Segon vídeo de la jornada Intercanvis 2015 “Fiscalitat, patrocini, mecenatge i impuls de la participació social de la cultura”, organitzada pel Cercle de Cultura i la Fundació del Cercle d’Economia: “Els impactes econòmics extrínsecs i intrínsecs de la cultura i la relació amb els mecanismes de fiscalitat i el seu finançament” a càrrec de Xavier Greffe, professor de la Universitat París1. Intercanvis 2015 va tractar la revisió del marc de relacions i de finançament de la cultura des d’una perspectiva dels sectors de la cultura, i també des de la lògica de la cultura com a factor de desenvolupament econòmic, d’impuls de la innovació en els sectors econòmics tradicionals o de desenvolupament de noves activitats. La jornada es va celebrar el 7 de juliol de 2015 a la sala d’actes del Cercle d’Economia.
Autor: admin
Categories
El nou web és notícia als mitjans
la renovació de la presència del Cercle de Cultura a internet amb un nou portal ha estat notícia als mitjans. Un nou web que incorpora vídeos de les seves activitats i presenta més informació i més continguts d’opinió i debat. Una altra novetat és que ara és interactiu, no només a l’hora de compartir els seus continguts a les xarxes socials, sinó també pel fet de poder-los comentar al mateix portal. La voluntat és que esdevingui una potent eina de comunicació tant de les persones sòcies del Cercle de Cultura com del món de la cultura i les arts en general.
Després de dos mesos de suspensió cautelar, arran del recurs presentat pel govern espanyol a la llei aprovada pel Parlament, el Tribunal Constitucional ha pres la decisió d’axecar aquesta suspensió, que permetrà que es torni a recaptar la taxa a les operadores d’internet per al finançament de la nostra indústria audiovisual. El Cercle de Cultura, com moltes altres entitats i associacions representatives del món cultural i de les seves indústries es va posicionar a favor que Catalunya aprovés una normativa com aquesta, i ara celebra que el TC hagi posat fi a aquesta suspensió que impedia el seu cobrament. Fa just un any, el Parlament va aprovar per àmplia majoria la llei de creació de l’impost sobre els operadors d’internet per al foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital. La llei preveia la recaptació d’uns 20,5 M€ anuals i la taxa de 0,250,25€ mensuals per contracte de connexió a internet, el paguen les companyies subministradores. Cal recordar que aquesta taxa va destinada a dos fons: al foment de la indústria audiovisual (fins a un màxim del 95%) i a la difusió de la cultura digital (amb un mínim del 5%). La taxa constitueix una nova font d’ingressos per impulsar la indústria cinematogràfica i audiovisual. Per la seva banda, els recursos del fons per al foment de la difusió cultural digital es destinaran a projectes o actuacions que promoguin l’accés de la ciutadania a Internet en centres o institucions de difusió cultural.
Després de dos mesos de suspensió cautelar, arran del recurs presentat pel govern espanyol a la llei aprovada pel Parlament, el Tribunal Constitucional ha pres la decisió d’axecar aquesta suspensió, que permetrà que es torni a recaptar la taxa a les operadores d’internet per al finançament de la nostra indústria audiovisual. El Cercle de Cultura, com moltes altres entitats i associacions representatives del món cultural i de les seves indústries, es va posicionar a favor que Catalunya aprovés una normativa com aquesta; i ara celebra que el TC hagi posat fi a aquesta suspensió que impedia el seu cobrament. Fa just un any, el Parlament va aprovar per àmplia majoria la llei de creació de l’impost sobre els operadors d’internet per al foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital. La llei preveu la recaptació d’uns 20,5 M€ anuals i la taxa és de 0,25€ mensuals per contracte de connexió a internet, que el paguen les companyies subministradores. Cal recordar que aquesta taxa va destinada a dos fons: al foment de la indústria audiovisual (fins a un màxim del 95%) i a la difusió de la cultura digital (amb un mínim del 5%). La taxa constituirà una font important d’ingressos per impulsar la indústria cinematogràfica i audiovisual. Per la seva banda, els recursos del fons per al foment de la difusió cultural digital es destinaran a projectes o actuacions que promoguin l’accés de la ciutadania a Internet en centres o institucions de difusió cultural.
