquests espais de reflexió. Durant aquests darrers mesos del 2018 es van dur a terme tres noves taules, al voltant de les temàtiques següents: “Barcelona-Catalunya: territori i projecció internacional”, conduïda per Jordi Pardo, coordinador general del Fòrum, celebrada al Museu d’Història de Catalunya els dies 16 i 23 d’octubre: , i que comptà amb la participació de Carmen Zapata, Carme Fenoll, Mercedes Giovinazzo,Toni Cabré, Laia Gargallo, Oriol Martí, David Ibáñez, Francesc Vila Albet, Alfons Martinell, Salvador Sunyer, Roberto Olivan, Jordi Baltà i Santi Martínez. “Finançament de la Cultura”, coordinada per Lluís Bonet a la seu de la Fundació La Pedrera els dies 6 i 20 de novembre, i que tingué com a participants a Lluís Noguera, Marta Lacambra, Alfred Fort, Antoni Vallès,Anna Villarroya, Ramon Castells, Albert de Gregorio, Eulàlia Espinàs, Jonàs Sala, Mònica Arús, Lourdes Ridameya, Salvador Casals i Francesc Ten. “Els reptes de la cultura a l’era digital”, que va coordinar Jordi Sellas els dies 28 de novembre i 5 de desembre a la seu de la Filmoteca de Catalunya, amb les intervencions d’Àngela Martínez, Susana Pérez, Josep Ma. Ganyet, Andrés Colmenares, Frederic Guerrero, Josep Perelló, Marisol López, Genís Roca, Isa Casanellas, Gina Tost i Conxa Rodà. A totes tres taules de debat hi van participar el president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs i també Jordi Pardo, més enllà d’haver-ne coordinat la primera d’elles. A la taula dedicada a la temàtica Barcelona i Catalunya. Territori i projecció internacional es van plantejar diversos objectius: com incrementar les audiències i públics i l’accés a l’oferta cultural; com assolir una major projecció internacional de l’activitat cultural i artística del país; com aconseguir un major equilibri territorial per captar i impulsar el talent i projectes d’alt valor afegit; i finalment, aconseguir la centralitat e la cultura com a eina clau per a la qualitat de vida, la cohesió social, competitivitat territorial i desenvolupament econòmic. En destacà la idea que Catalunya s’hauria de dotar d’una estratègia cultural público-privada en forma de pacte. En aquest sentit, es plantejaren noves visions de com afrontar la qüestió, com seria l’evolució de les polítiques centrades en la gestió de l’oferta a centrar-se en la gestió de la demanda arreu del territori, i el paper de Barcelona com a capital cultural del país i el debat centre-perifèria. Com un exemple d’equilibri territorial en el terreny cultural s’analitzà el paper de la xarxa de biblioteques Respecte la taula dedicada al Finançament del sistema cultural, es va fer una acurada diagnosi de les principals fonts de finançament, dels seus recursos, així com les prioritats i lògiques d’intervenció. S’analitzà el paper que han del sector públic: quin paper han tenir les administracions locals, si és o no prioritari que la Generalitat inverteixi en noves infraestructures; i a nivell estatal, quines propostes de millora fiscal caldrien, així com la necessitat d’una llei de mecenatge, pendent de fa anys. el paper del turisme com a oportunitat per a la cultura, més enllà de la conservació del patrimoni; la viabilitat econòmica del mateix sistema cultural, i amb ell la professionalització en la gestió de projectes i entitats. La darrera taula celebrada enguany, sobre els reptes de la cultura a l’era digital va analitzar la situació i oportunitats de la transformació digitals als sectors culturals. Entre d’altres temes es va estudiar la transformació i l’experimentació digital; la qüestió de com arribar al públic –del coneixement i anàlisi de les dinàmiques de consum- vinculat als canvis en la distribució i el seus protagonistes, actuals i futurs; Pel que fa a l’àmbit del patrimoni i la documentació, es van apuntar com a factors claus la seva digitalització i preservació, l’accessibilitat i les dades obertes. Quatre factors que ajudaran a repensar les cartes de serveis d’equipaments i territoris. Tornà a ser present als debats la qüestió del finançament; des de com