Logotip Cercle de Cultura

Autor: Comunicació Cercle de Cultura

Categories
Entrevistes

Parlem amb el soci: Núria Sempere

Núria Sempere, directora general de l'ESMUC

Parlem amb Núria Sempere, directora general de l’ESMUC des de 2019. Sempere ha estat directora de l’Escola Municipal de Música-Centre de les Arts (EMMCA) de l’Hospitalet de Llobregat, professora del Departament de Producció i Gestió de l’ESMUC i membre de la Junta Directiva de l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM), de la qual és la presidenta fundadora. Diploma d’estudis avançats per la Universitat de Barcelona, Màster en Direcció Pública per ESADE, la llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona i professora de guitarra pel Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

 

I. Quin és el teu vincle amb el sector cultural?

 

En aquest moment el meu vincle és dual. D’una banda una vinculació professional (sóc la directora del centre públic d’educació musical superior del país, l’ESMUC) i d’una altra una vinculació d’afició (sóc audiència constant de música i teatre, potser menys de dansa -tot i que quan hi vaig m’encanta- i visitant d’exposicions a museus i sales).

 

2. Per què et vas apuntar al Cercle?

 

Per aprendre de les persones que estan repensant les estratègies, els dispositius, els objectius i la necessitat d’articular un sector cultural que surti de la seva mirada de vegades autoreferenciada i pugui posar la seva experiència i el seu saber a disposició de la comunitat sencera.

 

3. Què hi pots aportar?

 

La meva aportació pot ser la meva experiència professional que ha estat ben polièdrica sobretot si fem una mirada cronològica: vaig ser estudiant i professora d’instrument, activista pels drets culturals, professional de la gestió d’institucions d’educació artística i he estat en contacte amb formes múltiples de relacionar-se amb la cultura (des de la creació, la producció i distribució de continguts, l’educació artística, les audiències i la participació comunitària). Aquesta mirada, des de les experiències concretes, és la que puc aportar en debats de més ampli abast.

 

4. Quin és el paper de la cultura en el context actual?

 

Segurament responem diferent quan parlem de sector cultural o quan parlem de cultura. Perquè quan parlem de sector solem referir-nos a les persones o les institucions que s’hi dediquen professionalment (amb els seus drets més o menys suportats o vulnerats) i quan parlem de cultura se’ns obre una dimensió comunitària que anhelem. Si parlem de cultura (i no de sector cultural) la dimensió que prenen paraules com patrimoni, creació, interpretació, debat o drets culturals transcendeix un petit cercle i concerneix tota la ciutadania amb els seus bagatges, interessos o destreses, i a continuació, les preguntes sobre quins condicionants té el fet d’aprofundir en aquestes destreses per ser inclosa o inclòs en el sector. La inclusió i la vulnerabilitat en matèria cultural il·lustren la inclusió i les vulnerabilitats en la nostra societat.

 

 

5. Què pot fer el Cercle, segons el teu parer, per afavorir el debat cultural?

 

Crear un espai on poder (re)pensar lliurement. Un debat els resultats del qual han de poder influir sobre la presa pública de decisions.

Categories
Notícies Opinió

Dos anuncis importants a nivell cultural

bonus cultural 18 anys

La Junta del Cercle ha considerat convenient que l’entitat expressi regularment la seva opinió davant els esdeveniments significatius que configuren o impacten sobre el sector cultural. Si és una qüestió important aquesta opinió adoptarà el format de declaració o manifest. Per això també ha creat una comissió específica oberta a totes les persones sòcies que vulguin participar en la seva redacció. Us encoratgem a apuntar-vos-hi.

 

Darrerament s’han produït dos anuncis que mereixen –si més no de forma breu- el comentari i l’establiment de la posició del Cercle. I, al llarg d’aquests primers dies d’octubre hem assistit a un doble anunci positiu –un del govern de l’estat i l’altre del de la Generalitat- que suposen dues coses que sempre hem reclamat: una major centralitat de les polítiques culturals i un millor finançament del sector cultural.

