Logotip Cercle de Cultura

Autor: admin

Categories
Notícies

El Consell de la Cultura de Barcelona rebutja l’aplicació del 155 contra les institucions catalanes, i reclama la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez

Manifest del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona Arran de la decisió que el govern del Partit Popular ha pres d’aplicar l’Article 155 de la Constitució Espanyola, amb el suport d’altres formacions polítiques, i amb l’objectiu de suspendre l’autonomia de Catalunya i d’intervenir de manera directa les institucions catalanes, els membres del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona volem manifestar el següent: 1. El nostre rebuig a l’aplicació de l’article 155. Pensem que no ofereix cap solució al problema polític de Catalunya, ben al contrari: optar per l’autoritarisme i la repressió només aguditza els conflictes i ens allunya encara més d’una possible solució dialogada, pactada i democràtica. Avançant per aquest camí no es defensa la Constitució de 1978, més aviat es posen en perill les llibertats civils i els principis democràtics fonamentals no només a Catalunya, sinó també en el conjunt de l’Estat Espanyol. 2. Considerem desproporcionada i injusta la presó decretada per a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Darrere d’aquest empresonament, només hi veiem motius polítics. La decisió adoptada per la jutgessa de l’Audiència Nacional evidencia l’existència d’un problema de fons molt greu en el funcionament de les institucions espanyoles: l’absència d’una veritable separació de poders i la consegüent falta d’independència del poder judicial. Els pròxims dies i setmanes seran decisius per al nostre país. Està en joc el futur d’una societat plural, lliure i democràtica. Condicions necessàries per al desenvolupament d’una intensa vida cultural i científica amb la qual estem compromesos i que, malauradament, corre el perill de deteriorar-se d’una manera irreversible. És per això que reclamem i exigim als diferents partits polítics que concentrin les seves forces en: 1. Aconseguir la llibertat immediata de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. 2. Refusar explícitament l’aplicació de l’Article 155. 3. Exigir respecte i autonomia a les institucions catalanes en el seu conjunt i, en particular, a aquelles que emanen d’una voluntat popular expressada per mitjà del dret constitucional de vot. 4. Exigir respecte a l’autonomia dels mitjans de comunicació públics. Per últim, exhortem el conjunt de representants electes que en aquest moment crucial facin el paper que han de fer: el de polítics. Que la solució al conflicte es busqui mitjançant el diàleg polític i mai amb l’ús de la força i la repressió. Exigim als partits polítics, a més a més, que responguin al mandat dels ciutadans i assumeixin l’obligació de treballar pel bé comú. Ara, més que mai, totes les forces polítiques democràtiques s’han d’oposar de manera ferma a qualsevol possible suspensió dels drets civils, a l’augment de la repressió i a la coacció de les llibertats. Mesures que acompanyaran necessàriament l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució i que poden ser molt difícils de revertir en el futur. Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona Antonio Ramírez (president), Miquel Cabal, Amadeu Carbó, Ingrid Guardiola, Martina Millà, Cristina Pujades i Victoria Szpunberg. Secretari Executiu: Carles Giner Barcelona, a 23 d’octubre de 2017

Categories
Notícies

Declaració de Frankfurt de la Federació Europea d’Editors

La Federació Europea d’Editors, coincidint amb la Fira de Frankfurt, ha fet pública una declaració adreçada als ministres de cultura dels estats membres de la UE, en la que se’ls demana que es protegeixin els drets d’autor dins el marc del mercat únic digital europeu. La declaració fa esment als diferents protagonistes de l’economia del llibre, des dels mateixos autors i editors, a les llibreries i biblioteques, i a la necessitat que les noves excepcions als drets d’autor vagin acompanyades de compensacions per a totes les parts afectades. Podeu llegir la declaració íntegra (en anglès) en aquest enllaç: fep-fee.eu/IMG/pdf/frankfurtdeclaration-10-2017en.pdf?1122/caeb601291cc13dde19c4772feb6eac0ba09b770