poder comptar amb més inversors coneixedors del sector a com poder fer créixer empresarialment les Startups. Anàlisi de la primera fase de debats: de maig a juliol del 2018 El passat mes de maig s’iniciava el Fòrum Cultura 2020, al voltant dels reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el món de la cultura, des de la perspectiva de les polítiques culturals públiques, les institucions privades, l’acció cultural comunitària i el seu valor en la construcció de ciutadania, l’activitat cultural del món empresarial i les organitzacions del tercer sector. Les primeres quatre taules de treball inicials van ser: “Creació Artística”, coordinada per Jordi Balló i celebrada del 14 al 25 de maig al Teatre Romea. Hi van participar Ingrid Guardiola, Jordi González, Pau Carrió, Isabel Sucunza, Eduard Escoffet, Elena Martín, Judit Carrera, Agustín Fructuoso, Miquel-Lluís Muntané, Neus Ballús, Tania Brenlle, Jordi Muñoz, Francesc Serés, Agustí Fructuoso, Judit Carrera, Montse Serra, Pau Pérez, Toni Casares, Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Cultura i Educació”, coordinada per Gemma Carbó i celebrada entre el 22 i el 31 de maig a l’ESMUC. Va comptar amb la participació de Núria Aidelman, Núria Sempere, Toni Monegal, Patricia Caicedo, Alfons Martinell, Pilar Giró, Mireia Mayolas, Eduard Miralles (recentment desaparegut) Eugènia Argimon, Javier Brun, Teresa Llobet, Alejandro Santaflorentina, Ignasi Gómez, Joan Manuel del Pozo, Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Equipaments Culturals”, coordinada per Pepe Serra i celebrada al plató del CERC de la Diputació de Barcelona els dies 18 de juny i 2 de juliol. Va comptar amb la participació de Carlos Duran, Joan Morros, Pep Tugues, Marko Daniel, Xavier Fina, Tena Busquets, Gisel Noè, Clara Rodríguez, Mónica Campos, Josep Vives, Mireia Rosich i Àngels Margarit, juntament amb Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Economia i Cultura”, coordinada per Xavier Cubeles, que va tenir lloc el 3 de juliol al Centre d’Art Santa Mònica de la Generalitat, i el 9 de juliol al plató del CERC de la Diputació de Barcelona. Hi van participar Clara Valle, Pepe Zapata, Karma Peiró, Salvador Anton Clavé, Gabriel Pinós, Dolors Ricart, Jordi Gratacós, Antoni Laporte, Ezequiel Baró, Àlex Costa, Montserrat Tort, Dolors Cotrina, Pere Vicens, Carles Sora, Joan M. Corbella, Josep Missé, Segimón Borràs i Jordi Pardo. En aquestes quatre taules de debat, es va donar una visió actualitzada dels principals reptes i prioritats que haurien d’estar en l’agenda del conjunt d’administracions i d’operadors del sistema cultural de Catalunya per escurçar la distància entre el que somniem i la realitat, i proposar d’una forma pràctica i concreta elements per al desenvolupament dels sectors de la cultura com a elements fonamentals per al progrés social i comunitari, la qualitat de vida, l’activitat econòmica, la creació de competitivitat territorial i la seva relació amb altres sectors de l’activitat del país. Una de les principals consideracions compartides per les persones que hi van participar va ser l’oportunitat i necessitat d’aquest debat, i d’espais que connectin diferents visions, àmbits professionals i acadèmics, i les realitats diverses dels sectors de la cultura al territori. La taula de debat de Creació Artística va tractar sobre la relació entre els processos de creació i els espais, la gestió del talent i la participació creativa, i les dificultats d’encaix entre espais centrals de referència i les noves realitats emergents disperses pel territori, el paper de les dones creadores perquè puguin ocupar posicions de lideratge i se superi el decalatge entre la seva presència a l’àmbit educatiu i al camp professional de la creació. Així mateix es va abordar la necessitat de repensar els equipaments que es van posar en marxa els anys 90, seguint models que han estat superats per la realitat sociocultural i econòmica del país. A les dues sessions va ser permanent la preocupació en com detectar, primer, i acompanyar, després, el