Anestèsia cultural

Laura Bertran, membre de la junta de govern del Cercle de Cultura, posa en relleu el Fòrum Cultura 2020 organitzat per l’entitat i la mobilització del món de les indústries culturals envers el pressupost de la Generalitat. Davant l’evident estat d’anestèsia cultural que pateix l’administració pública catalana des de l’última dècada, provocada en part per la crisi econòmica, aquests darrers mesos han aparegut dues iniciatives de caràcter privat que val la pena destacar. Per una part, des del Cercle de Cultura es va fer una presentació dels reptes de la cultura sorgits del Fòrum Cultura 2020. Aquest Fòrum va reunir a un centenar transversal de professionals del sector i, durant tretze mesos, es van consensuar un llistat de prioritats. A partir d’aquí i, de la mà del nou pla estratègic del Cercle, hi ha prevista una agenda d’accions que passen de manera obligada per un diàleg amb les administracions públiques, les empreses i el teixit associatiu. Però amb l’arribada de la nova dècada també ha entrat amb força la plataforma Actua Cultura formada per una taula de representants que agrupa pràcticament el 100% de les empreses culturals del país. L’empresariat ha acabat la paciència, ha dit que prou i reclama el 2% del pressupost de la Generalitat (actualment és d’un 0,6%) i una regulació de polítiques de planificació que activin el consum cultural i la creació de públics. Anuncia accions i afirma que no plegarà fins a aconseguir els seus objectius. Davant d’aquest signe d’unitat i fermesa exhibit per part d’aquestes dues entitats, els escèptics ja avancen en cercles íntims que tot això no servirà de res, que no portarà enlloc i que només és bla-bla-bla… però el cert és que se’n parla i que hi ha moviment. I que més enllà d’això només hi ha anestèsia, paràlisi o el que és pitjor, mort. Potser la cultura no salva vides, però no sabríem viure sense ella.