Logotip Cercle de Cultura

Autor: admin

Categories
Opinió

Manifest crucial

Mentre segueix la campanya dels antiespanyols a favor de la llengua única, adornada amb argumentaris pseudocientífics de matriu visceral, el col·lectiu que adopta el nom de Pere Quart –un cínic antic i autèntic, és a dir amb creences i principis– ha fet públic un manifest tan transcendent, tant, que ningú en farà cas, i això sol ja demostra quina mena de país ens disposem a engendrar. Diu el document en qüestió: «…és de cínics plorar, plànyer-se i omplir-se la boca dient que es defensa la llengua pròpia mentre es redueix a gairebé no res la seva literatura, que és la forma de cultura viva que fa possible la vitalitat d’un idioma…». En efecte, els signants de SOS. Literatura a l’ensenyament denuncien com, mentre s’omplien la boca amb retòriques o innòcues desobediències, les nostres autoritats s’han servit de la llei Wert per acabar d’arraconar la literatura, començant per la pròpia, a l’ensenyament. L’escola catalana la va menysprear, infravalorar i infantilitzar des del primer dia. D’aquí prové, d’haver estat exclòs del diàleg amb un mateix a través de les seves expressions més altes, l’escassa adhesió a l’idioma de les generacions de la immersió. Per acabar d’assassinar la cultura des de la barbàrie i d’idiotitzar el català, només faltava banalitzar l’últim reducte, la filosofia, que és la maquineta de fer punta als idiomes. Els que s’hi presten no són sinó traïdors als seus estudis i a la seva vocació juvenil, hem de suposar que sincera però infinitament voluble. Com diu una pintada anònima a Sabadell i recorda el col·lectiu Pere Quart, «Només la cultura ens farà lliures». Per això els que pretenen manipular la societat catalana des del quilòmetre zero s’esmercen tant a seguir l’exemple de Jordi Pujol, que va dedicar bona part dels seus esforços a arraconar la cultura, sobretot la crítica, amb la intenció de no ser qüestionat, és a dir, descobert. Article de Xavier Bru de Sala publicat al Periódico de Catalunya

Categories
Opinió

Els museus

“Tot país que es preï deu el seu prestigi als museus, no és possible conrear la memòria i el coneixement de la condició humana sense els museus” Veiem una àmplia sala buida de la National Gallery, en silenci absolut. La càmera ens mostra diferents obres, entre les quals destaca l’Al·legoria de la Prudència de Tiziano. La seqüència quedarà interrompuda per l’entrada d’un empleat de la neteja que està encerant els sòls. El soroll mecànic i continu ens retorna a la vida, allò quotidià. Els Rembrandt, Tiziano, Botticelli, Holbein, Hogarth o Turner quedaran a la mercè d’un nou dia a la National Gallery. Així comença el film de Frederick Wiseman, que indaga en els organismes vius d’un museu. Ens mostrarà a guies, educadors, restauradors, gestors i al públic com a part de la vida secreta de les obres d’art que conté aquest magnífic museu de Londres. La National Gallery recull a les seves parets obres des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX. Aquesta setmana hem celebrat el dia internacional dels museus, espais destinats a la contemplació, en un moment en el qual l’atenció està descentrada de tot centre i queda sotmesa a una contemplació amb els peus més que amb la mirada. Quantes crítiques han caigut durant els últims anys sobre aquestes institucions que van néixer com a arques de Noè per preservar de la destrucció de l’home i del temps els nostres majors assoliments creats per l’esperit humà. S’ha criticat que avui els museus posin més èmfasi a aconseguir més i més públic deixant en segon lloc l’atenció a la seva col·lecció i la seva política d’adquisicions, sense les quals un museu entra en decadència. S’ha parlat dels museus com un forat negre, com observava Jean Clair, on “tot entra en ell, i res surt”, “el forat negre del museu s’alimenta del que destrueix, guanya pes amb tots els materials de la civilització que l’envolta”. S’han vists sotmesos a un constant debilitament econòmic producte de la crisi, que els ha allunyat dels seus objectius per haver de concentrar-los a lluitar perquè la pols del peix globus, les retallades, no els atrapi i els converteixi en zombis, en morts vivents de la cultura. Es parla molt dels seus costos, però gairebé mai del seu valor. I, no obstant això, tot país que es preï deu el seu prestigi als museus: El Prado de Madrid, l’Hermitage a Sant Petersburg, le Louvre a París, el MNAC a Barcelona o l’Accademia de Venècia. No és possible conrear la memòria i el coneixement de la condició humana sense els museus. No podem recórrer París sense entrar al museu del Louvre, entre els arcs que porten el nom de Vivant Denon, sense admirar les sales d’art egipci que Denon, company d’aventures de Napoleó, ens va llegar. Tampoc es pot arribar a comprendre com estem a la mercè de les contingències humanes sense veure la Tempesta de Giorgione a l’Accademia de Venècia. Com mai sabrem de quin tipus de silenci està feta l’existència de l’home sense les obres de l’art Romànic del MNAC de Barcelona. Els museus han de ser els únics espais del món que són, per concepció, espais universals. En ells veiem obres d’artistes de tot el món. En un museu res és local. Sempre transcendeix el seu espai físic i ens col·loca enfront del món. En el museu Peggy Guggenheim de Venècia, al Palazzo Venier dei Leoni, les obres de Jackson Pollock estableixen un estrany i vibrant diàleg amb Nova York. Tal és la capacitat que tenen els museus per mostrar, suggerir i indicar que André Malraux va crear un d’impossible en el seu llibre El museu Imaginari, en el qual obres indiscutibles habiten amb obres de menor importància. Un museu que és, alhora, una crítica dels museus, de la creació però que expressa el vincle que hi ha entre totes les obres per llunyanes que siguin en el temps i l’espai. El museu com a lloc de llocs, com una finestra que permet mirar i mirar fins a ser observats per les mateixes obres. En un moment de crisi econòmica de gran part de les nostres institucions culturals, els museus han de ser una prioritat i el dia mundial dels museus ens recorda fins a quin punt són necessaris per a l’esdevenir de la cultura amb C majúscula. Article de Fèlix Riera publicat al digital elMón.cat