Categories
Notícies

Mediació amb diàleg

Els fets succeïts a Catalunya el passat 1 d‘octubre no poden ser analitzats des de la passivitat o l’equidistància. Són simplement el resultat lamentable de l’absència de la paraula, del fracàs de la política. La utilització de la violència injustificada en contra de les persones -i amb independència de la legalitat o il·legalitat del referèndum- pel fet únic d’expressar-se en llibertat no és un recurs acceptable en una societat democràtica avançada. Ser independentista o no, és un dret indiscutible i apel·la a les persones, individualment o col·lectiva, a expressar-ho i defensar-ho en el marc de les institucions i els espais de debat polític. La cultura i les seves expressions, sempre que es realitzin amb llibertat, no ha de ser altra cosa que un espai de trobada, on totes les idees trobin l’aixopluc necessari per dialogar i contrastar-se mútuament. No li correspon a la cultura, i menys a la que esdevé de les polítiques culturals públiques, esdevenir un element de distorsió i partidisme. Senyalat això, cal dir amb contundència que sí que li correspon a la cultura exigir i treballar per a millorar la qualitat democràtica de la nostra societat, dissortadament qüestionada en els moments actuals. Les circumstàncies que vivim a Catalunya, irracionalment dominades per l’absència de diàleg i per la manca de ponts de trobada entre amplis sectors de la política i la societat, ens afecten com a ciutadans i com a membres de la comunitat cultural, i ens demanden un posicionament clar i crític envers els nostres representants públics exigint-los responsabilitat i exemplaritat. Des del Cercle de Cultura manifestem la nostra profunda preocupació per la situació que afecta Catalunya i la tristor amb la qual presenciem la manca de diàleg entre els governs de la Generalitat i de l’estat. No és prova de maduresa democràtica haver d’apel·lar a mediadors externs per solucionar desavinences que la política interna és incapaç de resoldre. Malgrat tot saludem amb entusiasme totes les mostres d’interlocució i diàleg, així com les ofertes de mediació que organitzacions civils amb credibilitat, sentit comú i responsabilitat es proposen per a treure el nostre país d’un gravíssim, i confiem que reversible, atzucac.

Categories
Notícies

Declaració del Cercle de Cultura

La junta Directiva del Cercle de Cultura, que té com a un dels seus objectius ésser un espai de diàleg en l’àmbit de la cultura, contribuint a construir espais comuns de trobada en els àmbits hispànic, europeu i internacional, manifesta la seva indignació davant la contraproduent manera d’actuar dels poders públics i exigeix que imperi el bon sentit, el diàleg, la convivència, i el respecte a la dignitat de les persones, a les institucions i als principis bàsics de la democràcia. Barcelona, 21 de setembre 2017.

Categories
Activitats

El Fòrum Cultura 2020, un projecte per reivindicar la centralitat de la cultura a l’agenda institucional, social i econòmica del país

El Cercle de Cultura està preparant l’organització del Fòrum Cultura 2020:  un procés de reflexió i debat sobre els reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el món de la cultura; des de la perspectiva de les polítiques culturals públiques, les institucions privades, l’acció cultural comunitària i el seu valor en la construcció de ciutadania, l’activitat cultural del món empresarial i les organitzacions del tercer sector. Els treballs de planificació d’aquest projecte es van iniciar fa temps, i s’acosta ara l’hora de presentar la primera edició del Fòrum de la Cultura pel proper any 2018 La nova junta del Cercle de Cultura, presidida per Segimon Borràs, agafa el relleu a l’impuls i  la planificació inicial que va encapçalar Francesc Bellmunt, continuant aquest projecte central de l’entitat, amb la voluntat que esdevingui un encontre periòdic i un marc independent, plural i estable de debat, reflexió i participació dels sectors culturals, les institucions i organitzacions públiques i privades, el teixit associatiu i professional i el món empresarial, en un diàleg que situï a les persones com a protagonistes i destinataris finals del fet i de l’activitat cultural. El Fòrum Cultura 2020  ha d’esdevenir un punt d’encontre obert a tothom,  aprofitant el  caràcter independent i plural de l’entitat que l’organitza, comptant especialment amb la participació del conjunt de les entitats culturals del país. En uns temps de canvi, la cultura és un àmbit fonamental per a la construcció de ciutadania, cohesió social i convivència. La relació entre la dimensió social i econòmica de la cultura  és ara més crucial que mai, atès que interactua de forma decisiva en la configuració dels valors de la democràcia, la justícia i de les noves fórmules de creixement econòmic. El Fòrum Cultura 2020 tindrà un programa de reunions de debat en el que es tractaran diferents eixos temàtics com la creació artística, cultura i educació, equipaments culturals, cultura i economia, Barcelona-Catalunya i la seva relació territorial i de projecció internacional, el finançament del sistema cultural, els reptes de la cultura digital, i el darrer dedicat a les polítiques culturals públiques. Però a més hi haurà temes que per la seva importància i caràcter transversal estaran presents a tots els guions de discussió dels  àmbits de debat:  desenvolupament democràtic, polítiques de gènere, polítiques d’equitat, impacte digital, accés a la cultura i creació d’audiències, i el valor de la cultura com a factor principal per a l’acció social comunitària. Jordi Pardo Vicepresident del Cercle de Cultura