Primer vídeo de la jornada Intercanvis 2015 “Fiscalitat, patrocini, mecenatge i impuls de la participació social de la cultura”, organitzada pel Cercle de Cultura i la Fundació del Cercle d’Economia: inauguració i presentació a càrrec de Carles Cuatrecasas, president de la Fundació Cercle d’Economia, Francesc Bellmunt, president del Cercle de Cultura, Jordi Pardo, coordinador de la jornada, i Pere Vicens, president d’honor del Cercle de Cultura. Intercanvis 2015 va tractar la revisió del marc de relacions i de finançament de la cultura des d’una perspectiva dels sectors de la cultura, i també des de la lògica de la cultura com a factor de desenvolupament econòmic, d’impuls de la innovació en els sectors econòmics tradicionals o de desenvolupament de noves activitats. La jornada es va celebrar el 7 de juliol de 2015 a la sala d’actes del Cercle d’Economia.
En la seva intervenció, Patrícia Caicedo, destacà que internet ha significat un canvi en l’audiència, en tant que l’ha transformat en element actiu en el món de la música, així com el paper d’interneten la creació de noves comunitats de públics i per tant, a la difusió de la creació musical. Pel que fa al paper dels creadors, dels músics, Caicedo afirmà que internet genera nous espais de comunicació que afavoreix la interacció entre els músics. I va posar com exemple el concert simultani entre Barcelona i Sao Paulo del 2012 organitzat des del Barcelona Festival of Song. Pel que fa als repertoris de música clàssica, Patrícia Caicedo destacà la seva dificultat per interessar els noves generacions, i va apostar per imaginar-la combinada amb les noves tecnologies que obrin la porta a noves interdisclipinarietats amb les altres arts. Artur Serra, apuntà la necessitat que l’igual que la recerca, la cultura ha de poder comptar amb els mitjans tecnològics necessaris i, en aquest sentit, lamentà la no existència de grans projectes de convergència entre el món tecnològic i la creació artística, com si que gaudeixen sectors com el dels videojocs o las grans produccions cinematogràfiques. Per a Serra, caldria invertir en la posada en funcionament de laboratoris de creació artística. Joaquim Garrigosa, que actuà com a moderador, es mostrà a favor d’introduir l’educació en les arts en les primeres etapes escolars, començant per la preescolar (P3), plantejament que va ser un dels temes més comentats en el torn de paraules dels assistents. Patrícia Caicedo és soprano, metgessa i musicòloga, fundadora del Barcelona Festival of Song i de l’empresa Mundo Arts, i directora d’EYECatalunya. Artur Serra és especialista en sinergies entre internet i les arts escèniques, director adjunt de la Fundació i2cat i vicepresident de l’European Network of Living Labs. La seva intervenció tingué com a base aquest article que podeu consultar on-line.
En la seva intervenció, Patrícia Caicedo, destacà que internet ha significat un canvi en l’audiència, en tant que l’ha transformat en element actiu en el món de la música. Patrícia Caicedo és soprano, metgessa i musicòloga, fundadora del Barcelona Festival of Song i de l’empresa Mundo Arts, i directora d’EYECatalunya. Artur Serra és especialista en sinergies entre internet i les arts escèniques, director adjunt de la Fundació i2cat i vicepresident de l’European Network of Living Labs. La intervenció de Patrícia Caicedo tingué com a base aquest article que podeu consultar on-line.
Categories
Grans reformes a Barcelona
Ha arribat l’hora de replantejar l’acció cultural de les administracions. Com que anar de baix a dalt equilibra, compensa i no anul·la la tendència contrària –sigui il·lustrada o només despòtica— no farem escarafalls si les reformes en profunditat comencen als ajuntaments. ¿Per què si, en termes generals i amb la mirada en tot el període democràtic, el municipalisme cultural treu la millor nota? Doncs precisament per això. Per sacsejar, per replantejar, perquè la societat canvia, i més de pressa que cap altra al sud d’Europa la catalana. Cal desprendre’s del que ha caducat, apostar més fort per tot el que no s’ha acomodat a la fase de plàcida somnolència, sobretot obrir nous camps de joc. No cal remenar gaire entre les deixalles del passat per detectar el cas més visible d’obsolescència, ja que es troba a Barcelona. Aquell magnífic artefacte d’impulsar i programar, model de tants altres arreu, anomenat Icub (Institut de Cultura de Barcelona), s’ha convertit en una màquina de fer xurros. Tant és la cavalcada, com la Mercè, com el Grec. Xurros obvis, greixosos i ensucrats, de berenar caspós de diumenge a la tarda. Si algú en dubta, que pregunti a l’escassa dotzena i mitja de persones que, entre nosaltres, s’han basquejat per informar-se i reflexionar sobre la qüestió de les polítiques culturals. El consens entre elles és evident. Ara bé, en comptes d’anunciar urbi et orbi una nova etapa, més creativa i expansiva de la cultura a Barcelona, en comptes de convocar experts i col·lectius per col·laborar en l’imprescindible nou disseny, l’equip municipal de Barcelona, el que té més legitimitat democràtica i més obligació contractual amb els electors per encapçalar el canvi, s’encapsula a la defensiva. Mama, por. La primera prioritat de Barcelona és i ha de ser social, sobretot en temps de tanta injustícia. La segona, cultural. O Barcelona és capital creativa i productiva amb ambició universal o estarem fotuts en qualsevol futur previsible.