talent artístic i cultural. A la taula sobre Cultura i Educació es va debatre sobre el problema de l’orientació en els ensenyaments artístics prioritàriament adreçats a la professionalització, mancant itineraris i projectes diversificats que incideixen a l’hora d’explicar la fractura de públics. En aquest sentit es va apuntar la necessitat que les polítiques educatives haurien d’integrar l’escola, l’entorn i els espais i culturals. Les dues sessions dedicades a Equipaments culturals van reflexionar sobre el paper dels equipaments culturals, majoritàriament impulsats o reactivats amb la recuperació de la democràcia, i especialment als anys 90, requereixen un nou encaix en el sistema cultural del país, en tant que eines al servei del sistema cultural i no una finalitat en si mateixos. Respecte a la innovació en la gestió, concepció i desenvolupament d’aquests equipaments culturals, es van apuntar diverses qüestions, com els reptes digitals, la diversitat cultural, la inclusió i accessibilitat social a una realitat cada vegada més culturalment diversa. Totes elles reclamen i fan necessari un replantejament de les seves funcions bàsiques i dels sistemes tradicionals de proveir-los, així com de la seva governança. Els treballs de la taula de debat sobre Economia i Cultura es van centrar en tres grans àmbits: els impactes directes de l’activitat cultural en l’economia i la creació de competitivitat; els seus impactes indirectes en activitats com el turisme, les exportacions d’altres productes, l’atracció d’activitats i d’inversions procedents de l’exterior; i els impactes sobre la cohesió social, la qualitat de vida i el benestar de les persones. Malgrat els potencials de l’activitat cultural i la força creativa del país, i la relació amb sectors relacionats com el turisme, l’economia creativa i la innovació en altres activitats tradicionals, durant aquestes jornades de reflexió es va constatar el fet que la cultura continua essent considerada com una despesa, en lloc de ser valorada com a una inversió. Una visió que explica les dificultats de finançament dels sectors culturals en el moment actual davant dels reptes que representen la globalització i les relacions internacionals del sistema cultural de Catalunya. Fase final: 2019 A inicis de l’any vinent se celebrarà la vuitena i darrera taula de debat, dedicada a les polítiques culturals públiques, que coordinarà Esteve León. Les aportacions de cadascuna de les taules de debat han generat uns documents de treball, que en finalitzar el Fòrum Cultura 2020 seran presentats públicament i analitzats en diferents actes i documents. El Fòrum Cultura 2020 compta amb la col·laboració del Cercle d’Economia, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Així també, aquest procés de debat ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Teatre Romea, l’ESMUC, el CERC de la Diputació de Barcelona, el Museu Arts Santa Mònica, el Museu d’Història de Catalunya, la Fundació Catalunya – la Pedrera i la Filmoteca de Catalunya, per a celebració de les reunions de les seves diverses taules de debat.
El 6 de novembre es va celebrar la primera sessió de la taula sobre finançament del sistema cultural, coordinada per Lluís Bonet, qui va elaborar un document de debat per aquesta sisena taula del Fòrum Cultura 2020. L’eix dedicat al finançament de les activitats culturals està connectat amb totes les altres temàtiques del Fòrum Cultura 2020, però molt especialment amb l’eix 4 sobre les relacions entre “cultura i economia” que tingué lloc el passat mes de juliol. Cal, per tant, partir de les conclusions d’aquell debat i de les estadístiques de finançament disponibles (un quadre distribuït ja en aquell debat al que se li sumen altres dades sobre despesa pública) per tal de poder avançar. En Xavier Cubeles, coordinador d’aquell eix, en les seves notes d’introducció, avaluava l’assignació dels recursos disponibles monetaris (i també humans) des de la perspectiva de la demanda; és a dir, els recursos procedents de la pràctica i el