 

El Bonus cultura 18 anys

 

Ara fa uns dies el president del govern espanyol Pedro Sánchez va fer l’anunci de la implantació del bonus cultural de 400 euros per els nois i les noies que l’any 2022 faran 18 anys. Els mitjans de comunicació se n’han fet un ressò destacat però afegirem alguna informació i reflexió complementària. Això suposa a nivell estatal una previsió d’uns 454.000 beneficiaris i una dotació per sobre dels 181 milions d’euros; dels quals a Catalunya suposa més de 81.000 persones amb una dotació per sobre dels 32 milions d’euros. Encara resten per detallar tant la mecànica de funcionament. Ho seguirem amb atenció. Aquesta mesura té tres virtualitats: el finançament indirecte a través del consum de les produccions i serveis culturals; el caràcter ritual d’associar la majoria d’edat amb la cultura i una declaració emblemàtica sobre la importància de la cultura per a la societat. Com s’ha dit va ser Mateo Renzi qui la va establir per primera vegada a Itàlia l’any 2016 amb un import de 500 euros i tots els governs posteriors l’han mantinguda. Posteriorment ho ha fet França per un import inferior de 300 euros. Sabem que al llarg de 5 anys un de cada tres joves l’han fet servir a Itàlia. Només dues observacions finals: aquesta idea ja va ser pensada a Catalunya al voltant de l’any 2000, quan lideràvem l’elaboració i innovació en les polítiques culturals; és imprescindible millorar substancialment i ràpida la situació actual. La segona qüestió: ens hauria agradat que aquesta mesura hagués estat concertada entre l’estat i –en el nostre cas- la Generalitat per (re)iniciar un camí de cooperació que és absolutament necessari per a maximitzar les potencialitats del sector cultural català.

 

Si voleu ampliar la informació i les reflexions sobre aquesta mesura l’Observatori de la Innovació del Sector Públic de l’OCDE ha publicat recentment un informe. El podeu consultar aquí.

 

L’increment del pressupost del Departament de Cultura de la Generalitat

 

El dia 5 d’octubre al Teatre Romea en la presentació del nou projecte del Grup Focus, Àfora, el President Pere Aragonés, davant la Consellera Natàlia Garriga, va fer l’anunci inequívoc de que el proper pressupost de la Generalitat –actualment en procés d’elaboració- contindria un significatiu increment de la dotació de Departament de Cultura. Hem de tenir en compte que el nivell màxim de 350 milions d’euros l’any 2010 va ser reduït a uns 245 i, posteriorment, augmentat molt moderadament. Tots tenim present la reivindicació molt assumida pel sector cultural i les seves associacions d’assolir el 2% cultural. Aquesta objectiu és ara mateix, amb tota seguretat, improbable, però una dotació propera als 400 milions d’euros seria un avenç molt significatiu en aquesta direcció. Esperem bones notícies.

 

18 d’octubre de 2021

Categories
Notícies Opinió

Les oportunitats no existeixen: es construeixen

En bona part, depèn de nosaltres. Saber aprofitar les oportunitats i les nostres forces i superar les fragilitats dels sectors de la cultura. Com també de saber fer entendre i convèncer que la cultura no és un element decoratiu de les polítiques públiques i que tampoc és un conjunt d’activitats marginals que tenen a veure només amb el gaudi, el temps lliure i l’entreteniment. La cultura pot ser un element clau per a la construcció d’un futur millor.

 

La cultura és un dret. La cultura no és una despesa, és una inversió. La cultura ens fa dignes. Genera autoestima i cohesió social. Però a més d’això, la cultura és un element fonamental per atraure talent i desenvolupar la competitivitat en ciutats, pobles i zones rurals, i és un element fonamental que hauria d’incorporar-se en la innovació dels models d’activitat econòmica per tal de no repetir errors del passat i avançar cap una economia sostenible i integradora. Més enllà d’allò que s’anomena “economia creativa” i “les indústries culturals”, la cultura és un motor fonamental per potenciar el desenvolupament rural, incorporar valor en les activitats del sector primari, innovar en el sector industrial, i desenvolupar el món dels serveis de l’era digital. Tot això ho hem de saber comunicar a la societat, començant per les institucions i món empresarial.

 

Tot i la complexitat de la situació d’aquest final d’estiu pandèmic del 2021, encarem la tardor amb dues noticies il·lusionats. L’anunci del Departament de Cultura de la Generalitat encapçalat per la Consellera Natàlia Garriga que es planteja incrementar progressivament el pressupost destinat a cultura en un 2%, fet que escurçaria la distància respecte altres països propers. L’altra bona notícia són les prioritats expressades pel Ministre de Cultura, Miquel Iceta de disposar de l’Estatut de l’Artista, d’una Llei de Patrocini i Mecenatge i d’avançar en la descentralització del Ministeri, equilibrant el seu suport en termes territorials.

