La Xarxa d’entitats cíviques i culturals dels països catalans organitza el divendres 9 de maig al IEC Sala Nicolau d’Olwer (C. del Carme 47, Barcelona) la taula rodona “El català al cinema en la transició nacional”, amb la participació de Joan Manuel Treserras i Sergi López, i presentada per Daniel Condeminas. Podeu consultar tota la informació a la pàgina web de l’entitat: http://www.laxarxa.cat/
Dies abans de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el Cercle de Cultura va proposar als partits polítics catalans signar la Declaració Catalunya per la Cultura, un manifest on s’assenyalen les línies vermelles que cal no travessar per mantenir el pols cultural català. Aquest document va ser signat pels principals partits de l’arc parlamentari català i posa de manifest el seu compromís polític per mantenir vigent, malgrat la crisi, una política cultural activa i responsable. Un dels punts que la Declaració esmenta és la necessitat de cercar noves vies de finançament que assegurin una major complicitat entre els sectors empresarials i la creació de continguts culturals. En aquesta direcció la Conselleria de Cultura ha endegat l’estudi d’una proposta d’impost sobre la connectivitat digital que hauria de permetre la creació d’un fons essencialment adreçat a finançar la producció audiovisual catalana. L’impost de connectivitat permet donar continuïtat econòmica a la cadena de valor dels continguts digitals en la mesura que compromet les parts que operen comercialment amb aquests continguts a generar un sistema de finançament sostenible. Per això convé que aquesta proposta deixi inequívocament clar que el subjecte impositiu són les empreses de telecomunicacions i de cap manera els ciutadans a través del rebut que correspon al seu consum. La creació d’aquest fons requereix la complicitat expressa de les operadores de telecomunicacions, que són en darrera instància les principals distribuïdores de continguts digitals. També requereix la complicitat responsable dels partits polítics per tal de facilitar el consens indispensable que una mesura d’aquesta transcendència necessita per a la seva aplicació immediata. Un impost de connectivitat, que no pas un cànon a les baixades de continguts, suposa una model impositiu proper al mecenatge per a un sector determinant per al futur cultural del país i un pas definitiu per complementar el finançament de la cultura des de la nova economia que prové del negoci digital. El Cercle de Cultura valora positivament aquesta proposta i encoratja les diverses parts implicades a cercar les vies de negociació necessàries per endegar aquesta mesura a curt termini.
Dies abans de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el Cercle de Cultura va proposar als partits polítics catalans signar la Declaració Catalunya per la Cultura, un manifest on s’assenyalen les línies vermelles que cal no travessar per mantenir el pols cultural català. Aquest document va ser signat pels principals partits de l’arc parlamentari català i posa de manifest el seu compromís polític per mantenir vigent, malgrat la crisi, una política cultural activa i responsable. Un dels punts que la Declaració esmenta és la necessitat de cercar noves vies de finançament que assegurin una major complicitat entre els sectors empresarials i la creació de continguts culturals. En aquesta direcció la Conselleria de Cultura ha endegat l’estudi d’una proposta d’impost sobre la connectivitat digital que hauria de permetre la creació d’un fons essencialment adreçat a finançar la producció audiovisual catalana. L’impost de connectivitat permet donar continuïtat econòmica a la cadena de valor dels continguts digitals en la mesura que compromet les parts que operen comercialment amb aquests continguts a generar un sistema de finançament sostenible. Per això convé que aquesta proposta deixi inequívocament clar que el subjecte impositiu són les empreses de telecomunicacions i de cap manera els ciutadans a través del rebut que correspon al seu consum. La creació d’aquest fons requereix la complicitat expressa de les operadores de telecomunicacions, que són en darrera instància les principals distribuïdores de continguts digitals. També requereix la complicitat responsable dels partits polítics per tal de facilitar el consens indispensable que una mesura d’aquesta transcendència necessita per a la seva aplicació immediata. Un impost de connectivitat, que no pas un cànon a les baixades de continguts, suposa una model impositiu proper al mecenatge per a un sector determinant per al futur cultural del país i un pas definitiu per complementar el finançament de la cultura des de la nova economia que prové del negoci digital. El Cercle de Cultura valora positivament aquesta proposta i encoratja les diverses parts implicades a cercar les vies de negociació necessàries per endegar aquesta mesura a curt termini.