Categories
Notícies

Els equipaments culturals aposten més per les xarxes socials per acostar-se al seu públic

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona (CERC) ha elaborat un informe sobre “la comunicació de la cultura als municipis”, en el que analitza la situació present d’aquesta. I encara més interessant és l’estudi de l’evolució de la comunicació de la cultura a nivell local, tant pel que fa a les pràctiques comunicatives dels departaments dels respectius ajuntaments que  estan vinculats a la cultura, com la que fan directament els equipaments culturals (teatres, sales polivalents, museus…) existents als municipis catalans. La generalització en l’ús de les tecnologies de la comunicació i, sobretot, de les xarxes socials, està modificant intensament els sistemes pels quals es difon i s’informa sobre la cultura. Això afecta tant als mecanismes d’accés a la informació com a les mateixes dinàmiques de consum cultural, en temes clau com els criteris per a la presa de decisions d’aquest consum. Els nous mitjans digitals trenquen la unidireccionalitat tradicional, que ha estat protagonitzada pel mitjans de comunicació locals i les eines publicitàries. Aquests nous mitjans faciliten el diàleg entre les institucions, serveis i equipaments culturals i la ciutadania. Un diàleg, o comunicació bidireccional, que té com a eina cada cop més protagonista els mòbils. Segons l’estudi, davant d’aquests canvis profunds, les àrees de cultura dels ajuntaments i els equipaments culturals de les nostres poblacions han viscut una gran transformació en les seves dinàmiques comunicatives. Sovint, tant els departaments de comunicació municipals, com els específics de cultura, concentren una gran part del seu esforç en els canals considerats unidireccionals (webs, premsa, ràdios i televisions locals…) mentre que els equipaments culturals treballen més amb les xarxes socials, que permeten una major interacció amb els usuaris. Un contacte més estret amb el públic potencial d’adquirir entrades, abonaments, formalitzar inscripcions o directament assistir a les activitats de caràcter gratuït. Això, juntament amb una presència autònoma als mitjans convencionals, fa que els equipaments culturals d’una certa dimensió disposin d’una imatge pròpia exterior. Una imatge pròpia que és molt més evident que no pas la dels departaments o regidories de cultura, en relació al conjunt de l’administració local. Aquesta “personalitat comunicacional” dels equipaments culturals els permet una identificació i diàleg més fluid amb els seus públics. Un element de gran vàlua pel que aporta de fidelització entre la proposta cultural de l’equipament i la ciutadania. Per altra banda, la simplificació de les eines de gestió dels webs (editores i altres) i la formació continuada dels treballadors públics han permès una gestió més autònoma d’aquests canals de comunicació digital. Si a principis d’aquesta dècada eren els informàtics els responsables de l’actualització i publicació de continguts, ara ho assumeixen directament els tècnics de cultura. Aquest informe és consultable des d’aquest enllaç: http://www1.diba.cat/llibreria/pdf/57148.pdf

