Dimecres, 20 de novembre i davant d’un nombrós públic, se celebrarà l’acte de cloenda del Fòrum Cultura 2020 a l’Auditori del Cercle d’Economia. Amb el lema “Fòrum Cultura 2020, punt i seguit. Propostes per al debat”, es van presentar les prioritats culturals sorgides de les aportacions de més d’un centenar d’artistes, creadors, gestors i professionals de la cultura que han participat, des del maig de l’any passat, a les 16 sessions de treball de les 8 taules temàtiques en les quals es va organitzar aquest fòrum. El president del Cercle de Cultura, Segimón Borràs, obrí l’acte adreçant unes paraules d’agraïment a totes les persones, membres o no del Cercle, que han fet possible aquest fòrum. Seguidament, després d’una presentació a càrrec de Jordi Pardo, coordinador general del Fòrum Cultura 2020, la Consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va prendre la paraula per valorar molt positivament la tasca feta per l’entitat. A l’acte hi intervingueren diversos participants i coordinadors del Fòrum Cultura 2020, que van presentar les prioritats de les diverses taules de debat: Jordi Balló, Mireia Mayolas, Pepe Serra, Jordi Pardo, Pepe Zapata, Eulàlia Espinàs, Conxà Rodà i Esteve León. Com a darrer punt de l’acte, se celebrà una taula rodona, moderada per Fèlix Riera, amb la participació de Tena Busquets, directora del Teatre Principal i del Festival de dansa Sismògraf d’Olot, Daniel Martínez, president del Grup Focus, Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Francesc Vilaró, Secretari General de Cultura i Jordi Pard, vicepresident del Cercle de Cultura. Sota d’aquest text hi ha la icona per descarregar-se el document “Fòrum Cultura 2020. Primeres Valoracions i resum de les aportacions dels participants”
Autor: admin
Dimecres, 20 de novembre, a les 18 h a l'Auditori del Cercle d'Economia (Provença, 298) se celebrarà l'acte de cloenda del Fòrum Cultura 2020 que ha estat organitzant el Cercle de Cultura des del 2018, amb un centenar d’artistes, creadors, gestors i professionals de la cultura han participat des del maig de l'any passat a les 16 sessions de treball organitzades en les 8 taules temàtiques del Fòrum de la Cultura 2020, sota la coordinació general de Jordi Pardo.
A l'acte hi intervindran participants i coordinadors del Fòrum Cultura 2020, que presentaran les prioritats de les taules de debat celebrades: Jordi Balló, Mireia Mayolas, Pepe Serra, Jordi Pardo, Pepe Zapata, Eulàlia Espinàs, Conxà Rodà i Esteve León. Seguidament, se celebrarà una taula rodona moderada per Fèlix Riera, amb la participació de Tena Busquets, directora del Teatre Principal i del Festival de dansa Sismògraf d’Olot, Daniel Martínez, president del Grup Focus, Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Francesc Vilaró, Secretari General de Cultura i Jordi Pardo. L’Hble. Sra. Consellera de Cultura Mariàngela Vilallonga clourà l’acte. Cal confirmar l'assistència a info@cercledecultura.org
Tariq Porter, president de la Federació Catalana de Cineclubs, amb motiu del 40è aniversari de l’entitat i de la propera celebració de la 14 trobada de Cineclubs dels Països Catalans a Reus, ha escrit aquest article per al portal del Cercle de Cultura, on reflexiona sobre el paper d’aquestes entitats culturals arreu del territori: La cultura popular catalana es caracteritza, entre altres coses, pel seu esperit participatiu i inherentment democràtic. Des de les danses tradicionals, sardana o ball de bastons, a celebracions com els castellers o els correfocs, es traspua sensibilitat per la col·lectivitat tant en el què com en el com: tot plegat són cerimònies on les jerarquies es desdibuixen en l’acció i en l’organització, associacions més formals o menys regides per grups de persones que es van renovant cada generació que passa, vocacional o demogràfica. Amb aquests precedents, qualsevol expressió susceptible d’encaixar-hi fa que tot plegat sigui només qüestió de temps. A