consum cultural de la ciutadania, les inversions de les empreses privades, les aportacions privades fetes per les organitzacions sense ànim de lucre, els ingressos procedents dels mercats exteriors i la despesa pública en cultura (veure quadre 1). La inversió en cultura, com en qualsevol altra activitat econòmica, depèn de la demanda (el volum de negoci) i del marge potencial estimats pels seus inversors. El volum total d’aquesta demanda correspon a la suma de la despesa intermèdia i final que els agents econòmics domèstics i externs realitzen (veure quadre 1). Per això és important conèixer l’evolució d’aquestes magnituds i com es distribueixen per sectors i subsectors culturals, mercats (territoris geogràfics o digitals) i tipologia d’agents. Malauradament no disposem de dades prou desagregades ni actualitzades. Cal, per tant, partir de la informació quantitativa i qualitativa que entre tots podem aportar. Els principals agents amb capacitat per invertir recursos financers en l’àmbit cultural són les administracions públiques (veure gràfic 1 i quadre 2) i els productors privats (informació malauradament no disponible). Les primeres no acostumen a buscar un retorn directe de la inversió, mentre que els segons volen, com a mínim, recuperar els recursos globalment invertits amb l’objectiu de mantenir (i a ser possible lucrar-se) la seva activitat econòmica i cultural. Altres inversors, en termes quantitatius molt menys importants, són els propis artistes (que estan disposats a autoexplotar-se per poder tirar endavant la seva obra), les fundacions privades i alguns ciutadans individuals que inverteixen (com a donatiu i/o precompra) en projectes canalitzats per plataformes de microfinançament participatiu. En aquest sentit, ens podem preguntar: de quins segments de la societat provenen els recursos financers? Respon la demanda adquirint l’oferta disponible que tant a costat produir? Quin pes té la demanda i l’oferta domèstica en relació a la que prové de l’exterior? Quin retorn té la inversió en els diferents tipus de productes i sectors culturals? Quin tipus d’estratègies de finançament són més comunes o més apropiades a cada tipus de producte? Quina és la resposta dels intermediaris financers? Com han canviat durant els darrers anys? En quina mesura es pot augmentar o incentivar el finançament a aquelles activitats o productes més alternatius? L’escenari que s’esbossi amb la resposta a aquestes preguntes pot ajudar a dibuixar unes perspectives de desenvolupament i recomanacions de millora del finançament de la cultura a Catalunya en els propers anys.En aquesta primera sessió de debat es van tractar els següents temes: – Anàlisi de les principals fonts de finançament de la cultura a Catalunya, dels seus recursos potencials, prioritats i lògiques d’intervenció. – Despesa pública corrent, despesa d’inversió i beneficis fiscals de les administracions públiques: pes dels diferents capítols de despesa, i distribució per activitats, sectors i territoris; limitacions i capacitat d’incentiu dels diferents instruments. – Inversió de productors privats: volum, caràcter (producció, coproducció financera o executiva), retorn de la inversió i distribució per activitats, sectors i territoris – Patrocini empresarial, mecenatge privat (fundacions) i microfinançament participatiu (crowdfunding) – Consum privat, domèstic i estranger, per activitats, sectors i territoris – Intermediació financera, pública i privada.
Títol de prova