El Cercle de Cultura, com a entitat que té, en el seus principis fundacionals, la “voluntat de participar en la vida pública des de la pluralitat ideològica dels seus membres” i que aspira a desplegar la seva “vocació d’esdevenir un espai de diàleg a favor de la cultura i la seva més gran presència i reconeixement en la vida social catalana”, vol declarar el següent: El Cercle de Cultura s’ha vist desagradablement sorprès pel títol d’un simposi organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya – “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica 1714-2014”- i per la manera poc o gens pertinent que, al seu programa, s’exposen alguns dels temes a tractar. El Cercle de Cultura entén la cultura com un espai de trobada i diàleg presidit per un esperit d’equanimitat i ponderació. Un àmbit autònom, que no s’ha de rebaixar fins a esdevenir un element propagandístic de posicions polítiques o ideològiques, per legitimes que puguin ser, i menys encara atiar el desencontre i l’animadversió, sempre innecessària i tan sovint contraproduent. El títol del simposi, Espanya contra Catalunya, explicita una presa de posició molt allunyada de les complexitats de la realitat històrica. Un simposi d’aquestes característiques hauria de ser una ocasió per obrir un debat plural i debatre, amb rigor i serenitat, els punts de vista i interpretacions que sobre els fets motiu del simposi poden aportar de manera solvent els diversos representants de les escoles historiogràfiques, tant del nostre país com d’arreu. Només un debat d’aquesta mena ens enriquirà intel·lectualment i ens enfortirà nacionalment. El Cercle de Cultura vol fer constar el seu desacord amb el suport institucional que el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a través del Centre d’Història Contemporània, que en depèn, ha donat a l’esmentat simposi. Volem manifestar el nostre temor que això no sigui un exponent de la manca d’un criteri prou integrador per refermar al món i a nosaltres mateixos quines són les raons i voluntats dels catalans per resoldre el nostre esdevenidor col·lectiu.
Des del Cercle de Cultura, donada la situació actual d’extrema gravetat en què es troba immers el sector cultural, ens veiem amb la responsabilitat d’impulsar una Declaració de Catalunya per la Cultura a la que s’hi adhereixin el conjunt de forces polítiques, socials i culturals catalanes. La Declaració de Catalunya per la Cultura es basa en deu punts que el sector cultural veu essencials per tal d’establir un acord marc entre el conjunt dels partits amb representació parlamentària, i que ajudin a orientar i impulsar les polítiques culturals de Catalunya. La Declaració compta amb la signatura de gran part de les formacions polítiques parlamentàries i amb l’adhesió del conjunt d’associacions professionals que representen la pràctica totalitat de la comunitat cultural de Catalunya. FORMACIONS POLÍTIQUES SIGNANTS CiU Convergència i Unió ERC Esquerra Republicana de Catalunya ICV-EUiA Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa PSC Partit dels Socialistes de Catalunya LLISTAT D’ENTITATS ADHERIDES AADPC Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya AAVC Associació d’Artistes Visuals de Catalunya ACATM Acadèmia Catalana de la Música ACC Acadèmia del Cinema Català ACEM Associació Catalana d’Escoles de Música i Dansa ADETCA Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya AELLC Associació d’Editors en Llengua Catalana AMC Associació de Museòlegs de Catalunya APCC Associació de Professionals del Circ de Catalunya APDC Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya APECAT Associació de Productors Editors Fonogràfics i Videogràfics Catalans APGCC Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya ARC Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya ASACC Associació de Sales de Concerts de Catalunya Associació de Galeries d’Art de Barcelona – Art Barcelona CIATRE Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya Col·lectiu Joan Pau Giné de Músics de la Catalunya Nord Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya Consell Català de la Música CPAC Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya Emipac, Escoles de Música d´Iniciativa Privada Associades de Catalunya FAD Foment de les Arts i el Disseny Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya Gremi d’Editors de Catalunya Gremi de Llibreters de Catalunya Gremi d’Editorials de Música de Catalunya (GEMC) MUSICAT Associació Professional de Músics de Catalunya PAC Productors Audiovisuals de Catalunya PATROSIL Associació d’Empreses de Lloguer So i Llum de Catalunya PROA Productors Audiovisuals Federats TTP Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics
Davant la greu situació generada per les mesures adoptades pel govern espanyol, de manera especial l’increment de l’IVA i la disminució dràstica de les aportacions del Ministeri als equipaments i institucions culturals, el Cercle de Cultura manifesta en sis punts que denuncien la greu situació de tot el sector i apunten cap quines direccions cal emprendre per a la defensa de la cultura. Davant la greu situació generada per les mesures adoptades pel govern espanyol, de manera especial l’increment de l’IVA i la disminució dràstica de les aportacions del Ministeri als equipaments i institucions culturals, el Cercle de Cultura manifesta: 1. Que més enllà de la necessària austeritat amb la qual cal afrontar la crisi que ens afecta, les mesures del govern espanyol només poden ser interpretades com una agressió premeditada i voluntària a la cultura, i de manera especial a aquella que s’allunya dels paràmetres estrictament comercials. 2. Que la exagerada disminució de les aportacions econòmiques del Ministeri és especialment intolerable per a les institucions i empreses catalanes, ja que suposa un trencament del consens establert al llarg dels anys amb la Generalitat de Catalunya. 3. Que els efectes negatius sobre el teixit cultural del nostre país adquiriran, de forma imminent, un caràcter estructural de difícil recuperació en el ben entès que, a la destrucció del teixit productiu, cal sumar-hi una significativa reducció del consum com a conseqüència de l’encariment de les entrades. 4. En previsió que la situació s’agreugi encara més, el Cercle de Cultura insta a tots els creadors i els agents de la cultura, i a la pròpia societat, perquè aprofundeixin els seus lligams mutus, a partir de la inequívoca convicció que la cultura és l’eix vertebrador de la societat. 5. De manera específica, el Cercle de Cultura insta a la societat civil, les empreses i el món financer català a incrementar de manera decidida i compromesa el seu suport a la cultura i les seves diverses manifestacions, enteses com una font insubstituïble de creativitat i de riquesa social. Així mateix, sol·licita als mitjans de comunicació que traslladin aquest greu malestar per la pèrdua de teixit cultural i que contribueixin a generar un clima propici a les noves aliances entre cultura, societat i empresa. 6. El Cercle de Cultura comprèn i comparteix l’actitud de protesta de les institucions de govern pròpies, però les considera insuficients, atès que és també, o sobretot, responsabilitat dels poders públics catalans dur a terme un esforç suplementari per tal de pal·liar en la mesura possible els efectes d’aquesta gravíssima situació.
El passat 25 de setembre va tenir lloc al Cercle de Cultura el debat “Reptes i circumstàncies per a un cinema nou” amb la presència de Sergi Casamitjana (ESCAC), Santiago Lapeira (Col·legi de Directors de Catalunya), Jaume Ripoll (Filmin), Jordi Serra (TVC) i com a moderador Francesc Bellmunt (Cercle de Cultura). El debat es va centrar al voltant de quatre eixos principals: La nacionalitat dels films catalans sota llicència espanyola és un greuge que els perjudica? Quina és la situació de la llengua en el cinema que es fa avui dia a Catalunya? Quin és el futur del cinema a internet? Com s’haurà de finançar el cinema a partir de les circumstàncies actuals? Al voltant d’aquestes qüestions cada un dels presents va aportar la seva visió. Santiago Lapeira va aprofitar la qüestió de la nacionalitat i les llicències sota les que el cinema català surt al mercat, per fer l’anunci que des del Col·legi de Directors es reclamarà una Agència Nacional de Cinema pròpia per Catalunya, en el marc de la qual es puguin defensar aquest tipus de situacions legals. Pel què fa al tema de la llengua Sergi Casamitjana es va mostrar partidari de que és una qüestió cada cop menys política i que els joves cineastes catalans utilitzen la llengua en funció de dos paràmetres: els seus referents, i al mercat al qual es volen dirigir. D’altra banda, també es va fer esment que el tema de la llengua estarà sempre condicionat per la dimensió global del mercat i la indústria cinematogràfica. Pel què fa al finançament Jordi Serra de Televisió de Catalunya va advertir que cada cop és més difícil pels projectes poder assolir pressupostos òptims pel seu finançament. La retirada d’ajuts públics al cinema obliga a diversificar cada cop més les fonts de finançament. Segons serra és fonamental per a tot projecte cinematogràfic qüestionar-se des de bon principi quin finançament tindrà i qui el finançarà, a qui es dirigirà el producte audiovisual, i quin retorn se n’espera. Només aplicant aquesta fórmula els projectes podran realment veure la llum ja que intentaran ajustar-se al màxim a la realitat del finançament i, si cal, s’adaptarà el contingut i la forma. També es va parlar sobre internet i el futur del cinema, segons Jaume Ripoll una de les preguntes que s’ha de fer la indústria és on han anat a para els espectadors que han desaparegut i el què és més important com aconseguir que aquests espectadors tornin a consumir cinema pagant. Ripoll és del parer que en certa manera la pirateria està reculant, i que els espectadors volen poder consumir cinema de forma fàcil i ràpida, en qualsevol dispositiu i a qualsevol hora. El projecte de Filmin ha anat guanyant