El reconeixement normatiu de la Propietat Intel·lectual va tenir lloc en època del Despotisme Il·lustrat i, des de llavors, ha fet un llarg camí fins que, als darrers anys, el conjunt de serveis, xarxes, software i hardware disponibles ha suposat un autèntic terratrèmol per aquesta normativa que es troba en una situació de profunda confusió, en bona part per l’obsolescència esdevinguda dels conceptes que constituïen els pilars bàsics de la seva arquitectura. En efecte, l’actual regulació genera una notable frustració col·lectiva per als autors i titulars derivatius dels drets, per als usuaris i, també, per als agents econòmics. Alhora, la necessària i urgent reforma de la propietat intel·lectual ha esdevingut un greu problema per als poders públics i la política legislativa. Per tot això, sembla evident que, des de la perspectiva de l’ordre legal i, sobretot, de l’interès econòmic, privat i col·lectiu, s’hauria de produir una profunda reflexió sobre el paper i contingut de les futures normatives sobre Propietat Intel·lectual fugint de posicionament incoherents amb les necessitats i interessos del moment actual. Resulta urgent, doncs, afrontar el repte de dotar-nos d’un nou marc legal que vertebri el foment de la producció i del comerç de les creacions intel·lectuals, garantint la seva protecció i, alhora, faci viable el desenvolupament d’un sector econòmic absolutament crucial en l’àmbit de la nova economia al voltant de l’explotació dels continguts.
Autor: admin
El Cercle de Cultura va organitzar el dijous 29 de gener del 2015 un debat temàtic sota el títol: Propietat intel·lectual i desenvolupament econòmic. El ponent principal de la sessió va ser en Marià Capella Pifarré, advocat en exercici amb despatx propi. Un cop finalitzada la ponència, Segimon Borràs Campos, llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, va exercir de contraponent.
El Cercle de Cultura organitza un nou debat-temàtic, aquest dedicat a la transformació de la creació musical davant les noves tecnologies i, en especial internet. L’acte se celebrarà el proper dijous 19 de novembre, a les 19h. a la sala d’acte del Cercle de Cultura (Provença, 298, de Barcelona).
Un dels grans reptes que afronta la música clàssica al segle XXI està relacionat amb la seva difusió i amb el desenvolupament de noves audiències. L’espai d’execució-difusió de la música s’amplia per incloure el món virtual, podent atreure comunitats que comparteixen interessos similars o trets identitaris comuns. Amb internet és possible el desenvolupament d’un nou paradigma en el qual l’audiència i els músics participen de manera activa i simultània. Aquest context obliga les institucions d’educació musical a repensar els seus currículums, i els músics a desenvolupar noves eines i habilitats.
El debat comptarà amb dos grans experts en la matèria, Patrícia Caicedo i Artur Serra. Patrícia Caicedo és soprano, metgessa i musicòloga, fundadora del Barcelona Festival of Song i de l’empresa Mundo Arts, i directora d’EYECatalunya.
Artur Serra és especialista en sinergies entre internet i les arts escèniques, director adjunt de la Fundació i2cat i vicepresident de l’European Network of Living Labs.
Per a poder-hi participar, cal enviar un correu a info@cercledecultura.org
Categories
Declaració de Catalunya per la cultura
LES LÍNIES VERMELLES DE LA CULTURA A CATALUNYA Acord marc entre les forces polítiques catalanes i els sectors de la cultura per assegurar el futur del sistema cultural català
El relat sobre els procesos migratoris a Catalunya, malgrat els esforços de Paco Candel, ha estat segrestat pel contingut de dos llibres. Un és el de Jordi Pujol (Immigració, problema i esperança de Catalunya), i l’altre de Jordi Solé Tura (Catalanisme i revolució burgesa). Una pinça que intenta la congelació de les identitats. Pujol posa sobre la taula que les classes socials a Catalunya perden valor i que allò important és l’origen de les persones, la identitat, la cultura. En Solé Tura afirma que la consciència nacional pertany a la burguesia, atenent els postulats marxistes sobre l’internacionalisme proletari. Lluís Cabrera considera que entre la cultura i identitat andalusa (i, per extensió, la hispànica) i la cultura i identitat catalana, les diferències són mínimes o, en tot cas, inexistents. La Catalunya dual és un invent per a retroalimentar les dues coalicions que, fins fa poc, s’han repartit el poder, PSC-PSOE i CiU.
El Cercle de Cultura va organitzar el 4 de desembre de 2014 un debat temàtic sota el títol: Convivència i jerarquia a la Catalunya moderna. El ponent principal de la sessió va ser en Lluís Cabrera, Fundador i President del Taller de Músics. Un cop finalitzada la ponència, Vicent Sanchis, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i vicepresident d’Òmnium Cultural, va exercir de contraponent.
Per abordar la revolució digital i el canvi de paradigma que aquesta comporta, cal considerar la necessitat d’avançar vers la cerca i posada en pràctica de solucions coherents amb els trets i elements diferenciadors del nou entorn digital emergent. En la mesura que això es pugui fer, la resposta als reptes de la transformació que s’està esdevenint en les activitats creatives, culturals i de comunicació es podrà produir amb una major eficàcia. El ponent principal de la sessió va ser Xavier Cubeles, Investigador de Barcelona Media i professor del Departament de Comunicació – UPF Barcelona. Cubeles, va basar la seva ponència en l’estudi elaborat per encàrrec del CoNCA, “la digitalització: onze trets clau del nou entorn de desenvolupament cultural”. Un cop finalitzada la ponència, Genís Roca, Soci Director de RocaSalvatella, especialista en estratègia global, anàlisi de l’entorn i models de presència, va exercir de contraponent. Posteriorment, es va obrir el debat obert entre tots els assistents.