Dimarts 13, a la seu de la Filmoteca de Catalunya, se celebrà la primera reunió de la taula de debat sobre els reptes de la cultura a l’era digital, que coordina Jordi Sellas. L’impacte de la digitalització en el món cultural ja havia planat en els debats de les anteriors sessions de treballs del Fòrum Cultura 2020, però en aquesta setena taula s’està analitzant de forma aprofundida quines respostes es poden donar als nous reptes que planteja. En aquesta sessió inicial, va tenir un especial relleu l’anàlisi de la transformació digital, tecnològica dins l’ecosistema cultural, tot destacant la importància de l’experimentació en aquest àmbit i la necessitat de l’alfabetització digital de les institucions culturals, al seu interior. La sessió finalitzà fent un repàs dels sectors de la creació i producció cultural, deixant per a la propera reunió l’anàlisi de la distribució de la cultura i del seu consum i públics, atenent a la nova realitat de nous productes culturals, noves audiències i el sorgiment de nous perfils professionals. En aquesta sessió hi van participar Àngela Martínez, Susana Pérez, Marisol López, Josep M. Ganyet, Andrés Colmenares, Genís Roca, Frederic Guerrero i Josep Perelló.
El 16 d’octubre se celebrava a les instal·lacions del Museu d’Història de Catalunya la primera reunió de la 5ena. taula de debat del Fòrum Cultura 2020, intitulada “Barcelona i Catalunya. Territori i projecció internacional”, coordinada per Jordi Pardo. El text que Pardo va lliurar un document per fixar en el debat “els principals reptes i prioritats relacionades per una banda en l’organització i dimensió territorial del sistema cultural de Catalunya, i per altra banda amb la capacitat de compartir la producció, activitat i creació cultural i artística en el conjunt del territori. En aquests moments hi ha iniciatives i alguns projectes consolidats que són referents nacionals i internacionals en diferents àmbits: fires i mercats, festivals i projectes singulars que estan marcant noves centralitats culturals. Les relacions entre centre i perifèria són un aspecte fonamental en les perspectives del desenvolupament cultural de Catalunya.” “El paper de la capital de Catalunya en relació amb el conjunt de la geografia cultural del país, i per altra les interconnexions possibles entre el teixit cultural del territori i la seva capacitat de projecció nacional i internacional tenen uns enormes potencials relacionats amb quatre objectius principals: 1. incrementar de les audiències-públics de la demanda i accés a l’oferta cultural. 2. la major projecció internacional de l’activitat cultural i artística del país. 3. un major equilibri territorial pel que fa a les possibilitats de captar i impulsar el talent i els projectes d’alt valor afegit, social, econòmic i cultural. 4. La major centralitat de la cultura en l’agenda institucional com element clau per a la qualitat de vida, la cohesió social, la competitivitat territorial i el desenvolupament econòmic. Per això, segurament és important encarar reptes i fixar prioritats noves que permetin donar un impuls general per una banda a la situació dels sectors de la cultura, i les seves interrelacions amb activitats i àmbits relacionats com l’economia creativa i la innovació, el turisme, i per altre a les activitats d’innovació en els sectors econòmics tradicionals. El desenvolupament cultural hauria de tenir una tractament més estratègic i coordinat, i està directament relacionat amb altres àmbits de les polítiques públiques i de l’activitat comunitària i empresarial.” La taula “ Barcelona i Catalunya. Territori i projecció internacional” es planteja debatre els principals reptes i prioritats per a un desenvolupament sectorial en relació amb la seva estructura territorial i les oportunitats d’un sistema més equilibrat, sostenible i eficient. Les relacions “centre-perifèria”, la coordinació organitzativa i administrativa, la visió estratègica d’un sistema cultural d’abast territorial, i les interaccions amb altres punts centrals de l’agenda social, cultural, educativa i econòmica de Catalunya són alguns dels temes que seran tractats en les dues sessions de treball programades.