Categories
Notícies

El Fòrum Cultura 2020 es presenta a l’assemblea general del Cercle de Cultura

Dijous 19 de maig, el Cercle de Cultura celebrarà la seva assemblea general, on es presentarà als seus socis i sòcies el fòrum Cultura 2020; un fòrum que vol esdevenir un gran fòrum de reflexió i debat sobre els elements estructural del sistema cultural de Catalunya. La junta del Cercle de Cultura ha decidit crear i impulsar, sota el lideratge de l’entitat, un fòrum de reflexió de debat estable, durant el 2016 i 2017, sobre els grans temes de l’acció cultural a Catalunya, per tal d’incidir en la formulació de polítiques culturals des de la perspectiva dels agents culturals. El Cercle de Cultura considera que la situació actual de la cultura és preocupant per la baixa percepció social del seu valor públics, per la pèrdua de centralitat, tant en l’acció governamental com en el discurs de la majoria de formacions polítiques, i per la manca d’un discurs i una estratègia compartida a nivell de sector; problemàtiques a les quals el fòrum Cultura 2020 voldrà donar-hi resposta. Cal recordar que durant les darreres setmanes, aquest fòrum ha estat presentat a diverses entitats, com l’Ateneu Barcelonès.

Categories
Notícies

Jornada sobre les oportunitats de col·laboració entre l’empresa i la cultura

Organitzat per la Fundació Catalunya Cultura i amb la col·laboració del Cercle de Cultura, el proper 24 de maig se celebrarà a l’auditori de la Pedrera una jornada de debat, que portarà com a títol “Col·laboració entre la cultura i l’empresa. Un espai a conquerir”. A la convocatòria d’aquesta jornada s’afirma que “és el moment de sumar, col·laborar, de trobar objectius compartits i d’identificar els valors de la cultura a l’empresa i a la societat”, tant socials, educatius i de cohesió territorial, juntament amb “el valor que això pot tenir per l’empresa convertint-la en un vehicle per crear comunitat i cohesió dins de les organitzacions, com a estratègia de posicionament i aposta empresarial”. La jornada de debat, que s’iniciarà a les 9 del matí i finalitzarà a les dues del migdia, tindrà 5 taules rodones, dedicades al compromís social i educatiu de la cultura; com la cultura pot ajudar a un major compromís dels treballadors amb l’empresa; l’estratègia de negoci i el seu compromís amb la cultura; cultura i territori; i la gran qüestió del mecenatge com a aposta de l’empresa amb la cultura. Aquestes taules comptaran amb una vintena d’especialistes de molt diversos àmbits de les empreses culturals, institucions, festivals i entitats financeres. La inscripció és gratuïta i es pot formalitzar en aquest enllaç del web de la Fundació Catalunya Cultura