El Cercle de Cultura va organitzar el dijous 30 d’octubre de 2014 un debat temàtic sota el títol: La transversalitat de la revolució digital en la cultura. El ponent principal de la sessió va ser Xavier Cubeles, Investigador de Barcelona Media i professor del Departament de Comunicació de la UPF. Cubeles, va basar la seva ponència en l’estudi elaborat per encàrrec del CoNCA, La digitalització: onze trets clau del nou entorn de desenvolupament cultural. Un cop finalitzada la ponència, Genís Roca, Soci Director de RocaSalvatella, especialista en estratègia global, anàlisi de l’entorn i models de presència, va exercir de contraponent.
La pujada de l’IVA que grava el consum cultural al tipus general vigent a Espanya des del mes de setembre de l’any 2012 ha tingut tres efectes dramàtics sobre el sector cultural. Una pèrdua constant de públic que ens situa dos anys després en una baixada acumulada de prop del 40% de consumidors. Una disminució de la capacitat per a produir nous continguts que es tradueix en elevades xifres d’atur i precarietat laboral. Una pèrdua, difícilment recuperable, d’estructura empresarial pròpia en sectors determinants per a la construcció d’imaginaris col·lectius com el cinema i la música, amb la consegüent colonització que suposa l’ocupació d’aquest espai per produccions internacionals gestionades des de les grans multinacionals de la distribució cultural. Cal afegir a aquests efectes tràgics, derivats de la pujada de l’IVA de la cultura, la incontestable certesa que la recaptació impositiva agregada que sorgeix del negoci cultural espanyol s’ha reduït, de la qual cosa es dedueix la nul·la eficàcia d’una mesura tan absurda i involucionista com incompetent. El sector cultural no pot fer altra cosa que esperar que el sentit comú s’imposi. Però tota espera té un termini de caducitat. Com que les noves tecnologies afavoreixen de manera creixent l’accés universal i gratuït als continguts culturals, incrementar els preus del consum cultural, a més de ser impossible, genera desafecció cultural. La globalització converteix el producte cultural dels grans distribuïdors internacionals en un contingut permeable als mercats locals. El talent local i, en conseqüència, la nostra identitat cultural, estan greument afectats per un perill de colonització. I la fugida d’artistes, tècnics i professionals de les arts i la cultura a la recerca de mercats exteriors, lluny d’esdevenir un sinònim d’èxit desertitza el nostre potencial industrial i la nostra capacitat per a competir en els mercats nacionals i internacionals. Tot plegat té múltiples respostes i diferents abordatges, però n’hi ha un d’indiscutible: disminuir el gravamen que actualment afecta el consum finalista de la cultura i reduir l’IVA cultural fins a una xifra homologable als estàndards europeus. Barcelona, 1 de juliol del 2014
La pujada de l’IVA que grava el consum cultural al tipus general vigent a Espanya des del mes de setembre de l’any 2012 ha tingut tres efectes dramàtics sobre el sector cultural. Una pèrdua constant de públic que ens situa dos anys després en una baixada acumulada de prop del 40% de consumidors. Una disminució de la capacitat per a produir nous continguts que es tradueix en elevades xifres d’atur i precarietat laboral. Una pèrdua, difícilment recuperable, d’estructura empresarial pròpia en sectors determinants per a la construcció d’imaginaris col·lectius com el cinema i la música, amb la consegüent colonització que suposa l’ocupació d’aquest espai per produccions internacionals gestionades des de les grans multinacionals de la distribució cultural. Cal afegir a aquests efectes tràgics, derivats de la pujada de l’IVA de la cultura, la incontestable certesa que la recaptació impositiva agregada que sorgeix del negoci cultural espanyol s’ha reduït, de la qual cosa es dedueix la nul·la eficàcia d’una mesura tan absurda i involucionista com incompetent. El sector cultural no pot fer altra cosa que esperar que el sentit comú s’imposi. Però tota espera té un termini de caducitat. 1. Com que les noves tecnologies afavoreixen de manera creixent l’accés universal i gratuït als continguts culturals, incrementar els preus del consum cultural, a més de ser impossible, genera desafecció cultural. 2. La globalització converteix el producte cultural dels grans distribuïdors internacionals en un contingut permeable als mercats locals. El talent local i, en conseqüència, la nostra identitat cultural, estan greument afectats per un perill de colonització. I la fugida d’artistes, tècnics i professionals de les arts i la cultura a la recerca de mercats exteriors, lluny d’esdevenir un sinònim d’èxit desertitza el nostre potencial industrial i la nostra capacitat per a competir en els mercats nacionals i internacionals. Tot plegat té múltiples respostes i diferents abordatges, però n’hi ha un d’indiscutible: disminuir el gravamen que actualment afecta el consum finalista de la cultura i reduir l’IVA cultural fins a una xifra homologable als estàndards europeus.