Aquest mes d’octubre, s’inicia la segona fase de debats del Fòrum Cultura 2020, un procés de reflexió al voltant dels reptes, prioritats i elements de canvi que afecten el món de la cultura organitzat pel Cercle de Cultura. Durant els mesos d’octubre i novembre del 2018 es duran a terme quatre taules de debat al voltant de les temàtiques següents: 16 i 23 d’octubre: “Barcelona-Catalunya: territori i projecció internacional”, taula conduïda per Jordi Pardo, coordinador general del Fòrum. Espai: Museu d’Història de Catalunya. 6 i 20 de novembre: “Finançament de la Cultura”, taula coordinada per Lluís Bonet. Espai: La Pedrera 13 i 28 de novembre: “Els reptes de la cultura a l’era digital”, coordinada per Jordi Sellas. “Polítiques Culturals”, taula coordinada per Esteve León que tancarà el cicle el pròxim mes de gener del 2019. Cada taula constarà de dues sessions de treball en les quals participarà una representació sectorial i d’especialistes en la matèria tractada. Posteriorment, s’elaborarà un document de síntesi que contindrà les conclusions de la diagnosi, els principals reptes i les prioritats i propostes d’actuació sorgides en aquest espai de reflexió. El Fòrum Cultura 2020: anàlisi de la primera fase de debat El passat mes de maig s’iniciava el Fòrum Cultura 2020, un procés de reflexió i debat organitzat al voltant dels reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el món de la cultura, des de la perspectiva de les polítiques culturals públiques, les institucions privades, l’acció cultural comunitària i el seu valor en la construcció de ciutadania, l’activitat cultural del món empresarial i les organitzacions del tercer sector. Les primeres quatre taules de treball inicials van ser: “Creació Artística”, coordinada per Jordi Balló i celebrada del 14 al 25 de maig al Teatre Romea. Hi van participar Ingrid Guardiola, Jordi González, Pau Carrió, Isabel Sucunza, Eduard Escoffet, Elena Martín, Judit Carrera, Agustín Fructuoso, Miquel-Lluís Muntané, Neus Ballús, Tania Brenlle, Jordi Muñoz, Francesc Serés, Agustí Fructuoso, Judit Carrera, Montse Serra, Pau Pérez, Toni Casares, Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Cultura i Educació”, coordinada per Gemma Carbó i celebradaentre el 22 i el 31 de maig a l’ESMUC. Va comptar amb la participació de Núria Aidelman, Núria Sempere, Toni Monegal, Patricia Caicedo, Alfons Martinell, Pilar Giró, Mireia Mayolas, Eduard Miralles (recentment desaparegut) Eugènia Argimon, Javier Brun, Teresa Llobet, Alejandro Santaflorentina, Ignasi Gómez, Joan Manuel del Pozo, Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Equipaments Culturals”, coordinada per Pepe Serra i celebrada al plató del CERC de la Diputació de Barcelona els dies 18 de juny i 2 de juliol. Va comptar amb la participació de Carlos Duran, Joan Morros, Pep Tugues, Marko Daniel, Xavier Fina, Tena Busquets, Gisel Noè, Clara Rodríguez, Mónica Campos, Josep Vives, Mireia Rosich i Àngels Margarit, juntament amb Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Economia i Cultura”, coordinada per Xavier Cubeles, va tenir lloc el 3 de juliol al Centre d’Art Santa Mònica de la Generalitat, i el 9 de juliol al plató del CERC de la Diputació de Barcelona. Hi van participar Clara Valle, Pepe Zapata, Karma Peiró, Salvador Anton Clavé, Gabriel Pinós, Dolors Ricart, Jordi Gratacós, Antoni Laporte, Ezequiel Baró, Àlex Costa, Montserrat Tort, Dolors Cotrina, Pere Vicens, Carles Sora, Joan M. Corbella, Josep Missé, Segimón Borràs i Jordi Pardo. Més de seixants professionals de diferents camps, especialitats, sectors i procedència territorial van participar al llarg d’aquestes primeres sessions. En elles, es va donar una visió actualitzada dels principals reptes i prioritats que haurien d’estar en l’agenda del conjunt d’administracions i d’operadors del sistema cultural de Catalunya per escurçar la distància entre el que somniem i la realitat, i proposar d’una forma pràctica i concreta elements per al desenvolupament dels sectors de la cultura com a elements fonamentals per al progrés social i comunitari, la qualitat de vida, l’activitat econòmica, la creació de competitivitat territorial i la seva relació amb altres sectors de l’activitat del país. Una de les principals consideracions compartides per les persones que hi van participar va ser l’oportunitat i necessitat d’aquest debat, i d’espais que connectin diferents visions, àmbits professionals i acadèmics, i les realitats diverses dels sectors