propòsit del seu pas, estem de celebració. El 2018 es complia l’efemèride dels 40 anys d’existència de la Federació Catalana de Cineclubs, institució que actualment aglutina 54 cineclubs als països catalans: de València, de Balears, d’Andorra i de Catalunya. El cinema és un art en essència col·lectiu, per qui el fa i per qui el consumeix. Per això, era inevitable que els cineclubs –públic que s’organitza per projectar i debatre cinema– entressin a formar part del teixit associatiu, popular i cultural d’aquest país. La Federació fa quaranta anys però els cineclubs catalans fa molt més temps que són actius, sempre inevitablement connectats a les inquietuds i necessitats de cada moment. Quan el cinema és censurat són agents anticensura; quan el cinema no arriba són ambaixadors extramurs; quan no hi ha sala de cinema s’hi converteixen; quan veure un film és massa introspectiu són altaveus de reflexió. En definitiva, els cineclubs formen part d’aquesta cultura convençudament accessible –o generadora d’accessos– que enriqueix artísticament i intel·lectual tothom qui ho vol. Els cineclubs, durant 2018, van programar, només a través de la FCC, 850 pel·lícules –rècord històric–, amb un índex d’assistència mitjà d’unes 60 persones. Aquestes, sumades a la resta, fan un total d’uns 80 mil espectadors a l’any als cineclubs catalans, xifra que dóna una idea de la seva rellevància en el sector de l’exhibició cinematogràfica. I és que, més enllà dels números, hi ha dues raons per les quals el cineclubisme no perd mai la vigència, especialment en els temps que corren, en l’àmbit cultural, social i polític. La primera és la seva mateixa concepció: el públic determina; el públic fa seu, a través d’una pulsió i inquietud artística, el dret a decidir què vol veure, què li interessa, i què és susceptible d’interessar a la gent. La segona és el diàleg que en sorgeix a través del que es veu, sigui a través de presentacions, col·loquis, tallers, cinefòrums o una simple cervesa en sortir: en definitiva, la llibertat d’expressar-se canalitzada a través del setè art. I encara hi ha una tercera raó: en temps de plataformes digitals i catàlegs de cinema infinits, en temps que, com indica l’estudi recentment publicat per l’Acadèmia del Cinema Català, l’exhibició cinematogràfica al país està canviant, definitivament i per sempre, cap a nous models, creix arreu la reivindicació d’aquesta com una expressió col·lectiva i immersiva, experiència compartida i sensorial. També per això, lluny del lucre minvant de la majoria de sales comercials, els cineclubs seguiran sent grans refugis de cinefília. Els projectes i reptes que afronta la Federació en els seus quaranta anys demanen reforçar els lligams entre cineclubs i procurar ser un enllaç entre aquests i les institucions del país. Amb la Filmoteca de Catalunya, per exemple, s’ha impulsat la Filmoxarxa, un atractiu catàleg de cinema recent inèdit –sense distribució al país– que des de 2018 es facilita als cineclubs perquè el programin gratuïtament, i que es renova cada any amb nous títols. Aquest catàleg compta, també, amb clàssics catalans de gran interès, com La pell cremada, Vida en sombras o Los Tarantos, i tot plegat enriqueix encara més l’exhibició cinematogràfica dels cineclubs, que –val la pena esmentar-ho– a més de més públic a les sessions, té un alt índex de cinema programat en versió original subtitulada (65% del total), de cinema català (14%, pel 5% de les sales comercials) i en català (26%, pel 2% de les sales comercials), i molta més heterogènia de nacionalitats. Aquesta mateixa col·laboració amb la Filmoteca ha possibilitat realitzar una exposició que, fins gener, es podrà veure a les seves instal·lacions, i que repassa la història dels cineclubs a Catalunya i la mateixa FCC; de com en aquests quaranta anys, persones d’arreu interessades pel cinema, han anat construint una estructura organitzativa que ha permès arribar on som avui.