Categories
Notícies

El CAC publica un monogràfic dedicat a les indústries culturals

El darrer número de la publicació “Quaderns del CAC” està dedicat a les indústries culturals, amb la mirada posada en com la com la digitalització transforma la producció, la distribució i el consum de béns i serveis culturals creant oportunitats, però també nous riscos. Aquest monogràfic, sota la direcció d’Emili Prado i amb el conseller del CAC Salvador Alsius com a editor, inclou un seguit d’articles –expressament elaborats per a la publicació-   que analitzen el present i futur de les indústries culturals, i de forma particular l’impacte que hi té la digitalització. A més de la realitat europea, s’ estudien altres grans espais de creació cultural com el Brasil o el Canadà. María Trinidad García Leiva i Luis A. Albornoz, assessors del monogràfic, l’obren amb l’article Indústries culturals i diversitat: vells debats i nous desafiaments. Uns nous desafiaments que els autors situen com a claus per a l’establiment de les polítiques públiques en el camp dels béns i serveis culturals transformats per la digitalització La resta d’articles són Amenaça o oportunitat? Diversitat cultural a l’era de les plataformes digitals a la UE , de Katharina Hoelck i Heritiana Ranaivoson; La Convenció de la UNESCO de 2005 o l’impensat de la pluralitat lingüística, de Jacques Guyot; La promoció i protecció de la diversitat en la legislació comunicativa europea d’Alejandro Perales; Els agents culturals a internet i les pràctiques que contribueixen a la seva diversitat  de Pilar Torre Villaverde; Notes i estudis metodològics sobre indicadors de diversitat en la producció audiovisual de José Márcio Barros i José Oliveira Júnior, dedicat a la realitat bralisera, i Informe sobre la diversitat cultural a la indústria audiovisual canadenca: una supervisió més significativa d’Emilia Zboralska, Charles H. Davis, Jeremy Shtern i Vanessa Ciccone. A més dels articles que conformen el monogràfic sobre les indústries culturals, la resta de la publicació del CAC inclou altres articles d’interès, com la ràdio musical; el nou escenari mediàtic a Mèxic amb el seu recent pas a la televisió digital, o l’evolució del mercat radiofònic Podeu consultar-los a: http://www.cac.cat/web/recerca/index.jsp?NDc%3D&MQ%3D%3D&L3dlYi9yZWNlcmNhL3F1YWRlcm5zL2RhcnJlckNvbnRlbnQ%3D

Categories
Opinió

De Josep Anselm Clavé al Sindicat Popular de Venedors Ambulants

Oriol Cendra ha publicat un article al portal Tornaveu, on sintetitza un conjunt de reflexions sobre l’associacionisme cultural i el seu paper per construir una societat millor. Unes reflexions que traslladarà a la Universitat Catalunya d’Estiu, a la taula de debat “L’associacionisme del nou estat” que se celebrarà divendres 18 d’agost a Prada de Conflent. Cendra posa com a exemple històric de la utilitat de la cultura com element fonamental per construir una societat millor, la iniciativa de Josep Anselm Clavé a mitjans del segle XIX; i l’enllaça amb la recent constitució del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona que, a banda dels seus interessos laborals, s’identifica amb la denúncia del racisme i la defensa dels drets de les persones migrants. Podeu llegir aquest article en aquest enllaç: http://www.tornaveu.cat/article/11973/de-josep-anselm-clave-al-sindicat-popular-de-venedors-ambulants  