facturació en els darrers temps i s’ha posicionat com un dels portals de cinema independent de referència. Per Jaume Ripoll es tendirà oferir tarifes planes per acostar els espectadors pels continguts, i també es pregunta si no seria convenient comptar amb internet com una plataforma o canal més on estrenar les pel·lícules. Tant els presents com els ponents van apuntar capa a la línia que el sector està immers en una fase de profunda transformació a escala global de la que el cinema català no n’és aliè. Està canviant la forma en què consumeix, perquè cada cop més també està canviant la forma en què es crea, es produeix i es distribueix cinema. Aquests canvis poden ser tota una oportunitat pel cinema de Catalunya si se sap aprofitar i posicionar-se degudament a escala internacional, i al mateix temps augmentar l consum intern
El Cercle de Cultura vol manifestar la seva profunda preocupació per la pujada de l’IVA reduït, que ha protegit la cultura a Espanya. Preocupació, doblada d’indignació en considerar el tracte que la cultura rep en els darrers pressupostos públics, que respon a la manca de voluntat política per ubicar-la a l’epicentre del debat social. Davant d’aquesta agressió a la contribució que la cultura fa al progrés social, el Cercle de Cultura dóna suport i encoratja les accions que es desenvolupen en favor d’una recuperació del tipus d’IVA reduït per al consum dels béns culturals, i manifesta la seva voluntat de promoure totes les accions necessàries per fer-ho possible. Des del Cercle de Cultura es constata la unanimitat de la reacció social contrària a l’augment, i s’insta: al Parlament de Catalunya a prendre una resolució reprovatòria d’aquesta mesura, a la Generalitat a exigir una rectificació per part del Govern d’Espanya, i als partits polítics catalans amb representació al Congrés dels Diputats i al Senat a manifestar la disconformitat del sector cultural i a denunciar el greuge que suposa per als ciutadans (catalans, espanyols i europeus) un tracte de tan greu discriminació. Finalment, el Cercle de Cultura insta a la societat i a les institucions perquè, en cas que el Govern d’Espanya no rectifiqui, es demani l’empara a la Comissió i a les altres instàncies europees.
El Cercle de Cultura vol manifestar la seva profunda preocupació per la pujada de l’IVA reduït, que ha protegit la cultura a Espanya. Preocupació, doblada d’indignació en considerar el tracte que la cultura rep en els darrers pressupostos públics, que respon a la manca de voluntat política per ubicar-la a l’epicentre del debat social. Davant d’aquesta agressió a la contribució que la cultura fa al progrés social, el Cercle de Cultura dóna suport i encoratja les accions que es desenvolupen en favor d’una recuperació del tipus d’IVA reduït per al consum dels béns culturals, i manifesta la seva voluntat de promoure totes les accions necessàries per fer-ho possible. Des del Cercle de Cultura es constata la unanimitat de la reacció social contrària a l’augment, i s’insta: al Parlament de Catalunya a prendre una resolució reprovatòria d’aquesta mesura, a la Generalitat a exigir una rectificació per part del Govern d’Espanya, i als partits polítics catalans amb representació al Congrés dels Diputats i al Senat a manifestar la disconformitat del sector cultural i a denunciar el greuge que suposa per als ciutadans (catalans, espanyols i europeus) un tracte de tan greu discriminació. Finalment, el Cercle de Cultura insta a la societat i a les institucions perquè, en cas que el Govern d’Espanya no rectifiqui, es demani l’empara a la Comissió i a les altres instàncies europees.
El Cercle de Cultura vol manifestar la seva profunda preocupació per la pujada de l’IVA reduït, que ha protegit la cultura a Espanya. Preocupació, doblada d’indignació en considerar el tracte que la cultura rep en els darrers pressupostos públics, que respon a la manca de voluntat política per ubicar-la a l’epicentre del debat social. Davant d’aquesta agressió a la contribució que la cultura fa al progrés social, el Cercle de Cultura dóna suport i encoratja les accions que es desenvolupen en favor d’una recuperació del tipus d’IVA reduït per al consum dels béns culturals, i manifesta la seva voluntat de promoure totes les accions necessàries per fer-ho possible. Des del Cercle de Cultura es constata la unanimitat de la reacció social contrària a l’augment, i s’insta: al Parlament de Catalunya a prendre una resolució reprovatòria d’aquesta mesura, a la Generalitat a exigir una rectificació per part del Govern d’Espanya, i als partits polítics catalans amb representació al Congrés dels Diputats i al Senat a manifestar la disconformitat del sector cultural i a denunciar el greuge que suposa per als ciutadans (catalans, espanyols i europeus) un tracte de tan greu discriminació. Finalment, el Cercle de Cultura insta a la societat i a les institucions perquè, en cas que el Govern d’Espanya no rectifiqui, es demani l’empara a la Comissió i a les altres instàncies europees.