A la UPC volem donar més pes a la A de l’acrònim STEAM (Science, Technology, Arts, Maths). El programa ‘UPCArts’ entra en escena i ha engegat aquest curs a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb l’objectiu de vincular l’àmbit científic i tecnològic amb les humanitats i la cultura. Fruit de la col·laboració entre la Universitat i diferents institucions culturals i artístiques, el programa respon a un dels reptes estratègics del Pla d’Actuacions de la UPC 2018-2021 del nostre equip: aconseguir la formació integral de l’estudiantat. En aquest marc, desplegar una agenda cultural amb propostes culturals externes a la UPC, adreçada a l’estudiantat però també a la resta de la comunitat universitària, i, d’altra banda, donar visibilitat a l’activitat cultural que es genera a la Universitat al llarg del curs acadèmic i al talent artístic i creatiu dels membres de la comunitat. La presentació d’’UPCArts’, el passat 30 de setembre, a l’Auditori de l’edifici Vèrtex del Campus Nord, va comptar amb una taula rodona on van intervenir el director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Xavier Albertí; la directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Judit Carrera; el codirector del festival Sónar, Ricard Robles; el director del Club TRESC, Comunitat de Cultura, Pepe Zapata, i la cap de Gabinet del Rector, Carme Fenoll, exercint de moderadora. Per posar punt final a l’acte hi va haver un concert de l’artista Museless, una jove creadora barcelonina que ha irromput en els darrers anys en el panorama musical electrònic de Barcelona. Les dues primeres activitats programades a ‘UPCArts’ per iniciar el curs són el club de lectura ‘Llegir l’escenari’ i el taller de lectura ‘Contes fantàstics i de ciència-ficció’, que s’adrecen a tota la comunitat universitària i es realitzen en col·laboració amb les biblioteques de la UPC. En la programació d’‘UPCArts’ s’inclouran activitats i propostes culturals per als diferents campus de la UPC -a Barcelona, Castelldefels, Manresa, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, i Vilanova i la Geltrú—, a través dels quals es fomentarà la implicació i participació de les associacions i organitzacions estudiantils. D’altra banda, les biblioteques UPC tindran una funció rellevant en l’organització i la difusió de les diferents activitats que es desenvolupin sota aquest mateix paraigua. Amb la voluntat d’acostar les humanitats a les ciències i la tecnologia, la UPC ja compta amb diferents iniciatives acadèmiques. En són un bon exemple: la participació de l’Escola de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) en el disseny del postgrau en Escenificació i Tecnologia Digital, que s’imparteix des d’aquest curs a l’Institut del Teatre; les diferents activitats culturals de les dues escoles d’arquitectura de la UPC, a Barcelona i Sant Cugat del Vallès, vinculades al seu àmbit, i l’aliança institucional establerta recentment amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per apropar coneixements humanístics i els científics i tecnològics. Una comunitat cultural amb la complicitat del TRESC. Així mateix, la UPC i el TRESC, la Comunitat de Cultura col·laboren per realitzar i fomentar conjuntament accions i projectes en l’àmbit cultural i artístic, en el marc d’UPCArts’. Des d’aquest curs s’ofereixen avantatges i descomptes en l’obtenció del carnet de soci del TRESC per als estudiants, el professorat, el personal d’administració i serveis, i les persones titulades per la UPC. El carnet del TRESC és gratuït en la tarifa bàsica per als estudiants de primer curs de grau i té un 25% de descompte per a la resta d’estudiants de grau i, durant el primer any, per als Alumni UPC. Una comissió formada per membres del TRESC, estudiants i personal de la UPC fa una tria quinzenal d’aquelles propostes culturals i artístiques d’interès per a la comunitat UPC, així com píndoles informatives sobre activitats que posin en relleu la interacció entre tecnologia i cultura. També es preveu explorar altres accions de col·laboració en la línia de descobrir nous creadors de la UPC i nous espais, per incloure’ls en la programació cultural de la ciutat i propiciar que els estudiants puguin establir contacte directe amb creadors emergents, descobrir espais culturals, i fomentar interseccions entre l’àmbit cultural i el de l’enginyeria, la ciència i l’arquitectura”. Francesc Torres Rector de la UPC
Davant la sentència condemnatòria de líders polítics i socials, des de la junta directiva del Cercle de Cultura, volem expressar: -El nostre rebuig al fet que la justícia hagi pres el lloc a la política i al diàleg democràtic. -La nostra confiança en el diàleg, d’acord amb l’esperit fundacional del Cercle com a espai de reflexió i debat, amb respecte a les persones, al marge de les seves posicions ideològiques. -La nostra defensa de la llibertat d’expressió i d’informació i la nostra condemna davant la persecució de publicacions, artistes i esdeveniments culturals. -El nostre compromís amb la democràcia i amb la cultura com a única via per a solucionar conflictes i com a base de la convivència i el desenvolupament intel·lectual i social. I per aquestes raons ens adherim al manifest impulsat per Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global, al que s’han adherit un gran nombre d’entitats culturals del país.