 

En nom de la junta del Cercle de Cultura i de totes les persones de l’entitat, volem donar la benvinguda a les totes les persones que s’han fet sòcies. Quants més siguem, més podrem fer per situar la cultura en una posició de major centralitat en l’agenda institucional, social i econòmica. Quants més serem, millor construirem les oportunitats de futur.

 

Jordi Pardo

President del Cercle de Cultura

Categories
Entrevistes

Parlem amb el soci: Carme Fenoll, vocal de la junta directiva del Cercle de Cultura

Carme Fenoll, bibliotecària

Parlem amb Carme Fenoll i Clarabuch (Palafolls, 1977), bibliotecària i membre de la Junta Directiva de Cercle de Cultura, sobre la seva vinculació amb el Cercle i el paper de la cultura en el context post-pandèmia.

 

1. Quin és el teu vincle amb el sector cultural?
Soc bibliotecària i actualment dirigeixo l’Àrea de Cultura i Comunitat de la Universitat Politècnica de Catalunya. La meva trajectòria dels darrers anys ha passat de dirigir la Biblioteca pública de Palafrugell, a ser la cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat (2012-2017) i després la cap de gabinet del rector Francesc Torres (2018-2021). En el món de la gestió cultural, sempre m’ha interessat vincular sectors i buscar aliances entre agents culturals i educatius.

 

2. Per què et vas apuntar al Cercle?
Perquè hi ha pocs espais de debat i impuls de la Cultura a Catalunya i considero que sumar veus expertes provinents d’àmbits diversos pot ajudar a millorar la situació.

 

3. Què hi pots aportar?
La visió d’una persona que coneix bé l’àmbit bibliotecari i ara també l’àmbit universitari. Soc de Palafrugell i m’agrada la concepció no barnacentrista de la cultura, així que també treballaré per oferir aquesta veu al Cercle.

 

4. Quin és el paper de la cultura en el context actual?
La cultura és la taula de flotació de la societat i un indicador clar del grau de benestar de la seva societat. Millorar els coneixements culturals des de l’educació primària és la clau de volta de la transformació social.

 

5. Què pot fer el Cercle, segons el teu parer, per afavorir el debat cultural?
Exercir de veu neutral i reivindicativa, sense obeir a interessos polítics. És important que els debats culturals contemplin noves veus, i això no només implica les veus joves sinó també les que tenen mirades oposades.

Categories
Notícies

El Cercle de Cultura i la Fundació Catalunya Cultura organitzen el debat “Patrocini i mecenatge cultural en temps de crisi”

El Cercle de Cultura i la Fundació Catalunya Cultura organitzen un debat amb el títol “Patrocini i mecenatge cultural en temps de crisi”.  L’acte també servirà per presentar el Segell d’Empresa compromesa amb la Cultura. El debat se celebrarà al Cercle d’Economia el 8 de juliol a les 17h de la tarda.

 

L’acte comptarà amb una presentació a càrrec del president del Cercle de Cultura, Jordi Pardo, i de la directora de la Fundació Catalunya Cultura, Maite Esteve.

 

Pardo moderarà una conversa entre el president del Grup Giró, Ezequiel Giró, la secretària general de PROA i membre de la Junta del Cercle Montserrat Bou, i el director general de Llet Nostra, Gabriel de Mariscal.

El Segell d’Empresa compromesa amb la Cultura

El Segell d’Empresa o Entitat compromesa amb la Cultura neix amb la voluntat de reconèixer les empreses que donen suport a la cultura i en col·laboració amb la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària de la Universitat de Girona. És un segell pioner en el sector que dona la possibilitat a les empreses de formar part d’una iniciativa de foment de l’RSC en pro de la cultura. El Segell avala el lideratge, l’excel·lència i el compromís de l’empresa o entitat amb la cultura.

El Cercle de Cultura i la Fudnació Catalunya Cultura signen un conveni de col·laboració

El passat 14 de juny, el Cercle de Cultura i la Fundació Catalunya Cultura van signar un conveni de col·laboració i treball conjunt en favor de la cultura.

Categories
Notícies Sense categoria

El Cercle s’adhereix a la reclamació de la nova Llei de Mecenatge impulsada per la Fundació Catalunya Cultura

El Cercle de Cultura s’ha adherit a la reclamació d’un nou marc normatiu pel mecenatge, presentat pel Grup de Treball de la Llei de Mecenatge, impulsat per la Fundació Catalunya Cultura.