Categories
Notícies

Anna Soler-Pont: “fa anys era difícil que els editors s’interessessin per autors d’Àfrica o d’Oceania, ara ja no”

Anna Soler-Pont viu dels llibres i pels llibres. Des del 1992 al capdavant de Pontas Agency, és una de les agents literàries més importants del nostre país. Ha estat nominada com a “Millor Agència Literària” dos anys consecutius als London Book Fair International Excellence Awards (2014 i 2015), i li va ser imposada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any passat. Va ser la comissària del programa de la Cultura Catalana com a convidada d´honor de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007. I el 2013 va fundar Pontas Films, productora audiovisual responsable, entre d´altres, del llargmetratge multipremiat Rastres de sàndal. Ha recorregut molts països d’Àfrica, Àsia i Oceania per poder trobar noves veus i noves històries. A més d’agent literària i productora, és també escriptora i guionista ocasional. Una vida professional dedicada a les històries ben narrades. On et trobem?    Al meu despatx del carrer Sèneca de Barcelona. Quin ha estat el teu darrer èxit? Que el prestigiós autor Moses Isegawa (d´Uganda, resident a Holanda) hagi decidit ser representat per Pontas en lloc de l´agència novaiorquesa que el representava fins ara. I quin ha estat l’últim projecte que has hagut d’abandonar? Abandonar és molt fort… m´agrada més el verb “aparcar”. Hem aparcat el projecte de producció del llargmetratge de ficció sobre Enric Granados. Necessitem més recursos, més experiència abans de posar-nos-hi. Què no sap la gent de tu? Que m´ho prenc tot com si comencés de nou cada dia. Què demanaries al Cercle de Cultura? Que cohesionés totes les indústries culturals de Catalunya, que fes de lobby i de centre de debat. Què és per a tu la cultura? El motor d´una societat sana i avançada: juntament amb l´educació hauria de la prioritat de qualsevol govern del món. Amb més de 20 anys de recorregut, quin és el paper de l´agència Pontas dins la cultura? Ens agrada definir-nos com un pont entre cultures, entre la literatura i el cinema: hem aconseguit ser una empresa reconeguda per la indústria editorial a nivell internacional que representa escriptors i escriptores dels cinc continents des de Barcelona. Més de 80 escriptors, 8 adaptacions a l’audiovisual i 11 més en camí. Quin és el secret? La perseverança, la capacitat de mantenir un ritme d´activitat sostingut sense cremar l’equip, de tenir il·lusió per cada projecte i per cada client, la curiositat i la voluntat de  seguir aprenent cada dia i d´adaptar-se als canvis constants (sobretot als tecnològics).  Com es passa d’agent literària a fer una pel·lícula? L´agència Pontas sempre ha estat coneguda per ser molt proactiva, venent drets d´adaptació d’obres literàries a productors audiovisuals. Passar a produir i fundar Pontas Films, al marge de l´agència, va ser una decisió molt meditada i estudiada durant força temps. Tenir un peu a dues indústries (l´editorial i l´audiovisual) ens fa més forts. Ara mateix estem vivint una època de transició, noves maneres de viure la cultura. Com afecta això a Pontas? El nivell educatiu i cultural de la societat és cada vegada més alt. I això afecta l’agència Pontas en positiu: fa vint-i-quatre anys era difícil que els editors s’interessessin per autors d’Àfrica o d’Oceania, ara ja no, per exemple. Es parla de que el llibre digital acabarà per substituir al paper. Com ho veus? El llibre digital només substituirà un cert tipus de llibres, sobretot els de contingut acadèmic i escolar. Senzillament no hi ha prou pasta de paper al planeta per abastir els llibres escolars de països en vies de desenvolupament rapidíssims com són l’Índia i la Xina. Però la ficció, la novel·la, seguirà sent llegida majoritàriament en suport imprès. Tot i que l´última paraula la tenen els lectors de les noves generacions. El sector literari ha aconseguit digitalitzar-se? Sí, però no hi ha prou demanda de continguts digitals, no hi ha prou dispositius i la pirateria no està sent atacada amb prou força des de les institucions: caldrien multes molt altes i fins i tot presó (com al Japó) pels que organitzen el robatori de contingut d´altri. Quan parlem de literatura, la societat sol pensar directament amb un llibre. Però en realitat hi ha literatura en tot. Quin és el gran repte del món de les lletres avui? El repte és captar l´atenció dels lectors durant unes quantes hores: que aturin qualsevol altra distracció (xarxes socials, YouTubes, oci fàcil…) i quedin atrapats per les paraules escrites. Quan això passa, sigui amb una novel.la o amb un altre gènere, aquell autor ha guanyat una bona batalla! Què has après dels teus viatges? Que a tots ens passen les mateixes coses, en un continent o en un altre, que les històries d´uns i altres s´assemblen molt. I que l´únic que canvia és el punt de vista. I viure en un país en guerra o en pau, amb drets garantits o sense. Viatjant s’aprèn a valorar el que es té. D’on et ve l’amor per les històries? Des de petita he estat molt curiosa, amb molta necessitat de saber més… He tingut avis i pares que m´han transmès aquesta curiositat.   Què en penses de l’educació cultural que reben els alumnes a les escoles? Sempre en falta més! La cultura hauria de tenir un pes específic molt més alt a l´educació general de les noves generacions. A les escoles i també a les famílies. L´educació és una responsabilitat conjunta de tothom (mestres, pares i mares). Alguna frase per acomiadar-nos? Els que treballem en l´àmbit cultural hauríem de ser els primers consumidors de cultura (comprar llibres, llegir-los, recomanar-los, anar a les sales de cinema i portar-hi algú regularment, etc). Sovint no és així. I sense donar exemple des del sector, no avançarem!   Fotografia de l’entrevista: Ennatu Domingo