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya, CAC ha publicat recentment el seu informe anual sobre el sector audiovisual a Catalunya, tant en l’àmbit de la producció com de consum d’aquests continguts. L’informe té tres grans capítols: el primer, dedicat a l’economia del sector (televisió, ràdio, publicitat, producció audiovisual…). El segon estudia l’oferta de continguts, incloses les noves plataformes de serveis en streaming (OTT, IPTV…). I el tercer posa la mirada en els consums audiovisuals, amb dades específiques sobre els consums en línia. Aquest informe i altres publicacions de l’autoritat audiovisual catalana els podeu consultar i descarregar des del seu web: cac.cat
El president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs, va intervenir a l’acte de lliurament del premi de poesia Miquel Arimany, fent una glossa de la figura d’aquest poeta i editor. Arimany, des de l’editorial que portà el seu cognom va impulsar un gran nombre de diccionaris i altres obres per a l’aprenentatge del català, de la mateixa manera que aconseguí mantenir durant quaranta anys la revista cultural i literària El Pont. L’escriptora de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca) Francesca Grimalt, va ser la guanyadora del premi, amb l’obra Sotjar bubotes. El conjunt de poemes de Grimalt, juntament amb els dels altres quatre finalistes –Josep Civit, de Montblanc, Joan-Ignasi Elias, de Barcelona, Joan Mercader, d’Olot i Jordi Pla, de Figueres– s’ha publicat en un llibre que es va presentar al mateix acte. La desena edició d’aquest premi literari es va celebrar a les Masies de Roda el proppassat dissabte 5 d’octubre.
Entrevista a la Presidenta del CoNCA i membre de la junta directiva del Cercle de Cultura al diari El País, en la que afirma, entre altres qüestions rellevants, que “indigna que al segle XXI no es consideri la cultura un bé social”: Al febrer Vinyet Panyella (Sitges, 1954) es va jubilar tot posant punt final a la seva tasca al capdavant dels Museus de Sitges. Per a ella, que també va ser directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya, era el moment de reprendre projectes que tenia relegats: investigació, llibres, poesia i, sobretot, una tesi sobre el noucentisme, una de les seves especialitats. Tot va tornar a quedar en un segon pla després de la trucada de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, per proposar-la com a membre del nou CoNCA. Després va venir la decisió d’escollir-la presidenta, la quarta —primera dona— d’aquest organisme creat el 2009 després de la reclamació del sector per renovar les polítiques culturals, i que, després de la llei òmnibus del 2011, va veure com se li retallaven funcions, competències i pressupost. Pregunta. Què queda d’aquell organisme fundat fa 10 anys? Resposta. Una voluntat i una consciència de ser un organisme reclamat pel sector, pels sectors. És veritat que la figuració inicial era més teòrica que pràctica, perquè la configuració del Govern i de la conselleria de Cultura són les que són, i potser no es va pensar l’encaix ideal. Amb la llei òmnibus es va fer un replantejament del terreny i es van determinar unes funcions, premis nacionals, informes sectorials i d’equipaments, i d’altres es van deixar més obertes. En els dos últims anys, després de la dimissió de consellers i la seva no-substitució, s’ha viscut una gran indecisió fins que la consellera de Cultura va decidir endreçar el CoNCA. P. S’assemblarà al de la primera etapa. R. A finals d’octubre s’acabarà una lectura crítica de la llei, per treure-li tot el potencial. Així veurem el que s’ha fet i el que no s’ha fet, i per què. “Entre les nostres prioritats hi ha la professionalització i el paper de l’administració local en el cost de la cultura” P. Hi haurà gaires canvis? R. De format i de manera de treballar. Les decisions del plenari seran sempre consensuades. Perquè la força del CoNCA és la seva unanimitat i la seva unitat. P. Li ha faltat visibilitat al CoNCA? R. Absolutament, i, d’alguna manera, també identitat, cosa que ha fet que el sector tingués la percepció que el CoNCA només es dedicava als premis nacionals, però s’ha fet molta feina. P. Es recuperaran funcions? R. Es potenciarà la presència del CoNCA en els organismes que tenen la responsabilitat d’atorgar subvencions a la creació. Abans el CoNCA ho feia tot. Ara participarà amb l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) i l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC). És un pas molt important. No es tracta tant de recuperar funcions com de situar el CoNCA en el moment actual, de cara al futur. Les seves funcions principals són assessorar, vetllar, avaluar i emetre diagnòstics de l’estat de la cultura. P. Els diagnòstics han estat útils? R. No