Categories
Notícies

Alfons Martinell: ‘La societat té un deute amb la cultura per la seva contribució a la crisi de la Covid19 que ha de ser rescabalada’

La Fundación Alternativas va presentar en línia el document ‘Los derechos culturales: Hacia una nueva generación de políticas públicas’, d’Alfons Martinell -membre de la junta de govern del Cercle de Cultura- i Beatriz Barreiro. El document proposa un nou contracte social per a la cultura per part de l’Estat. Un contracte social en sintonia amb les noves aportacions conceptuals de la comunitat internacional, que incideixen en la construcció d’un marc de referència per les polítiques culturals basant-se en els drets culturals.

La Fundación Alternativas va presentar en línia el document ‘Los derechos culturales: Hacia una nueva generación de políticas públicas’, d’Alfons Martinell -membre de la junta de govern del Cercle de Cultura- i Beatriz Barreiro. El document proposa un nou contracte social per a la cultura per part de l’Estat. Un contracte social en sintonia amb les noves aportacions conceptuals de la comunitat internacional, que incideixen en la construcció d’un marc de referència per les polítiques culturals basant-se en els drets culturals (podeu seguir tota la presentació des del reproductor del vídeo que teniu a l’esquerra del text). El document elaborat per Alfons Martinell, director honorífic de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals de la Universitat de Girona, i Beatriz Barreiro, doctora en Drets Humans i professora titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la URJC, analitza la situació dels models clàssics de polítiques culturals, que es troben en dificultats de sustentació i són criticats per amplis sectors socials. En aquest context es percep la necessitat d’un esforç per a una major adaptació de les polítiques culturals  a un enfocament més proactiu en clau dels drets humans i culturals. Una de les propostes més destacades és un nou contracte social per a la cultura, en sintonia amb les noves aportacions conceptuals de la comunitat internacional, que incideixen en la construcció d’un marc de referència per les polítiques culturals basant-se en els drets culturals. Segons Martinell l’informe respon a la pregunta de “per què els drets culturals són tan poc coneguts i reclamats en el nostre ordenament de polítiques públiques”. Segons la seva opinió, es tracta de garantir, d’acord amb un dret reconegut per la comunitat internacional: “el dret dels ciutadans a participar en la vida cultural, perquè la cultura, en totes les seves dimensions, és un dret universal”.  Per a Alfons Martinell, les polítiques públiques han de cobrir uns “serveis bàsics” a través de les diferents administracions, però en aquest moment, a l’Estat espanyol, gairebé el 70% de la despesa pública en cultura el realitzen les “administracions locals”, sense obligació normativa a fer-ho, perquè veuen la “necessitat que les ciutats tenen de cultura”, i que les autonomies han creat model de polítiques culturals d'”Estat-nació”, amb equipaments “de país” en cadascuna de les 17 autonomies -pinacoteques, biblioteques regionals, etc- que no correspon a la “realitat actual”, i que ha generat un “despesa pública descontrolada”. Martinell defensa que la cultura és un “servei essencial”, però la nostra societat no ha estat capaç de definir-lo com a tal, i que durant el confinament de la Covid19 ha estat un “element important per a suportar” el confinament. El que ha demostrat aquesta crisi és que la vida cultural, privada i col·lectiva és “bàsica per suportar situacions de gravetat, i la societat té un deute amb la cultura, i espero que en la recuperació se sàpiguen adoptar mesures perquè el sector cultural, que ha aportat molt més a la col·lectivitat que altres, rebi el rescabalament que es mereix”. Entre les mesures necessàries per implantar una nova generació de polítiques públiques, Alfons Martinell va apuntar a la creació d’uns “serveis mínims, com s’ha plantejat a França”. En aquest sentit va expressar la seva sorpresa pel fet que l’Estat espanyol no tingui una “llei de cultura” després de més de quaranta anys de Constitució democràtica, i ha sostingut que la situació es “atomitzatda”, perquè no hi ha un “marc de referència”. Els municipis, que són els “grans generadors” de cultura, no tenen una “norma”, i el patrocini “no pot solucionar-ho tot”. “Estaríem molt contents que el nostre informe fes dubtar els legisladors a l’hora de crear la llei; el més important és generar un estat d’opinió i que les diferents ideologies puguin coincidir perquè la cultura no es converteixi en una arma llancívola entre grups polítics”, ha reblat Martinell. Us podeu descarregar l’estudi des d’aquest enllaç: https://www.fundacionalternativas.org/public/storage/cultura_documentos_archivos/f37d95a3db61e7357683c9b526badd94.pdf