Categories
Notícies

Declaració a favor de la cultura i contra la seva politització

El Cercle de Cultura va promoure el manifest “Declaració Catalunya per la Cultura”, que va ser signat pels principals partits de l’arc parlamentari català d’aquell moment, i per un gran nombre d’entitats de tots els sectors culturals. Un dels punts que la Declaració esmenta, és la necessitat de cercar noves vies de finançament que assegurin una major dinàmica de relació entre els sectors empresarials i la creació de continguts culturals En aquesta línia, el Cercle de Cultura es va manifestar a favor del projecte de llei de l’Impost català sobre la provisió de continguts per part dels prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector i de la difusió de la cultural digital. La Llei va ser aprovada pel Parlament de Catalunya, sense cap vot en contra. Dos anys després d’entrar en vigor la llei i quan aquesta ha demostrat la seva  utilitat per al desenvolupament de l’activitat creativa, de producció i de difusió del sector audiovisual de Catalunya, el Tribunal Constitucional l’ha declarada inconstitucional. Això si, amb el vot particular de 5 dels 12 membres d’aquest Tribunal, que han mostrat la seva discrepància amb la decisió. El Cercle de Cultura lamenta aquest fet, i es reitera en la seva convicció que l’impost de connectivitat permetia donar continuïtat econòmica a la cadena de valor dels continguts digitals, en la mesura que comprometia les parts que operen comercialment amb aquests continguts a generar un sistema de finançament sostenible. Així mateix, el Cercle de Cultura considera que aquest suposava un model impositiu proper a la filosofia del mecenatge per a un sector determinant per al futur cultural del país, i un pas definitiu per complementar el finançament de la cultura des de la nova economia que prové del negoci digital. El Cercle de Cultura manifesta la seva solidaritat amb les entitats representatives del sector cultural de l’audiovisual i s’adhereix a la carta oberta que han fet pública. El Cercle de Cultura Reitera la necessitat que hi hagi un marc legal i fiscal que afavoreixi el desenvolupament de les indústries i l’activitat cultural. I insta els nostres governants i els nostres representants polítics, atesos els informes jurídics que avalen una possible alternativa, a comprometre’s a crear el més aviat possible una nova llei amb els mateixos efectes. Així mateix, demana que es mantinguin el compromisos pressupostaris i les dotacions econòmiques previstes per part del govern de la Generalitat de Catalunya, qui va impulsar, amb el sector audiovisual, la mesura que ara ha estat rebutjada per el Tribunal Constitucional.

Categories
Notícies

Catalunya impulsarà projectes de cooperació europea per a les indústries culturals

Fa uns pocs mesos, es constituïa l’Aliança regional d’indústries creatives (RCIA) de la mà del programa Interreg Europe de la UE, amb la Cambra de Comerç de Barcelona com una de les 9 institucions impulsores. Juntament amb organismes –bàsicament públics- de Dinamarca, Letònia, Grècia, Valònia (Bèlgica), Polònia, Romania i el Sud-Tirol (Itàlia), Catalunya serà un dels territoris protagonistes de la definició de noves polítiques en favor de l’impuls econòmic i la innovació de les indústries culturals i creatives, i de la seva interrelació amb la resta d’activitats empresarials. Unes polítiques que s’implementaran a principis de la propera dècada amb la dotació de prop d’1,9 milions d’euros dels fons FEDER. Sota la coordinació del banc públic austríac de desenvolupament industrial AWS, aquestes nou organitzacions treballaran durant aquests dos propers anys en el disseny de polítiques públiques orientades en quatre objectius bàsics:  reforçar la competitivitat de les indústries culturals i creatives i donar-los suport en els mercats internacionals; adaptar els mecanismes de finançament a les especificitats d’aquestes indústries; sensibilitzar la resta d’indústries en el potencial transformador de les empreses culturals i creatives per a la millora de la seva competitivitat; i desenvolupar i millorar un sistema global de cooperació entre el conjunt d’indústries culturals i creatives. La seu del Barcelona Design Hub va acollir recentment una reunió de treball del capítol català de la RCIA, coordinat per la Cambra de Comerç de Barcelona, i que compta amb representants de les principals institucions de govern del país, Eurecat i el Centre de Disseny de Barcelona (BCD). En aquesta reunió es va destacar la importància del disseny en l’economia i la indústria com a motor d’innovació i competitivitat empresarial, així com la necessitat de reforçar els vincles entre les indústries culturals i creatives i les indústries de l’experiència, com el turisme o la restauració, en la línia de plantejar noves experiències culturals que impliquin des de museus a hotels i restaurants. Pel que fa a les experiències de la resta de socis de la RCIA, les entitats catalanes han pogut analitzar diversos programes austríacs com l’Impulse, que subvenciona projectes d’innovació per a les indústries creatives, o el FISA, en suport del sector cinematogràfic. D’Àustria també s’estudià l’esdeveniment anual Forward Festival, que aplega a Viena experts en creativitat, disseny i comunicació.