ho sabem. Farem un informe d’avaluació dels deu anys del CoNCA per veure la incidència pràctica d’aquests treballs. És fonamental per saber on som i introduir canvis. P. El CoNCA s’ha vist com un rival de la conselleria? R. Ha estat una lectura personalitzada, però el CoNCA no ha estat una conselleria bis, ni ho ha de ser. És un tema d’encaix. P. No li resta credibilitat davant el sector que tingui la seva seu a la conselleria? R. La llei diu que s’adscrigui al Departament de Cultura. L’important no és on sigui, sinó el compliment de funcions. P. Quins són els temes en què es vol incidir? R. Sobretot en la professionalització de la cultura, el seu cost i el paper de les administracions locals en aquest cost. “No hi ha arguments per defensar la retallada indiscriminada del 6% d’Economia; farà molt de mal” P. Com valora les retallades en els últims anys a Cultura? R. Negativament. No pot ser d’altra manera. En els últims anys s’han retallat els recursos, amb molt poca sensibilitat. Des del CoNCA reivindiquem que la Cultura sigui considerada, com la Sanitat i l’Educació, un bé social, el més extens i generós. Les retallades comporten que la cultura no arribi a la gent, perquè sempre es retalla de les activitats. Als museus i les entitats hi ha costos que no es poden retallar, de manera que sempre se suprimeixen activitats o, el que és el mateix, el retorn social de la cultura, i això és molt greu. P. Qui n’és el culpable? R. És un tema que s’ha d’assumir des del Govern que sigui, però la qüestió és de política financera del Departament d’Economia. Passa el mateix que a Espanya, on no ha prosperat una llei de mecenatge perquè el Ministeri d’Economia s’hi ha negat. M’indigna que al segle XXI no hi hagi consciència que la cultura és un bé social. En aquest sentit, la conselleria de Cultura és tan víctima com nosaltres. També reivindiquem que l’administració local canviï i prioritzi la cultura i els béns culturals. P. El CoNCA també ha patit retallades. R. Sí. Pocs dies després de prendre possessió es van reclamar al CoNCA 70.000 euros que teníem adjudicats i executats. Al final han estat 53.000 euros. Hem hagut de retallar activitats de l’últim trimestre. Quan hi ha retallades el més afectat és el tercer, el carrer, i això és el que no pot ser. La situació és molt greu. No hi ha arguments per defensar la retallada del 6% lineal indiscriminat d’Economia, que ha fet molt de mal a tots. P. És el problema principal? R. Ara sí. La cultura catalana és tremendament creativa, altament qualitativa i motivada, però li falla l’alimentació econòmica, que és fonamental. És un tema peremptori i urgent que s’ha d’enfocar. P. Com veu la cultura d’aquí cinc anys? R. M’agradaria que el pressupost per a la cultura complís les ràtios europees del 2% o més, però no estem en aquest camí. També que la llei del CoNCA s’hagi desenvolupat un 100%. Crec que pot donar més del triple del que ha donat fins ara. Podeu accedir a l’entrevista original en aquest enllaç.
El Ministeri de Cultura i Esport ha publicat la “Encuesta de hábitos y consumos culturales 2018-2019”. L’objectiu principal d’aquest estudi ha estat disposar dels indicadors necessaris per conèixer els interessos que té la ciutadania de l’Estat espanyol -de 15 anys en endavant i que visquin en residències familiars- en els diferents sectors culturals, la freqüència i intensitat amb què realitzen activitats relacionades amb aquests sectors o l’hàbit adquirit respecte a les mateixes. En aquest enllaç podreu accedir a la síntesi dels seus resultats.
Esteve León i Alfons Martinell, membres de la Junta directiva del Cercle de Cultura, participaran com a ponents a la jornada “Gestió cultural i Universitat: 30 anys caminant junts”, que se celebrarà dijous 26 de setembre a la Sala Teatre del CCCB, organitzat per la Universitat de Barcelona i el CERC. L’acte celebrarà el 30è aniversari del primer Màster en gestió cultural a Catalunya, que també va ser el primer a l’Estat espanyol i al conjunt de països de la regió iberoamericana. Aquest Màster va culminar l’estratègia formativa que el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona, dirigit per Eduard Delgado, havia iniciat uns anys abans. Des de la UB es considera que “aquests trenta anys no són una efemèride únicament nostra, sinó de tota la comunitat acadèmica i professional en gestió cultural. Per aquest motiu, volem celebrar els 30 anys de formació universitària en gestió cultural de manera compartida, no només amb el CERC de la Diputació de Barcelona i l’equip acadèmic amb qui iniciarem aquest trajecte, sinó també amb les altres universitats catalanes amb programes en gestió cultural, amb l’Associació de gestors culturals de Catalunya, i d’altres organitzacions i institucions públiques catalanes”.