Categories
Notícies

El dia mundial de la propietat intel·lectual 2016 es dedica a la cultura

L’any 2000 es va acordar instituir el 26 d’abril com a dia mundial de la propietat intel·lectual. Enguany, el dia mundial està dedicat a la cultura i el lema de les activitats que s’estan organitzant a nivell internacional sota l’impuls de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual, OMPI, és “creativitat digital: reiventar la cultura”. Una data que ha de servir per reflexionar, segons l’OMPI, que dins el nou escenari tecnològic, amb públics massius que consumeixen continguts culturals, “es trobi un equilibri adequat per premiar els creadors i innovadors, que enriqueixen les nostres vides i al mateix temps afavoreixen el bé social que significa l’accés generalitzat a les seves obres”. Una crida a la reflexió que coincideix en uns moments on la UE està caminant decididament per la consolidació d’un mercat únic digital. Com a prèvia a aquest dia mundial de la propietat intel·lectual, l’OMPI va organitzar la setmana passada a Ginebra una conferència sobre el mercat mundial dels continguts digitals, en la que s’analitzà el present i futur de la música, el cinema, els continguts televisius i radiofònics, i el sector editorial, davant l’evolució dels seus respectius mercats del món analògic al digital i dels canvis en els mateixos processos de creació i producció cultural. El dirrector general de l’OMPI, Francis Guy va destacar que “el dret d’autor és el mecanisme central en la generació d’obres creatives, o dit d’una altra manera, en la interfície principal entre el món de la creativitat i l’economia. És el mitjà que permet l’intercanvi comercial d’obres creatives i culturals. I també és el mitjà principal per a finançar-les, i permet que el creador controli l’explotació comercial de les seves obres, cosa que garanteix la sostenibilitat dels sectors creatius”.

Categories
Notícies

Es presenta un estudi sobre l’impacte de les noves tecnologies en la creació artística

L’Anuari de l’organisme Acción Cultural Española de Cultura Digital 2016 estudia l’impacte de les noves tecnologies en la creació artística, així com el seu ús als festivals culturals, a partir d’una cinquantena de casos analitzats de diversos països. La tecnologia està donant a l’art nous canals d’expressió i exhibició, i també ofereix la possibilitat als festivals a obrir-se a nous públics i adoptar nous models organitzatius. Aquest anuari ofereix una acurada panoràmica sobre el procés de canvis dins l’art, amb expressions com el digital art o les exposicions d’art en streaming. Un capítol destacat d’aquest informe és el dedicat als festivals, a partir de l’estudi d’uns 50  casos de tot el món que utilitzen intensament les TIC, fins al punt que alguns ja són online. Uns festivals que mostren també un canvi en l’ús de les xarxes socials, que expandeixen en el temps el caràcter efímer dels festivals amb l’ús bidireccional de les xarxes. Aplicacions com Periscope, Hangout i la seva connexió a Youtube, o la recent estrena del Live de Facebook, estan permetent que cada cop es faciliti la projecció d’aquests festivals. Aquesta nova etapa en les relacions entre les organitzacions dels festivals i el públic queda exemplificada en casos com el del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, amb l’ús d’aplicacions pròpies per als mòbils (app) que permeten orientar i adreçar-se a diferents tipus de públic de forma directa. Un altre cas estudiat és el Sònar i la seva contínua revolució en l’exploració de l’art tecnològic vinculat a la música. L’anuari també  tracta altres temes com  la nova economia col·laborativa, com el micromecenatge, o els canvis en els mercats i les formes de produir i comercialitzar l’obra artística.