de la cultura al territori. La taula de debat de Creació Artística va tractar sobre la relació entre els processos de creació i els espais, la gestió del talent i la participació creativa, i les dificultats d’encaix entre espais centrals de referència i les noves realitats emergents disperses pel territori, el paper de les dones creadores perquè puguin ocupar posicions de lideratge i se superi el decalatge entre la seva presència a l’àmbit educatiu i al camp professional de la creació. Així mateix es va abordar la necessitat de repensar els equipaments que es van posar en marxa els anys 90, seguint models que han estat superats per la realitat sociocultural i econòmica del país. A les dues sessions va ser permanent la preocupació en com detectar, primer, i acompanyar, després, el talent artístic i cultural. A la taula sobre Cultura i Educació es va debatre sobre el problema de l’orientació en els ensenyaments artístics prioritàriament adreçats a la professionalització, mancant itineraris i projectes diversificats que incideixen a l’hora d’explicar la fractura de públics. En aquest sentit es va apuntar la necessitat que les polítiques educatives haurien d’integrar l’escola, l’entorn i els espais i culturals. Les dues sessions dedicades a Equipaments culturals van reflexionar sobre el paper dels equipaments culturals, majoritàriament impulsats o reactivats amb la recuperació de la democràcia, i especialment als anys 90, requereixen un nou encaix en el sistema cultural del país, en tant que eines al servei del sistema cultural i no una finalitat en si mateixos. Respecte a la innovació en la gestió, concepció i desenvolupament d’aquests equipaments culturals, es van apuntar diverses qüestions, com els reptes digitals, la diversitat cultural, la inclusió i accessibilitat social a una realitat cada vegada més culturalment diversa. Totes elles reclamen i fan necessari un replantejament de les seves funcions bàsiques i dels sistemes tradicionals de proveir-los, així com de la seva governança. Els treballs de la taula de debat sobre Economia i Cultura es van centrar en tres grans àmbits: els impactes directes de l’activitat cultural en l’economia i la creació de competitivitat; els seus impactes indirectes en activitats com el turisme, les exportacions d’altres productes, l’atracció d’activitats i d’inversions procedents de l’exterior; i els impactes sobre la cohesió social, la qualitat de vida i el benestar de les persones. Malgrat els potencials de l’activitat cultural i la força creativa del país, i la relació amb sectors relacionats com el turisme, l’economia creativa i la innovació en altres activitats tradicionals, durant aquestes jornades de reflexió es va constatar el fet que la cultura continua essent considerada com una despesa, en lloc de ser valorada com a una inversió. Una visió que explica les dificultats de finançament dels sectors culturals en el moment actual davant dels reptes que representen la globalització i les relacions internacionals del sistema cultural de Catalunya. Les aportacions de cadascuna de les taules de debat han generat uns documents de treball, que en finalitzar el Fòrum Cultura 2020 seran presentats públicament i analitzats en diferents actes i documents. El Fòrum Cultura 2020 compta amb la col·laboració del Cercle d’Economia, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com amb el Teatre Romea, l’ESMUC, el CERC de la Diputació de Barcelona, el Museu Arts Santa Mònica, el Museu d’Història de Catalunya i la Fundació Catalunya-la Pedrera, per a celebració de les reunions de les seves diverses taules de debat. La imatge que acompanya aquest article correspon a la sessió informativa per als socis del Cercle de Cultura, celebrada el 9 d’octubre, que comptà amb les intervencions dels quatre coordinadors de les properes taules de debat del Fòrum Cultura 2020 i del president de l’entitat, Segimon Borràs.