Estem d’acord en què el Cercle de Cultura té una raó de ser: dibuixar el paper de la cultura a Catalunya, una tasca que no esta exempta de matisos i contradiccions, però que obre un debat permanent en forma de diàleg fructífer entre els diversos actors culturals de la nostra societat, diàleg adreçat principalment a uns polítics immersos en una gran contradicció: Diuen que volen promocionar la cultura, però quan ho fan el que els interessa és “la seva cultura”. El món de la cultura els produeix una gran inseguretat, és un terreny diferent al polític, que no coneixen i que se’ls resisteix; en una paraula, que no poden dominar i per això la deixen arraconada, dins la més temuda intempèrie, en una extrema soledat. Només a vegades la subvenció, dirigida i atorgada políticament per un sempre benèvolament funcionari de la cultura, mitiga les misèries del dia a dia d’un mal passar cultural. Tot això era cert fa deu anys. Avui vosaltres mateixos des del Cercle de Cultura esteu propiciant aquest diàleg tan necessari, diàleg que si no em falla la memòria històrica és la nostra raó de futur. I hem de fer aquest camí junt amb aquells polítics, que n’hi ha, que comprenen i estimen la cultura.
Un dels grans reptes que afronta la música clàssica al segle XXI està sens dubte relacionat amb la seva difusió i amb el desenvolupament i manteniment de noves audiències. Els orígens d’aquesta situació es remunten al segle XX, quan sota l’influx d’artistes com Marcel Duchamp, es va començar a repensar el concepte d’obra d’art, concloent amb la fi de l’hegemonia del creador i es va donar pas a una participació cada vegada més activa de l’audiència. A partir de finals del segle XX, Internet va produir una autèntica revolució de la indústria musical que va canviar per sempre les seves formes de distribució i comercialització. No obstant això, la revolució més gran la constitueixen les infinites possibilitats que ofereix per a persones de diversos grups socials i nacionalitats, per a la preservació i difusió de repertoris en perill d’extinció, permetent als músics connectar amb les audiències en l’àmbit global, desenvolupar nínxols de mercat i establir xarxes d’intercanvi a nivells que abans mai s’havien imaginat. Com a resultat d’això, l’espai d’execució-difusió de la música s’amplia per incloure el món virtual, podent atreure comunitats que comparteixen interessos similars o trets identitaris comuns. Aquest escenari presenta nous reptes per als intèrprets que han de sumar al seu arsenal d’eines, el coneixement d’Internet, amb la finalitat de desenvolupar comunitats virtuals, tenir una presència online i proposar noves formes d’execució i relació amb les seves audiències. No obstant això, fins al moment, la majoria de les interaccions entre els músics i les seves audiències al món digital, es continuen produint dins de l’antic paradigma d’Internet, és a dir, el que implica l’existència d’una audiència que és receptora passiva de continguts, alguna cosa similar al model utilitzat per la televisió. Per aquesta raó m’interessa reflexionar sobre el que esdevé en el si del Barcelona Festival of Song, esdeveniment que des de 2011 integra l’Internet de segona generació, creant un espai de treball intercontinental per a l’ensenyament i l’execució de la música, permetent el desenvolupament de noves formes de relació entre els músics i les seves audiències i contribuint al desenvolupament d’un nou paradigma en el qual l’audiència i els músics participen de manera activa i simultània. Aquest context obliga a les institucions d’educació musical a repensar els seus currículums i als músics a desenvolupar eines i habilitats que afavoreixin noves formes de ser músic i de fer música i en les quals hi intervé la tecnologia.