Categories
Notícies

Entrevista a Josep M. Prat: “la música hauria de ser molt més present als plans pedagògics”

On el trobem?    A les oficines de GrupCamera a l’Avinguda Diagonal de Barcelona, on hi tenen seu dues de les nostres empreses: Ibercamera i AgenciaCamera. Exerceixo la funció de president executiu del GrupCamera. Quin ha estat el seu darrer èxit? Possiblement haurem de mencionar l’apoteosi que ha suposat la reposició de la nostra producció Carmina Burana de la Fura dels Baus al Teatre Tívoli de Barcelona. Quin projecte ha hagut d’abandonar darrerament? Nosaltres no abandonem ni ajornem projectes. Tenim per costum, quan els acceptem, tirar-los endavant fins al final. Què li demanaria al Cercle de Cultura? El Cercle de Cultura està complint una funció que era molt necessària. A partir d’ara potser m’agradaria que s’obrís més a la societat i a totes les persones que necessiten de l’art i la cultura per viure. Què és per a vostè la Cultura? La cultura és el que queda després de l’art. Ibercamera suma ja 32 temporades de programació de música clàssica. Fa uns anys va afirmar que abans del seu naixement, Barcelona era un desert musical. On érem llavors? De veritat vaig dir aquesta bajanada? Espero que no, però tot és possible… En qualsevol cas, Barcelona ha tingut una riquíssima tradició filharmònica d’origen i caràcter privat. Dos dels nostres grans temples musicals, com són el Palau de la Música i el Liceu, van néixer de la iniciativa privada. El que va passar fa 32 anys és que una iniciativa extraordinària com va ser l’entitat Promusica s’esgotava, i nosaltres vam prendre el relleu amb el suport i l’empenta de l’alcalde Maragall. I on som a inicis del 2016? La gran incorporació ha estat la construcció de L’Auditori com a seu de l’Orquestra de Barcelona i com la sala amb l’excel·lent acústica necessària per a la interpretació del gran repertori simfònic. Hi ha hagut un gran creixement de l’oferta d’origen públic i públic concertat i un creixement global molt important d’espectadors. El fet que sigui una iniciativa privada, demostra la seva sostenibilitat econòmica, fet ja prou positiu; però pel que fa a la programació que s’ofereix cada any ¿això li dóna més llibertat decisòria alhora d’arriscar amb noves ofertes, o tot el contrari? Nosaltres ens movem per principis molt establerts i molt senzills: busquem sempre els intèrprets, orquestres i solistes més adequats per obtenir l’excel·lència en el repertori i les obres programades, i per tant assolir que cada concert sigui una veritable experiència artística. Procurem establir relacions de llarga durada i confiança amb les orquestres i directors per tenir la màxima llibertat a l’hora d’escollir els programes. La creació d’un cicle específic de concerts a Girona des del 2003 indica una història d’èxit. Perquè Girona? Seria possible una programació similar en altres capitals catalanes? Girona té un Auditori que és un magnífic equipament amb una boníssima acústica. Des de la seva inauguració l’Ajuntament i l’Auditori ens van venir a buscar per crear continguts amb forma de coproducció. Al cap de 9 anys l’èxit ha estat extraordinari i ens sentim molt orgullosos d’haver contribuït a la consolidació d’una tradició musical a la ciutat de Girona. El que hem fet a Girona seria replicable a qualsevol ciutat de Catalunya que tingui un bon auditori, i un ajuntament amb ganes de fer créixer l’afició a la música. Segons les enquestes culturals, la música clàssica se situa en les activitats culturals més reconegudes, però l’assistència a concerts és de les menys practicades pels joves. Què cal fer per atraure’ls? Aquesta és la gran pregunta i una de les nostres grans prioritats. Es poden fer moltes coses i es fan. Nosaltres de fet tenim diferents programes d’abonament jove i d’accessibilitat dels joves als concerts. Però de totes maneres el problema essencial està en la part educativa. La música hauria de ser molt més present en els plans pedagògics. La música és un llenguatge abstracte i universal que uneix els pobles. La música és present arreu del nostre entorn personal i col•lectiu. Una altra cosa és la presència de la música clàssica. Es fa prou a l’escola per educar-ne i promoure-la? Què caldria fer per ajudar a crear nous consumidors culturals, com per exemple pel que fa l’audiovisual fa França amb els programes del cinema a l’escola? La música és molt present en la nostra vida, a vegades massa per les noves formes conegudes com a música d’ambient. Estem plens de música sense pràcticament adonar-nos-en però aquesta, per ser compresa i gaudida, ha de ser escoltada en un acte conscient. Aprendre a escoltar la música és l’únic camí per estimar-la i comprendre-la. Qualsevol acció, programa o mecanisme que vagi en aquesta direcció ajudarà que la música sigui més divulgada.