El Grup de Treball porta des de 2016 impulsant una millora de l’obsoleta Llei 49/2002 per arribar a tenir una Llei de Mecenatge que permeti que tant empreses com iniciatives privades promoguin l’economia a l’entorn dels àmbits social, cultural i de recerca. L’objectiu és que la nova Llei arribi al BOE, ara que una part notable dels partits amb representació al Congrés dels Diputats veuen necessari aprovar un nova llei que substitueix l’obsoleta Llei 4/2002.

Necessitat d’un nou marc normatiu

En la presentació de la iniciativa, Xavier Gramona, patró fundador de la Fundació Catalunya Cultura, vicepresident de Caves Gramona i president del Grup de Treball de la Llei de Mecenatge, va recordar que aquest grup va néixer “en entendre la necessitat de dotar a la societat d’un marc fiscal visionari i avantatjós, que promogués l’economia al voltant de la cultura”.

En el mateix sentit, l’activista cultural David Camps, expert en mecenatge/fundraising i col·laborador de la mateixa Fundació, va agrair “l’esforç de consens entre la Coordinadora Catalana de Fundacions, el Cercle de Cultura, el Gran Teatre del Liceu i el Festival Castell de Peralada”, còmplices d ‘aquest nou impuls. Camps considera que s’està fent “un important salt endavant per fer del mecenatge una eina per canalitzar la filantropia, empoderar la ciutadania i complementar-la, millorar i estabilitzar el finançament dels projectes, de les entitats, amb una millora de la fidelització, de la participació, del rendiment de comptes i de la transparència “.

Una representació global i coral

Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura, va concloure l’acte explicant que des de la Fundació “creiem imprescindible que els pressupostos públics que es destinen als àmbits socials, de recerca i cultura, estiguin al nivell dels països europeus”.

“Entenem el mecenatge com a un complement, un més a més d’aquests pressupostos, i un capital social que ha de beneficiar a la societat i al país en el qual vivim”, va afegir. “És un bon moment. Tot l’estament polític veu necessària aquesta reforma de la llei. I com a fundació volem impulsar aquest canvi. Però no ho volem fer sols. Ho volem fer de la mà de tots i totes. Quants més siguem, més força tindrem. I volem una representació global i coral, on tots i totes ens hi sentim còmodes”.

Categories
Activitats Notícies

El Cercle de Cultura celebra la seva Assemblea anual

El Cercle de Cultura va celebrar el passat 22 de juny la seva assemblea ordinària, corresponent a l’any 2021.

 

L’assemblea, en doble format presencial i virtual, es va obrir, després de la lectura i aprovació de l’acta anterior, amb l’informe del president Jordi Pardo, en que va destacar com un dels principals objectius del Cercle la posada en marxa de les comissions de treball de comunicació, baròmetre de la cultura, programació, economia, socis i empreses col·laboradores, manifestos i declaracions i territorial. Alhora, es va fer una crida als socis per implicar-se a les diferents comissions.

 

A l’assemblea es va avançar alguns dels actes de la tardor, com un cicle sobre equipaments culturals organitzat en col·laboració amb la secció d’Economia de l’Ateneu Barcelonès i la possibilitat d’organitzar activitats fora de Barcelona.

 

Al mateix acte es van aprovar la liquidació de l’exercici 2020 i el pressupost de l’any 2021.

Categories
Activitats

El Cercle de Cultura impulsa un debat sobre els sectors culturals i els programes de recuperació econòmica post-covid

Spotlights illuminate empty stage with chair in dark background. 3d rendering

Les arts escèniques, la música i l'audiovisual a Espanya presentaven uns dades encoratjadores, que suposaven una recuperació de la crisi de l'any 2008. No obstant això, la pandèmia provocada per la covid-19 ha tornat a colpejar aquest sector. 

En la perspectiva de l’estructuració dels projectes relacionats amb la recuperació de l’activitat econòmica, el Cercle de Cultura, el Cercle d’Economia, PROA, ADETCA i l’Acadèmia Catalana de la Música van organitzar una sessió per a posar en comú algunes visions i perspectives sobre la relació d’aquests fons i projectes i la relació amb els sectors de la cultura.

L’acte va ser conduït per l’escriptor i periodista Jordi Amat, membre de les juntes del Cercle de Cultura i del Cercle d’Economia i va comptar amb una breu introducció d'en Jordi Pardo, president del Cercle de Cultura, i director general de la Fundació Pau Casals.

Enllaç de la gravació de la sessió: https://www.youtube.com/watch?v=9LJIlMFfUWo&t=2039s