Des de fa molts segles, la identitat del nostre país s’aixeca sobre tres grans pilars: les institucions pròpies, la llengua catalana i la cultura popular. Formant un triangle equilàter, aquests tres elements han preservat un tronc de continuïtat històric. Tanmateix, la importància de tots els vèrtexs no ha estat percebuda de la mateixa manera. En els relats o cròniques històriques, sempre s’esmenta la importància que ha tingut la derogació o recuperació de les institucions pròpies; tampoc s’obvien aquelles lleis i decrets que, bé per prohibició o promoció, han afectat el desenvolupament de la llengua catalana; sí que resta invisible, tanmateix, el paper que el folklore –en el sentit més ampli del terme, comprenent amb aquest mot tota pràctica etnològica—ha tingut en el manteniment de la nació catalana com a entitat cultural diferenciada. Així doncs, hem de reivindicar la cultura popular, i més extensament l’associacionisme cultural, com una eina d’allò més útil pel desenvolupament del país. El moviment associatiu va ser una peça fonamental en la vertebració de la Catalunya decimonònica, marcada per la gran precarietat de la naixent classe obrera; durant el segle XX ha seguit sent una font de progrés social i lluita contra els règims autoritaris; i no tenim cap dubte que les actuals i futures generacions hi tornaran a trobar una força capdavantera en la defensa dels drets socials i nacionals. Quin són els grans reptes immediats de l’associacionisme cultural? Interroguem en plural, però podríem respondre en singular. Aconseguir vertebrar les comunitats a nivell local, sigui en l’àmbit dels pobles o dels barris, per tal de garantir una convivència saludable, basada en la participació dels ciutadans i l’acceptació de la diversitat. Contra els discursos polítics basats en la por, que gairebé sempre desitgen justificar derives autoritàries, fomentar el coneixement i relació entre veïns amb perfils sociològics diferents. Les polítiques inclusives de l’associacionisme cultural han de pivotar entorn tres eixos principals: -Interculturalitat. Les entitats culturals són un espai de trobada entre persones nouvingudes i catalans autòctons. No es tracta de garantir que tothom pugui viure en una comunitat sense conflicte, sinó fomentar les relacions de veïnatge entre persones de diferents orígens culturals. Algunes possibilitats a emprendre en aquesta direcció estan recollides en el llibre Diversitat i integració en l’associacionisme cultural català, escrit pels sociòlegs Enric Saurí i Marta Rovira (Ens de l’Associacionisme Cultural Català, 2015). -Gènere. Les dones representen el 60% de la base social de les entitats culturals. Aquesta preponderància, tanmateix, no es manifesta en la representativitat a les Juntes Directives, i encara menys en les presidències. L’associacionisme cultural no pot replicar les dinàmiques excloents que sofreixen les dones en el sector privat. Cal trobar mecanismes de participació que garanteixen la representació paritària a les entitats. -Generacional. Les dinàmiques associatives impliquen un compromís persistent amb un poble o barri determinat. La generació millennial viu constants canvis de residència i ocupació. Qüestiona el modus operandi de l’associacionisme clàssic, de tall més institucionalitzat, que durant dècades s’ha bastit entorn la creació de Juntes Directives, la redacció d’actes, la configuració d’Estatuts, o la celebració d’Assemblees Generals, entre altres. Les noves formes associatives tendeixen a ser, paradoxalment, “informals”. Cal trobar una solució de compromís que garanteixi que les noves generacions trobin un espai que els reconegui i els permeti l’actuació, i alhora que no suposi un derrocament dels pilars que han fet fort l’associacionisme. Uns guanyaran en conceptes com el compromís i els altres, en l’agilitat i major permeabilitat, qualitats necessàries per aconseguir que les entitats enfilin els reptes de futurs amb el suport de la ciutadania. Josep Viana president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català PS. Aquest article es publica poc després de l’acte de lliurament dels 2ns. premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català.