Categories
Notícies

La Comissió Europea publica un informe sobre els nous sistemes de finançament per a la cultura

El sector de les indústries culturals i creatives, especialment si parlem de les petites i mitjanes empreses, pateix un problema estructural com és l’accés al finançament, per les característiques pròpies del sector que ho dificulten: escassetat de bens materials i el gran pes dels actius intangibles. Als dèficits de comprensió de les característiques d’aquest sector per part de les entitats financeres. L’informe elaborat per la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea “Cap a ecosistemes financers més eficients” estudia quins són els reptes que ha d’assumir el sector alhora de buscar finançament, planteja tot un seguit de sistemes de finançament innovadors i presenta 32 casos d’èxit, que serveixen per il·lustrar com determinades fórmules innovadores poden ajustar-se a les necessitats de finançament de les empreses culturals i creatives. Aquest informe d’anàlisi i bones pràctiques forma part dels materials que posa a disposició la Comissió Europea a les institucions dels seus estats membres en el marc de l’Agenda Europea per a la Cultura i del seu pla de treball 2015-2018, en el que les indústries culturals i creatives són un dels seus principals eixos, on cop s’ha constatat que són una font de creació d’ocupació que contribueix al creixement a Europa, i que, a més, són un un mitjà excel·lent per afavorir la inclusió social i donar suport a la diversitat cultural.

Categories
Notícies

Un llibre de la UV analitza les polítiques culturals a l’Estat espanyol dels darrers 30 anys

Divendres 18 de març a les 6 de la tarda, a la seu del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (Pati Manning, carrer Montalegre, 7) es presentarà el llibre “Treinta años de políticas culturales en España”. Un dels seus autors, Joaquim Rius-Ulldemolins, professor de la Universitat de València, ha escrit aquesta breu ressenya per al Cercle de Cultura que llegireu sota d’aquest paràgraf. Les polítiques culturals s’han convertit a l’Estat espanyol, des de la recuperació de la democràcia, en un element clau en la configuració dels agents del sistema polític, en el desenvolupament territorial, en la generació de noves pràctiques d’oci i consum i en la construcció d’identitats col·lectives. No obstant això, l’atenció dedicada a aquesta temàtica per part dels investigadors es trobava fins ara dispersa i sense sistematitzar. Joaquim Rius-Ulldemolins i Juan Arturo Rubio, investigadors en polítiques culturals i els editors d’aquest llibre, han articulat les contribucions dels principals especialistes en aquesta temàtica, que pretén així cobrir aquest buit i establir un balanç pioner dels més de trenta anys de polítiques culturals a l’Estat espanyol. D’aquesta manera, el llibre es focalitza en analitzar el nucli de la política cultural (els sectors culturals, les indústries i les institucions culturals), atenent alhora les seves diferents dimensions, la diversitat d’agents en el qual hi participen i els diferents sectors d’intervenció de la política cultural (com els sectors culturals, el patrimoni, els museus, les festes, els festivals o el turisme). Finalment, s’aborda la influència del marc polític i institucional, els factors identitaris i el context internacional com a factors que condicionen la política cultural i expliquen la seva evolució.